dissabte, 16 de novembre de 2013

Falsa democràcia liberal. Governs de talla curta.


He llegit en imprès en català. La primera part, contundent i actual.

 
-->

La crí­ti­ca dun out­si­derJuan-José López Burniol
Ju­an-Jo­sé Ló­pez Bur­ni­ol


La Vanguardia (Català)  16 de novembre de 2013

Cal po­sar ob­jec­ci­ons al po­de­rós en el mo­ment ze­ni­tal del seu tri­omf; ja si­gui ame­ri­cà, teu­tó, xi­nès, rus o pa­ta­gó. Fa una setmana els vaig parlar dun llibre sobre la deriva de lelit financero empresarial que es reuneix anualment a Davos. Per aquest motiu, mha vingut a la memòria una de les primeres crítiques formulades a una determinada manera de contemplar la vida i dentendre el món, que ha contribuït a portar-lo a la seva situació actual.

Es deu a George Santayana.
En defensa de la llibertat individual, Santayana va criticar des de la seva talaia nord-americana a començaments del segle XX! la deriva del sistema implantat per la democràcia liberal, que, segons ell, no té per última meta la llibertat de lhome, sinó el progrés, és a dir, lexpansió o, el que és el mateix, el creixement econòmic.

Per això aspira a reemplaçar lindividu per una massa estandarizada en nom de leficàcia. En conseqüència insisteix, el liberalisme, que una vegada va professar la defensa de la llibertat, és ara un moviment per controlar la propietat, el comerç, la feina, les diversions, leducació i la religió; només el vincle matrimonial és relaxat pels liberals moderns. “És una dissort diu Peter Alden a The last puritan, l’única novel·la de Santayana haver nascut en un temps en què (...) la marea de lactivitat material i del coneixement material sestava elevant tant per negar tota independència moral. Cosa que significa que la vida queda reduïda a una cursa darrere la riquesa, en la qual participa una massa dirigida per la premsa i suggestionada per propagandistes i anunciants. El poble escriu a Dominations and powers ha estat alliberat políticament en ser-li concedit el vot, i esclavitzat econòmicament en ser agrupat en ramats sota el poder de patrons anònims i caps laborals autoritaris, sense més credo que la producció mecanitzada i la consumició en massa, mentre els governs han estat castrats per la impotència intel·lectual o convertits en tiranies de partits.


El liberalisme davui no defensa la llibertat personal sinó la llibertat econòmica. Lliure circulació de capitals, control policial de les persones que emigren per necessitat econòmica, regulació i control del coneixement dels ciutadans.

A qui li interessa realment leducació dels ciutadans?

LOCDE es dedica a controlar els resultats en coneixements que cal pensar pragmàticament: matemàtiques, ciència (en singular). No es preocupa dels coneixements que fan pensar amb interpretació necessària a partir de lanàlisi crítica.

Als directors descola avui sels pressiona amb control de resultats. Un director que solament apunta als resultats és un secretari. El director duna escola, com el director duna empresa ha de tenir una visió de futur pròpia, ha de tenir idea avançada que és la que obre a lexcel·lència. En el cas de lescola serà el servei educatiu. Si lescola és excel·lent, sassoliran els resultats que siguin possibles segons la realitat dentrada i les condicions del context.

Què voten els ciutadans? Què sels deixa votar?... Allò que els partits polítics han decidit. Ni els mateixos diputats electes poden votar amb llibertat i shan de sotmetre a la disciplina de vot del partit. Bon model de democràcia! vaja! Vaja! Quin exemple!

Ciutadans de la democràcia!: Teniu llibertat de comprar allò que més us agradi, és a dir allò que més us hagin anunciat, allò que compra la majoria... tots en ramat.  Llibertat de portar pantalons texans, llibertat de tenyir-se el cabell, llibertat de penjar-se metalls per qualsevol part del cos, llibertat descolar la música més anunciada.

Els governs!... Què són els governs!... Tenim bon referent en les vicepresidentes dels governs. Hem progressat. Són dones, la quota que fa quedar bé.


-->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada