dilluns, 22 de febrer de 2021

6è dia de manifestacions pacífiques cíviques, alterades per provocacions violentes interessades.

 21 de Febrer 21:00 h  Vaig veure la calma tensa, havia escoltat vigilants camuflats, vaig twittar:

Policia. Si els disperseu, no els controlareu. Això volen els afegits destrossadors: joves precaritzats per aquest sistema i jóvenes bien que volen el sistema autoritari.

Les manifestacions catalanes des 2003 per la guerra, des 2010 per l’anul·lació de l’Estatut 2006, des 2013 Via catatana, la V 2014, detinguts i empresonats 2017, LES MÉS BEN ORGANITZADES DEL MÓN.

Image

 

Fil de Xavier Miralles sobre l'actuació de la BRIMO (21 FEB 2021)

Confegit i publicat per Miquel Strubell. 

Un fil de Twitter que explica els fets de la manifestació d'ahir al centre de Barcelona, i l'actuació gratuïta de la BRIMO al carrer Gran de Gràcia. Espero que a l'autor li agradi!

Thread by @fxaviermiralles on Thread Reader App – Thread Reader App

Instrucció per fer aquesta presentació: resposta a la primer piulada de @fxaviermiralles : "@thethreadreader please unroll"

 

Petit fil de com vam viure la mani ahir amb uns amics:
Vàrem sortir des de St Andreu en columna cap a la mani, ajuntant-nos amb 9B, Sagrera, Santako i Clot, columna gruixuda, ambient reivindicatiu, moltíssima gent jove acompanyada per mitjana edat i gent més gran també. 

Recorregut per Meridiana/Glòries/Gran Via fins Universitat.
Nosaltres érem: 1 dissenyador gràfic, 2 professors, 1 actor de teatre, 1 coordinador de Riscos laborals, 1 enginyer informàtic, 1 treballador de banca i 2 estudiants.
Menys els estudiants, els altres passem tots dels 40a 
Comença la mani i ens agafa ben a prop de capçalera. A l alçada del Corte I. ja arriben infos dels vidres al Palau. Com pot ser ens preguntem, si la mani està força lluny encara?? I contra el Palau? Ningú entén res.
Seguim caminant, cap problema, tot crits sobre Hasel i llibertat 
Arribem a Urquinaona i la capçalera intenta baixar cap a Laietana. Impossible, cordó enorme de furgones a 30 m avall.
Primer gran dubte: com, qui i per què ha trencat els vidres del Palau? No sabem resposta però és EVIDENT que manifestants no.
Capçalera aturada i la gent es va apinyant. Tothom veu desenes (brutal) de furgones amb llums al llarg de Laietana, que al fer baixada es veu perfectament. Prefectura blindada com poques vegades hem vist. Tothom es demana per què impedeixen dret de mani barrant el pas. 
Han passat 5 min, no més. Els crits ressonen "Urquinaona ho tornarem a fer". De cop comença a pujar Brimo, uns a peu per Laietana, també avancen furgones i quan arriben a capçalera carreguen, directament, sense aldarulls, sense motiu.
Al mateix moment apareixen furgones ràpidament per Jonqueras amb Urqu. i avancen ràpid cap a pau claris amb urquinaona. Carreguen més fort. Crits, empentes, corredisses i ara ja comencen a caure ampolles i demés cap a Brimo.
La mani s'atomitza: fontanella, ronda, pau claris, roger de llúria... 
Ens toca córrer i ens perdem entre nosaltres. Estona dp i diverses trucades pel mig ens reagrupem davant el Ritz. Van passant furgones però està força calmat, tot i que comencen les 1es barricades. Són autodefensa senyors, perquè ja estan disparant foam. 
Pugem amunt i nacio digital publica que la borsa està en flames. Decidim treure el cap però ja hi havia bombers i havien estat 4 cartrons a la porta. Ens havíem imaginat l edifici en flames xd. Ja no hi ha cap mani compacte, gent arreu però sense rumb. I comencem a veure coses espectaculars: desenes i desenes de furgones pujant pg de gràcia fent voltes, empenyent tothom cap a jardinets. Anem pujant, sabent que en qualsevol moment obren portes, baixen i atonyinen, però no passarà en cap moment i flipem!
Per què flipem? 
Doncs perquè a mida que anem pujant veiem grupets rebentant aparadors i saquejant. Estem atònits: el perfil no té RES a veure amb els manifestants, res vol dir res! Però la brimo ni s immuta, i els secretes que hi ha ( es veu a saco) tampoc. Mentre seguim enfilant pg gràcia amunt 
Arribem a jardinets, allà la brimo fa tombs als jardinets com si fos un joc, pugen per la dreta fins on comença gran de gràcia ( hi ha barricades amb foc), baixen per l esquerra, rodegen el llapis i repeteixen recorregut. No fan res més, sempre igual. Els manifestants continuen arribant des de diversos indrets cap a jardinets, crits contra poli i algun impactr a furgones.
Tothom cap dalt, mentre segueixen saquejant sense presència policial el pg gràcia i zones de rambles ( ho seguim per tw i telegram). 
Anem pujant per gran de gràcia, diverses barricades amb foc, amb motos incloses, TOTES d empreses de lloguer, majoritàriament Acciona.
Arribant a Fontana i ha molt "jaleo", veiem de lluny llum de furgones i molts crits. No sabem què passa, a mida que ens apropem els llums se'n van. Comencem a trobar un espectacle dantesc: vidrrs arreu, foam per terra arreu però encara no som conscients de què ha passsat ni de que ens ha anat de 200/300 metres (calculo) no estar a la ratonera que més tard veurem 
Arribem a Lesseps, ple de furgones de les quals baixen els psicòpates i carreguen. Meitat de gent cap a Torrent de l Olla i meitat recula de nou cap a Gran de gràcia.
Els veiem baixar corrent cap al metro de lesseps perseguint gent. Estan tarats.
Més tard sabrem que un amic estava al mig de la ratonera i que ha rebut al crit de "rojos de mierda" i " ahora lloráis, mariconas de mierda?"
Les notícies correm com la pòlvora, ara tothom ja ho sap i la gent està indignada.
Torrent de l olla és un carrer fe guerra 
Hi ha barricades arreu, sense foc, per evitar una nova ratonera, a cada cantonada.
A l arribar a Còrsega hi ha més Brimo i cordó policial.
Ja anem cap a Vedaguer a agafar metro.
I queden moooltes preguntes per respondre:
Per què aquesta violència salvatge i gratuïta cap a manif? 
Per què desenes de furgones seguint manifestants i pegant i CAP amb els saquejadors?
Qui i amb quin secret motiu trenca els vidres del Palau quan CAP manifestant havia arribat allà i a més era impossible accedir-hi?
Qui forma la Brimo que crida "rojos de mierda" i missatges homòfobs?
Què busquen? Qui hi ha darrera? Quines consignes polítiques tenen i qui les hi dona?
Ja heu pogut veure el nostre perfil: saquejadors violents ens diran.
En fi, queda clar que la lluita és l únic camí i que busquen la criminalització del nostre jovent i de qualsevol dissidència política cap al Règim espanyol del 78.
És del tot IMPRESCINDIBLE que el nou Govern afronti de cara i de forma valenta el problema enorme que tenim amb l ordre públic a Catalunya. 
Calen depuracions i expedients.
De fet el que cal és la #BRIMODISSOLUCIO
Visca la Terra!
#LlibertatPabloHasel


diumenge, 21 de febrer de 2021

No defensaré cap policia, encara que haig d'admetre que si no ens disciplinem cadascú, n'hi ha d'haver. Però no serveix als esclaus, sinó als amos..

 

20 de febrer

Presidente del Gobierno deEspaña. No ve qué situación de violencia? Qué piensa hacer?La violència que està en la calle es inaceptable pero tiene una causa. La Justicia (no es divina). Queda deslegitimada en su decisión.Habrà que revisarla. No vio como Macron o Merkel lo hacen?
Image

Image

 

Joan-Lluís Lluís

La Brimo és només una part del problema però si el proper govern no s'encara a una reforma en profunditat d'aquesta brigada, neixerà agònic. Enverinat per la desafecció que no haurà resolt. Una crisi de confiança sempre és una cruïlla: en pot sortir un progrés o un retrocés.

 Martí Teixidó

Pujol va maldar per tenir la policia d’España. Les espardenyes catalanes i el nom, per dissimular. Quina llengua parlen? ... espanyol.

dilluns, 15 de febrer de 2021

Ara és l'hora. Ara és l'hora del retorn del president de Catalunya

. Ara és l'hora. Ara és l'hora del retorn del president de Catalunya. 

                                

Ara és l'hora del retron del president Puigdemont exiliat a België, talment com com el 1977 va retornar el president Tarradellas exiliat a France . Més difícil era llavors i el presidente del Gobierno de l'Estat, Suárez va prendre la inciciativa, va legalitzar el partit comunista i va cridar Tarradellas a converses a Madrid.



Els mitjans i periodistes, tots parlen de la majoria independentista, en nombre de diputats i encara més en nombre de votants que superen el 50%. Certament l'opció més votada ha estat l'abstenció, lamentable però comprensible per les circumstàncies. Amb tot, l'abstenció comporta deixar fer, acceptar la majoria simple.

Ara, o bé el presidente del Gobierno  pren la iniciativa i crida Puigdemont  a converses o bé, el president Puigdemont es planta a Barcelona, acció que en la pràctica és la DUI. El Gobierno de España no pot fer un error tan evident davant dels organismes de la Unió Europea i internacionals. Ha quedat evidenciat que els organitzadors del Referèndum 1-O no van cometre cap crim sinó forçar l'Estat a establir una nova relació amb Catalunya. La majoria política que governa España té legitimitat davant una oposició debilitada que està activant l'oposió d'irracionalitat massiva. El presidente ha de prendre una decisió valenta i fer un pas endavant que encara el legitimarà més.

És pot renunciar a la independència doncs era la via estratègica per assolir el respecte a Catalunya després d'haver acceptar un Estatut de 2006, prou retallat i que encara va ser anul·lat pel sistema judicial. Però ja no es pot tornar a la Mancomunitat de 1914, ni a l'Autonomia de 1932, ni a  l'Autonomia de 1979.  El punt de negociació intermedi és avui la Fededració lliurement pactada com havia defensat el PSC fa uns anys.

És innegociable la llengua, l'educació, la cultura i la comunicació per part de Catalunya. És innegociable la independència per part d'España. Cal acordar un finançament econòmic just per a Catalunya igual que per a totes les nacionalitats i autonomies de l'Estat, oportunament ara que cal distribuir el crèdit de la Unió Europea. En un sistema federal es comparteix la seguretat i la justícia superior que no ha de suplantar la justícia pròpia pròxima (Estat federal).

Trobo curtes de mira i reiteratives  totes les combinacions numèriques que es fan des d'ahir al vespre i aquest matí a les emissores de ràdio. Trobo que tenim un pensament presoner. Això sembla el 1984 d'Orwell: "El Ministeri de la Veritat s'ocupava de les notícies, els espectacles, l'educació i les belles arts... "Abans que l'Odi hagués arribat als trenta segons, la meitat dels espectadors va esclatar en incontrolables exclamacions de ràbia"

No és un assumpte, problema de matemàtiques. És un problema polític.

Resultat d'imatges per a "Resultats eleccions Catalunya 2021" 

En primer lloc, res de girar full. Com es pot fer? Com es pot defensar? Que no ha vist tothom les garrotades, les rebolcades, les sangonades? Amnistia, indult o confessió de l'error o perdó. Està en mans del presidente de Gobierno, que no s'inhibeixi i que ho porti a signarura del Jefe de Estado. Això el farà magnànim. Pedro Sánchez, magnánimo.


Cal pensament actiu i no quedar presoner, cal imaginació de nous escenaris, cal generositat. Ningú ha de guanyar perquè tots hi han de guanyar. Tots hem de viure... millor. Aquesta guerra ja s'ha de donar per acabada. Evidentment la vida social, la vida política és confrontació d'interessos, s'arriba a acords jurídics que donen pau i seguretat... transitòria evolutiva... hi haurà noves confrontacions d'interessos, nous acords... la via és el diàleg. Diàleg de negociació d'interessos, diàleg  dialèctic de raonaments, diàleg dialogal d'humans ètics.

Martí Teixidó  /15.02.2021 - 10:00 h/

 


 

 

 

diumenge, 14 de febrer de 2021

El combat per a la igualtat i l’educació... el que ha permès el desenvolupament econòmic i el progres humà. (CII: 13,3)




Thomas Piketty


CAPITAL I IDEOLOGIA (2019)

 

Martí Teixidó

(acotacions: OBRA: pàgina, paràgraf, línia)

 

Des del principi de l’obra es constata que Piketty dona importància a l‘educació I ho va expressant contínuament. La tesi bàsica és:

 

D’aquesta anàlisi històrica, en sorgeix una conclusió important: és el combat per a la igualtat i l’educació, i no la sacralització de la propietat, de l’estabilitat i de la desigualtat, el que ha permès el desenvolupament econòmic i el progres humà. (CiI: 13,3)

 

 

11. Societats socialdemòcrates: la igualtat inacabada (CiI: 573-688)

 



Algunes consideracions sobre l’educació.

Des d’una perspectiva pedagògica i de política de l’educació, confirmo totes els plantejaments que fa Piketty des de la perspectiva de l’econòmica I la història. Aporta un estudi recerca interessant, ben fonamentat amb dades i fets i les seves opcions preferents les exposa amb transparència. Però a mi m’agafa una indigestió de lectura tot i que és molt didàctic, repeteix recapitula sovint. Se m’indigesta perquè llegeixo amb desfici, amb gula i necessito fer-ho amb més calma.



Escolarització precoç (CiI: 604-608)



Cal saber que a USA l’alfabetització va progressar molt al s. XIX perquè les dones sabien llegir en les comunitats cristianes evangèliques, per poder llegir la Bíblia.

L’Església cristiana catòlica no deixava llegir I s’ensenyava doctrina a l’escola. A Irlanda es veu la duatitat: St. Patrick’s Chatedral, catòlica amb gent agenollada davant d’altarets laterals i confessionaris. St, Fin Barre’s Cathedral, reformada, amb llibre cantoral, música i cant afinat i acollida personal.


Les autoritats municipals van ser encarregades d’obrir escoles I es constituïen Juntes escolars que havien preparar edifici, estufa i llenya i trobar persones prou alfabetitzades per ser mestres, la majoria dones. (Recordem imatges de Little House on the Prairie / La casa de la pradera (sèrie de televisió). He llegit Una temporada para silbar de Ivan Doig, situat en un petit poble rural de Montana (USA) i al seva escola. El pare presideix la Junta escolar, la mestra es casa i se’n va i han de trobar qui faci de mestre. Quan hi va l’inspector del districte escolar fa una comprovació molt professional de la competència del nou mestre.




Si a France la plena escolarització es va anar assolint a partir de 1881 amb al ministre Jules Ferry, a España no va ser fins a partir de 1970 amb el ministre Villar Palasí. Jo mateix vaig ser nomenat director a la primera escolar construïda en barracons a El Carmel de Barcelona que es va obrir al gener de 1977 i va escolaritzar 84 infants que esperaven escola. Un immens retard d’escolarització.

 

Propietat pública, propietat social, propietat temporal. (CiI: 580-585)

Ho considero ben aplicable a la titularitat de les escoles

Hi ha d’haver una gran cobertura d’escola pública que garanteix l’educació de qualitat de tots els ciutadans. No es pot prohibir o impedir la iniciativa d’escola privada i s’ha de finançar igualment, amb una inspecció professional. Cal promoure el creixement de l’escola d’iniciativa social, avui representada per les poques escoles cooperatives de professors, de pares o mixtes. Es pot fer una concessió o encàrrec temporal (per cicles llargs de  més de cinc anys renovables) d’escoles a institucions, especialment en entorns difícils de proveir amb estabilitat.

La Societat Catalana de Pedagogia vam contribuir al Pacte Nacional per a l’Educació de Catalunya (2006) proposant l’extensió d’escoles de patronat. Escoles públiques que tindrien un Patronat d’una institució acreditada que vetllaria deixant fer a la direcció, mestres i consell escolar. Això reduiria l’excés d’escoles governades des de l’Administració de forma purament legal i uniformista. Podrien constituir patronat escolar institucions com: Universitats i ICEs, Ajuntaments, Consells comarcals o Diputacions, associacions culturals com Ateneu, Òmnium, Esglésies parroquials o evangèliques, Museus i Instituts de recerca. El Patronat tenint cura d’entre dues i cinc escoles solament intervindria en cas de conflicte i en seleccionar la direcció pedagògica professional.

 

Això permetria la conjunció  de docents funcionaris o privats en qualsevol centre i esquivaria el burocratisme funcionarial i el nepostime familiar. S’evitaria la confrontació política interessada i tindríem una diversificació estimulat de creativitat. Una distribució recomanable seria:

Administració 40%, Privada 20%, Cooperativa 20%, Patronat 20%

 

La generalització de l’ensenyament superior (CiI: 619-624)

 

Convé distingir bé l’extensió de l’escolarització en anys de l’escolarització en anys (quantitat) i adquisició cultural, aprenentatge efectiu (qualitat). 

L’extensió de l’escolarització USA als divuit anys no significa res. Depèn  d’àrees territorials (variància externa altíssima), de famílies, d’escoles i d’alumnes.  Les diferències són desmesurades i l’accés la formació terciària: universitària o tècnica superior esdevé selectiu per resultats acadèmics personals vinculats als resultats de l’escola (variància interna mínima) que correlacionen amb l’estatus econòmic-cultural familiar. Les universitats públiques van fent, les universitats privades, basades en finançament, seleccionen alumnes (matèria prima) i amb beques domestiquen alguns alumnes molt intel·ligents de famílies no riques i es netegen la mala consciència.


A més, les investigacions recents han posar de manifest que l’accés a l’ensenyament superior està excessivament  determinat per la renda familiar (CiI: 620,3)

 

Aproximació fenomenològica. La renda familiar, les expectatives I projectes dels pares amb els fills, els bons contactes i recomanacions, el rànquing de puntuacions de les universitats, la poca importància a la convivència de proximitat familiar, local i generacional, una visió estratègica utilitarista de la vida…

A España, confiant recuperar-nos de l’endarreriment: plena escolarització als 14a el 1980, plena escolarització als 16a el 1997, plena escolarització als 18a encara no assolida (ni amb l’atur). Accés a estudis universitaris, fa deu anys vàrem arribar al 35% superior a France i Deutschland; ara disminueix al 24%.

 

Hi ha un frau implícit. Superar l’ensenyament selectiu (no saps, no passes) i fer un ensenyament comprensiu ha estat un frau (saps o no saps, no es pot repetir, tots passen). L’ensenyament comprensiu de tots ha de ser també compensatori de desigualtats amb suports als qui ho necessiten i amb ampliació als que poden (que també ho necessiten). Diversificar, personalitzant l’ensenyament comporta ‘orientació escolar o educativa’ que es una actuació professional amb formació. NO hi ha orientació escolar. (Plans d’Acció Tutorial: ‘tonteries’. Informar i preguntar no és orientar). En resulten perjudicats tots, els de NEE i els d’AC.

 

Cal distingir bé i evitar sinonímia de: educació  -   formació  -  acreditació  -  qualificació

 

 

 

La igualtat educativa. Els orígens del creixement modern. (CiI: 627-631)

 

La terciarització és      educativa     -     econòmica            -              social

                                   +universitat         +ocupació no qualificada      +precarització

                                   -f.professional    - sou                                       +despesa social

                                   -competència     + baixes salut                         +policia

 

Un desequilibri erràtic que han aprofitat molt bé grans empreses contractant per a feines no qualificades (caixers, magatzems, restauració, repartidors) a graduats universitaris en atur.

 

Mal creixement en extensió, quantitat si no es creix alhora en cultura, qualitat. El desequilibri, oculta i a posteriori costa molt corregir desviacions consolidades.

El factor clau és que  els Estats Units li duien aleshores, mig segle d’avantatge a Europa en termes d’escolarització primària i després secundària universal. Aquest avantatge es va esfumar al final del segle XX, i amb ell va desaparèixer també la diferència en la productivitat. (CiI: 631,1)


Període 1950-1990 gran inversió en educació a Europa.  > 6/7%

A España, molta inversió en lleis, mai ratificades amb assignació econòmica >2,9/3,5%

Plena escolarització als 16 anys resolta en extensió el 2000 però no en cultura (allargament de l’ensenyament per assignatures concebut al segle XIX) perquè no hi ha professió docent, hi ha titulats universitaris d’especialitat i no formats en orientació. L’ensenyament o educació comprensiva no es pot fer sense pedagogia, didàctica, organització escolar i orientació educativa.

Mal resolta l’escolarització secundària i a partir de 2000 cal respondre als fills d’immigrants i a joves immigrants nou vinguts. Un mapa escolar (1991-1995) que van fet matemàtics aplicant tècniques de prognosi. No van fer prospectiva, estudi de tendències, previsió de futurables  i encaminar un futurible. Van faltar escoles arreu. No van ni sortir a mirar on hi havia grues i construcció de nous habitatges (tan simple com això) i barracons i més barracons des 1976 a...? encara. Malaguanyada despesa morta.

  

Consideracions dialogant amb d'altres lectores

La importància del pressupost i de l’extensió . Evident. Però amb el mateix finançament hi ha centres que ho fan molt millor (variància). Factors diferencials. Cal una direcció ferma per sortir de l’atzucac i capaç d’afavorit la diversitat, participació i iniciativa amb criteri. El professorat mal format no pot participar igual, ha de poder començar al costat de professorat excel·lent, que en tenim, docents recollits a l’aula i patint normes de direccions burocràtiques o de laisser faire per un igualitarisme reductiu.

La bona educació que identifiquem amb els indicadors de personalització i cultura. La formació dels docents és inadequada; en cultura, reduïts a una especialitat i no discuteixen als d’altres especialitats i així es senten protegits en la seva limitada cultura. La competència en personalització és pedagògica (decisió-acció) fonamentada en: neurobiologia, psicologia, sociologia necessàries, però que tampoc serveix si no és té una àmplia cultura. La falta de cultura dels docents ve de l’educació secundària.

Docent: equilibri personal (evident en el llenguatge i el raonament discurs) + cultura àmplia + formació professionalitzadora.