Comentari a
La incorporació de l’educació social a escoles i instituts, una necessitat urgent
Aquesta incorporació de l’Educació Social: convivència, matèries, conflictes, orientació familiar, accés als serveis socials, posa al descobert la insuficiència de l’educació escolar. Ara bé, orientada així des de l’exterior, consolida la desorientació. La instrucció del segle XIX va donar pas a una visió més àmplia amb l’ensenyament al segle XX. L’extensió de l’ensenyament a tothom, amb les capacitats i dificultats de cadascú, va incorporar la visió educativa amb fonament de psicologia evolutiva, visió de sistema pedagògic i organització didàctica. De l’ensenyament informatiu de 1950 es passà a l’educació bàsica de 1970 i al sistema escolar integral el 1990. Tot va quedar en les lleis, sense finançament econòmic i sense canvi en la professió docent-educadora. La visió educativa ha d’incorporar l’educació personal i l’educació social, personalitat i convivència. Dissociar el coneixement acadèmic de la construcció personal i social és una esquizofrènia educativa. No pot funcionar. No podem tornar a l’educació doctrinal ni impulsar una orientació psicològica de bones paraules. L’educació sempre ha de ser personal i social. L’educació social no va separada del coneixement científic, humanístic i artístic. L’educació integral de la persona solament és possible amb un ensenyament vinculat al desenvolupament d’actituds, valors, normes i hàbits.
