diumenge, 27 de novembre de 2011

HAY ALTERNATIVAS a la crisi on ens han dut els financers que no creen ni llocs de treball ni riquesa.


Professors de la Universitat Pompeu Fabra han elaborat alternatives davant la crisi econòmica. Quan estava redactat el llibre, l'editorial Aguilar del Grupo PRISA ha dit que no el publicava. Com que els autors no ho feien per diners sinó per contribuir a sortir de malpàs on ens han dut els banquers avariciosos i els polítics "yonosé", ens el regalen per internet.

Teniu l'enllaç per descarregar-lo sobre la imatge.

Llegim i pensem. No ens quedem amb la queixa per les retallades i pel segon increment de quota mensual per salvar el país (de -7% a -10% del sou mensual i - pagues extres) , ara ja inacceptable. ¿Hem de salvar els bancs? ¿Hem de seguir mantenint exèrcits quan la III Guerra Mundial és econòmica? A España, ¿hem de tenir ministerios inútiles en la capital y corte: cultura, vivienda, educación, igualdad, asuntos sociales...? Vergonya de país!

Ara una editorial ha tret el llibre al preu de 10 €. Penseu si el regaleu a parents i amics per comptes de regalar "tonteries" com es fa massa sovint. És temps de deixar de comprar inutilitats i "marques" i contribuir a les causes de progrés social per a tots. No hem entès encara que la democràcia és inútil i que l'única útil és l'econòmica? Som nosaltres que amb el nostre consum mantenim l'economia inútil. Martí Teixidó





Bona crisi: cap a un món postmaterialista
de Jordi Pigem. Ara llibres. 16,50 €
Llibre que tracta el tema des d'un punt de vista personal, de donar sentit a la vida, comprendre el cosmos i comprendre que la saviesa no queda restringida al coneixement científic, necessari però limitat. Es situa en el paradigma de la complexitat.

Els posicionaments que pren estan prou documentats i fonamentats. Vegeu la quantitat de dades que presenta i la diversitat d'autors amb els qui coincideix. Totes les referència us poden anar molt bé; és talment un directori per situar molts pensadors i autors. És un llibre que es llegeix ràpid i que el podeu passar o regalar. Que corri! Tots hem de pensar.

Les dades que no havia llegit mai enlloc. Posen de manifest la falsedat del sistema econòmic i la falsa ajuda al comerç d'altres països.

Dades de la New Economics Fundation de 2004 ( a la pàgina 36)

Importació

Exportació

UK 1.500.000.000 kg de patates

D’Alemanya

UK 1.500.000.000 kk de patates

A Alemanya

UK 10.200.000.000 kg de llei i de nata

UK 9.900.000.000 kg de llei i de nata

De France

A France

UK 17.200.000.000 kg galetes – xocolata

UK 17.600.000.000 kg galetes – xocolata

UK cervesa per valor de 310.000.000 £

UK cervesa per valor de 313.000.000 £

UK 44.000.000 TM de pollastre desossat

UK 51.000.000 TM de pollastre desossat

Any 1999. Accident al túnel del Mont Blanc. Queden bloquejats: camions que duien aigua embotellada de France a Itàlia, i camions que duein aigua embotellada d’Italia a France.



divendres, 18 de novembre de 2011

DEMOCRÀCIA NO ÉS MAJORIA ABSOLUTA. Els petits tenen més raó i hem d'ajudar-los, ells ajuden perquè no guanyi un partit sinó la democràcia.

Antoni Puigverd a La Vanguardia de 17.11.11
La campaña ha permitido, en cambio, que cristalice el carisma de dos candidatos inéditos. Si Bosch ha inventado el independentismo amable y fraternal, Coscubiela demuestra que en Catalunya existía una tradición abandonada: la de una izquierda sin ambigüedades, orgullosa del antifranquismo y de las conquistas históricas. En pleno imperio de los mercados, quiere recuperar la bandera roja de la razón moral. Mientras el PSC vive de inercia, el flanco que amplía Coscubiela evoca los años en que un PSUC italianófilo estuvo a punto de sorpassare al PSC desde la izquierda.

Les opcions minoritàries de progrés són


Mesures concretes i clares, en favor dels treballadors que som majoria i fidels al país i a la llengua que volem que ho sigui de tots. No perden el temps amb festivals mitingueros pseudoreligiosos que mouen emocions.
Iniciativa per Catalunya Verds
la que té una trajectòria més estable
1 Lluitem contra l'atur

2 Democràcia directa, neta i transparent
3 Rescatem les persones, no els bancs
4 Aturem els desnonaments d'habitatge
5 Que pagui més, qui més té i aflori l'economia submergida
6 Defensem Catalunya i el dret a decidir i la llengua
7 Tanquem les nuclears, perilloses i cares





És una bona pensada, encara més que el vot nul organitzat i recomptat. I em consta que és gent seriosa, ciutadans polítics responsables que no aspiren a viure de la política. Ocuparan llocs que nos es podran repartir els grans partits golafres. Una indubtable manera de dir que amb aquest sistema polític no hi ha democràcia. De moment no és alternativa de governs però frena el pas als que volen viure d ela política.

ESCONS EN BLANC ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL 20N la que pot neutralitzar l'abús dels partits grans que es reparteixen els escons de l'abstenció

a les quatre províncies catalanes

i ho fa amb un programa molt senzill:

NO OCUPAR L'ESCÓ

NO COBRAR SOUS NI SUBVENCIONS

CONVERTIR-SE EN L'EXPRESSIÓ CLARA I INEQUÍVOCA DEL DESCONTENTAMENT

podeu donar-nos suport a

http://votowiki.net/CD11/portada

podeu seguir-nos a

twitter @esconsenblanc - facebook Escons en blanc - i podeu veure la nostra renovada web, on trobareu tots els materials de campanya per fer.ne difusió.

www.esconsenblanc.org




I del SENADO... VOTA ESCONS EN BLANC
és una bona pensada
El SENADO, ni parlar-ne.

És trampa. No és la cambra de les nacions, ni de les "nacionalidades" que s'han inventat.
Deixem de perdre el temps i els quartos!


ESCONS EN BLANC

Si no es perden en picabaralles de figurins. Ai las! El carretero va baixar emprenyat del puig cercós sempre morrut i cridaner però no va passar per la porta del gripador mentre el carot bon lletraferit, dues vegades salvat, ara ja havia apel·lat i no comptava amb el tran ni lo pez tena. Quan patrimoni perdut! Qui sap si esmenats es pot recuperar amb al fred al bosch!
La República del SÍ Les propostes la que té més projecció al futur
Per avançar a cap a la República Catalana, al Congrés defensarem:

1 La independència fiscal, el concert econòmic

La independència fiscal, el concert econòmic: recaptar i gestionar tots els nostres impostos. No acceptarem un altre pacte fiscal i seguir perdent el 10% de la riquesa cada any.

2 Fer infraestructures que creïn llocs de treball

Fer infraestructures que creïn llocs de treball i ens obrin al món, com el corredor mediterrani, i no les que van de Madrid a enlloc.

3 L’estat de benestar

L’estat de benestar. En salut, gastem 300 euros per persona i any menys que la mitjana estatal, prou de retallar-la. Amb els nostres impostos tindrem una educació d’èxit per a tothom, totes les pensions de jubilació per damunt del salari mínim i habitatge pel jovent.

4 Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses

Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses que contractin persones aturades. 5 anys sense impostos per a les persones joves i en atur que es facin autònomes, com a Holanda. Pujar els impostos a les grans fortunes.

5 Els bancs al servei de les persones i de les empreses

Els bancs al servei de les persones i de les empreses: qui torni l’habitatge, no ha de pagar hipoteca.

6 Promoure referèndums vinculants

Promoure referèndums vinculants, i apropar així la política a la ciutadania.

7 Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions

Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions. Fer una gestió austera dels recursos públics.

8 Retallar la despesa militar

Retallar la despesa militar, com ja han fet, per exemple, a Alemanya en un 40%

9 El català

El català, eina de cohesió social. Vetllar per l’aplicació dels programes d’immersió lingüística i la consideració del català com a la llengua vehicular de l’ensenyament.



diumenge, 6 de novembre de 2011

Resposta a un correu rebut que demana el vot per als partits inequívocament catalans


M'ENDOCTRINEN DIENT-ME QUI HE DE VOTAR
TROBO INACCEPTABLE AQUESTA COMUNICACIÓ DOCTRINÀRIA


1. Els periodistes són els sacerdots de la tribu perquè ens hagin d'endoctrinar? En opció de vot no hi ha ciència ni objectivitat. No és assumpte professional.
2. Quins són els partits inequívocament catalans? Potser ciutada'ns que no es presenten a España? Potser el dipartit CiU que donarà suport a qui li convingui per col·locar algú de ministre? Potser L'Olla barrejada d'Independentistes que van llençar a perdre el 2n suport creixent després d'una greu relliscada de governant? Poser IC--Verds que poden tirar d'una gran majoria sindical que parla en castellà?
3. I vegem com són els partits catalans que han estat al govern de Catalunya. Tots hi col·loquen un familiar perquè deu ser superdotat: Pujol & Pujol, Maragall & Maragall, Nadal & Nadal, Carod-Rovira & Carod Rovira,
4. Després del què ens ha passat amb l'Estatut i tantes coses, no seria millor que els partits Inequivocament catalans diguessin: A aquestes eleccions d'España no hi anem doncs no hi ha diàleg i ens ho imposen tot per llei bàsica o per tribunals o per regateig econòmic. Un vot nul: NO HI ANEM PERQUÈ NO ENS RESPECTEN d'un 30% del cens de votants seria possible i superior a qualsevol opció i deslegitimaria aquesta farsa.
5. De què serveix el Senado. De control per si s'escapa alguna cosa al Congreso. No és cambra de nacionalitats com ha de ser. Encara potser vosaltres mateixos hi podeu afegir més arguments.
Tots podem demanar el vot però no amb sofisticacions, donant més autoritat als qui ens convé o volent atribuir-nos una objectivitat.

Efectivament: abstenir-se, votar en blanc es donar el vot als grans que es reparteixen el pastis amb una fòrmula ofegadora de la democràcia. El vot nul d'error, és això, un eror. Però darrerament el vot nul ha pujat molt i és un vot pensat que s'hauria de recomptar i tindria efecte legitimador, encara que inicialment fós ilegal, si superés les opcions majoritàries. O no recordeu que la República de 1931 va sorgir d'unes eleccions municipals, i·legals per a canviar el model d'Estat.

Malgrat tant de moviment 15M, d'indignats... que va rebre suport d'àmplis sectors i generacions, el 15O ha fet llufa en no donar una alternativa conjunta a les eleccions del 20N. I encara abans, el capital humà de manifestants el 10 de juliol de 2010 on agradosament se sentia parlar a famílies en castellà però que quan calia parlaven català. Aquell dia hi va haver la majoria cohesionada més gran de Catalunya. Però els econòmics empresaris que havíen expressant el seu desafecte per España han quedat sedats amb el nomenament de Rosell a la COE.

Penso, segueixo pensant.... En aquesta ocasió l'única alternativa és un partit minoritari, petit. Els partits petits tenen més raó (perquè no tene la raó de la majoria no de la força), tenen més idees i programa propi; els partits grans fan el programa que els pugui donar la majoria del mig que és molt canviant. Si és un partit petit amb una llarga història i persones amb trajectòria coherent ja tenim alguna cosa. Aquest és el cas actualment d'Iniciativa per Catalunya Verds + EUiA que tenen prou vincle i prou autonomia respecte als socis Izquierda Unida. No governaran però collaran el Gobierno de España i deixaran que el Govern de Catlunya faci al seva feina sense carregar amb la gent treballadora (assalariada o autònoma) que no especulem amb el capital.

Martí Teixidó


Després d'això, m'entretinc en veure què diuen els candidats davant els problemes greus que tenen tants ciutadans: les coces o guitzes de la crisi de beneficis dels especuladors que carreguen: 1 contra els serveis públics, 2 contra les necessitats bàsiques d'habitatge i feina, 3 contra els pensionistes i joves, i 4 descomptant mensualment a funcionaris i treballadors entre el 5 i el 7% del sou consolidat. Comprovo que solament ICV i EUiA encara els problemes greus que tenen tants ciutadans. I és interessant veure com posen els titulars o presenten el mateix diferents mitjans de... ? comunicació NO, masses SÍ, propaganda SÍ. Es retraten sols. I mentre els grans partits segueixen fent actes festius en temps de crisi, banderes i abraçades amb somriures falsos, Coscubiela fa una comunicació clara directa i mesurada. Tot això m'ha fet pensar i decidir.

I entro en campanya com no faig mai des que vaig deixar el partit polític guanyador. Algú ha de frenar els populistes sense donar la raó als continuïstes. Le minories tenen més raó (les majories perden la raó i la POLÍTICA passa a ser política pragmàtica). Les campanyes electorals espectacle són cares, sorolloses i no fan pensar. Hem d'anar a la conversa amb familiars, veïns, col·legues, companys i gent de l'autobús o tren.En aquesta ocasió l´única alternativa votable és Iniciativa per Catalunya Verds. Els qui coneixeu la meva feina i dedicació, sabeu que no hi tinc cap interès personal. Martí Teixidó

Coscubiela repta Chacón a obligar que els bancs intervinguts pel FROB posin habitatges buits a lloguer abans del 20-N

VILAWEB 05.11.2011 A TOTA VILA DE TERRES DE PARLA CATALANA

Badalona (ACN).- El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Coscubiela, ha reptat la candidata socialista i ministra de Defensa, Carme Chacón, a obligar "ara" que les entitats financeres que estan intervingudes pel FROB posin habitatges buits "al servei de les famílies que no tenen habitatge". Coscubiela ha desafiat Chacón a tirar endavant la proposta abans de les eleccions del 20-N en lloc de fer-ho "el dia 21". "Si hi ha pressa per adoptar mesures per les exigències del mercat", n'hi hauria d'haver "més" pel dret a l'habitatge. A més, des del barri de la Salut de Badalona Coscubiela s'ha desmarcat de la classe política, i el número 3, Joan Josep Nuet, ha reivindicat el perfil "socialista" de la coalició.


Coscubiela repta Chacón a obligar els bancs intervinguts a llogar habitatges

LAMALLA.CAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA QUAN VOL PARLAR EN CATALÀ 05/11/2011

Coscubiela ha explicat que, des del 2007, s'han iniciat a Espanya 300.000 execucions hipotecàries, fet que suposa 178 desnonaments diaris al conjunt d'Espanya i 21 a Catalunya mentre, ha dit, els bancs "amb processos hipotecaris han guanyat 60.000 milions d'euros". "Això no és una crisi econòmica, és una crisi ètica profunda", ha sentenciat Coscubiela, que a més ha volgut desmarcar-se de la classe política. També el cap de llista d'ICV-EUiA ha recriminat al candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que hagi impulsat els desnonaments exprés amb el suport dels socialistes, a l'hora que "voten en contra" de la dació en pagament.

Durant el míting ha intervingut, també, el número 3 de la candidatura ecosocialista, Joan Josep Nuet, qui ha afirmat que la "gran contradicció" d'Espanya és que "hi hagi gent sense casa i casa sense gent". "Darrere d'això hi ha els bancs, però les polítiques fetes tenen noms i cognoms: PSOE, PP i CiU", ha afegit.


ICV apujaria les pensions amb impostos als més rics

Apujar les pensions mínimes –d'uns 350 euros– amb més impostos sobre el capital especulatiu i més control sobre el frau fiscal. Aquesta és la proposta d'ICV-EUiA en matèria de pensions per al 20-N. El candidat ecosocialista, Joan Coscubiela, va assegurar ahir, davant d'una setantena de militants i simpatitzants de la tercera edat que l'Estat “encara té marge per esforçar-se i apujar les pensions mínimes” finançant-les amb un augment dels impostos als més rics, les Sicav i les grans empreses.


Coscubiela reclama a Chacón que actúe "desde ya" contra los desahucios

LA VANGUÀRDIA ESPAÑOLA I CONVERGENT 05/11/2011

El candidato de ICV pide a los bancos que no "asesinen socialmente" a las familias y que las traten igual que a las inmobiliarias


Coscubiela defensa més impostos als rics per poder apujar les pensions

El candidat d'ICV acusa CiU de reclamar traspassos per privatitzar els serveis

EL PERIÓDICO SOCIOLISTO CATAÑOL Dissabte, 5 de novembre del 2011

Coscubiela ha reiterat que el programa del PP i CiU consisteix a "fer negoci" amb les "conquistes socials", com la sanitat i els serveis socials públics. Especialment dur ha estat amb els nacionalistes, a qui ha acusat d'exigir al Govern espanyol el traspàs d'alguns serveis amb l'objectiu de privatitzar-los. "Passa en la sanitat, però també en les residències per a gent gran", ha afirmat.


Coscubiela: "Els pensionistes no han estirat més el braç que la màniga"

Diari ARA ENS PODEM COL·LOCAR 05/11/2011

El candidat d'ICV-EUiA, a la gent gran: "Vosaltres sou la millor xarxa social"

Coscubiela, amb el col·lectiu de gent gran del partit

Coscubiela, amb el col·lectiu de gent gran del partit

El candidat d'Iniciativa a les eleccions espanyoles, Joan Coscubiela... "no han estat els pensionistes els que han estirat més el braç que la màniga sinó que han estat els especuladors".

També ha proposat un increment de les pensions mínimes i especialment les de viudetat, les no contributives i les del SOVI, algunes de les quals estan per sota dels 350 euros. Per finançar aquestes noves despeses, ha insistit a reclamar "un increment de la fiscalitat".

A més de reconèixer els anys de lluita pels drets socials dels assistents, més d'una vuitantena d'entusiastes, el candidat ecosocialista els ha demanat que parlin amb els seus veïns, amics, fills i néts per influir en el seu vot. "Abans de Twitter, vosaltres heu estat i seguiu sent la millor xarxa social d'aquest país", els ha dit.


dimecres, 2 de novembre de 2011

ACLARIM-NOS! FEM EL JOC AL SISTEMA? O OBRIM ALTERNATIVES?

1
Què? Comprarem loteria de la rifa de Nadal? Un invent espanyol quan hi havia crisi econòmica a les arques de l'estat monàrquic. Qui més hi guanya és el govern, el de Madrid però igual si fos el govern de Barcelona.
Un cop l'any!... És una tadició... I si toca als companys?... Jo solament compro la de la feina...
Ja n'hi ha prou! Si volem que millori el país per a tots, la loteria és mala solució. O és que pensem que toca més a la Bruixa d'Or? Quin país. Quanta instrucció escolar que falta. La probabiliatt no es deu ni explicar a l'ESO i bona falta que fa.

2
Futbol i el Barça més que un club. Efectivament, un negoci d'escàndol. Mentre l'atur arriba al 21%, aquests bordegassos de luxe cobren unes quantitats què no ens sabem ni imaginar. Certament, avui treballen força: lliga, copes, chapions... però jo també treballo molt... i des dels 16 anys... i en la feina que em guanyo el sou, en una segona que faig per formar i formar-me i en les terceres que són activitats de cooperació i voluntariat. No, els jugadors no fan fundacions perquè sí; algú els ha dit que és la manera de desgravar. És a dir, alò que posen a la fundació, els redueix els impostos. Ja n'hi ha prou! No podem mantenir més aquests negoci abusiu.

3
El Barça-Giardiola. Farà tres anys vaig dir de seguida que el Barça Guardiola era un model pedagògic: perquè juguen de gust (INTERÈS), perquè cadascú pot trobar el seu lloc i gaudir d'una acció ccoperativa (RENDIMENT), perquè a més guanyen lligues i copes (EFICÀCIA). Però ha arribat a ser excessiu. Guardiola evita que Messi sigui l'única figura però els papanates dels comunicadors no saben fer altra cosa. I sempre comptant i recomptant gols acumulats, partits no perduts,... i sempre... una fita històrica... Quina història més ridícula. Ho era la reis i batalles que ens van ensneyar perquè no era la història del poble. I ara ho és d'aquests onze que corren darrera d'una pilota nova cada partit. Molt hàbils... I què?... Si ens fa feliços per comptes de jugar nosaltres!... Estem passant de l'homo sapiens a l'homo aliens i per a mi l'homo ridiculus. Ho sento Guardiola! No hi perdré més temps, ara que el Parlament de Catalunya t'ha posat una medalla i així s'han retratat tots, començant per la de Gispert que no parla català a casa seva però viu gràcies al català. Ja veus... per tres anys d'encert en la teva feina que et paguen... ja tens medalla d'honor. I el teu parlament... quines grans coses vas dir que els enllustrats parlamentaris et van aplaudir. No dubtis que jo i molts d'altres hem fet més per aquest país i més que els polítics de silló. I ara diguem. No han fet més per aquest país i la seva llengua: Raimon, Xirinacs, Jaume Arnella, Xesco Boix, Lluís Llach, Porter Moix, Badia Margarit, Esquirols, Moisès Broggi...

4
I segueixen entabanant-nos amb la crisi, la seva crisi que ens fan pagar a nosaltres. I hem de seguir comprant i consumint perquè no es perdin més llocs de treball. I segueixen produint mil coses inútils que hem de comprar. I canviar l'automòbil cada deu anys... I un bè negre amb potes rosses! L'única defensa que tenim és la decisió de consumir o no consumir, de consumir un producte o denunciar-lo i fer-lo fora. Ens han donat la democràcia política ara que no serveix de res; no serveix ni per parlar doncs els "parlamentaris" no escolten i voten el que els han dit que han de votar. Què hi fa tanta gent al Parlament? Tot està supeditat a l'economia i els polítics ens ho diuen, no poden fer res més. No escollim els representants econòmics, no hi ha democràcia. Cal un procés constituent de democràcia econòmica. No ens han ni de cridar per anar a votar. Nosaltres decidim què comprem i què no comprem, què consumim i què no consumim. A veure qui ens para! Hem de recuperar l'intercanvi, d'objectes i serveis. Hem d'intercanviar o donar llibres, discos, vídeos, roba... hem de dicidir quins producte enganyosos deixem de comprar. La Xina pot vendre barat explotant la seva gent perquè tots els ho comprem. Les Vagues eren contra l'empresari explotador i avui les vagues es fan contra els usuaris de serveis, particularment dels públics. Avui les vagues no s'aguanten. Boicot als productes no respectuosos, abusius. Tenim el poder del consum i no es tracta de defensar un país fronst als altres com abans que feien anar a la guerra contra un altre país. "Entre los vencidos el pueblo llano pasaba hambre. Entre los vencedores el pueblo llano la passó también". Seguirem aguantant aquest sistema econòmic?