19 de setembre de 2023. Una confluència impensable en defensa de la llengua catalana, de diverses llengües d'España i de reconsiderar l'opció lingüística de la Unió Europea.
https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/legislacio/UE/arxius/celrom-guia-educativa-ca.pdf
La meva família era catalana, el 1950 a Barcelona. Al carrer es parlava força català però als quatre anys en ingressar a l'escola del barri (acadèmia privada) tot era en castellà. La mestra castellana d'Àvila em va asseure al seu costat i em donava algunes indicacions perquè pogués seguir. Quatre mesos després em van ingressar a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, sols es parlava castellà però jo també i ho entenia tot. Quan vaig tornar a l'escola aprenia en castellà, vaig fer un amic turc parlàvem en castellà. La mare em dictava les cartes que enviàvem a l'àvia i oncles en català i les escrivia com podia. Al carrer de casa jugava en català i quan anava al carrer del darrera jugava en castellà amb una nens de família gitana. Va ser als dotze anys que vaig anar de colònies i en escriure la postal en castellà: 'Querida madre', la vaig estripar doncs jo no ho havia dit mai així. Vaig començar a estudiar català, com escriure'l, amb els llibrets de l'Editorial Barcino.
La Transición Democrática de 1978 va permetre un cert reconeixement del català i vàrem poder impulsar que l'escola ensenyés el català i en català adoptant el model canadenc de la immersió lingüística el 1983. El català es ben conegut per la majoria de ciutadans escolaritzats a Catalunya però... quan més es coneix el català, menys es parla el català. Alguna cosa falla.
- Parlen català més de 10 milions de persones.
- En España debemos impulsar el multilingüismo.
- Se han puesto a disposicion dispositivos de traducción auricular para que todos los diputados i periodistas puedan entender.
- Hace veinte años que España decidió seguir este modelo multilingüe.
Sens dubte hem d'avalar aquest canvi tant sobtat però ni ens hem d'enganyar, ni ens hem de fer trampa.
Ha estat una decisió tàctica, emergent, amb explosió en cadena. No resolta la normalització del català a Catalunya, ni al comerç, ni a la justícia, ni als partits polítics que volen incrementar votants. Ara convé ser-hi favorable. Millor. Però les tàctiques, són temporals, no arrelen i cal fer molt més. I, pel què sentim, no es garantiria amb l'alternança política. Prova clara és veure com a a Illes Balears i al País Valencià es prenen decisions en sentit contrari.
Va! No ens fem trampa!
Diem que és la llengua de 10 milions? No ens enganyem, Correspon a la població de diversos territoris administratius però no tots són parlants de català encara que molts el tenen com a segona llengua i poden parlar-lo. Ens fem trampa quan comptem amb tots, els del Carxe de Múrcia, els de l'Alguer d'Itàlia i també els de la Plana d'Utiel d'Alacant de llengua castellana. L'error és que no hem advertit que primer hem de llençar a les escombraries el concepte caduc de llengua oficial, el ridícul i enganyós de cooficial que tant agrada a alguns catalans i acceptar l'evolució històrica ajustada als fets.
Plurilingüisme és un terme per identificar un altre concepte. Malgrat que la composició semàntica sigui equivalent, s'ha acordat donar-li un significat diferenciat per entendre'ns bé. El Consell d'Europa ho va definir i adoptar el 2001. Multilingüisme és la constatació sociològica de la diversitat de llengües en un territori o situació. Plurilingüisme identifica la competència personal per comprendre i parlar diverses llengües i també el tractament integrat de diverses llengües amb la intercomprensió com a mètode per seguir comprenent-ne de noves amb les ja conegudes. Va ser una decisió política per promoure l'entesa entre persones i països però es fa amb fonament científic de filologia, neurociència, filosofia i pedagogia.
Els dispositius tecnològics de traducció estan antiquats. Quin mal assessorament tecnològic! Deuen aprofitar per treure vells stocs. El 2004, al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, et lliuraven una miniràdio amb auriculars per poder escoltar les diverses llengües que es traduïen simultaniament per diversos canals.
El sistema d'auriculars permet parlar les diverses llengües però aïlla i cadascú pot quedar reclòs en la seva llengua. No promou escoltar i anar comprenent les diverses llengües seguint la tonalitat i expressió corporal de l'orador. Renunciem a promoure el poliglotisme i la intecomprensió? Renunciem a aquest valor de desenvolupament personal i de cohesió social?
Fa més de deu anys que defenso la traducció per subtitulació a l'Institut d'Estudis Catalans. Es fan sessions científiques internacionals i s'adopta l'anglès o el castellà per traducció oral del català i tots contents. Però el català no s'oeix, no es sent. És la llengua privada dels parlants catalans. De fet, molts científics tenen més interès per l'anglès que pel català; posició pragmàtica.
La tecnologia digital amb els sistemes d'IA posa a l'abast la traducció immediata amb versió escrita que es pot projectar en pantalla. He oït que hi haurà pantalla de text al Congreso de Diputados (sols ho he oït un sol cop) com a opció alternativa als auriculars. Ningú més en parla i seria l'opció primària per promoure que els diputats oeixin les diverses llengües, i les diverses parles (valencià, asturleonés, andaluz, canario). Aquesta és posició humanista, cultural. Es podien haver estalviat la despesa de 'pinganillos' i tindrien ocasió d'aprendre llengües.
El ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea i Colaboración ha dit que aquesta és la política d'España fa més de vint anys. S'han alternat governs de socialistes, populars i socialistes, però res. Ara, per tàctica electoral en vint dies. Que duri.
Endavant. Cada dia és un nou pas. No ensopeguem. A l'escola, dient que s'ha d'aprendre en llengua materna o mantenir el 25%. Als mitjans, que cadascú parli com se senti més còmode. A l'edició escrita, que es reduiran les traduccions al castellà. Al cinema i audiovisual, que cal fer doblatges en tot cas. A la universitat que cal promoure les modalitats en anglès.
Recordem la lingüista Carme Junyent, defensora de les llengües amenaçades, del català i de totes. Una llengua no es salva sola i enfrontada a una altra, domina o perd. Acceptant la diversitat de llengües, sense competir, hi guanyen totes. Sabem com hem lluitat per la llengua al segle XX però tantes guerres ens han impedit de progressar. Ennio Morricone ens acompanya.
https://youtu.be/q8BRAk9HmrY?si=d69FkLXl1bnZtg00&t=1773
Ara, al segle XXI podem impulsar l'Europa de les llengües.
Martí Teixidó 16.09.2023