diumenge, 19 de gener del 2014

Catalunya de tots, amb diversitat, emoció i compromís

Una bona imatge de la Catalunya que volem on hi capiguem totes i tots.





El 1978 vaig dir en una entrevista a Ràdio 4 amb Ferran González que l'escola catalana què fèiem a Coves d'en Cimany, al barri El Carmel, podia començar amb el què els infants, nois i noies duien i que a la festa de Nadal cantaven flamenc i tocaven la guitarra. Algú em va replicar i jo vaig insistir en el deix flamenc de molts temes que cantava Maria del Mar Bonet.

Als mateixos alumnes de 12 i 14 anys jo mateix els ensenyava a llegir català i els ensenyava cançons. Tenia un extens repertori en català i els en traduia algunes però van ser ells qui em van dir que no calia que els en traduís més que ja ho entenien. Sabien poc català però havien activat la voluntat d'entendre'l  i vull penar que anys després, ja amb més mitjans, tindrien voluntat de parlar en català.

Sílvia Pérez Cruz és avui un símbol real, viu i gratificant de la cohesió que volem a Catalunya. Acceptat què tots hem d'entendre i anar parlant en català com a llengua del país de tots, tots podem parlar i cantar en d'altres llengües com ho fa Sílvia en castellà, en "andaluz", en português, en English. Un símbol que avui no és possible a la Castilla que ha estat absorbida per España (el leonés, el bable, la fabla...estan arraconats).

















dilluns, 13 de gener del 2014

Catalunya: 300 anys sotmesa. Si no ens han volgut reconèixer com a poble lliure associat amb llengua i cultura pròpia, ara ho han de fer com a Estat independent.







Rememorem la història i la ocupació militar de Catalunya perquè volem ser un Estat. Està a la vista la legitimitat social acreditada per tantes accions, moviments i institucions.  Volem acreditar la legitimitat política amb la consulta democràtica. Posem per testimoni la història d'una unitat forçosa amb España que hem intentat refer moltes vegades per acord: amb iniciativa econòmica, amb federalisme, amb autonomia. Ens han respost amb centralisme, amb unitarisme, amb miliatarisme i amb control policial i judicial.

http://www.tv3.cat/videos/4851691/Recupera-tot-lacte-inaugural-del-Tricentenari-de-1714

http://www.tv3.cat/videos/4851691/Recupera-tot-lacte-inaugural-del-Tricentenari-de-1714

S'ha iniciat amb un acte a la seu de Lleida, Un acte de religiositat laica. religiosotat perquè ens relliga com a poble, perquè rellegim la història de Catalunya, perquè reelegim el nostre futur com a poble cohsionat amb tots qls qui hi vivim.

Els qui pensen que la religiositat és un acte privat, poden veure que això és impossible. La religiositat humana  és una invariant humana. Es canalitza cap a la dimensió espiritual, cap a una dimensió social sigui la pàtria o l'equip esportiu, cap a la dimensió personal eròtico-amorosa o econòmica o sexual.



La religiositat humana s'expressa simbòlicament. Caminar ritual en processó, música de comunió, paraula de comunicació, contrast de foscor enllumenada. Els actes religiosos catòlics expressen l'asentimen amb la paraula amén; els actes laïcs ho fan amb aplaudiments.

Són molts anys de pensar que calia alliberra-se de la religió imposada, doctrinal i per això molts han perdut o no han adquirit els hàbits adequats. Seguint l'enregistrament trobem consellers del govern i altes personalitats amb posat inadequat a l'acte: es belluguen massa, badallen, s'aclofen a la cadira, fan cara d'avorrits... Hi ha massa figurants, els qui hi van perquè toca.