diumenge, 25 de novembre de 2012

La trampa de la Llei d'Hont té solució. I és ben barata.

Si la participació és del 50%, solament s'assignen 67,5 diputats, és a dir 68.
Si la participació és del 60%, solament s'assignen 81 diputats.
Si la aprticipació és del 70%, soalemnt s'assignen 94,5 diputats, és dir 95.
Si la aprticipació és del 80%, solaemnt s'assignen 108 diputats.
Si la aprticipació és del 90%, solament s'assignen 121,5 dipuatts, és dir 122.
Si la participació és del 100%, s'assignen els 135 diputats.


Si la participació és baixa, es pot fer una retallada dels diputats/des. Uns sous i dietes que estalviarem. Podríem transferir els diners al fons de beques de menjador i ajuts per sortides dels alumnes que han estat disminuïs sense preveure les conseqüències personals greus.


La trampa hi ha sigut sempre. Les matemàtiques són formals però aplicades, són aplicades per humans (politics, economistes, tecnòlegs...) que no són innocents. Pensen i parlen. Però en aquesta ocasió ens aboquen a l'arbitrarietat, a la teoria del caos... i això de la votació política és cosa sèria. No anem al bingo però en aquesta ocasió ho semblarà. Un vot pot determinar un diputat i un diputat afavoreix o impedeix majories.

Aquest bingo de repartir-se els diputats corresponents als qui no voten, per emprenyada, per indiferència o per comoditat és un 1r frau a la democràcia. S'ha de reformar la llei electoral.

L'absolutisme de la majoria numèrica és el 2n frau a la democràcia. Qui tingui majoria ha de fer una pràctica política democràtica i comptar amb els represnetants dels ciutadans d'altres partits.

La disciplina de vot dels partits polítics és el 3r frau a la democràcia. Els diputats són representants dels ciutadans, no dels partits. Els diputats han d'actuar amb ciència (coneixement) dels assumptes i amb consciència personal (conviccions) i social (aspiraciosn dels ciutadans).

Quin país! Quina democràcia!
Això es possible gràcies a l'educació inútil per a la democràcia, útil per al consum i que deixa exposat a la massa que fa el què fa la majoria sense pensar.