dimarts, 25 de desembre de 2012

Enfortim l'esperança amb el compromís per la llengua i el país


Enfortim l'esperança amb el compromís per la llengua i el país. Fem-ne una felicitat col·lectiva, per un dies cap al futur que haurà de ser esforçat

Cantem, fem un un cant coral de tot el poble
D'un país què ja és un poc nostre, d'un país què ja anem fent, cantem les esperances i plorem la poca fe, amb Raimon


Fet cant coral per a tot un poble amb Oriol Martorell



Amb Lluís Llach que ho va cantar el 1978, impossible.
I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: No és això.


Ens han fet la vida impossible i per això ara una gran majoria ho fa possible, necessari. Som una llengua, som un país, som escola en català i en totes les llengües possibles. No tenim wertgonya de ser un poble culte, desvetllat i també volem ser un poble feliç, sempre un poble de justícia per a tots.
Etiquetes: cultura, llengua, país

Tot pels infants, de tots els països i llengües del Món

Una excel·elnt comunicació de Nadal que difon i m'ha tramès la meva filla Maria-Pau.


Comunicació de Nadal i Cap d'Any


dijous, 13 de desembre de 2012

GRÀCIES ALS HEROIS QUE FAN EL PAIS I ENS DESLLIUREN DE LA POR I LA COVARDIA

ELISEU CLIMENT, heroi tenaç, constant i generós. Ens alegra que s'hagi anul·lat una condemna injusta, una condemna a tot el país de llengua catalana.

Qui sap si vàrem fer prou encara què vàrem fer molt!

Potser no agrairem prou com Eliseu Climent, una vagada més, des del País Valencià, salva tot el País Català.

Abans ho vàren fer Raimon, Ovidi Montllor, Joan Fuster i els renaixentistes com Ausias March, els medievals com Joanot Martorell.


 

I el setmanari EL TEMPS que ara es projecta com a espai de comunicació de tota la terra catalana.
Hem de donar-hi suport amb subscripció estable i, amb petites accions econòmiques.

http://www.eltemps.cat/portada




 





Ja ho sabem que des de la Grècia antiga: els déus protegeixen els herois, encara que permeten els seus patiments. Per això són herois, herois de la pàtria.

Gràcies Eleiseu Climent!
Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.

Martí Teixidó





Contrariament, segons el New York Time, recollit pel professor Vicenç Navarro
hi ha 569 patrioteros espanyols que tenen els seus diners amagats a Suïssa i no paguen impostos. Recordeu els seus noms i digueu-ho a tothom

Emilio Botín y su familia
José María Aznar
Dolores Cospedal
Rodrigo Rato
Narcís Serra
Eduardo Zaplana
Miguel Boyer
José Folgado
Carlos Solchaga
Mariano Rajoy
Josep Piqué
Rafael Arias-Salgado
Pío Cabanillas
Felipe Gonzalez
Isabel Tocino
Jordi Sevilla
Iglesia Española (Mn.Rouco V.)
Josu Jon Imaz
José María Michavila
Iñaqui Urdangarín
Juan Miguel Villar Mir
Anna Birulés
Felipe de Borbón
Abel Matutes
Julián García Vargas
Ángel Acebes
Alejandro Agag
Eduardo Serra
Marcelino Oreja .....









 

dimarts, 4 de desembre de 2012

CATALÀ A L'ESCOLA PER A TOTS ELS CIUTADANS és l'única possibilitat



Mira si fa temps que hem actuat pel català a l'escola. Primer (1967) per als infants que parlàvem català i havíem de fer l'ensenyament en català, els nostres fills. Tot seguit (1978) per a tots els infants català a l'escola, una llengua que no els podien ensenyar els seus pares. Ho hem fet per fer un país de tots, perquè tots els sentim ciutadans del país. Una sola categoria de ciutadans.

Una nova llei d'educació: 144 articles, 9 pàgines d'exposició de motius, 12 pàgines d'addicionals i de finals. Una altre canvi? Això no aguanta més i creix el nombre d'alumnes avorrits per un ensenyament tan tradicional acadèmic i creix el nombre de professors desanimats. Amb tanta llei no anirem enlloc.

Deixar la "lengua cooficial" com a assignatura d'especialitat és mirar que els alumnes no aprenguin català.

Els ciutadans han de saber que això és un engany de mala política, d'incultura i de desconeixement de la fonamentació científica.
 
El ministro de educación de 2012, amb la seva proposta de llei, està enganyant els ciutadans. Si no parlen català els fa un mal favor. Seran ciutadans incompetents en una llengua en un país. Qui vivint a Alemanya no volia parlar alemany o vivint a Suïssa no volia parlar francès. Els emigrants espanyols volien però no els van donar possibiliatts, els van mantenir en un gueto i quan no van fer falta els van retornar al seu país. Ben al contrari, els catalans exilats que parlaven i escrivien en català i parlaven i escrivien en castellà van ser molt ben rebuts a Mexico, a Argentina, a Cuba i van ocupar llocs i càrrecs a l'administració i a la universitat.


Poden fer la llei inculta què vulguin. Si els ciutadans ho tenen clar, no la legitimaran. Serguiran demanant escola en català per als seus fills segurs que parlaran català, castellà i  més llengües.
Els ciutadans han de tenir coneixement de la fonamentació científica de l'ensenyament en llengua catalana i castellana sense problema.











Newsletter seus: Somescola.cat convoca avui concentracions arreu del país en defensa del model d'escola catalana

Somescola.cat ha convocat concentracions en diverses poblacions de Catalunya per defensar el model d'escola catalana i la immersió lingüística. Les concentracions, que porten com a lema
Per un país de tots, l'escola en català
són una resposta a l'esborrany de la nova llei LOCME proposada pel Ministerio de Educación encapçalat pel ministre José Ignacio Wert. Somescola.cat, que aglutina desenes d'entitats del món educatiu i civil, anima la ciutadania de Catalunya a participar en aquestes concentracions per mostrar així el suport i el consens que genera un model d'ensenyament d'èxit reconegut a nivell mundial.

 `


Publicat a EL TEMPS e 11.12.2012
 
Així mateix, Somescola.cat insta tots els centres docents a penjar en un lloc visible la pancarta i els cartells amb el lema “Per un país de tots, l’escola en català” i a fer un breu acte reivindicatiu amb tota la comunitat educativa el mateix dilluns, 10 de desembre, a la sortida de l’escola.











dimarts, 27 de novembre de 2012

Un govern per la sobirania, la gent que és el país i la cultura. Ni govern dipartit (CiU), ni govern tripartit... GOVERN SOBIRANISTA.


MURIEL CASALS amb ÒMNIUM
aglutina 30.000 ciutadans






Si Mas dubta de comptar amb tanta gent que fa un país per a tots
...
Podem per aquesta vegada tenir un govern plural amb bona entesa?





Ni us passi pel cap això d’anar a eleccions si no hi ha manera!
Unes terceres eleccions?
Això seria el suïcidi de Catalunya,
la intervenció o cop d'estat motivat del Govern d'España
 



JOAN OLLÉ creador teatral poètic
ANTONI PUIGVERT un pensador
 creador d'opinió independent
                                                                          

 Si el govern suma voluntats [VOLUNTAT D'UN POBLE] no cal dubtar que farem la constitució d'un Estat democràtic, social i culte i també d'empresa productiva, científica i creativa.


ARCADI OLIVERES economista del fòrum social
JORDI ROGLÀ director de CÀRITAS
ajuda social on no arriba el sistema


SALVADOR CARDÚS  analista social
defensor de la independència


VICENÇ NAVARRO economista
corrector de les polítiques neoliberals


Totes aquestes persones i més representen millor la vida del país. S'ha d'escoltar els partits que tenen representació i els ciutadans que s'han acreditat amb la seva trajectòria ben coneguda.

ADA COLAU advocat dels empobrits afectats per la hipoteca


RAIMON filòsof de la cançó,
de lluita social i d'amor personal
SEBASTÀ SERRANO comunicador integral
per la construcció pesonal
ALBERT BACELLS
 historiador dels Països Catalans







Un govern fort? 
Què vol dir això?

JOSEFINA CASTELLVÍ
investigadora catalana internacional
VÍCTOR GRIFOLS
empresari català d'excel·lència internacional






GONZÀLEZ FAUS
teòleg per l'alliberament dels desastrats
Un govern que aplegui les voluntas dels qui fan la feina ben feta, dels que són coneguts i dels que no ho són tant però la diversitat de pensament i d'acció hi ha de ser reflectida. No és això molt millor que una majoria absoluta?
(Obsessió que ens ha quedat gravada de tants anys de monarquia, de tamntes dictadures).
JOAN SUBIRATS polítiques públiques pel benestar social























Cal incorporar també els crítics que aporten pensament, no els demagogs, defensors dels seus interessos.

CARME RUSCALLEDA
 creativa internacional de ciuina
JOAN CABALL pagès català
 del sindicat de pagesos



JODI SAVALL música nostra antiga,
música de prestigi internacional


























Recordem Prat de la Riba. Ell, de la Lliga de Catalunya. va encarregar grans empreses públiques als qui estaven millor preparats, encara que fossin d'altres partits. Ningú no posa en dubte la gran empresa de la Mancomunitat de Catalunya. És un bon referent. Ens va durar tant poc! Ara és l'hora de reprendre la política de consens i convèncer cada vegada més ciutadans. Partits polítics per impulsar correnrs de pensament però governs de consesns i diàleg per a una acció conjuntada.



dilluns, 26 de novembre de 2012

No són 100 diputats per Catalunya Estat. Ha estat una decisió arriscada.

Mas no té la majoria suficient per a iniciar el procés constituent d'Estat, un procés reconstituent de Catalunya nació documentada amb institucions reconegudes el segle XIV amb un Parlament, una Diputació del General i un Tribunal de justícia. No és pot anar a Catalunya estat d'Europa per la dreta ni pel centre. Solament s'hi podrà anar amb polítiques de progrés social i amb control de les polítiques econòmiques d'holocaust d'un liberalisme deshumanitzat. Una majoria de Mas, una majoria de transició nacional, hagués pogut fer front al centralisme rentista inculte i poc industriós de l'España d'esperpento de Valle Inclán. Una majoria de Mas qui ha sabut presentar la causa de Catalunya internacionalment hagués permès una transició més planera però més lenta. Són 87: caldrà arribar a un acord raonable, proporcional. Si s'assoleix tindrà una força superior a la que hagués pogut tenir un partit amb majoria absoluta. I si els socialistes fossin el que han de ser (Raventós, Pallach, Obiols, Lluch... ). Imaginem!
  • Artur Mas Artur Mas 50(62)
  • Oriol Junqueras Oriol Junqueras 21(10)
  • Joan Herrera Joan Herrera 13(10) 
  • David Fernández David Fernández 3(0)
Ara hem de seguir com estem, fent pena, o avançar amb una transició nacional i social. Esquerra Republicana de Catalunya i Candidatura d'Unitat Popular han de ser considerades per qui té la majoria. Iniciativa per Catalunya - Verds té solidesa suficient per ser considerada també.

Si no és així reproduirem el corral ple de baralles




Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat
.

Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.

I els quatre rius de sang
cada vegada més grans
i un espès silenci,
tallaven tantes mans...
I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.


Terra polsosa i vella
on creixen noves mans,
on mils i mils de boques,
cansades de silenci
es disposen a parlar

des dels quatre rius de sang.
              Raimon (1967)



A aquells Ciudadanos que no volen parlar en català, que falten al respecte bàsic, no se'ls pot ni escoltar. Quan parlin ens taparem les orelles. Sempre hem defensat acollir els nou vinguts, a aquells que encara no han pogut aprendre la llengua del país. Però aquests què sabent la llengua, no volen parlar-la són una ofensa a la gent senzilla, són el nou lerruxisme que vol tenir un contingent de població de segona categoria, subordinat. I ja ho veieu, són els qui han incrementat més el seus votants. Són els que estenen la demanda d'ensenyament en llengua castellana trencant el nostre model d'escola comú i de cohesió social.

La diversitat d'opcions polítiques al Parlament de Catalunya és una mostra de democràcia avançada. El bipartidisme és com la restauració monàrquica un frau. Però ara cal la responsabilitat de tots els partits per governar per a tots els ciutadans. Li deu tocar prendre la iniciativa a Mas. A veure si serà capaç de comptar amb el màxim nombre de diputats. Si ho aconsegueix, tindran junts més força que si Convergència i Unió dominés per majoria absoluta. Majoria absoluta, no. Majoria democràtica, sí.


Eleccions al Parlament de Catalunya 2012
Electors                  
5.257.960 100%  
Escons totals
135
Vots comptabilitzats:
3.657.450
69,56%
Abstencions:
1.600.510
30,44%
Vots nuls:
32.232
0,88%
Vots en blanc:
52.899
1,45%



diumenge, 25 de novembre de 2012

La trampa de la Llei d'Hont té solució. I és ben barata.

Si la participació és del 50%, solament s'assignen 67,5 diputats, és a dir 68.
Si la participació és del 60%, solament s'assignen 81 diputats.
Si la aprticipació és del 70%, soalemnt s'assignen 94,5 diputats, és dir 95.
Si la aprticipació és del 80%, solaemnt s'assignen 108 diputats.
Si la aprticipació és del 90%, solament s'assignen 121,5 dipuatts, és dir 122.
Si la participació és del 100%, s'assignen els 135 diputats.


Si la participació és baixa, es pot fer una retallada dels diputats/des. Uns sous i dietes que estalviarem. Podríem transferir els diners al fons de beques de menjador i ajuts per sortides dels alumnes que han estat disminuïs sense preveure les conseqüències personals greus.


La trampa hi ha sigut sempre. Les matemàtiques són formals però aplicades, són aplicades per humans (politics, economistes, tecnòlegs...) que no són innocents. Pensen i parlen. Però en aquesta ocasió ens aboquen a l'arbitrarietat, a la teoria del caos... i això de la votació política és cosa sèria. No anem al bingo però en aquesta ocasió ho semblarà. Un vot pot determinar un diputat i un diputat afavoreix o impedeix majories.

Aquest bingo de repartir-se els diputats corresponents als qui no voten, per emprenyada, per indiferència o per comoditat és un 1r frau a la democràcia. S'ha de reformar la llei electoral.

L'absolutisme de la majoria numèrica és el 2n frau a la democràcia. Qui tingui majoria ha de fer una pràctica política democràtica i comptar amb els represnetants dels ciutadans d'altres partits.

La disciplina de vot dels partits polítics és el 3r frau a la democràcia. Els diputats són representants dels ciutadans, no dels partits. Els diputats han d'actuar amb ciència (coneixement) dels assumptes i amb consciència personal (conviccions) i social (aspiraciosn dels ciutadans).

Quin país! Quina democràcia!
Això es possible gràcies a l'educació inútil per a la democràcia, útil per al consum i que deixa exposat a la massa que fa el què fa la majoria sense pensar.

divendres, 23 de novembre de 2012

≥ 100 diputats per Catalunya Estat (ut) perquè España no té cura

Eleccions inevitables, després de dos anys de govern CiU, després de set anys de govern PSC, ER, ICV. Si un Estat(ut) va quedar retallat l'ut i ara solament podem optar per Estat.

300 anys que ens van voler reduir a província espanyola. A finals del segle XIX hi va haver voluntat regeneracionista per la cultura: Institución Libre de Enseñanza, Noucentisme a Catalunya però no van poder amb l'España rància. Acabo de veure l'excel·lent posada en escena a la Biblioteca de Catalunya de Luces de bohèmia de Valle Inclán. España ese esperpento que sigue siendo. Amb actors catalans que ho fan la mar de bé en castellà; perquè no? Deixa clar que España era ja a principis del segle XX un  país inculte, supersticiós i carca. España no té solució doncs no ha acceptat l'ajuda de Catalunya que ha estat motor econòmic i porta d'entrada a Europa i en canvi l'escanya amb els impostos que recapta i retorna en quantitat molt menor. I nega el corredor meditarrani. Nosaltres farem l'Estat propi però no ens caldrà posar fronteres i ells faran misèria si renuncien als productes catalans. No podran fer-ho.

I els presidents d'España són ja un reflex de la cultura d'esperpento. El d'España no parla cap altra llengua que l'español i el parla malament. El president, els presidents de Catalunya tots (llevat d'un que va fer el paper de la trista figura encara que duia els seus fills al col·legi alemany) parlen diverses llengües (anglès, francès, alemany, italià).

Fem Catalunya un Estat d'Europa i España s'haurà de regenerar en benefici de castellans, gallecs i vasco-navarresos.

Cal una majoria clara per tapar la boca als què han faltat al respecte a Catalunya, als  ciutadans de parla catalana  i als ciutadans de parla castellana. Una majoria clara perquè ningú torni a pactar amb els polpulistes i lerruxistes. No podem repetir  l'error de Cambó a Madrid el 1919, de Pujol pactant amb els populistes per comptes d'Esquerra Republicana el 1999. Amb una majoria inqüestionable Mas ha de comptar amb tots els qui han contribuït a fer progressar el dret a decidir que avui és causa de ja majoria de ciutadans de Catalunya.

D'altra banda, esperem un canvi general de la política de govern de Catalunya. Que com Prat de la Riba es doni els càrrecs als més capacitats i no solament als del partit i menys encara als que s'han quedat a l'Administració permamentment, de càrrec en càrrec, manera segura de ser incompetent.

I qui assoleixi la majoria serà per la majoria del poble que està patint les coseqüències de l'estafa econòmica de l'especulació que no genera producció ni llocs de treball. S'han venut la pàtria: prefereixen importar sense compromisos laborals i amb majors marges de benefici encara que destrueixin el teixit productiu. No és estrany que els sectors econòmics empresarials siguin els més reactius a un estat propi si volen guanyar sense deures empresarials. Que els va bé l'España d'esperpento, inculta? Dons que se n'hi vagin! Nosaltres som un país de cultura amb raó acció i emoció que convertim amb pensament, producció i sentiment.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga general DEL 14 N

-->




Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga general convocada per les organitzacions de treballadors d’Europa.

La situació econòmica causada per especulació financera i economia de mercat sense regulació (la lliure competència és la llei del més fort, trust o cartel empresarial) és una estafa i un abús de poder contra els ciutadans treballadors.  A la Unió Europea s’hi afegeix l’abús dels països més rics que actuen amb posició de domini abusiu.1
Els nostres governs, tots els governs elegits democràticament, estan segrestats pel poder econòmic no elegit democràticament que els imposa les mesures econòmiques: reduir la despesa pública, controlar la inflació de la producció i incrementar els impostos als ciutadans. Això sí, salvar amb diner públic els bancs, quan han retirat els beneficis dels darrers quinze anys. S’haurien de salvar ells retornant els beneficis abusius que han dut  a la “crisi econòmica estructural” – en diuen-  per gestió fraudulenta.
Darrera aquesta retallada general que no hi ha pas voluntat de recuperar, hi veiem un fre al creixement d’una classe mitjana que pot tenir opinió pròpia i pot pensar lliure de l’atontament general que han instal·lat amb el consum excessiu: de futbol i d’esports, de macroconcerts musicals amb alcohol, de culebrots de televisió i de programes de mal gust que exploten les misèries humanes.

Quan veig la desesperació de famílies  en atur laboral i potser sense subsidi. Quan veig persones que perden l’habitatge que ha perdut valor econòmic però no n’ha perdut el préstec hipotecari. Quan veig que neguem tota oportunitat de treball als joves, titulats o no titulats, i els neguem el dret a decidir la seva vida amb il·lusió. Quan veig que al nostre país d’abundància es llença de tot i s’incrementa la pobresa.
Em declaro en vaga com a acte públic de pressió, accepto la detracció proporcional de sou com  a mal menor, confiant que una acció generalitzada i contundent contribueixi a millorar la situació actual dels qui estan en pitjors condicions.

Sabadell, 11 de novembre de 2012


Martí Teixidó
mestre, pedagog, inspector d’educació


[1] Alemanya ens envaeix d’electrodomèstics i cotxes i què ens compra? Ens ajuda amb préstecs a un alt interès?. França ens ven producció agrícola i ramadera i impedeix que els entri producció nostra. El Regne Unit no entra a l’euro i actua de paradís fiscal legal d’especuladors.


dimarts, 9 d’octubre de 2012

ARA QUE ARRIBEM AL CIM qui estira Catalunya i no la deixa volar a tot vent?



ARA QUE ARRIBEM AL CIM qui estira Catalunya i no la deixa volar a tot vent?

https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/u/0/?ui=2&ik=5f62372c9f&view=att&th=13a474a35a1b6e16&attid=0.1&disp=inline&safe=1&zw&saduie=AG9B_P8OZv3dBI3rrXYHMk25U4p-&sadet=1349816076979&sads=T4Q2YxrjmRGuDB9l9zq7w9BW-ZM

Catalunya queda estirada per roures i alzines, de la mateixa família però no es posen d'acord. Qui sap si al final la senyera catalana pot quedar estripada! Molt parlar de marxa cap a la independència i potser ho han entès malament. No pot ser que cadascú vagi a la seva. Independència vol dir que ja som grans per prendre decisions i administrar-nos, que no cal que ens administrin els diners (i se'n quedin més dels que els corresponen). Ells van sobrats i nosaltres anem curts. Però compten amb la nostra producció i especialment amb les nostres idees.

Idees que trinxen perquè no saben aplicar. Jo ho he comprovat en educació. Vegem.
La reforma educativa de 1990, LOGSE, havia estat pensada i assajada a Catalunya. L'organització de l'educació secundària en cicles la van generalitzar, l'etiqueta de cicle, però no s'ha organitzat els alumnes en cicles. El treball de recerca del batxillerat és una iniciativa de Catalunya que arreu d'España no s'ha generalitzat. El 2001 vàrem introduir proves de contrast de les Competències Bàsiques a 10 i 14 anys. Amb la LOE ens varen imposar unes proves finals a 12 i 16 anys però  realitzades al final d'etapa no són el mateix. Ens van impedir que deixéssim fer el batxillerat en dos o tres cursos segons els alumnes.

Tenim clar que ja no acceptem més imposicions i encara menys de gent que no ha demostrat saber-ne més que nosaltres. Tot ens ho espatllen. Però ara els que varen posar la independència sobre la taula, poc i mal avinguts ens ho fotran tot enlaire. Com volen que els votem?

Quin mal servei fan a Catalunya? Com es possible?

Laporta el figurin, Carretero el fals doctor, Bertran el jove promesa, López Tena l'advocat, Junqueres el professor. Si no us podeu posar d'acord... deixeu-ho. Ja ens han fotut enlaire el somni massa vegades. Després dels avenços de la Lliga calatana, Cambó va anar a Madrid i vàrem afluixar. El POUM minoria d'indubtable catalanitat va ser marginat pels espanyolistes del PSOE i pels internacionalistes de la CNT.  El somni amb Macià va durar poc. L'arrauxament amb Companys no ens va anar bé. La República Española va rebre tota l'ajuda de l'Generalitat de Catalunya en temps de guerra i tots els dirigents van refugiar-se a Catalunya abans d'exilar-se a France. Vàrem aguantar la dictadura de Franco i solament els comunistes del PSUC varen anar estenent  la insurrecció. El PSOE desaparegut  fins que el MSC es va estendre amb Convergència Socialista el 1974. El mateix any es va crear  el  Reagrupament Socialista i Democràtic i Convergència Democràtica de Catalunya. La unitària Assemblea de Catalunya de 1971 ja era abandonada pels qui volien fer el seu camí.

Tornem a la mateixa. Plataforma pel Dret a Decidir, Consultes populars, Assemblea Nacional catalana... tot ha anat millor del què podíem esperar. Pot ser per raons alienes: l'estafa econòmica que aprofiten per reduir la classe mitjana que inverteix el seu benestar en cultura i pensament. I ara ho llencem tot per la finestra? Martí Teixidó

dimarts, 25 de setembre de 2012

Catalunya ha defensat la seva llengua com ha pogut però la opressió econòmica es fa insostenible i això ho entendrà tot el món.

Mira si hi ha economistes, professors catalans que ho poden explicar en diferents universitats d'arreu.





  • Perquè no ens respecten la llengua i la cultura que ens ha de cohesionar tots sens perjudici de la gran diversitat d'orígen.
  • Perquè ens maltracten i ofeguen econòmicament, malgrat l'activitat productiva de Catalunya i encara s'atreveixen a dir-nos insolidaris (On hi ha més ONGs?)
  • Perquè així no podem sortir de la situació d'atur i de reducció de la despesa social que afecta tants ciutadans de Catalunya, nascuts aquí o fora, tots iguals.

El President de la Generalitat dissol el Parlament i els ciutadans ens hem de pronunciar. Tindrem el govern que ens mereixerem. No podem confiar en España després del què ens estan fent. I ara es desperten partits polítics que han ofegat l'alternativa d'un govern federal. Han fet tard. La majoria ja solament veu possible un Estat propi. Ja no podem tornar enrere.



dimecres, 19 de setembre de 2012

RAIMON. 50 anys per salvar-nos els mots amb cançó i compromís per la justícia

Raimon, 50 anys fent cançons
Trobant el praraules que puguen dir el que tu sents junt amb nosaltres.
Venim d'un silenci antic i molt llarg... que la gent romprè
De l'home i la dona mira sempre les mans, mans de xiquet, mans que busquen, mans dels amants, mans tan dures... mans fines que manen matar, que roben el diner públic, que especulen amb el diner dels altres.

Raimon,  50 anys anys fidel a la causa, sense trucs ni trampes, sense càrrecs ni presidències.


Raimon, filòsof de la cançó, polític de la cançó, unificador de la llengua mantenint al diferència.


50è aniversari del primer concert de Raimon a Barcelona

Raimon. T'acompanyarem al Liceu. Molts, tots, com més millor.

30 de novembre de 2012   21:00
Venda de localitats
ticketmaster.es
Tel. 902 15 00 25
Caixers de "la Caixa"


Has resistit sense el reconeixement de l'Administració catalana. Sense les teves cançon potser molts alts ca`rrecs no haguessin estat a la Generalitat de Catalunya, potser no haguéssim arribat a l'autonomia. Hi vàrem arribar ben justet i encara ens la volen treure. I hi vas contribuir tu amb la llengua catalana-valenciana. Des de València ens heu salvat al llengua moltes vegades i en canvi al vostre país segueix maltractada.




Es faran recitals a cinc universitats europees, un concert al Liceu, una exposició a l'Arts Santa Mònica i un cicle d'homenatge a la Filmoteca de Catalunya
El Departament de Cultura i el cantautor Raimon han presentat els actes de celebració del 50è aniversari del primer concert del cantautor a Barcelona. Els actes inclouran una gira de recitals a cinc universitats europees, un concert al Gran Teatre del Liceu, l'exposició "Raimon, al vent del món" a l'Arts Santa Mònica i un cicle d'homenatge a la Filmoteca de Catalunya.
El desembre de 1962 Raimon va fer la seva primera actuació a Barcelona, al teatre Fòrum Vergés. El desembre de 2012, se celebrarà el 50è aniversari d'aquell primer concert a Barcelona. Per aquest motiu, s'han organitzat un conjunt d'activitats per reconèixer la trajectòria de Raimon i la seva contribució a l'escena musical catalana d'aquestes darreres dècades.