A l'Hospital de Campanya de Santa Anna s'ha projectat el film documental
“L'evangeli de la revolució” (2024), dirigit per François-Xavier Drouet, és un documental que explora la participació de cristians en les lluites polítiques de Llatinoamèrica durant la Guerra Freda. Basat en la Teologia de l’Alliberament, retrata religiosos i laics que van buscar construir el “regne de Déu a la terra” en llocs com el El Salvador, Nicaragua ,Brasil i Mèxic.
Reporta imatges, diàlegs i testimonis de l'Evangeli cristià compromès en la lluita per la justícia front a l'explotació humana i les polítiques sotmeses als interessos econòmics, a països de Sudamèrica entre 1960-1990. Jaume Botey ja havia fet una precisió molt adequada. Teologia i alliberament. Teologia, la reflexió i presentació de la vivència de Déu, no com a teoria de l'alliberament sinó com a experiència interior personal i comunitària, en una societat oprimida per l'explotació humana. L'experiència de Déu, del Déu que clama per la justícia com ja van cridar alguns profetes i com Jesús va testimoniar en favor dels pobres i dels exclosos de la societat.
L'Esglési organització del moment no va avalar la teologia i allibertarament. El papa Joan Pau II havia viscut l'experiència del socialisme d'Estat, el règim comunista que havia marginat la confessio religiosa i no ho podia entendre malgrat la seva intel·ligència i cultura. És assumpte d'experiència personal.
Tanmateix, a Nicaragua on les comunitats cristianes van tenir un paper decisiu en el canvi de règim i alguns religiosos van ser ministres del primer govern, han vist com el president Daniel Ortega amb els seus addictes s'ha convertit en un dictador i repressor més. Sembla impossible. Els mateixos que van ser desautoritzats pel papa, després han estat perseguit pel govern.
Pot semblar que es aigua passada. Pot semblar que això correson a Amèrica Llatina i no a Europa, a Catalunya. El passat, la història, no és solament record, és reflexió i es projecció sobre la realitat actual.
Hem oït al documental que lluitaven per la terra,per tenir terra i per tenir una casa. Aquí, a Europa i a Catalunya hi ha massa gent sense habitatge en condicions. Avui no es demana terra sinó que les entitats que tenen els diners de tothom no guanyin solament per pérestec a interès i especulació en borsa o amb els habitatges..
>>> Cal exigir que entitats com bancs, financeres i asseguradores dediquin un terç de la seva activitat a construcció i gestió d'habitatges de lloguer a preu ajustat. Ens han enganyat dient que tothom ha de ser propietari de l'habitatge dels 1974 i així en ha anat. Tanmateix la construcció d'habitatge públic, Instituto Nacional de la Viviènda i el rellei, Adigsa, també ha contribuït a la inversió per a especulació.
Hem oït que la causa de la misèria eren els terratinents i el capitalisme explotador.
>>> Ja coneixem el fracàs d'alternatives radicals a suprimir la propietat dels mitjans de producció i fer-ne un capitalisme d'Estat que acaba desenvolupant falta de compomís i corrupció. Doncs, mantinguem el sistema de producció capitalista com a capitalisme repartit 50+50, els benefo¡icis nets a repartir, el 50% a empresaris i accionistes. el 50% a trebalaldors i productors.
