- Perquè ens dona les cançons, les sabem i cantem amb ell.
- Perquè dona entrada a tants músics i cantants
- Perquè ell mateix canta les cançons de tots els músics i cantants.
- Perquè cantant més de quaranta anys ha fet canvis d'estil amb nosaltres.
- Perquè les cançons són paraula, pensament, comunió, sentit i vida.
https://twitter.com/joanpuig/status/1472358399526514692?s=20
Lluís Llach és artista, però s'ha fet artista del poble català i per compromís amb el poble català, tots els països Catalans, ha acceptat una representació política que li ha dut més maldecaps que satisfaccions. I segueix, i canta per al poble, i raona per al poble i lluita per al poble i frena la nostra caiguda en el desànim, que motius n'hi ha, però no defallirem mentre cantem, cantem junts.
Ens ha donat un repertori de cançó per a les nostre trobades socials, comunitàries, d'amics, familiars.
Quan ens apleguem per fer un àpat junts hem de cantar alguns temes tradicionals catalans i els nous temes que fan tradició, que renoven la tradició. De Jacint Verdaguer a Jaume Arnella i Xesco Boix amb la cançó folk, de cançons de muntanya a Esquirols, de cançons de Jaume Picas, J.M. Andreu i Leo Borrell al Rock català.
Tenim repertori de tots els Països Catalans. Jordi Barre a Catalunya Nord https://youtu.be/iz-VFeCV7_k , Maria del Mar Bonet a les Illes, Raimon al País Valencià, Alidé Sans a la Vath d'Aran occitana https://youtu.be/m17nFOeOtbk, Pino Pinas a l'Alguer https://youtu.be/ebOXI8Xw3Nk. Anton Abad a la Franja d'Aragó https://youtu.be/tB0PMqhzYKU Aquests i molts més. Tots mantenen la llengua amb totes les seves variants que, sense estudiar, entenem, perquè és la mateixa llengua, la llengua catalana. Una llengua que per no tenir Estat, ha estat negada i perseguida i en canvi és llengua d'intercomprensió romànica: castellà, francès, portuguès, italià.
Lluís Llach no va dubtar de participar en l'homenatge a García Lorca i de fer recitals a Madrid i a terres de parla castellana. Si hagués estat respectada la llengua més accions de col·laboració haguéssim vist amb cantants del conjunt divers d'España.
Cantem, cantem que és llengua viva. El que cantin els infants d'avui és llengua per demà. El que cantin els joves es fer un poble. La llengua de la cançó s'aprèn per emoció. I la immersió amb cançó és voluntat de parlar la llengua.
Lluís Llach el Magnànim, d'ànima gran, ens refà l'ànim. Per viure amb tota la gent, sense prejudicis d'orientació sexual, amb homes identificats amb dones foragitant la violència masclista, sense discriminació racial o cultural, amb una Europa de fronteres obertes als qui ho necessiten. I clar que estem oberts a les altres terres d'España i a la seva gent però defugim els qui ens volen negar la nostra llengua i la nostra llibertat.
No era això companys, no era això. No és això companys, no és això. Va ser creada el 1977 a la vista dels polítics que ja elegits tenies escó i van abandonar els cantants que havien mantingut l'ànim i la lluita front a la dictadura. El 2021 l'ha cantada renovant l'afirmació: No és això companys, no és això que esteu fent al Govern i al Parlament. Així va voler acabar la trobada de cançó pel Debat Constituent.
Sense cantar l'Estaca que la gent vam cantar a ple cor i al final també Els Segadors.