divendres, 24 de setembre del 2021

Això no és teatre. És un monòleg memoritzat per força, sense força.

Clitemnestra, la casa dels noms al Teatre Romea.

No, això no es teatre. Un text d'autonarració amb algunes respostes anecdòtiques, no aporten res.

Un text que podia donar una versió integrada de Clitemnestra des d'Homer, passant per Esquil i Sófocles i completada, amb diferència, per Eurípides. Un text de teatre: persones (prosopon) humanes confrontades per impulsos, vivències, valors, interessos, conflictes, ideals... i en tot cas sentit de polis, de poble, de comunitat. El teatre és de la ciutat, per fer ciutat, per fer ciutadans. I per això hi convé el cor de veus que expressa sentiments del poble, del poble que s'està educant.

 

 

Ni text, ni actors. El Teatre Grec no posa els actorets al servei del gran actor i en tot cas pot haver-hi la confrontació extensa entre dos. Clitemnestra i Agamèmnon? Aquí solament ella per revaloritzar el personatge femení. Necessari però justament la literatura grega és la que ens ha mostrat que és confrontant dos personatges que un creix. En Homer Penèlope creix front a Citemnestra que solament és un pretext de contrast.

Aquest text i direcció  sí que pot serveir per a iniciar estudiants d'educació secundària en l'acció dramàtica, tan abandonada. Res més.

Teatre també és escenografia. Jo tampoc considero teatre el diàleg de dos actors, grans declamadors, emfàtics, expressius si tot està enfocat a la paraula i al gest facial. L'atrezzo amb l'escenografia susciten imatges mentals, episòdiques on 'sentir' (no sols oir) i memoritzar les paraules.  Quina misèria d'escenografia!, Quina imprecisió de vestuari! I feble vocalització dels actors, poca planta dels actors que disminueixen la grandesa del Teatre Grec.

 

Falta crítica teatral. Que no hi ha ningú?... Com podrà millorar el teatre sense crítics teatrals. crítics, discriminadors analitzant, valorant les parts i reintegrant en conjunt amb relació als destinataris ciutadans. Ara solament hi ha difusors, publicistes i l'única valoració és l'increment de públic. Obsedits pel nombre ens ho hem venut tot: la paraula, l'escena, la coralitat dels actors, suscitar públic que pensi... Solament compta que surtin contents, tots aplaudeixen i si algú s'atreveix a no fer-ho és un 'raro'. I els qui surten contents ja ens en duran d'altres. Nombre: èxit, nombre: èxit de taquilla. Els donem el pinso que els agrada. Això d'educar els ciutadans amb el teatre està antiquat. Ara vivim en la Postmodernitat: divertim-nos que són quatre dies! Teatre Romea. Una qüestió, menor, però inacceptable.

Una qüestió particular, menor però a considerar per la productura i la direcció.

Durada de l'obra anunciada al programa de mà: 1hora i 30 minuts (sense entreacte). Adjunten una "Fe d'errates". La durada es redueix en 25 minuts. Es redueix un terç la funció?. 1h 30' és una durada convencional al nostre temps. Als inicis del segle XX, era de dues a tres hores. El Teatre Grec no es pot ventilar a corre-cuita.  

De fet, el personatge de Clitemnestra segueix i segueix fins que Orestes, ja gran, pren venjança assassinant la mare i Orestes és condemnable però Atenea decanta la sentència cap a l'absolució i ho raona: Perquè mai més a Atenes es produeixin aquests crims.

És molt perillós explicar o veure parcialment si realment es vol educar el poble. Així queda en justificació de la venjança. Altra cosa és comprendre però afirmar que no s'ha de fer mai més.

Estic segur que no es justifica la venjança amb aquesta posada en escena però tampoc s'educa com ha de fer el teatre, per igual la tragèdia o la comèdia o l'absurditat. Veig que es redueix el teatre a espectacle i si és així, es pot dir que és cultura?... Un públic que aplaudeix, sense pensar, perquè toca aplaudir.  Què és sinó l'educació: la paideia grega, les humanitats llatines sinó l'accés a la cultura?, seguir incrementant la cultura.

 


M'han concedit Teatre Grec com vaig demanar? Fals teatre grec.

Una mica de Teatre Grec. Si us plau!