dimarts, 26 de gener del 2021

Barcelona 26 de gener de 1939. S'imposa el canvi de pensament

Obsolescentes: La Vanguardia y la toma de Barcelona 

 Vaig nèixer a Barcelona el 1950. El meu pare contrari al règim de Franco. La meva mare "... però ens ha dut la pau". Quan jo tenia vuit anys venia El Caudillo, jefe del Estado a Barcelona van fer tancar totes les botigues i la mare va dir que havíem d'anar a la Gran Via a saludar l'arribada de Franco. Tothom, a la meva vista, actuava així. Vaig tenir mestres declaradament 'nacionales' (Un explicava la resistència d'Alcoi contra los rojos i ateos). A partir dels dotze anys vaig canviar d'escola i tenia professors cultes, que parlaven en català (les classes eren en castellà), cantàvem en català i ens van començar a ensenyar a escriure en català. Em van traspassar el gust pel coneixement amb ciència, filosofia i art. Em van encomanar la identitat de ser català, també amb 'els altres catalans' (Francesc Candel). Em van fer entendre la realitat amb España amb un relatiu respecte doncs el problema eraun règim polític centralista, autoritari i criminal.

Cau Barcelona | Anna Ballbona | Societat | El Punt Avui 

 El 1970 jo estava contra la dictadura, aspirava a un govern democràtic, que ens deixessin viure en català i que es reduís la gran desigualtat dels treballadors. Era mestre, em van arribar els llibres de Paulo Freire (censurats) i vaig entendre que entre opressors i oprimits hi havia els intel·lectuals que havien de prendre posició. Com a mestre, em sentia un petit intel·lectual, i havia d'ensenyar els alumnes sense doctrinarismes, ni de dreta ni d'esquerra. Amb textos i  fotografies els alumnes havien de comprendre la realitats, els conflictes, els interessos, els abusos i la generositat arrelada en la fraternitat. Si els alumnes es formaven com a ciutadans que pensen amb visió àmplia, la democràcia avançaria i la societat seria millor.

El 1980 tothom es manifestava democràtic, es donava per fet que tothom havia de parlar català amb respecte pels grans que no l'havien pogut aprendre. Al Parlament de Catalunya ningú parlava en castellà. El 2003 es va començar a relativitzar que s'hagués de parlar català. La justícia mai no ho va fer, la premsa dividida per llengua però la castellana va emprendre l'edició separada en català per incrementar  venda. Cada dia més la majoria fa el que és majoria i la premsa i després la televisió i la ràdio ja els ho explica. Amb un nou Estatut de Catalunya 2006 es vol reequilibrar la democràcia, els interessos d'uns i altres però el Gobierno centralista, acomplexat tem perdre el domini i escapça l'Estatut. L'escapça perquè ataca la llengua catalana i això no és un retall. La nació és la llengua i per això a Catalunya hi cap tothom quan vol parlar la llengua.

10-J, l'inici del procés | Xavier Serrano | Barcelona | Política | El Punt  Avui

El 2010 més d'un milió de ciutadans es manifesten en defensa de l'Estatut i la llengua catalana. Al Passeig de Gràcia tots compactats, respectuosos i amables els uns amb els altres, parlant en català o en castellà amb els propis. Tots amb postura enèrgica però positiva. Hi eren tots: convergents, socialistes esquerranistes, comunistes. Eren minoritaris els populistes i ciutadanistes però segur que alguns hi eren (per si de cas).

El 2020 s'ha aconseguit la total divisió. Cadascú a la seva, als seu interessos i queda abandonada la causa comú. És una ocasió perquè torni a imposar-se  la dominació i quedem submisos com el 1939. "Treballen els bàrbars aquests, amb braç poderós i sens treva; no dóna cap fruit, emperò com l'afany de les Fúries, l'esforç i el neguit de la colla mesquina...  però Un dia vindrà...L'evidència és que la massa de gent va d'un pensament a l'altre perquè la persona no pensa per si mateixa i així, de democràcia, res.

Martí Teixidó

  

Descansen feliços, al cor dels sensibles, els éssers celestes,

 i ara, com sempre, les forces que ens donen fervor, de bon grat

 acompanyen aquell que s’esforça; per sobre dels cims de la pàtria,

 l’èter descansa, domina i es troba present en tot lloc

 per tal com un poble amorós, aglevat entre els braços del Pare

 s’alegri i els homes gaudeixin d’un sol esperit en comú.

 Però, ai!, el nostre llinatge fa via en la nit, com a l’Orc,

 estrany a les formes divines. Procura tothom pel que és seu,

 sens cura dels altres, i enmig del renou i el brogit, ningú,

 a l’obrador, no s’escolta ningú; és cert que treballen, els bàrbars

 aquests, amb braç poderós i sens treva; no dóna cap fruit, emperò,

 com l’afany de les Fúries, l’esforç i el neguit de la colla mesquina.

 Un dia vindrà que s’aixequin els homes, després de molts somnis

 terribles, amb l’ànim alegre i tot jove, com era costum

 en els fills fastuosos de Grècia: alehortes l’airet benefactor

 de l’amor bufarà en un temps nou, i l’esperit de la bella natura,

 arribant-nos de lluny, com un déu que apareix entre núvols de plata,

 haurà els nostres fronts, ja més lliures, i airós restarà entre nosaltres.

 

L’arxipèlag. Friederich Hölderlin (1800)

 Jordi Llovet, traductor (1999)

  

                   




 

 

 

dijous, 21 de gener del 2021

Anem pensant en Govern democràtic participat i no de partit.

 Govern de Catalunya, govern per a tots els ciutadans.


Quatre rius de sang de | Antoni TAPIES | Compra de arte online | artpriceQuatre rius de sang (Tàpies)

 Enquestes i sondejos per condicionar el resultat de les eleccions que no s'haurien de fer.

 

 

Naciódigital 21.01.2021 publica aquestes dades: Barcelona: PSC (25,6%), ERC (19,4%), JxCat (11%), comuns (10,5%), Cs (10%) Girona: ERC (25,8%), JxCat (21,1%), PSC (16,7%) Lleida: ERC (28%), JxCat (18,3%), PSC (18,2%) Tarragona: PSC (21,7%), ERC (20,5%), JxCat (12,8%)

Els candidats del 14-F.


Els socialistes obtindrien entre 30 i 35 escons, mentre que els republicans ballen entre els 31 i els 33, per davant de Junts, amb 20-27, i la majoria independentista perilla.

 

ADDENDA 13.02.2021 Estimació de resultats publicats fora de territori i fora de termini.





Potser ja és hora d'oblidar la quimera d'obtenir una majoria 'absoluta', herència de la monarquia absoluta. S'ha de governar per a tothom amb tendència dominant per qui tingui majoria molt evident, no per qui tingui un o dos diputats més. Govern de majoria àmplia, transparent, eficaç i generós.

Però cal denunciar els partits que han trencat en consens assolit els anys vuitanta. Al Parlament de Catalunya es parla català i qui no el parla els darrers anys és perquè no vol.  No ha d'estar al Parlament de Catalunya, pot anar a les Cortes y Senado del Parlamento español on no es pot parlar català. Es pit parlar en castellà, en francès, en anglès quan calgui, però no amb qui no para català perquè no vol o per reduir al llengua de Catalunya.


En català, s'ha de fer Govern per a tots els ciutadans. El Govern de Catalunya no és assumpte de partit sinó de democràcia. I els partits que vulguin acreditar la seva democràcia, que donin llibertat de volt als seus diputats. Al Parlament s'hi va a parlar, a enraonar, a escoltar-se tots, a pensar i decidir per acord de consens i sinó per majoria de persones que pensen responsablement. Per què sinó mantenim 135 diputats?

Des del despotisme democràtic d'España ens han negat tres presidents de la Generatilat de Catalunya. Inacceptable. Però hem respost amb tebiesa. Era el moment de reforçar el Govern de Catalunya amb la màxima participació, si calgués fer un govern de concentració com el 1978 va fer Tarradellas: consellers polítics de cada partit i consellers tècnics executius en cada àmbit de política de gestió. I no podem jugar a escapçar legislatures per interès d'uns i oposició dels altres. La legislatura acaba el gener de 2022 i cal recordar que es van gastar sis mesos per nomenar president. Que no torni a passar! Un nou període ha de ser complet, de 2021 a 2025.