dissabte, 16 de novembre del 2013

Estan bombardejant Barcelona-Catalunya. Ara lluites internes???




Narcís Comadira
Al diari ARA 16.11.2013

Estar espanyats

(d’espatllats amb España)

Ara resulta, diu un ministre espanyol, no sé quin, que serà Catalunya qui traurà Espanya de la crisi. Com sempre, cornuts i pagar el beure. Escanyats fins a no poder respirar, amb les infraestructures atrotinades, sense ni un cèntim per a res, amb un teatre d'òpera que fa aigües, amb dos rals per a la cultura, amb un exèrcit d'aturats, amb la bota espanyola damunt del coll de la llengua i de l'escola, etc., ja ho saben, ara resulta que, a sobre, hem de treure Espanya de la crisi. D'això se'n diu barra, si és que volem ser ben educats.

No sé com hi ha algú que cregui i esperi que es poden tenir tractes amb gentussa d'aquesta mena. Tancats en banda, en la banda de la seva legalitat, aquest govern que espera que els traguem de la crisi es nega a fer cap concessió perquè puguem fer alguna cosa.

Ai, tots aquests apòstols de les terceres vies! Què fa el senyor Duran? Què fa el senyor Navarro? Que no hi veuen? Jo sí que hi veig, i veig que tots plegats ens estan prenent el pèl. Si ells volen ser espanyols, doncs que ho siguin, però que ens deixin tranquils als que no ho som. No veig per què ells han de poder ser el que vulguin i jo no. Jo no ho sóc, d'espanyol. No me'n sento. Per què hauria de voler ser-ho? Un no pot ser allò que no és. Si jo sóc blanc, per què he de voler fer veure que sóc negre? ¿M'embetumaré de dalt a baix? O a l'inrevés. Si jo sóc negre, per què m'he d'escarrassar a ser blanc? ¿Em decoloraré incansablement? Els catalans som catalans, no som res més. I no hi ha més cera que la que crema.

I tot i que moltes coses de Catalunya no m'agraden, que una Catalunya independent em fa més por que una pedregada, atès el personal polític que es passeja per aquests topants, no per això em faré passar pel que  no sóc.



Efectivament, aquest Montoro com un dels capgrossos de la tribu carpetobetònica és un mal...pocavergonya/sinvergüenza. S’han negat a pagar el deute, ara diuen que Catalunya ha de salvar España i venen a pagar els faramcèutics allò que ja havien d’haver transferit al Govern de Catalunya.

Una vegada més els partidaris franco nazis feixistes estan bombardejant Barcelona i Catalunya, ara amb la mentida i l’ofec econòmic.. Oportuna la funció teatral:



Més que oportuna. Si una colla de militars van poder acabar amb la República Española i Catalunya, va ser també per no haver sabut afrontar la defensa amb unitat, des dels anarquistes de la CNT/FAI i els marxistes del POUM, la UGT/PSUC, als  catalans moderats d’Esquerra Republicana i els grans industrials propietaris agraris que amb la Lliga de Catalunya s’havien aliat amb la dreta espanyola CEDA que després ve fer la seva Acció Popular Catalana.

Massa semblança amb la situació actual. Compte!  Compte!  Compte!
Duran,      Navarro,  Herrera.

Falsa democràcia liberal. Governs de talla curta.


He llegit en imprès en català. La primera part, contundent i actual.

 
-->

La crí­ti­ca dun out­si­derJuan-José López Burniol
Ju­an-Jo­sé Ló­pez Bur­ni­ol


La Vanguardia (Català)  16 de novembre de 2013

Cal po­sar ob­jec­ci­ons al po­de­rós en el mo­ment ze­ni­tal del seu tri­omf; ja si­gui ame­ri­cà, teu­tó, xi­nès, rus o pa­ta­gó. Fa una setmana els vaig parlar dun llibre sobre la deriva de lelit financero empresarial que es reuneix anualment a Davos. Per aquest motiu, mha vingut a la memòria una de les primeres crítiques formulades a una determinada manera de contemplar la vida i dentendre el món, que ha contribuït a portar-lo a la seva situació actual.

Es deu a George Santayana.
En defensa de la llibertat individual, Santayana va criticar des de la seva talaia nord-americana a començaments del segle XX! la deriva del sistema implantat per la democràcia liberal, que, segons ell, no té per última meta la llibertat de lhome, sinó el progrés, és a dir, lexpansió o, el que és el mateix, el creixement econòmic.

Per això aspira a reemplaçar lindividu per una massa estandarizada en nom de leficàcia. En conseqüència insisteix, el liberalisme, que una vegada va professar la defensa de la llibertat, és ara un moviment per controlar la propietat, el comerç, la feina, les diversions, leducació i la religió; només el vincle matrimonial és relaxat pels liberals moderns. “És una dissort diu Peter Alden a The last puritan, l’única novel·la de Santayana haver nascut en un temps en què (...) la marea de lactivitat material i del coneixement material sestava elevant tant per negar tota independència moral. Cosa que significa que la vida queda reduïda a una cursa darrere la riquesa, en la qual participa una massa dirigida per la premsa i suggestionada per propagandistes i anunciants. El poble escriu a Dominations and powers ha estat alliberat políticament en ser-li concedit el vot, i esclavitzat econòmicament en ser agrupat en ramats sota el poder de patrons anònims i caps laborals autoritaris, sense més credo que la producció mecanitzada i la consumició en massa, mentre els governs han estat castrats per la impotència intel·lectual o convertits en tiranies de partits.


El liberalisme davui no defensa la llibertat personal sinó la llibertat econòmica. Lliure circulació de capitals, control policial de les persones que emigren per necessitat econòmica, regulació i control del coneixement dels ciutadans.

A qui li interessa realment leducació dels ciutadans?

LOCDE es dedica a controlar els resultats en coneixements que cal pensar pragmàticament: matemàtiques, ciència (en singular). No es preocupa dels coneixements que fan pensar amb interpretació necessària a partir de lanàlisi crítica.

Als directors descola avui sels pressiona amb control de resultats. Un director que solament apunta als resultats és un secretari. El director duna escola, com el director duna empresa ha de tenir una visió de futur pròpia, ha de tenir idea avançada que és la que obre a lexcel·lència. En el cas de lescola serà el servei educatiu. Si lescola és excel·lent, sassoliran els resultats que siguin possibles segons la realitat dentrada i les condicions del context.

Què voten els ciutadans? Què sels deixa votar?... Allò que els partits polítics han decidit. Ni els mateixos diputats electes poden votar amb llibertat i shan de sotmetre a la disciplina de vot del partit. Bon model de democràcia! vaja! Vaja! Quin exemple!

Ciutadans de la democràcia!: Teniu llibertat de comprar allò que més us agradi, és a dir allò que més us hagin anunciat, allò que compra la majoria... tots en ramat.  Llibertat de portar pantalons texans, llibertat de tenyir-se el cabell, llibertat de penjar-se metalls per qualsevol part del cos, llibertat descolar la música més anunciada.

Els governs!... Què són els governs!... Tenim bon referent en les vicepresidentes dels governs. Hem progressat. Són dones, la quota que fa quedar bé.


-->