Una bona imatge de la Catalunya que volem on hi capiguem totes i tots.
El 1978 vaig dir en una entrevista a Ràdio 4 amb Ferran González que l'escola
catalana què fèiem a Coves d'en Cimany, al barri El Carmel, podia
començar amb el què els infants, nois i noies duien i que a la festa de
Nadal cantaven flamenc i tocaven la guitarra. Algú em va replicar i jo
vaig insistir en el deix flamenc de molts temes que cantava Maria del Mar Bonet.
Als mateixos alumnes de 12 i 14 anys jo
mateix els ensenyava a llegir català i els ensenyava cançons. Tenia un
extens repertori en català i els en traduia algunes però van ser ells
qui em van dir que no calia que els en traduís més que ja ho entenien. Sabien poc català
però havien activat la voluntat d'entendre'l i vull penar que anys
després, ja amb més mitjans, tindrien voluntat de parlar en català.
Sílvia
Pérez Cruz és avui un símbol real, viu i gratificant de la cohesió que
volem a Catalunya. Acceptat què tots hem d'entendre i anar parlant en
català com a llengua del país de tots, tots podem parlar i cantar en
d'altres llengües com ho fa Sílvia en castellà, en "andaluz", en
português, en English. Un símbol que avui no és possible a la Castilla
que ha estat absorbida per España (el leonés, el bable, la fabla...estan
arraconats).
Documents, fonts d'informació i estímuls per a les classes de Política de l'Educació. Finalitat: suscitar la construcció de pensament propi després d'haver procedit amb metodologia de la ciència política a l'anàlisi de dades, fets, lleis, agents i posicions davant dels assumptes d'educació.
diumenge, 19 de gener del 2014
dilluns, 13 de gener del 2014
Catalunya: 300 anys sotmesa. Si no ens han volgut reconèixer com a poble lliure associat amb llengua i cultura pròpia, ara ho han de fer com a Estat independent.
Rememorem la història i la
ocupació militar de Catalunya perquè volem ser un Estat. Està a la vista la
legitimitat social acreditada per tantes accions, moviments i
institucions. Volem acreditar la legitimitat política amb la consulta
democràtica. Posem per testimoni la història d'una unitat forçosa amb España
que hem intentat refer moltes vegades per acord: amb iniciativa econòmica, amb
federalisme, amb autonomia. Ens han respost amb centralisme, amb unitarisme,
amb miliatarisme i amb control policial i judicial.
http://www.tv3.cat/videos/4851691/Recupera-tot-lacte-inaugural-del-Tricentenari-de-1714
S'ha iniciat amb un acte a
la seu de Lleida, Un acte de religiositat laica. religiosotat perquè ens
relliga com a poble, perquè rellegim la història de Catalunya, perquè reelegim
el nostre futur com a poble cohsionat amb tots qls qui hi vivim.
Els qui pensen que la
religiositat és un acte privat, poden veure que això és impossible. La
religiositat humana és una invariant humana. Es canalitza cap a la
dimensió espiritual, cap a una dimensió social sigui la pàtria o l'equip
esportiu, cap a la dimensió personal eròtico-amorosa o econòmica o sexual.
La religiositat humana
s'expressa simbòlicament. Caminar ritual en processó, música de comunió,
paraula de comunicació, contrast de foscor enllumenada. Els actes religiosos
catòlics expressen l'asentimen amb la paraula amén; els actes laïcs ho fan amb
aplaudiments.
Són molts anys de pensar que
calia alliberra-se de la religió imposada, doctrinal i per això molts han
perdut o no han adquirit els hàbits adequats. Seguint l'enregistrament trobem
consellers del govern i altes personalitats amb posat inadequat a l'acte: es
belluguen massa, badallen, s'aclofen a la cadira, fan cara d'avorrits... Hi ha
massa figurants, els qui hi van perquè toca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)