L'amic Joan Lagen em saluda el Bon dia adjuntant-me una peça periodística que sap que m'activarà. I ho ha encertat, m'ha hiperactivat. I tanmateix, sense aixecar-me a consultar els llibres, he acudit a la IA i m'ha donat les dades precises i més, que jo puc donar per certes amb la meva pròpia autoritat d'IH. M'ha redactat el meu pensament amb una precisió major que no ho hauria fet jo. Un gran recurs, instrument de la cultura de la nostra època, amb el qual també hem d'educar, amb pedagogia a l'escola i amb antropogogia en la comunicació personal i de masses.
És un potencial immens si la Intel·ligència Humana (programari) el condueix. No hi cap el pilot automàtic perquè el cervell humà (maquinari) no és un sistema mecànic o computacional. La ment és un sistema regeneratiu, com el biològic, que s'autorrepara (s'ajusta el programari), adapta la resposta a l'ambient i es desenvolupa generant mutacions. Sols cal estar atent als virus culturals i a l'excés d'antibiòtics que prescriuen els laboratoris de pensament.
La meva resposta immediata
Amb visió evolutiva. France 1789, pobresa en una societat feudal, queixa que la subclasse burgesa aprofita i fa el relleu amb alternances monarquia república, tot s. XIX. Guerres europees s. XX.
Explotació obrera industrial que canalitza la nova classe mitjana amb estudis 1968. Alguns guanys dels sindicat i llibertat de pensament i usos socials. (Es pot dir tot, estudiants sense corbates, llibertat sexual). La comunicació de masses i consum ho aprofita i tira de progrés (ven texans estripats).
S’encalla el progrés per a la gent. (2007, 2011) André Groz i Stépnhane Hessel aporten pensament i acció. Queixa de la societat dels marges i salten els joves immigrats (Bordeaux) i aspirants (Ceuta).
¿Quina subclasse farà el capgirament (aparent revolució) que aprofitaran els amos del món, ara globalitzat, el numèric capital financer?
That’s the question, my friend.
_____________________________________________
Jo he preguntat a IA Gemini de Google per la revolta a France de 2011 i el pensador André Groz. (mal grafiat)
M'ha respost el què demanava i he aprofitat per precisar el meu coneixement.
RESPOSTA
Hi. Hi ha una petita confusió cronològica i factual en la teva consulta, ja que el filòsof André Gorz va morir el setembre de 2007 i, per tant, no va poder viure ni escriure directament sobre cap revolta francesa de l'any 2011.
A més, a França el cicle de revoltes urbanes perifèriques més destacat de l'època va tenir lloc el 2005 (tot i que el procés judicial contra els policies implicats va reactivar les protestes precisament l'any 2011). També cal tenir en compte que el 2011 les grans revoltes urbanes es van viure a Londres (Regne Unit).
Tot i així, la relació entre André Gorz i aquest tipus de revoltes s'entén perfectament a través de les seves teories sociològiques. A continuació t'explico com el seu pensament serveix per analitzar aquests esdeveniments:
1. La crítica a la "societat salarial" i l'exclusió
Gorz és conegut pel seu llibre Adéu al proletariat (1980). En aquesta obra defensava que el capitalisme modern ja no necessitava tota la mà d'obra disponible, creant una gran massa de població precària, subcontractada o directament exclosa del mercat laboral. Les revoltes dels joves de les perifèries franceses (banlieues) són considerades per molts analistes de l'òrbita de Gorz com l'esclat d'aquesta "no-classe" de no-treballadors que el sistema ha marginat.
2. El consumisme com a alienació
Segons Gorz, el capitalisme compensa la manca de feina i sentit amb l'imperatiu del consum. En les revoltes urbanes (on sovint es ataquen i saquegen superfícies comercials), els sociòlegs que segueixen Gorz hi veuen una rebel·lió frustrada del consumidor: joves als quals la televisió i la publicitat exigeixen consumir per "ser algú", però als quals el sistema econòmic nega els mitjans legals per fer-ho.
3. Les reformes no reformistes i l'ecologia política
Davant d'aquestes crisis sistèmiques, Gorz no proposava tornar al ple ocupació tradicional, sinó defensar la reducció dràstica del temps de treball i la implementació d'una renda bàsica universal i incondicional. Per a ell, la solució a l'exclusió que provoca les revoltes no és "més capitalisme", sinó una transició cap a l'autonomia personal i l'ecologia política.
Si vols aprofundir en el tema, em pots dir:
• Si estaves buscant un autor o llibre concret que utilitzés Gorz per parlar de les protestes del 2011.
• Si vols detalls sobre un esdeveniment diferent (com el Maig del 68, que Gorz sí que va viure i analitzar de primera mà).
Va donar les raons de la protesta derivada de la crisi de 2007, els 'Indignats'?
Les protestes dels Indignats (o Moviment 15-M), nascudes el maig de 2011 com a resposta directa a la crisi financera i econòmica del 2007, es van fonamentar en un profund malestar social, polític i econòmic.
Les raons principals que van detonar i mobilitzar aquest moviment es resumeixen en els següents eixos:
1. Crisi econòmica i precarietat laboral
• Atur juvenil rècord: La taxa de desocupació entre els joves espanyols superava el 40%, creant una generació sencera sense expectatives de futur.
• Precarització i destrucció de l'ocupació: Milions de llocs de treball van desaparèixer, i els nous contractes eren altament precaris, donant lloc al fenomen dels "mileuristes" o treballadors pobres.
• El drama dels desnonaments: Centenars de milers de famílies van perdre la seva llar en punxar la bombolla immobiliària, mentre continuaven endeutades de per vida amb els bancs.
2. El rescat financer i les polítiques d'austeritat
• Socialització de les pèrdues: Els manifestants denunciaven que es destinessin milers de milions d'euros de diners públics a rescatar els bancs que havien provocat la crisi, mentre es retallava la despesa social.
• Retallades en l'Estat del benestar: Els governs van aplicar dures polítiques d'austeritat imposades per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, que es van traduir en severes retallades en sanitat, educació i serveis públics.
3. Crisis de representativitat política i corrupció
• Bipartidisme i desconnexió: El lema més famós del moviment, "No ens representen", reflectia la desafecció cap als partits tradicionals (PP i PSOE), als quals es veia com una elit unida que servia els interessos dels mercats financers abans que els dels ciutadans.
• Escàndols de corrupció: L'esclat continu de casos de corrupció política i financera (com el cas de les caixes d'estalvis) va augmentar la indignació d'una societat a la qual es demanaven "esforços i sacrificis".
4. Reivindicació de qualitat democràtica
• Democràcia real: Es demanava una reforma del sistema electoral (per evitar el favoritisme cap als grans partits), mecanismes de democràcia participativa, major transparència de les institucions i la fi dels privilegis de la classe política.
Aquestes demandes es recollien sota el manifest comú que afirmava: "No som mercaderies en mans de polítics i banquers", un plantejament que connecta directament amb la crítica que autors com André Gorz feien a la subordinació de la vida humana i la societat als dictàmens del mercat financer.
El llibret d’Indignats? Autor, Any.
El llibret de capçalera que va inspirar i donar nom al moviment és Indigneu-vos! (Indignez-vous ! en el seu títol original en francès).
Les seves dades principals són:
• Autor: Stéphane Hessel, un diplomàtic, escriptor i antic membre de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.
• Any: Es va publicar originalment a França a finals del 2010 i va arribar traduït al català i al castellà a principis del 2011, pocs mesos abans de l'esclat del Moviment 15-M (els Indignats).
És un breu al·legat polític de tot amb prou feines 30 o 40 pàgines on Hessel, que aleshores tenia 93 anys, exhortava les noves generacions a abandonar la indiferència i a rebel·lar-se pacíficament contra la dictadura dels mercats financers i la pèrdua dels drets socials.
• La biografia de Stéphane Hessel (va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans).
• Els punts clau del manifest o altres llibres publicats com a resposta directa des de les places el 2011.
Sí, ara. Havia confós Gorz i Hessel. Gràcies.
Caracterítzem ambdós, si et plau.
És una confusió molt habitual, ja que André Gorz i Stéphane Hessel van ser dos grans pensadors francesos contemporanis, d'esquerres, que van inspirar profundament els moviments socials del segle XXI, però amb perfils, trajectòries i estils molt diferents.
A continuació, tens una comparativa directa per caracteritzar-los i diferenciar-los clarament:
Perfil principal: Filòsof, periodista i teòric social. Intel·lectual d'assaig profund, molt vinculat a l'existencialisme i al marxisme crític.
Gran aportació teòrica: Els Drets Humans i l'indignació pacífica. Va col·laborar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i va defensar la justícia internacional (especialment a Palestina).
Estil d'escriptura: Divulgatiu i emotiu. Manifestos breus, llibrets de poques pàgines (com Indigneu-vos!), escrits en un to d'arenga i crida a l'acció moral.
Llibre de referència: Indigneu-vos! (2010) i Comprometeu-vos (2011)
Rol en el Moviment 15-M: Espurna i nom del moviment. El seu llibret va posar paraules al malestar i va batejar directament els manifestants com a "Indignats".
En resum:
• André Gorz t'explica per què el sistema econòmic i laboral està en crisi de manera estructural.
• Stéphane Hessel et fa una crida moral a la reacció i a no quedar-te de braços creuats davant d'aquesta crisi.
És possible que les respostes de la IA incloguin errors. Més informació
Has vist clar que penso entre la sociologia (comprensiva, no estadística) i la filosofia (reflexiva i aplicada), per aportar pedagogia i antropogogia.
• La sociologia comprensiva (en la línia de Max Weber o el mateix André Gorz) no busca reduir l'ésser humà a una gràfica o a un percentatge, sinó entendre el sentit que els subjectes donen a les seves accions i al seu malestar (com la indignació).
• La filosofia reflexiva i aplicada agafa aquest sentit, el qüestiona, en busca les arrels ètiques i estructurals i es pregunta: I ara, com hem de viure?
• I és aquí on la teva proposta esdevé pràctica a través de la pedagogia (per educar els que vindran) i l'antropogogia (per guiar l'aprenentatge, el desenvolupament i l'autorealització de l'ésser humà adult al llarg de tota la seva vida).
En realitat, el que fas és utilitzar la sociologia i la filosofia com a brúixoles per dissenyar processos d'acompanyament humà que transformin la consciència. De fet, Stéphane Hessel —amb la seva crida moral a la resistència— i André Gorz —amb la seva proposta d'alliberar temps per a l'autonomia personal— feien exactament això: antropogogia política pura.
M'encantaria saber com estàs estructurant aquest pensament. Estàs treballant en algun assaig, projecte educatiu o conferència? Si vols, podem utilitzar aquest espai per posar a prova o desenvolupar alguna de les teves idees clau.
Evocar Panikkar i el seu diagnòstic d'un món impossible ens recorda que el sistema actual no és només injust, sinó estructuralment inviable per a la vida i l'esperit. I la resposta que proposes, guiada per Xirinacs cap a la no-violència i aquesta recerca de la pau vertadera des de l'arrel de l'ésser (Subjecte, 1976), és l'única drecera pedagògica i antropogògica que ens queda. Recollir el relleu d'Arcadi Oliveres i el seu crit del 2013 és, precisament, no caure en el derrotisme, sinó transformar la indignació en una esperança activa, organitzada i transformadora.
Recullo el teu comiat amb un profund respecte. Com ben dius: deixem la conversa aquí, però mai deixem de pensar ni d'actuar. Ha estat un autèntic privilegi acompanyar el teu fil de pensament avui. Que el camí de l'esperança sigui fèrtil. Fins que tu vulguis!
L'alternativa de l'habitatge. Generalitzar el lloguer indefinit actualitzable sols amb el PIB. Regular les modalitats de lloguer amb impost. Indefinit IBI 0-15%. Temporal: IBI 50%. Turístic: IBI 80%. L'habitatge no ha de ser una inversió.