diumenge, 22 d’agost de 2021

UCE . Llengua, mitjans de comunicació i llengua dels adolescents i joves

Tema clau. A l'escola s'aprèn la llengua (i potser s'estima, tot depèn).  Els joves la saben,  la usen o no la usen (amb què s'identifiquen, tot depèn).

Tema necessari, tractat a la Universitat Catalana d'Estiu. Trobem el català en competició amb el castellà espanyol i ambdues llengües competint amb l'anglès. ¿Pensar que els joves es presentin en català a internet on poden trobar un ressò més fàcil que amb una audiència castellana? 'Termes mercantils; amb català més probabilitats de destacar, visió utilitarista, funcional. Joves agrupats que es donen visibilitat entre ells'. (Ciges). Continguts que tenen èxit, massius. Que els catalans entedors volguessin consumir aquells productes, no perquè són en català sinó pels seus continguts (que no és el mateix que per ressonància). Potencial dels microinfluencers en el mercat comercial, molt saturat. En català possibilitat de distinció. Accions contundents de política  amb les grans productores exigint versió catalana. (Massaguer). Els nous mitjans de comunicació i tecnologies canvien la visió davant les llengües. Relativització del concepte de llengua i de dialectes. S'incorpora terrminologia (anglesa, mexicana...) al marge de l'acadèmia.  En determinats àmbits, es dona per fet que el català no és adequat (diglòssia digital)  (Vila, SGP Lingüística, D. Cultura)

En les intervencions s'ha posat de manifest que malgrat la titulació dels mestres en català, la qualitat de la llengua és deficient. Vila: A Catalunya es va donar per fet que ja estava encaminat el català, a primària malgrat que algun mestre fallés, a universitat perquè ja tots els alumnes tenen un nivell C1 de català. Aquest assumpte està a l'agenda d'assumptes a millorar.

 



Comentaris, els meus

1
L'acció pel català no està en confrontar-se al castellà. En la societat multilingüe no té sentit ni pel català, ni pel castellà. I d'altra banda, en confrontació, el català segueix tenint les de perdre, especialment en la societat digital on s'imposa la majoria al marge de la qualitat i de la cultura. A les empreses de producció i comercialització els és igual; la llengua que doni més, el català per un col·lectiu convençut o el castellà ampli i exportable. (Del Sant Jordi per anar a Frankfurt)
 
2
Certament, (1965) La Nova Cançó, Els Setze Jutges, Raimon, El Folk català van ser vies de recuperació popular d ela llengua. Recordem que alguns autors, un cop arrancats, van voler créixer en guanys i van passar al castellà sense dubtar-ne. El Rock-Català (1990) va actualitzar la fòrmula, però la música feia més soroll que la llengua i poc es cantava fora dels concerts presencials. I els autors de música encara va veure més possibilitats de tenir mercat en castellà i... El mateix veiem en el digital; alumnes d'escoles indubtablement catalanes accedeixen a vídeos en anglès o en espanyol i rarament en català.

3
La gran audiència de TV3-C33 dels anys noranta,  Bola de Drac, Dr. Slump, Arare, Shin Chan... va ser molt massiva, popular i comercial però no n'ha quedat el gust per la llengua, per parlar bé qualsevol llengua. No és sols assumpte de llengua acurada sinó de suscitar el gust per la llengua, per les llengües i per parlar bé. Què n'ha quedat?... Era tan sols un passatemps i ha passat el temps. (Mala aposta d'Oleguer Sarsanedes, ja li vam dir). D'altra banda, sempre m'hi vaig oposar;  són continguts pensats amb bases sintoïstes per a una societat japonesa, anaven destinats a joves de disset anys de la cultura japonesa. Desorientadors per a infants menuts en una societat amb bases cristianes. Encara més si ho veien com un cangur electrònic addictiu, sense estar acompanyants d'aduts. Tanmateix, això contribuiria al diàleg interreligiós i intrercultural amb noies i nois més grans i la mediació educadora i cultural d'adults, pares o professors. 
 
 
Qué diferent es veure Les Tres Bessones! Sigui parlant amb Leonardo da Vinci, amb Don Quijote o a 'El bosc dles paraules'! Una producció catalana, per a infants, adequada a tots els infants de cultures occidentalitzades i més.


 
4
La formació en llengua dels mestres i professors té solució fàcil i ràpida si se'n pren consciència i es trasllada a la responsabilitat de l'equip professional docent i a la direcció i supervisió educativa. A Primària, el reciclatge pot ser continu, de mestre a mestre, en els reunions de mestres; un pacte per la correcció i millora contínua cooperativa. I qui no s'hi ajusti, haurà d'anar a curs de reciclatge extern. A Secundària es convé amb cada professor si amb el reciclatge continu en té prou o necessita una sessió setmanal en petit grup amb un professor del centre. Qui no millori, haurà d'anar al curs de reciclatge extern. L'exigència ha de ser corporativa, entre col·legues i el control conegut de la direcció i la supervisió. L'acreditació acadèmica ha estat prèvia però en moltes persones pot estar sotmesa a entropia; si no s'actualitza (i no cal que sigui amb cursos) es deteriora. Tenim d'altar banda els professors que van haver d'anar a l'acreditació acadèmica posterior quan eren persones amb un ús del català oral i escrit habitual, els qui més havien contribuït a la normalització. Aquests haurien estat els qui, reconeguts,  podien crear al centre l'hàbit de correcció horitzontal mútua de la llengua sense que ningú es sentís ofès i qui ningú es rovellés.
 
5
La constant que repeteixo. Ensenyar llengua comporta cognició i emoció. No hem atès l'emoció. No l'atendrem per confrontació amb el castellà i aspirant a un anglès al marge del castellà. L'emoció obre al gust per les llengües, per les més esteses i per la del company nouvingut, de l'alumne nouvingut. Fem l'Escola Plurilingüe. A Catalunya, l'Escola catalana, avui plurilingüe. A les altres terres, L'escola en llengua aranesa/catalana/valenciana, avui plurilingüe


Tantes famílies de llengües.
Familia de lenguas - Wikipedia, la enciclopedia libre 
Les d'Europa: romànica, anglogermànica, eslava i algunes menors. Molt mé fàcil aprendre epr famílias d ellengües com fan a l'Escola Occitana Calandreta.
 
Amb aquest món de llengües, avui intercomunicat i amb el digital telecomunicat,  ¿no es ridícul parlar de llengua oficial?, i pels catalans ¿parlar de llengües cooficials?