dilluns, 26 d’octubre del 2009

Anem a l'Europa de les llengües que han configurat pobles. Els països romànics avancem.


Anem a l'Europa de les llengües que han configurat pobles. Els països romànics avancem. Ciutadans oberts a la pluralitat de llengües des que neixen. Podríem dir que la llengua romànica és una llengua que s'identifica per la unitat en la comprensió i la diversiatt d'expressions. Cadascú s'ha d'expressar en la seva llengua familiar i des d'infant ha d' habituar-se a entendre diferents parlars i diferents construccions lingüístiques. Aquesta és una alternativa de bon desenvolupament personal: per Neurociència sabem que diferents parlars de ben petits, activen més connexions sinàptiques cerebrals. És alternativa de desenvolupament social: la denominada cohesió social no es farà per discursos sinó per la vivència pràctica de diversitat de llengües i de formes de sentir (d'oïda i de sentiments). I amb aquesta base adquirida als set o vuit anys d'edat, aprendre anglès, xinès o qualsevol altra llengua es farà amb millor capacitat desenvolupada.

Per començar, que Televisió de Catalunya no ens tradueixi més cap llengua romànica (francès. italià, postuguès, romanès...), com a molt, algún subtítol de suport i no tot. No volem predre l'ocasió d'aprendre una mica de cada llengüa. L'oïda s'hi va acomodant i apren a discriminar.

Per continuar, anar a la Unió Europea i dir, no sols que volem parlar català, que volem el català llengua oficial, sinó que la llengua d'Europa és la diversitat de llengües romàniques. Que cada ciutadà en parlarà dues o tres però les entendrà totes, les llegirà totes. Si això s'aplica al sistema escolar, d'aquí a deu anys Europa parlarà romànic en totes les seves variants. I a més a més, tots els qui puguin (> 90%) apendran l'anglès llengua comercial.

És ara amics! És ara!


L'occità es reivindica amb un Anem Òc! multitudinari Enlaç amb VLAWEB

dimarts, 20 d’octubre del 2009

És ara amics! És ara! Si tenim les mans creaudes el bon temps mai no vindrà.


És ara amics!, És ara!

Si tenim les mans creaudes el bon temps mai no vindrà.


Amb el segle XX ja en tenim prou de desastres contra al Humanitat.

Ara ja sabem que l'únic que fa progressar és el treball ben organitzat i el que duu a guerres i a crisis interessades és el capital. Quan no li van bé les coses s'amaga i quan pot fa farolades de mal jugador de poker.
I, ¿com ha estat possible que ara sigui el capital que dóna o treu treball? Si és ben al revés; el treball ben organitzat -inclòs el treball de pensament i invenció- ens permet fer reserves de capital per afrontar circumstàncies adverses naturals o inevitables. Però les crisis són crisis del capitalisme que traspassa als treballadors. Si durant deu anys o més han tingut beneficis del 35 i 37% o més, bé poden retornar beneficis; segur que no serà durant deu anys.

I darrerament han anat a Àfrica a remoure, a desestabilitzar i a treure'n guany. (El FIS d'Algèria, El Txad, Eritrea, hutus i tutsis de Rwanda, han estat armats i després diem que es barallen però les armes els hi hem venut. El repartiment d'Àfrica va donar lloc a la I Guerra de 1914 i així ha seguit fins 1980 quan el capital USA ha volgut entrar a petroleres, explotacions... frons al capital francès, belga... Ja el prisident Clinton va anar a beneir els negocis nordamericans. Després de la II Guerra de 1939 a 1945 també els europeus vam aprendre a no tenir les guerras a casa (llevat de la regió dels Balcans que era un artifici de la I Guerra) i a dur-les a d'altres bandes.


Certament, el socialisme d'estat, havent aportat un progrés econòmic molt més ràpid que el capitalisme industrial va demostrar el seu fracàsquan ja havia superat l'economia de supervivència i esenvolupament bàsic. Encara més gran és el fracàs del capitalisme que ara demana caritat, falsa caritat i fa el pena.


Galbraith, economista nobel, gens sospitós ja ha denunciat que això que ens presenten no és capitalisme, que és una societat de mercat on una minoria privada burocràtica gestiona els diners dels altres, anònims accionistes. I ho gestionen amb trampes, quedant-se primes blindades i esquitxant les pèrdues als altres.



Tuya es la casa,
el caballo
y la pistola

Yo me llevo la canción



Nos queda la palabra

La paraula és la nostra arma no-violenta.
Però si no parlem, si no creem estat d'opinió
la situació seguirà com la coneixem.
Que no som majoria?
Com permetem que una minoria domini el món!

divendres, 2 d’octubre del 2009

BELLESA I EDUCACIÓ en la societat postmoderna.

Bellesa i educació en la societat postmoderna.
14è Col·loqui de filosofia de Vic, 2009
Text íntegre



Una mirada a les escoles, als seus portals web... aviat ens dóna una imatge.

Vegeu: http://www.escolaelpuig.cat/
Una entrada d'estètica clarament postmoderna.
L'Escola El Puig d'Esparrguera, iniciada el 1970 per una cooperativa de pares i els mestres directors Josep Ràfols i Mercè Garcia que van seguir la Pedagogia Freinet. Posteriorment es feu càrrec de la direcció Ramon Besora que impulsà de manera particular la lectura i les activitats amb el poeta Miquel Martí i Pol. I l'Escola El Puig segueix...

Vegeu: http://www.santgregori.org/curs0809.html
Una estètica clarament moderna, de l'Escola Activa.
L'Escola Sant Gregori de Barcelona, iniciada el 1955 per Jordi Galí ha tingut una trajectòria estable d'escola catalana, de renovació pedagògica, amb la primera finalitat que l'infant desenvolupiuna personalitat sòlida en totes els dimensions humanes inclosa la religiosa.

Vegeu: http://www.xtec.cat/ceipanxaneta/
Una estètica naïf a l'Escola Anxaneta de Mataró

Vegeu: http://www.iesbrugulat.net/portal/
Una estètica funcional-tècnica a l'IES Josep Brugulat de Banyoles

Vegeu: http://blocs.xtec.cat/ceipsantjordilleida/
Una estètica comunicacional al CEIP Sany Jordi de LLeida

L'educació de la dimensió estètica es fa a través del currículum, encara més a través de les activitats impulsades i del currículum ocult de la disposició de mobles i objectes, de les parets del centre ambientades o no. De l'estil de relacions personals i de l'estil de comunicacions i, entre aquestes, molt particularment allò que posem com a rellevant al portal web de presentació.