a Sabadell
La Reforma Laboral de 2012 és inacceptable. 25 articles, 12 transitòries, 1 derogatòria i 16 finals. Són 103 pàgines de llenguatge jurídic que remeten constantment a: l'Estatut dels Trebalaldors de 1995, la Llei d'Ocupació de 2003, la Llei de millora del creixement i de l'ocupació de 2006, la Llei reguladora de la Jurisdicció Social de 2011 i la Llei de Seguretat Social de 1994. Quin abús! Reformar totes aquestes lleis superiors per comptes de fer un nou Estatut dels Treballadors i nova regulació d'assumptes socials.
Els articles són tots redactats de modificació. No se sap el text de referència sense tenir les lleis davant però queda clar a qui beneficia la modificació. Tot en favor de l'empresari amb el pretext d'incrementar l'ocupació. Fins la prestació d'atur del treballador passa a l'empresari que l'ocupi. Si pel contari fa suspensió de contracte, se li bonifica el 50% de la quota empresarial de la seguretat social.
Comparteixo que la Reforma Laboral és injusta, inútil i inficaç.
Cal mostrar la indignació i la protesta total. No pensava que la forma més adequada fos una jornada de vaga; sí manifestacions i accions contínues.
La vaga en serveis públics es fa sentir però va contra els ciutadans. Cal fer-se sentir però pensar en formes adequades a la realitat social actual.
La manifestació del 29 N a les 18h a Barcelona estava ben organitzada i amb caràcter unitari. Vaig sentir com algunes emissores de ràdio ho tractaven com un espectacle, particularment RAC1. Les escenes de violència i destrucció són inacceptables. Més inacceptables són els voyeurs que per comptes d'impedir-ho o desaprovar-ho, ho atien enregistrant vídeo o foto. Encara més inacceptable és que les emissores de televisió passin una i altra vegada imatges de destrucció com si es tractés d'un espectacle convertint la realitat en una ficció. M'avergonyeixo de les forces d'ordre públic i la seva violència contra les persones, més greu encara que contra els objectes. No vaig veure forces de resistència sinó d'agressió violenta i alterada.No és això companys, no és això pel què varen morir tantes flors
Ni actuacions per posar pau amb garrots. No és això, la democràcia no és això
No creguem en les pistoles / No creguem en la misèria necessària -diuen- de tanta gent
No creguem que la crisi econòmica és inevitable / No creguem que afecta als qui l'han creada