Fixeu-vos en la situació d'Espanya, que
és ara l'epicentre de la crisi. Ni parlar-ne, de recessió; Espanya està en
plena depressió, amb un índex d'atur del 23,6%, comparable al dels Estats Units
en els pitjors moments de la Gran Depressió, i amb una taxa d'atur juvenil que
supera el 50%. Això no pot seguir així, i la certesa que no pot seguir així és
el que fa pujar cada vegada més els interessos del deute espanyol.
En certa manera, en realitat tant és el
motiu pel qual Espanya ha arribat a aquest punt, però val pena assenyalar que
el problema espanyol no s'assembla gens als contes moralistes que són tan
populars entre els alts càrrecs europeus, sobretot a Alemanya. Espanya no ha
estat un país malbaratador: la vigília de la crisi tenia un nivell de deute baix
i superàvit pressupostari. Però, per desgràcia, també tenia una gegantina
bombolla immobiliària, una bombolla que va ser possible, en gran part, gràcies
als enormes préstecs dels bancs alemanys als seus homòlegs espanyols. Quan la
bombolla va esclatar, van deixar l'economia espanyola a l'estacada; els
problemes fiscals d'Espanya són una conseqüència de la depressió, no la causa.
El suïcidi econòmic d'Europa PAUL
KRUGMAN The New York Times | diari Ara 22/04/2012, p:34
http://www.ara.cat/premium/debat/suicidi-economic-dEuropa_0_686931365.html
I Krugman diu que per sortir de la crisi caldria sortir de l'euro.
Efectivament si no se surt de l'euro i s'ha de reduir el dèficit i limitar la inflació...no es pot sortir d'una depressió. I si ja ho han patit: Éire, Ελλάδα, Italia, España... i no parlem de Bǎlgariya, Magyarország potser hem de pensar que soalment convé la contenció del creixement a Deutschland. El país que més alta tenia la moned, el marc, tenia dificultats d'exportació i por això vol inflació zero.
Deutschland que es va inflar del préstecs fets als bancs espanyols que fninançaven la bombolla immobiliària sense límits. Deutschland que es va enamorar de Ελλάδα es el 1800 idealitzant-la romanticament i ha acabat venent-li tota la producció industrial aniquil·lant la indústria grega i ara es queixa que els grcs no li paguen el deute.
Potser l'alternativa és que Deutschland surti ella de l'euro durant uns anys, mentre vulgui mantenir la contenció que li permet col·locar el seus productes arreu. Si és així, no hi ha lliure circulació de mercaderies i els països poden posar limitacions, acords de comerç recíproc, arancels fer ajustaments de canvi de divisa. Si en canvi, anem junts dins de la Unió Europea, Alemania ha de ser solidària amb Grècia i España com, dins d'España, Catalunya ho és amb Extremadura i Andalucía. (Bé, sense arribar als abusos d'inversió de les balances fiscals com en el nostre cas).
Política econòmica segons el professor Gonzalo Barnardos
a) Fomentar
l'economia productiva i desincentivar l'especulativa, amb la instauració
d'algunes normes i diverses regulacions.
b) Enfortir la classe mitjana a
través del manteniment dels serveis públics essencials i una redistribució de
la renda més bona.
c) La despesa pública hauria de finançar inversions
que milloressin la competitivitat futura del país, a mitjà termini.
d) A
curt termini, la despesa social hauria de ser elevada, donades les dificultats
econòmiques per les quals estan passant nombroses famílies. Però seria
convenient que descendís quan la situació econòmica millorés.
e) En
matèria empresarial, el sector públic no hauria de substituir el privat sinó
complementar-lo.
f) La progressivitat dels impostos hauria de ser més
elevada i augmentar els tipus que paguen les grans empreses, les grans fortunes
i les persones amb salaris més elevats.
g) Cal portar a terme la reforma
del BCE. En el seu nou paper, hauria de compatibilitzar l'estabilitat de preus
(l'únic objectiu explícit actual) amb la consecució d'un nivell satisfactori de
creixement econòmic.
França ofereix una
oportunitat a l'esquerra GONZALO BERNARDOS / diari ARA/araemprenem 22/04/2012 , p:3
http://www.ara.cat/emprenem/Franca-ofereix-oportunitat-lesquerra_0_686931327.html