dilluns, 16 de setembre del 2013

Som de la España asimilada? Ja n'hi ha prou amb 300 anys.

Eapaña / Las Españas de 1854.

España uniforme puaramente constitucional (de 1812?)
España Foral. Euskadi i Navarra que han sabut sobreviure a Roma, a l'Islam, als Reyes Católicos, als Liberals i també a Franco.
España incorporada o assimilada. Aragó i Catalunya, València i Balears que varen ser sotmesos militarment el 1713-1714.
España colonial. Cuba, Puerto Rico i Filipinas que van independitzar-se el 1898.


Via Catalana pacífica i festiva.

 LA   VIA   CATALANA
una gran mostra de creativitat pacífica amb fermesa política. La 
-->
πολις
parla, va prendre la inicativa fa un anys i podrà parlar en la seva totalitat votant SÍ o NO a la INDEPENDÈNCIA.

No s'ha vist al món gent tan contenta i disciplinada, seguint les indicacions de l'organització. Cap policia necessita el poble català quan se'l deixa fer, quan s'organitza amb creativitat i simpatia.

Catalunya de Nord a Sud i braços a la Catalunya de France, al País Valencià passant per la Ciutat Comtal, Barcelona, cap i casal de Catalunya.

De moment no hem pogut fer la mar a les Illes, a l'Alguer d'Itàlia... Tot arribarà. També conviaderm els catalans de la Franja d'Aragó.

Esperem fer la Confederació Catalana i si cal amb Estat lliure associat, Andorra. I la Catalunya de France pot quedar vinculada culturalment igual que l'Alguer d'Itàlia. No cal fer cap conflicte innecessari. France amb el seu silenci digne està acceptant una realitat però allà el català ha de ser alguna cosa més que festes del Rosselló, Vallespir o Conflent per a turistes.
-->
I dues anelles a Barcelona

A la Sagrada Família, temple cristià, monument que ens presenta arreu del món.

Allà hi ha molta immigració llatinoamericana i els han enganyat. Els diuen que són a España i que han de parlar espanyol. Ja és penós que l'esglesia cristiana faci misses en castellà a les que van els immigrants i en català. L'església Catòlica que va contribuir a recuperar el català ara està dividint els ciutadans. Això és el que els enemics de Catalunya volen fer amb l'escola, separar els infants per llengua. No ho permetrem.




Al Camp Nou del Barça, temple laic que té devots arreu del món.

Al camp del Barça, els selectes, els qui guanyen unes millonades inacceptables i les guanyen perquè som molts qui els hi fem el joc. Poser serà hora de canviar-ho. A Alemanya hi ha fulbol, bon futbol, equips per tot arreu... però no paguen aquestes millonades d'esclaus de luxe.



I una tercera anella dels qui volen Catalunya Estat de progrés social, que reguli els abusos del capital financer i que una part dels beneficis guanyats sense especulació contribueixi a compensar la desigualtat. (laCaixa és el màxim símbol bancari de Catalunya i que no ha fet fallida però hi són presents Banco de Santander, BBVA, BancSabadell... i pocs més atesa la concentració monopolística).

Lamento que el Procés Constituent va mal organitzar els 4.000 concentrats. No, no calia fer samarretes vermelles, diferents. No hi havia la simpatia que caracteritza la Via Catalana; llàstima. No hi havia prou contingut, prou missatge... i alguns es van desbocar. No cal posar els banquers, tots, a la presó. Que facin la seva feina ben feta i que contribueixim amb més del 18% dels beneficis del capital, que els ciutadans per IRPF paguem 30% o més per 50.000 € l'any (sou de professor que treballa i encara afegeix voluntariat).

Som molts més dels que volen i diuen...
T'adones amic, t'adones company...
Encara és forta la lluita... i queda tant per fer
Si un dia vols... (aquest dia és avui )
Hem de sortir al carrer, junts, ara, molts, com més millor
No oblidem tants que han contribuït fins arribar aquí.

Raimon, Salvador Espriu, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Jaume Arnella, Xesco Boix, Lluis M. Xirinachs, Jordi Carbonell, Tortell Poltrona...

Que llarga que és la nostra nit... (ha estat, ja s'ha acabat)
Ara esdevindrem referent dels pobles. La Transición española va ser una traició espenyola.

La   LA   VIA   CATALANA

serà un referent per a tots els pobles que tenen dret a ser lliures i a parlar la seva llengua.