dimarts, 16 de juny del 2009

ISARAEL - PALESTINA

S'ha acabat el temps.
Massacre abans de les eleccions USA i ara paraules no cregudes de Netanyahu.
El 1974 es va llençar la idea d'un estat Palestí a Cisjordània.
Era una idea avançada. Han passat 35 anys, més d'una generació.
És molt tard, massa tard per a fer dos Estats amb territoris mal definits i població palestina a Israel i població israeliana a Palestina.
Els murs de la vergonya elevats al quadrat aixecats per Sharon han estat tolerats per la "incomunitat internacional" però han palesat que el territori humà no es pot dividir. Si mai s'ha acceptat que es pogués dividir Jerusalem, ara ja no es pot dividir tot el territori.

El 1967 les Repúbliques Aràbigues Unides (RAU) amb Egypte al front van estar a punt de fer desaparèixer Israël i vam estar al costat d'Israël. Sempre estem de la banda dels perdedors perquè no volem que perdi ningú. Ara és Israël que aplasta els palestins i hem d'estar de la banda dels que més pateixen.



Ningú no ho ha dit encara; em diran utòpic o que no hi toco. Com quan vaig dir "tard o d'hora, les dues Alemanyes acabaran unificades". No va passar un any.

Ara penso i dic. Cal pensar en un estat integrat Israel-Palestina, un estat binacional amb representació proporcional a la població israeliana i palestina (40::60, 60::40, 55::45...). Sempre, al parlament i al govern, . Un govern pactat, d'entesa necessària i si cal, si la proporció és molt similar amb períodes de govern amb alternança de dos caps de govern, un de cada identitat nacional. Al cap i a la fi, a Isarel ja van fer un període de govern d'unitat Labour-Likud (Peres 1985-Begin 1987) amb alternança dels caps de govern. Si calgués, la presidència de l'estat binacional podria ser designada per un consell de Nacions Unides. Tots han de viure i ara, en primer lloc els que més estan patint. Martí Teixidó

Oïm i sentim Jerusalem of gold, of light, of bonze. I am the violin for all your songs de Naomí Shemer, el segon himne nacional. Oïm també Palestina de Manu Chao. Estem amb tots



Jerusalem of gold, of light, of bonze
Amb transcripció fonètica perquè poguem canta-la



Milonga del moro judío










Vegem i contemplem, en animació i en la realitat, com es mata la vida, com es vessa la sang. No ho acceptem. Els qui treballem a l'educació no ho acceptarem mai.







POLÍTICA AMB MAJÚSCULES, política intel·ligent, amb visió oberta i compromís

Un discurs polític fonamentat, consistent i potent, pronunciat amb autoritat pròpia.
És una esperança que la paraula sigui paraula de veritat i es faci acció. Està a l'alçada de Washington, Jeffersosn, Lincoln.

Entre d'altres, tracta el tema de les religions amb perspectiva de diàleg interreligiós. Benet XVI papa de l'Esgslésia Catòlia i cap d'estat del Vaticà n'haurà d'aprendre o callar per sempre. I els docents responsables ja serà hora que superem la indiferència a la que ens va dur l'escola doctrinària nacional catòlica del règim de Franco i oferim als alumnes la cultura religiosa que necessitem per entendre la cultura, la història i evitar que quansevol grup sectari els pugui entabanar. L'actual ordenament curricular admet aquesta opció de cultura i història de les religions a la que els pares s'acollirien majoritàriament i evitaríem la ridiculesa amb que es tracta la religió entre doctrina confesional i activiatts alternatives. Si la majoria política del govern no l'ha potenciada és per mantenir calmada la Conferència Episcopal Catòlica però... ja ho hem vist. Volen decidir la vida i ètica de tothom com els acusadors de la dona davant Jesús de Galilea. ¿Què té que veure l'Esglesia Catòlica i Jesús de Galilea defensor dels desastrats de la Terra i per això vist com un home de déu, con un ungit (Xristos) de déu?

Text integre en English i en català
Una bona ocasió per practicar la llengua anglesa, oir i llegir en anglès. Un bon listening per fer a la classe. Un docuemnt a estudiar a Ciències Socials o a Educació per a la Ciutadania.


dilluns, 15 de juny del 2009

Mario Bunge parla pels polítics que han d'escoltar els científics socials

Els polítics respresentants dels ciutadans tenen la legitimitat que han de renovar cada quatre anys. Això no exclou que han de ser competents en la fonamentació de les politíques. Si no han pogut estudiar prou poden escoltar els científics socials i els dissenyadors de sistemes. En el nostre cas neurobiòlegs, psicòlegs i sociolegs de l'educació d'una banda i de l'altra pedagogs, didàctes i orientadors. Els polítics també han de prendre dicisions amb una deliberació prèvia de filosofia política i debat obert capaç d'aproximar posicions massa confrontades per a unes polítiques a curt i mitjà termini. Sempre he pensat com no els fa vergonya dir "Hem guanyat les elecions"; i si tenen majoria suficient, no els fa vergonya de no escoltar ningú?, no els fa vergonya de votar amb disciplina de vot?

Recomano als polítics que cerquin el nou llibre de Mario Bunge (2009): Fact, Fiction and Vision, amb títol en castellà massa escolàstic: Filosofía política: Solidaridad, cooperación y democracia integral. (Gedissa, 38€) És un pensament ben estructurat i compromès encara que inclogui posicions, per a mi errors, que no comparteixo. Hem de pensar amb els autors que estudiem, no pensar el que els autor pensen. Això és el que més falta i per això anem de moda en moda. Ens cal ser retroprogressius (terme de Salvador Paniker) articulant els clàssics amb els recents.


diumenge, 14 de juny del 2009

Prova d'Educació Primària

Resultats de la prova EP 2009

Primers comentaris
1 L'Educació Primària ha de ser assolida pel 100%- 3/5% de l'alumnat que pugui tener NEE permanents o transitòries.
2 Els resultats de superació de la prova per un 75% posen de manifest que un 20% té capacitat però no hem assolit un bon procés a l'Educació Primària.
3 En conjunt no aporta res que no sabéssim. A través dels anys es mantenia força constant l'avaluació acadèmica final de cicle emesa pels mestres d'Educació Primària. El Cicle Inicial no el venia superant el 7%, el Cicle Mitjà el 13 % i el Cicle superior el 21 %. No hi havia frau.
4 Aquest 20% es consolida i tampoc es recupera a l'Educació Secundària, particularment si l'únic procediment és fer repetir el curs. En el grup de repetidors es troben els qui abandonen abans d'arribar a 4t ESO, quan compleixen 16 anys.
5 El Graduat Escolar, que és un graduat en ciutadania, ha de ser asolit pel conjunt de la població, el 100% llevat dels que tenen NEE que podrien ser entre el 5 i el 7% del conjunt de la població, inclosos els alumnes escolaritzats en centres d'eduacció especial i en centres terapèutics. Als centres ordinaris habitualment han d'estar per sota del 5%.

Tot això ja ho sabíem i ens preguntem si la Prova d'Educació Primària ha aportat o pot aportar alguna alternativa. El cost ha estat d'un milió d'euros (1.000.000 €) i no aporta cap alternativa?
Ni una prova, ni una llei d'educació són alternatives per resoldre els problemes que ja coneixem; són talment exorcismes per foragitar el "fracàs escolar" que no sabem què és, cadascú el veu en els altres. Ben al contrari, qui tingui les alternatives possibles clares ha de ser qui digui en què hem d'esmerçar tants d'esforços humans, de temps (sous) i econòmics. ¿O potser no veiem que amb tanta prova i amb tanta llei estem en el mateix punt? ¿Es que no hi ha ningú que aporti una visió sistèmica de l'educació? Martí Teixidó