dilluns, 10 de setembre de 2012

Catalunya independent. Una manifestació en positiu i contents. Guanyem la llibertat!



Un: "Què vol aquesta tropa?"T
Tots: "Un nou estat d'Europa!"
Un: "Què vol aquesta gent?"
Tots: "Catalunya independent!"
Tots: "Catalunya, llibertat" (repetit)

Aquest és el clam que proposa per a la manifestació de la Diada un grup d'intel·lectuals que ha reflexionat al voltant dels crits que se solen proclamar a les manifestacions independentistes. El sociòleg Salvador Cardús, el músic Marcel Caselles, l'etnomusicòleg Jaume Ayats i l'escriptor i enigmista Màrius Serra s'han aplegat i, en només tres dies, a més d'idear-ne la música i la lletra, han creat un vídeo perquè es difongui a la xarxa, que ha produït La Fàbrica, l''action tank' creador de l''Espolímetre'. Han batejat la iniciativa com a 'Clams de llibertat: Què vol aquesta tropa?'.
-->

Hi ha cants que ja s'hi adiuen, pensats a Catalunya i d'altres d'arreu que hem cantat a Catalunya.



SÉ QUE VÉNEN PELS CAMINS
(Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella)

Sé que vénen  pels camins
i que canten primavera.
 Són els homes d’un país
i és el vent de les carenes.
Mira si n’alcen de pols,
deixen enrera les penes.
 Vénen d’una mar de plors,
dels verdissars de la guerra,
de l’arena de la fam,
de la grisor de la cendra.
 No són raïm de vi dolç,
no són gra d’espiga tendra,
han madurat al celler
i a la tina de les penes.
 Porten flor d’ametller als ulls
i a les mans roses vermelles,
porten garbes a les mans,
ja no porten escopetes.
 Els han llaurat amb diner
damunt les pròpies esquenes,
ells vivien espremuts
i ells són ara els qui veremen.
 Homes i dones i nens
de pell blanca i de pell negra,
el preu que han pagat, la sang,
la seva herència, la terra.
 Ja és temps, ja és temps d’arribar,
ja és temps de deixar la cleda;
el sol, el sol ja és prou alt
i l’esperança acomplerta.



ÉS ARA, AMICS, ÉS ARA
(Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella)

Quan per mi sigui la terra 
i jo canti per tothom
i ens anomenem “nosaltres”
i no ens quadri cap més nom:
Jo cantaré cançons per tot arreu.
Jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.
 Com més endavant camines
més s’eixampla l’horitzó,
quan entre els homes no hi hagi
cap esclau ni cap senyor:
Jo cantaré cançons de llibertat,
jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara. 
Quan fusells siguin arades,
no se sembrarà la mort,
quan la sang no pagui enveges
i el poder no el doni l’or:
Jo cantaré cançons, cançons de pau,
jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.
 Quan les aigües són calmades,
la pau és el seu color,
quan els nostres ulls, petita,
no emmirallin ja cap por:
Jo cantaré cançons, cançons d’amor
jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.

 Si les veles són plegades
la nau no solca la mar,
si tenim les mans creuades
el bon temps mai no vindrà.
Per ‘xò jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir: És ara, amics, és ara.






AQUESTA TERRA ÉS LA TEVA TERRA
Lletra I Música: Woody Guthrie
Adapt. Falsterbo&Marí
I aquesta terra,
és la teva terra,
la meva terra,
terra de tots.
Des que vaig néixer,
ho he sentit a dir:
ens l’han donat a tu i a mi. 
Quan jo camín,
per les dreceres,
i fa estremir-me,
aquest paisatge.
Guaito la plana,
i escolto l’aire.
Ens l’han donada a tu i a mi.
I aquesta terra,
és la teva terra,
la meva terra,
terra de tots.....
Des que vaig néixer,
ho he sentit a dir:
Ens l’han donada a tu i a mi.
Quan te passeig,
vora la platja,
em diuen queda’t,
les ones blanques.
L’escuma em porta.
la veu callada.
Ens l’han donada a tu i a mi. 
I aquesta terra,
és la teva terra,
la meva terra,
terra de tots.
Des que vaig néixer,
ho he sentit a dir:
Ens l’han donada a tu i a mi.
Tot caminant,
o mitjan perdut,
pels deserts,
amb el pas feixuc.
Sent de lluny,
una veu que em diu:
ens l’han donada a tu i a mi. 
I aquesta terra,
és la nostra terra,
la meva terra,
terra de tots.
Des que vaig néixer,
ho he sentit a dir:
ens l’han donada a tu i a mi..
 



Va pensiero de G. Verdi
Adapt. Marina Rossell
Pensaments, sempre amunt, sempre en l'aire,
enfileu-vos als cims de les muntanyes,
on arriben encara les flaires
de les flors que acaronen els vents del meu país.

Avanceu cap a llevant, fins a les illes;
traspasseu les fronteres, a tramuntana.
Pàtria meva, tan bella i malmesa,
remembrança estimada i fatal.

Cant valent de les veus dels poetes
no emmudeixis avui ni t'apaguis;
fes reviure altre cop l'esperança
i recorda'ns allò que vàrem ser.

Fes memòria del temps en que fórem
un sol poble amb un sol estendard;
i conforta'ns amb sàvies paraules
en l'espera del nostre demà.


NINGÚ NO COMPRÈN NINGÚ

però nosaltres som nosaltres

I sabem la veritat
Catalunya té una llengua, 
té muntanya i té mar
Volem la independència
per poder-nos governar.