dijous, 29 de juliol de 2021

Veig, sento. Problemes, necessitats educatives. Penso que puc fer aportacions.

Enyoro, i sense haver-los viscut, els diàlegs de Sócrates. Els vaig reviure, o previure, llegint, passejant per l'Àgora d'Atenes, unes quantes hores, pocs dies. Hi ha xerrades, converses, entrevistes, col·loquis, tertúlies symposis i diàlegs. Tots han de ser presencials, interactius, imprevisibles. Escriure i llegir és substitutiu i per això Sócrates ho rebutjava però es va excedirinicialment i d'haver viscut més també ho hagués practicat. Primer i millor parlar presencialment. Substitutivament per pantalla teleconferència. Després, a falta d'això, escriure i llegir, activitat solitària. 

Tots activen el pensament, en alguns casos, solament entretenint-lo. Això ja depèn de cadascú. M'apunto als diàlegs dialògics, els gratuïts, en pla d'igualtat, amb confiança en l'altre 'l'altre com si mateix'. He practicat els diàlegs dialèctics però quan he guanyat m'he sentit malament. No vull guanyar però no renuncio a defensar allò que penso i considero cert, correcte, adequat, just, respectuós, exigent i amable. És la única llibertat que conec i no en tinc prou amb passatemps. El temps ja passa per ell mateix i a mi em correspon carregar-lo se sentit

Jo dialogaria sobre...

  • Sobre la crisi del cinema i la millor alternativa que tenim.
  • Sobre l'excés d'informació i la falta de cultura: coneixement, reflexió, sentit, acció. 
  • Sobre l'herència de Grècia,Έλλάς, la profunditat que ens pot donar consistència en temps de Postmodernitat.
  • Sobre la Il·lustració, il·luminació de la raó, i la seva consistència  integral front a la raó instrumental.
  • Sobre la cançó, llenguatge integral que expressa la consciència humana amb repertori interioritzat per a cada moment de la vida.
  • Sobre la salut i coneixement del propi cos βίος, ζώων, λόγος . Cura de la salut, compensació de les disfuncions, projecció de la vida.
  • Sobre l'atenció ortogràfica, gramatical, la poca atenció semàntica i la renuncia a pensar actiu en cada situació.
  • Sobre la reducció del pensament crític. Uns per doctrina, altres per contradoctrina.
  • Sobre la crítica i judici del passat amb categories d'avui que impedeixen veure l'evolució històrica cultural. 
  • Sobre la cultura religiosa vista com a normes, rituals, representacions reduïdes a símbol sense connectar amb l'experiència interior humana.
  • Sobre les religions reduïdes a tradicions, creences, cosmovisions sense veure que és la dimensió religiosa humana expressada culturalment segons lloc, clima, temps, estructura social.
  • Sobre les Edats de l'humà i les edats de l'home. Evolució personal i educació contínua.
  • I el Renaixement que no he estudiat bé encara i em queden pocs anys. És la compleció en l'evolució cultural de la intuïció Kosmoteànadrica (enunciada per Raimon Panikkar) donant gran valor a l'humà sens perjudici de la divinitat i del kosmos imatge de la immensitat. Leonardo da Vinci, curiós i creatiu: sense contradicció treball amb les mans, enginy, pintura, pensament. Erasme de Rotterdam atrevit, l'elogi de la follia. Lluís Vives, perseguit, sobre la saviesa. Michel Montaigne, pensament integral per saber viure i saber morir.

 Anirem (sentit de we are going) vivint, Anirem fent (pensament i acció). Som el què fem.

dimarts, 27 de juliol de 2021

Jocs olímpics. Jocs? Esport? Cultura? Espectacle? Socialització? Política?

Es realitzen els Jocs Olímpics a Tokio. Ajornats un any, amb mesures de protecció per la pandèmia vírica, amb mínim presencial i màxim telemàtic. Ho havíem de fer, és una celebració ritual de la Humanitat. Activitat incerta cada dia fins el darrer dia, controls continuats i responsabilitat social màxima.

 

 

 
ViquipèdiA ressenya molt bé l'origen, la refundació ila seva evolució. 
La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.[2] L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes amb discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme –tal com els imaginava Coubertin–, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials causaren la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940 i 1944, es produïren grans boicots durant la Guerra Freda que afectaren els Jocs del 1980 i 1984, i els Jocs de 2020 s'hagueren d'aplaçar a causa de la pandèmia per coronavirus que començà a principis d'any.

 

ImageAls informatius, tots R-TV solament es parla de medalles. Potser només esperem això. I diran: -Diners per potenciar l'esport i esport competitiu per guanyar medalles, és a dir eurodiners. Un cercle tancat, viciós, autoreproductiu, cancerígen. Ofegat el gust per l'esport, l'amateurisme, per l'esport professional i les empreses esportives i les maques que patrocinent esports i equips. Inicialment i amb mesura estava bé però ha crescut monstruosament i devora l'esport i mata el joc.

 

 

En l'origen. Lluites esportives, en honor als déus, al gran Zeus i per potenciar la força, agilitat i valentia necessàries perquè cada Ciutat-Estat promogués ciutadans valents reconeguts com a herois. Tenia un caràcter humà, religiós i cultural alhora.

Así, toda glorificación de un héroe desemboca ràpiadmente de Píndaro en el elogio de su sangle, de sus antepasados. El elogio tiene un lugar fijo en los epinicios. mediante la entrada en este oro se situa al vencedor al lado de los dioses y d elos héroes "A qué dios, a qué héroe, a qué hombre ensalzaré?", así comienza el segundo poema olímpico. Al lado de Zeus, pr el cial es sagrada Olimpia, al lado de Heracles fundador de las Olimpíadas, sitúa a Teron, señor de Agrigento, vencedor en la carrera de carros de cuatro caballos.... La libertad humana y la profundidad religiosa del poeta se ofrecen en todo su esplendor... Quein vive y actua debe sufrir. tal es la fe de Píndaro en un todo de acuerdo con als creencias griegas. [Werner Jaeger, PAIDEIA: 206]

 

Potser Jaeger ho idealitza. Jo també. Mirem el passat per fer millor el present i encaminar un futur desitjable. En l'actualitat, hem de valorar homes i dones forts o àgils físicament, llestos i intel·ligents mentalment, amables i delicats emocionalment, solidaris i compromesos socialment, comprensius i admiradors de la diversitat de cultures, llengües i cosmovisions. Vull pensar que Coubertin obrint els Nous Jocs Olímpics el 1986 "a esportistes de tot el món en unió i germanor i sense ànim de lucre, només pel desig de competir i aconseguir la glòria" ho feia per a l'entesa humana i eradicar les guerres entre països.

La festa olímpica ho ha de ser tot: Jocs. Esport. Cultura. Espectacle. Socialització. Política. I en certa manera 'religió de la Humanitat': relligam de persones i pobles; relectura de les diverses cultures amb perspectiva unitària; reelecció d'un estil de convivència i relacions en la societat globalitzada. Cal una perspectiva integral de totes les dimensions apuntades i defugir decantacions extremes: ludisme, esportivisme, culturisme, espectacularitat, massificació, politiqueig. Totes les dimensions amb el substràcte econòmic, cert, ben administrat, no especulat. Qui treballa ha de rebre la retribució justa. No s'han d'esperar més beneficis que els necessaris per a seguir l'empresa i el benefici social de tots.

Recuperem la bellesa de l'esport, entretinguem-nos en contemplar l'activitat, l'autosuperació, l'harmonia física, mental i emocional. Veiem  gestos de mal gust quan es guanya, massa llàgrimes quan no es guanya (que no s'ha de veure pèrdua per dècimes). Rabietes indignes. Hem vist l'entrenador que expressa el triomf de la nedadora amb gestos de  collons (no reproduirem la imatge) que ensorren la bellesa de la natació. Estem promovent esportistes per una marca rècord no tenint cura ni del seu parlar, ni de la seva intel·ligència. No els fem herois sinó ninots temporals atemptant contra al seva personalitat, retardant la maduració sexual de les joves gimnastes femenines. Podem comprendre que ells cerquen una oportunitat de guanyar-se la vida doncs la responsabilitat és dels qui ho negocien i dels qui ho admirem i no ho discutim. 


¿Podem deixar l'esportivisme medallístic i fer festa de l'esport amb música, coral, poesia i literatura? ¿Es pot deixar temps en tota activitat, cerimònia olímpica, per al cant, l'elogi literari, la mostra plàstica (en pantalla) per comptes de fer un compacte indigest i despersonalitzat en al inauguració i en la cloenda?


Esport i educació social. Modelatge.

Avui l'heroi no pot ser sols el qui supera un altre. Serà heroi si es supera a si mateix, si ho fa amb major harmonia i bellesa, si veu amb bons ulls el triomf dels altres. ¿No es poden establir jurats amb aquesta visió polièdrica? ¿Un jurat que posa en comú les seves percepcions diferent i contrasta amb el banc d'imatges disponibles? ¿No arribarà a un acord per consens? ¿Si no hi arriben cinc persones jurades, que esperem de l'entesa humana?

Convé valorar persones que participen en diferents esports com ja es promou amb trialtó, pentatló, heptatló però l'heroi no ha de ser el qui arriba primer i cau esgotat. Més harmonia i valorar els recorreguts, no solament el punt final resiultant en temps. Avui que tots podem contempar-ho amb excel·lents imatges via telemàtica.

Aquestes imatges i valoracions són les que faran de l'esport una activitat admirable, imitable. Són els models que interioritzaran ens infant i joves. Abandonem els models de competició rabiosa.

Els jocs olímpics són garn matèria dels mitjans de comunicació. Ells reflecteixen imatges i valoracions. Una gran responsabilitat amb l'educació de masses que és l'educació social. No n'hi ha prou amb l'espectacle. Cal guiar-se per ètica relacional, ètica d ela convivència.


Esport i educació física escolar. Interiorització.

El pedagog Conrad Vilanou ha dedicat molts treballs a la pedagogia de l'esport partint ja del manifest per a una educació integral de Paul Robin i els ensenyaments del professor Alexandre Sanvicens que va insistir que l'educació física és abans que res activitat educativa i no un simple entrenament corporal. Si l'educació física escolar es fa bé, aconseguim la integració humana entre les dimensions biofísica, psicosocial i mental conscient. Els alumnes tindran criteris de quina activitat fer, quan reposar, com alimentar-se segons l'activitat, identificar molèsties i dolors per aplicar el remei adequat que no passa necessàriament per fàrmacologia o quirúrgia. Bona part dels dolors són memòria cerebral defensiva que pot haver quedat fixada.

 

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO Postil·la de l'endemà, 28.07.2021

Simone Biles, amb bon seny, es retira

 



Veig els jocs olímpics en situació degradant però vaig voler enfocar-ho en positiu, apuntar una reorientació. Però advertia. 
Cal una perspectiva integral de totes les dimensions apuntades i defugir decantacions extremes ... Totes les dimensions amb el substràcte econòmic, cert, ben administrat, no especulat.
Estem promovent esportistes per una marca rècord no tenint cura ni del seu parlar, ni de la seva intel·ligència. No els fem herois sinó ninots temporals atemptant contra al seva personalitat

Ahir mateix, i avui, a tots els mitjans es parla d'estrès psíquic, d'ensorrament emocional, d'assetjaments sexuals existents, de fatiga extrema, de cops de calor, de necessitat d'atencions mèdiques... I tot això aguanta per l'espectacle, pel negoci de l'espectacle.

Res a veure amb els jocs olímpics de l'antiga Grècia. Ara s'assemblen més a les lluites romanes al circ dels esclaus i també d'homes lliures que ho feien per guanyar-se la vida.. Sembla que si els esportistes pateixen estrès, si cauen per un cop de calor, si surten derrotats... és el seu problema. L'espectacle continua i ja solament mirarem, mostrarem els medallistes.

Havent arribat a aquests abusos extrems, espero que el clam massiu obligui els gestors del negoci a canviar.

Martí Teixidó

 

 

Per saber-ne més.  Jo segueixo.

Grècia tants segles ocupada per l'Imperi Otomà. Napoleó va voler ocupar-la el 1815. Gran Bretanya va donar suport a la seva independència però per incorporar-la al seu imperi. Però qui havia redescobert Grècia i el seu heretatge a l'Edat Moderna havien estat els il·lustrats romàntics: Herder, Hölderlin, Goethe, Schiller... que van quedar admirats. Però va esdevenir una concepció occidentalitzada de l'art i la filosofia de Grècia productora de l'idealisme que va abocar al model grec-romà del Nazisme alemany i del Feixisme italià.

El debat ah quedat ben recollit pel francès Chris Marker a L'Héritage de la chouette (documental de 12 episodis) amb entrevises diverses i imatges revisionables i recuperades.

 



Canta el record de les dones marcades amb número al braç i estrella al pit a l'Alemanya Nazi.




dissabte, 24 de juliol de 2021

Que ès és la cultura? Resultat? Espectacle? Negoci? O procés de creació humana sense trencar la natura?

 

Què ens estan dient que és la cultura? Teatre, dansa, música, macrococerts, cinema... Restricció conceptual per interès comercial. Fake News.

D'entrada cultura és recreació de la natura coneixent-ne les lleis, projectant usos i gaudis i prevenint riscos. No és cultura anar contra natura. No és cultura seduir i domesticar la capacitat humana. És mala cultura industrialitzar la creativitat convertint-la en estereotip o posant en escenari experiències espirituals com a espectacle. 

Recuperem la pedagogia de la cultura (Eduard Spranger, Roura-Parella)
No oblidem la cultura d'adults i pedagogia (Paulo Freire, Flecha)


Faso Danse Théâtre - Grec 23.07.2021
El Grec d'enguany ens vol mostrar cultura africana? No m'ha interessat però haig de conèixer per pedagogia. Posar en escenari del 'Teatre Grec' de Montjuïc dansa esportiva gimnàstica, occidentalitzada és un mal sevei a la cultura africana. Solament em tranquil·litza que unes persones han tingut feina i sou. No eren totes africanes i les expressions facials no eren  africanes. Molta gimnàstica acrobàtica. Una hora d'entreteniment. El públic aplaudeix, per costum. No és cap indicador. 
 
 
 
 
 
Terry Olfield ens  ha volgut donar a conèixer la música africana, evidentment  amb recreació de cultura occidental. https://youtu.be/z6MjthM6ZjM Tot i ser instrumentada diferent duu a l'experiència interior amb molt de respecte. 




Les Toianes al Grec
Al 'Teatre Grec' (1965) anava a veure teatre grec, de jove en llengua grega que era assignatura de batxellerat i no vaig entendre res, però era tan expressiu! Antígona, Edip, Orestes, Agamèmnon, Creon i el cor. sempre el cor, reflexió i preguntes que ens fem els humans. I les Troianes, dones contra l'absurd de la guerra i per a una sexualitat autèntica, plaent. Quina dimensió humana!

Som de cultura grega i determinades creacions, determinades preguntes, determinada filosofia i determinada epistemologia són ben actuals i cal reinterpretar-les any rera any.

Fragments de Xenòfanes (570-475 aC) "Todo cuanto deviene y crece es tierra y agua. Todo proviene de la tierra y todo retorna a ella" La cultura no es un don de los dioses a los mortales, como enseña el mito. Los hombres mismos lo han hallado todo mediante sus esfuerzos inquisidores y mediante ellos lo van complementando.(168-169) Los poemas filosóficos han nacido íntegramente de la experiencia personal de las nuevas doctrinas profundamente conmovedoras... Ordena el poema callar las disensiones vergonzosas de los dioses y las luchas de los titanes, gigantes y centauros, invenciones de tiempos pasados que otros cantores gustan de ensalzar en los banquetes.(169) Para él, la verdad filosófica es la guia de la verdadera areté humana. Este poema es un documento de primer rango para la historia de la educación. No podemos por tanto dejar de considerarlo con todo detenimiento.(170) En nombre de la polis proclama ahora Jenófanes su nueva forma de areté; la educación espiritual sofin... evolución del concepto de areté: valor, prudencia, justicia; y, finalmente sabiduría.(171) Tot explicat a PAIDEIA de Werner Jaeger (pàgines).

 

Misèria de teatrets comercials de passatemps. Cinema que explica les vergonyes dels déus, és a dir de nosaltres mateixos com a titans (Titane). Tant com creix el coneixement, creix la ignorància; ignorància volguda per conformar i dominar les ments, despersonalitzar, massificar i consumir. L'educació universal queda neutralitzada. No mostrem valor en causes socials, prudència protegint els infants de les nostres vergonyes, justícia que redueixi la desigualtat y saviesa, no títols i màsters. Saviesa que no es compra, que es va trobant en el decurs de la vida si hom està obert al coneixement i a l'acció compartida.

 OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

Propostes pedagògiques amb cultura, en positiu. No podem anar a la contra, sempre podem trobar  trobar un motiu pedagògic. Em remeto a Beethoven, motiu pedagògic.  Amb un acte de comunicació massiva, oportuna es pot bastir una proposta pedagògica diversa, interdisciplinària.

Blog: Paidogogia

https://paidogogia.blogspot.com/2020/12/scp-16-de-desembre-de-2020-sessio-de.html 

divendres, 16 de juliol de 2021

el diari de l'educació 12/07/2021


 

   

 

el diari de l'educació 

 

el diari de l'educació    12/07/2021     https://diarieducacio.cat/

 

Martí Teixidó, pedagog dr. ha dit:

16/07/2021 a les 10:03


Programa d’educació 2021-2055

 

1 Bon pla d’accions de política de l’educació. Necessàries. Ens hi identifiquem.

2  Intenció d’anar al cor de l’educació: la pedagogia, el motor que no pot parar.

     “Alhora hem de tirar endavant una renovació pedagògica basada en una formació integral i competencial. I per fer-ho necessitem tenir al capdavant professionals de l’àmbit educatiu amb la millor formació i els millors recursos que els puguem donar. Per això, una de les primeres actuacions del nou equip ha estat fer arribar un qüestionari a tots els docents de Catalunya per tal de copsar la seva opinió i millorar la gestió dels recursos i els serveis del nostre sistema educatiu.”

3 Escoltar docents i directius. Necessari per prendre decisions i assignar recursos ajustats a cada institució escolar.
4 Al capdavant professionals de la pedagogia amb la millor formació: a) Principis a partir del coneixement de l’educació i l’aprenentatge aportats per les ciències. (Neurologia, Antropologia, Psicologia, Sociologia) b) Visió sistèmica de l’educació amb totes les variables (entrada, context, procés, producte, impacte) c) Derivació de decisions i accions reguladores de les tensions (no reduïbles), ajustament als referents ( materials, humans i formals) de cada centre. d) Avaluació dels processos amb evidències criterials i dels resultats amb evidències amidables (valor afegit) i interpretació


dijous, 8 de juliol de 2021

Aspirants a mestre i prova PAP. DIàleg amb Xavier Chavarria

 

Aspirants a mestre i prova PAP. Diàleg amb

Xavier Chavarria  a el diari de l'educació

Vaig llegir a la pàgina web d’un diari català el titular La meitat dels aspirants a mestre no aproven la prova d’aptitud personal i em vaig preocupar molt. Hores després a l’edició digital i en paper hi posava un tranquil·litzador La meitat dels aspirants a mestre no superen la prova d’aptitud personal. Per uns moments vaig témer que l’alarmant baix nivell que presagiava el titular s’estenia als que ja són professionals de la comunicació. Era només una errada, uf! És ben bé que cap geperut es veu la gepa, com diu el refrany, o que no cal que siguem tan desmesuradament crítics?





... enguany, ha caigut al 51% (amb 4.200 presentats). És a dir, en aquesta convocatòria el resultat de superació ha baixat deu punts percentuals en el marc d’uns quatre mil aspirants a mestre.


Assumpte clau per a l’educació dels ciutadans el que tracta Xavier Chavarria. Si els mestres no son persones de cultura, d’alta i diversa cultura, els alumnes tenen poques oportunitats més enlla de les que els dona la família. Això és el que va voler millorar la consellera Rigau. Primer, exigir una nota més elevada en llengües, ha estat insuficient. Segon, una Prova específica PAP. Una prova com la PAU molt rebaixada però com sempre prova de paper i llapis. Més del mateix.

He estudiat amb atenció les proves PAP 2021. Sols la superen un 51% dels presentats? Quin desastre! Però si és una prova de Graduat d’Educació Secundària! Si sols saben això, ensenyaran molt menys que això. D’altra banda, si no superen aquesta prova cal pensar que l’avaluació final o acreditació d’ESO i de BAT no serveix de res. Si el professorat que fa l’avaluació contínua no pot garantir una acreditació acadèmica social, haurem de tornar a les revàlides. Model que vaig superar de jovenet però no defenso doncs l’avaluació contínua és formativa mentre que l’examen de revàlida és selectiu i a una carta. Sempre ho he dit als docents: -Heu de fer avaluació contínua formativa, però arribats al final heu de fer l’avaluació d’acreditació i si no la feu bé, l’hauran de fer tribunals especials.

Per accedir a la professió de mestre cal cultura d’alt nivell i diversa i… aptitud personal. No la podem veure a través d’una prova escrita. Fem un càsting: – Endavant! -Que sap fer vostè? -Que ens pot mostrar?… Que expliquin, que argumentin, que cantin, que ballin, que expliquin contes, que juguin un instrument, que pintin… El mestre, una persona amb alta cultura i alguna aptitud diferenciada sobre la que pot articular la seva acció docent. En un càsting ja veiem l’harmonia i construcció personal sense que haguem de comparar, que cadascú sigui ell.

 

Sí, aquesta és una decisió de política de l'educació. Han de ser poques, realment importants per al conjunt social i deixar clar que correspon pensar fer i decidir als professionals i directius de les escoles, col·legis i instituts. 


Decisions de política de l'educació

  • Admissió d'aspirants a docents amb alta i diversa cultura.
  • Perfil plurilingüe de tot docent professional.
  • Pla d'estudis comú (mínim). Currículum escolar de cada centre. 
  • Avaluació contínua formativa i Acreditació acadèmica social.
  • Direcció pedagògica a cada centre
  • Parelles docents i paritat home-dona en l'encàrrec de cada grup
  • Provisió de recursos diversificada segons necessitats i iniciatives.