dimecres, 5 de juny del 2013

Vicenç Navarro: "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"


TV3: 05/06/2013 Singulars amb Jaume Barberà

Vicenç Navarro, a "Singulars": "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"

Les millors frases a "Singulars"

El professor afirma que no és cert que gastem més del que tenim. "El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou."

Vicenç Navarro, a "Singulars".
Vicenç Navarro, a "Singulars".
Vicenç Navarro és catedràtic de Ciències Polítiques i de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University, als Estats Units. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:

"El fet que cada cop hi hagi més conscienciació i més agitació social per part de la ciutadania és un element positiu perquè pressiona les estructures de poder perquè canviïn les polítiques d'austeritat".

"Els països perifèrics de l'eurozona, com Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda, tenen trets comuns: han tingut un enorme domini de les forces ultraconservadores sobre l'estat, són estats pobres, amb poca consciència social i molt poc redistributius".

"La despesa social (sanitat, educació, escoles bressol, pensions, serveis domiciliaris) de la mitjana dels 15 països més desenvolupats de la UE és del 27,6% del PIB. A Espanya aquesta despesa és del 22,1% i a Catalunya és del 19,9%. A Suècia, en canvi, el capítol de despesa social és de gairebé un 30%".

"Hi ha la fal·làcia que a Espanya hi ha molts treballadors en el sector públic, i no és veritat. A Suècia són el 25%, 1 de cada 4 treballadors. A Espanya treballen en el sector públic el 10%, 1 de cada 10. I a Catalunya el percentatge és del 9%. No és cert que el sector públic està hipertrofiat, les dades ho demostren".

"Tot i ser societats poc redistributives, si no hi hagués estat del benestar, a Catalunya el 24% de la població seria pobra, i a Espanya, també un 24%. La redistribució de riquesa que fa l'estat del benestar provoca que aquesta xifra baixi a un 20% tant a Espanya com a Catalunya.
En estats més progressistes com Suècia, la redistribució de riquesa fa que el nivell de pobresa pugui baixar d'un 27% a un 13%".

"L'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Un treballador assalariat espanyol paga en impostos el 74% del que paga un treballador a Suècia. En canvi, les rendes superiors, els molt rics, paguen només un 20% del que paguen els seus equivalents suecs".

"Les dades diuen que a Espanya i a Catalunya som més pobres perquè els molt rics no estan pagant prou impostos".

"La baixada d'impostos que va fer José Luis Rodríguez Zapatero va fer caure els ingressos de l'Estat en 27.223 milions d'euros entre el 2007 i el 2008. I aquesta baixada d'impostos es va fer sobretot als molt rics: un 39% de reducció d'impostos sobre el capital i un 11% de reducció a les rendes altes".

"Espanya no és un país pobre, el seu PIB per capita és un 94% de la mitjana dels països més rics de la UE. En canvi, la despesa social per habitant és molt menor, és d'un 74% de la mitjana dels 15 països més rics de la UE".

"A Espanya, l'Estat no recapta prou per culpa d'una política fiscal molt regressiva i per això l'estat del benestar està subfinançat".

"Catalunya és més rica que la mitjana de la UE dels 15: el PIB per capita és del 110%. En canvi, la despesa pública social és del 73% per habitant".

"La imatge que ens gastem més del que tenim no és certa. El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou".

"Quan es parla de la sostenibilitat de les pensions, se cita sempre l'argument de la demografia, però el problema no és que hi hagi més gent gran. El problema real és el mercat de treball. No s'estan creant llocs de treball de qualitat i ben pagats".

"L'Estat té la responsabilitat d'estimular la creació de llocs de treball, i quan el sector privat està paralitzat, com passa ara, el sector públic ha de crear ocupació i no destruir-la com està fent".

"Hi ha alternatives a les retallades. El total de retallades que s'han fet a l'estat del benestar són 25.000 milions d'euros. Però per què en comptes de fer això no anul·len la baixada d'impostos de 5.300 milions d'euros que es va fer a les gran empreses? Una altra mesura seria corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de la banca i l'Estat podria ingressar 44.000 milions d'euros".

"Amb la congelació de les pensions es van voler aconseguir ingressos de 1.200 milions d'euros. Només mantenint l'impost de patrimoni, l'Estat ja hauria ingressat 2.100 milions, gairebé el doble".

"Les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'Estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar".

"A Catalunya les retallades s'haurien pogut evitar apujant els impostos ecològics a la mitjana del que es paga a la UE. Es podrien recaptar fins a 1.200 milions d'euros. Un impost ecològic seria, per exemple, que cada avió que sortís d'un aeroport català pagués entre 3 i 5 euros. També es podrien recaptar fins a 1.110 milions d'euros amb uns impostos sobre les transaccions financeres, una mesura que ha recomanat fins i tot l'FMI".

"En comptes del copagament, es podria fer com ha fet el Canadà i posar un impost finalista que anés a parar a la sanitat. Es podrien recaptar 1.000 milions d'euros".

"El Banc Central Europeu no és un banc, és un 'lobby' de la banca".

"Fa uns anys Alemanya va 'exportar' molts euros a Espanya, i així es va crear la bombolla immobiliària. Ara, les retallades són perquè Alemanya recuperi aquests diners. La banca alemanya té 200.000 milions d'euros en préstecs a Espanya, aquests diners s'han de pagar. Això explica les retallades i el rescat a la banca espanyola".