dilluns, 4 d’octubre del 2010

España ha apurat massa. Ja s'ha acabat. No podem seguir junts

L'Estat de Catalunya en finançament justifica al independència econòmica
El catalanisme de finals del segle XIX no va sorgir per amor a la llengua que Mn. Cinto havia fet desvetllar als cors de la gent senzilla o els cors obrers d'Anselm Clavé; no va sorgir pels polítics regeneracionistes, Víctor Balaguer, Pere Corominas. Va ser quan es va veure el daltabaix per les empreses catalanes amb la pèrdua de Cuba i Filipines. La Lliga Regionalista, Lliga Catalana, Prat de la Riva... segueix al tancament de caixes i evidentment s'hi afegeix la llengua i la identitat catalana que farà que el poble doni suport.
A la vista de les dades y del moviment del Centre Català de Negocis estem en situació similar.
Una exposició molt clara, basada en dades contants i sonants. A veure qui les discuteix?
Una presentació didàctica que els docents hem d'aprendre per fer aquests temes ben entenedors.
Noves eleccions, quatre anys i la independència econòmica és inevitable. Si cal aportarem una part als que malgrat treballar, no se'n surten per causes alienes. Però no podem finançar als que van amb l'esquena dreta i no s'ajupen per fer feina ni es lleven d'hora.

No té pèrdua. Si vols conèixer les dades, escolta i mira.