divendres, 27 de desembre de 2013

LLENGUA CULTURA PAÍS. Tot en el Concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana

Perquè tenim una llengua: Som
Perquè comuniquem i creem cultura de tota mena (clàssica, literària, musical, plàstica, arquitectònica, tecnològica, esportiva, científica, humanística, bioagrícola, rapera i grafitica...) i sabem aprendre de la ceació cultural d'altres pobles.
Perquè som un país solidari i dialogant que incorpora tots els vinguts amb una llengua comú i amb els seus orígens que ens permeten fer ecocultura.

I amb això ja en tenim prou i molt.
Però si ens neguen la nacionaliatt catalana, si ens volen espanyolitzar en una cultura rància i caciquil i si criminalment volen fer desaparèixer la nostra llengua... Què volen aquesta gent que truquen de matinada, que varen voler tancats a la presó homes plens de raó pel Cant de la senyera al Palau que ens volen a  l'estaca a la que estem tots lligats. Ens han fet anar a la independència per necessitat. Sí i Sí. Som més dels que ells volen i diuen i per això ens neguen el dret a la consulta democràtica.

Diguin el què vulguin els enemics de Catalunya. El Concert de Sant Esteve ha estat un acte cívic, culte, social i polític. Sí, polític de tots, en el millor significat de política: fer poble;  no partídic, no s'hi ha vist cap signe de partit i hi cabien tots menys els qui entren a trinxar amb violència feixista com van ver a l'estatge català de Madrid l'11 de setembre i els partits sectaris que els donen suport callant.


El Concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català, 100 anys després, segueix més viu que mai. És el concert de tots els catalans i dels altres catalans i dels negres catalans i dels magribins catalans i dels llatinoamericans catalans. Vegem-ho a Vilaweb

Infants de colors, mares i pares, avis i àvies, tiets i tietes...
tots plegats en harmonia i al mateix ritme [minuts 25:30 a 29:00] i el més Petit Rabadà encara amb poca veu però el cor de l'immens  Palau de la Música de tots els catalans.



El Concert de Sant Esteve és una mostra del poble familair que volem ser. Adults, joves, infants, nenes i nens... quatre generacions juntes (front a la fragmentació generacional de la societat de consum). Blancs, morenos, rossos, negres, heterosexuals, homosexuals, omnivorians, naturistes, vegetarians (front als sectarismes fonamentalistes poc socials).

M'emociona particularment veure gent de totes les edats junts i infants d'origen divers que troben acollida a Catalunya. (S'hauran de pressupostar beques públiques per tal de donar l'oportunitat a més fills de treballadors migrants que puguin incorporar-se a corals, esbarts dansaires, elencs teatrals, escoles de música i conjunts instrumentals)

La direcció musical distribuïda excel·lent. La direcció artística (oculta) amb molta idea: organització precisa, transicions ràpides i segures, presentació  de proximitat, rigor musical amb simpatia informal. Excel·lent amb matrícula. Per tornar-hi cada any amb creativitat renovada.




Fotografies publicades a Vilaweb 27.12.2013



Cant de la senyera. SíSí, tots per la interINDEPENDÈNCIA

dimecres, 25 de desembre de 2013

L'Estat Català de Macià a Mas. Amb l'experiència sabem què hem de fer. Ja hem donat prova d'acccepar una autonomia que després España no respecta.

Diu Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya:
En una ocasió vaig expressar el desig que la meva presidència fos una síntesi entre Enric Prat de la Riba i Francesc Macià, perquè crec que la combinació dels seus valors seria un gran actiu per a Catalunya. De Prat, la determinació i el rigor, la combinació de pensament i acció, la captació del millor talent amb independència de les ideologies, el projecte clar, el patriotisme conseqüent, el seny ordenador. De Macià, la força de l'ideal i la capacitat de connectar amb la gent. Si sabem resistir com els patriotes de 1714; si mantenim vius els ideals i els objectius, malgrat els obstacles, com va fer Macià; i si al mateix moment som capaços de fer la millor construcció possible del país amb les eines que tenim, com Prat de la Riba, trobarem punts de llum amb els quals crear l'esperança que el país necessita.  [EL PUNT AVUI+ 25.12.2013 pág. 7]


http://intransigents.cat/wp-content/uploads/2012/11/prats1.jpgNo va ser més fàcil el reconeixement de Catalunya. De pronunciament frustrat a Prats de Molló el 1926 contra la primera dictadura a una majoria social que va donar legitimitat política i acceptant la negociació es va fer legal a l'Estatut d'Autonomia de 1932. 

Si hi va haver després un cop d'estat militar contra la República Española, una guerra que va ser especialment cruel per Catalunya i Euskadi i una llarga dictadura què vàrem deslegitimar...

Si van ser legals l'Estatut de 1979 i l'Estatut de 2006, encara més que la Constitución Española  i s'han atrevit a il·legalitzar...

Ara no pactarem amb gent falsa. Ara no ens farem enrera. Ara ho farem una majoria de ciutadans de Catalunya, entre ells molts fills de la immigració del franquisme i de migrants actuals de molt diverses llengües que ja parlen català. Catalunya serà un Estat i si la majoria, una majoria diversa,  ho avala serà un Estat Independent d'España.  Aleshores es podrà considerar establir bones relacions amb la Federació Ibèrica. Però en cap cas subordinats a una política caciquil i inculta que no té més autoritat que "ordeno y mando... y amenazo porque yo soy la legalidad y si la pierdo levanto a los militares."

Macià no era independentista, Mas no és independentista, Rigol no és independentista...
jo no sóc independentista però ja tenim clar que Catalunya ha de ser un Estat Independent: Sí i Sí .

diumenge, 15 de desembre de 2013

Sí, Sí. Independència ja. La Festat de les Lletres Catalanes camí cap a Catalunya Estat.

Ja podem canviar el
In, de, Independència ja! per
Sí, Sí. Independència ja!

Amb agudesa intel·ligent,  molts dels premiats van  incorporar el Sí i Sí responent a la doble pregunta encadenada en la seva intervenció d'un minut. Acostumats  a veure tantes gales de premis on els premiats parlen per no dir res d'original, la 63a Festa de Les LLetres Catalanes,  Nit de Santa Llúcia, va ser una mostra d'humor intel·ligent, fi i optimista.
Hom respirava satisfacció per tenir ja pregunta àmpliament consensuada i data, el 9 de novembre.

No podia ser el maig... no podia ser l'11 de setembre, no podia ser el 14 de setembre... totes dates molt intel·ligentment pensades.
Ha estat acordat el 9 de novembre  de 2014.
Més que intel·ligent!  Coincideix amb la caiguda del mur de Berlin. ¡Que tothom recordi que nou mesos abans, ningú s'havia atrevit a dir que "tard o d'hora les dues alemanyes acabaran reunificades". I els qui ens havíem atrevit a suggerir-ho erem qualificats d'idealistes, somiatruites. (Jo ho vaig incloure en el qüestionari de resposta al visionat d'unes seqüències de vídeo de la part experimental de la tesi doctoral: Escola ComunicActiva).

Doncs bé, la independència de Catalunya caurà ràpidament, com un vell mur irracional que suportem fa tres-cents anys. I després ho trobarem ben normal, serem un país normal. ¿Que potser era més fàcil reunificar les dues alemanyes amb una diferència econòmica i política tan gran? Hi ho van fer en uns cinc anys.  Aquesta actualització de fets històrics contribuirà a foragitar falses pors induïdes i a decidir Sí i Sí molts ciuatdans honestos.



La recreació surrealista sobre textos d'escriptos catalans premiats va ser d'una qualitat exquisida, clarament representativa de Catalunya i digna de ser exhibida a Paris, London, New York, Tokio i Berlin. Està clar que a les gales espanyoles no es fan aquestes realitzacions integrals de lletres, grafismes, música, filosofia, dansa... som clarament diferents, no sols en la lllengua, en tot,  i especialment en la voluntat d'incorpporar la diferència a una catalanitat que integra totes les procedències.

I Òmnium ha donat prova de saber incorporar gent a la causa de  llengua, cultura i país, en aquesta ocasió lliurant el Premi de comunicació Òmnium a Jordi Évole, del Baix Llobegat i del Barça, un comunicador de La Sexta ( en castellà). Ell mateix va dir que no era de la mateixa corda que Òmnium però que s'havia produït una seducció mútua. I va poder dir amb llibertat a les dues preguntes Sí i No... però qui sap? Pot ser acabarà per votar Sí i Sí.

Si s'hagués volgut fer un Estat federal ja es podia haver aprofundint els trenta anys d'autonomies però queda clar que no s'ha volgut fer. I ara ho voldran fer? Nosaltres els catalans no obliguem a ser "conversos" com van fer els castellans amb els àrabs i jueus per acabar explulsant-los. Nosaltres volem, amb diàleg i raons, que cadascú es convenci que ja no podem tornar enrera i que serà millor per a tots, també per als espanyols que han viscut de l'engany.

El jurat interpreta que Évole projecta una imatge tolerant, oberta, plural i alhora reivindicativa, amb un periodisme necessari de denúncia social que no ha renunciat a aquests valors. Queda convidata seguir la seva denúnciua social, fent-ho també en llengua catalana,  per a evitar la corrupció en un Estat Català independent.


En la mateixa Nit de Santa Llúcia, Òmnium també va a donar a conèixer el veredicte de l'altre premi que convoca, el Premi Internacional J. B. Cendrós, atorgat enguany al diari nord-català l'Indépendant i a la revista acadèmica Catalan International View, per la seva contribució col·lectiva a la internacionalització de la realitat nacional i cultural dels Països Catalans.



L'INDÉPENDENT
éja inscrit ? Connectez-vous Fermer
Mot de passe oublié ?



 Le jour historique est enfin arrivé.
http://www.lindependant.fr/


http://www.international-view.cat/ 


El parlament de Muriel Casals, mesurat i contundent com és habitual en ella... obert a un futur indubtablement esperançat.

El parlament de Valentí Junyent, alcalde de Manresa, culte i molt ben articulat i ben parlat. Va dignificar la parla dels polítics.

El parlament de Salvadior Esteve, president de la Diputació de Barcelona va saber fer present la trajectòria per la llengua i la cultura des de Prat de la Riba i la  Manocomunitat de les diputacons catalanes per redreçar Catalunya, ara fa cent anys.

Ferran Mascarell, conseller de cultura no va estar a l'alçada  dels altres polítics. Va ser un polític de paraules que s'escolta ell mateix i ni s'adequà a l'acte ni aportà res de nou. I va cometre un greu error, error per vanitat.

A la ciutat, l'alcalde presideix tot acte, sempre, aatès que és la màxima autoritat i representació del poble llevat que hi sigui el President de la Generalitat, però un conseller mai té preferència sobre l'alcalde a la seva ciutat. Que l'alcalde de Manresa li oferís tancar l'acte, honora Valentí Junyent però Ferran Mascarell sabia que no li corespon i ho havia de declinar. Els rituals polítics no estan exempts de significació.