drets? i deures?
Els infants tenen dret a que els adults els donem seguretat amb normes clares
Els infants tenen dret a ser escoltats i a que tinguem en compte la seva opinió
Solament amb les dues actituds contribuirem al seu desenvoupament harmònic.
text de la convenció
En les famílies, en la ciutadania, la protecció de la infància esdevé sovint mala protecció. La primera infància és el temps d’afermar la complementarietat de protecció o seguretat lligada a la pertanyença que ve donada i la participació o llibertat que ha d’impulsar la iniciativa. En la primera infància s’aprèn amb el cap i amb el cor i queda gravat de per vida. És la imatge de l’infant d’un any que ja camina, que s’allunya d’on estan els pares (iniciativa) i es pren la llibertat de girar una cantonada però quan deixa de veure’ls torna per comprovar que son allà (seguretat). Si de ben petits els infants pugen amb seguretat i alhora amb participació, de grans no veuran la contradicció que a vegades fa la nostra societat: per seguretat retalla les llibertats o per llibertat s’arriben a fer detraleries.
A les institucions escolars, entre els docents es coneix el títol de la convenció i
potser l’any 1989. No es coneix el contingut que, de fet, es dóna per suposat.
No ha entrat el concepte de resiliència infantil.
En els darrers anys es dóna una atenció preferent, a vegades obsessiva, al currículum per voler millorar els resultats escolars. Quan s’inicia una etapa, es vol tenir informació exhaustiva, detallada de l’infant a l’etapa anterior. És particularment reclamada la informació dels alumnes de centres públics d’Educació Primària quan passen a Educació Secundària (El Departament d’Educació ho ha establert com a norma). Un fals principi és que si no es diposa de tota la informació d’un infant que té problemes, no es pot fer res. La realitat mostra que es produeix l’efecte Pigmalió, o efecte Rosenthal, generalment en perjudici de l’infant. En juntes d’avaluació cal garantir el principi de: No parlar d’un alumne si no es garanteix que tingui al menys un professor defensor, potser el tutor, doncs tothom posa de manifest incompliments i accions negatives.
Compliment de la Convenció... M.Teixidó
Poseu subtítols en esperanto, una utopia malaguanyada.
A vegades es tracta els infants amb vocabulari miniatura, diminutiu, com si fosin disminuïts. Recordem com els infants queden seduïts pels qui els tracten com a persones intel·ligents. Enric Frigola a Radio 4: Mainada o a TVE-Catalunya: Sopa d'escudella i altres. I ben conegut, Xesco Boix... vegeu enregistraments... com tractava els infants, directe, clar però adaptant-se al seu vocabulari i enriquint-lo amb sinònims amb altres llengües. Això és bon tracte a la infància.
Infantils de TVE-Catalunya 70s i 80s: un bon tracte a la infància vegeu
Cap pressa, imaginació, bon llenguatge que fa créìxer, fonts de cultura, efectes sorpresa, un punt d'ironia i bon humor.
Qué bé que anirien per als nostres infants de societat hiperactiva amb etiqueta TDA-H!
La pressa, l'acceleració, l'abús dimatges dels infantils actuals dominants és un maltracte a la infància.
Ens queden les Tres bessones i poca cosa més.
Els Mitjans de Comunicació de Masses tenen especial responsabilitat en l'educació dels infants però no han estat inclosos a la Llei d'Educació de Catalunya.