dissabte, 28 de novembre del 2009

dijous, 26 de novembre del 2009

Comisisó Europea: informe de progrés cap als objectius de Lisboa 2010 en educació i formació

Haurem d'estudiar bé aquest informe. Són 167 pàgines, bé, 96 sense els annexos. No podem quedar-nos amb els titulars de premsa, ràdio i televisió; cerquen l'impacte, és la seva manera de guanyar lectors, audiència i vidència. Nosaltres som de l'ofici de l'educació i de fet hauríem de ser de la professió pedagògica (no és ben bé el mateix com no tots els de l'ofici de la salut són metges).

Progress towards the Lisbon objectives in education and training - Indicators and benchmarks 2009

Times They Are a Changing
I mira que en fa de temps!
Perquè els temps estan canviant
Veniu mestres doctorats...

Haig de dir, amb tristor, que a mi
no m'estranya la situació de l'aprenentatge dels nostres infants i joves. Amb tristor perquè hi ha molts professionals que hi treballen amb dedicació i compromís però estem constantment discutint si anem cap aquí (LOGSE) o cap allà (LGE), cap a la dreta (LOCE) o cap a l'esquerra (LOE). A Catalunya hem estat molt ocupats en la nostra Llei d'Educació però la veritat és que encara tot ho tenim per fer. Els darrers anys s'estan impulsant moltes actuacions, no totes van en la mateixa direcció i no segueixen la lògica natural: l'ensenyament-aprenentatge comença a l'aula, amb les situacions d'aprenentatge que organizen mestres i professors i per això necessitem una institució ben organitzada i participativa i per això cal que l'Administració proporcioni mitjans i cal evidentment una regulació política bàsica que tothom conegui i compleixi. Ho fem al revés: lleis, grans plans, moltes reglamentacions, moltes convocatòries... però no arribem a canviar la manera d'ensenyar i d'aprendre a l'aula de manera generalizada. Hi ha mestres i professors que sí que ho han fet i són els que estan més cansats de reunions que a ells no els aporten res.







Les aules de parvulari sí que han canviat




Amb tots els plans, projectes i gra
ns paraules... no veig que es faci referència als sitemes pedagògics assajats el segle XX. És més comprovo que són molt pocs els que coneixen els 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière o l'Infant i el currículum de Dewey doncs no parlarien de competències bàsiques. I així, tampoc es té present, Globalització de Decroly, Desenvolupament maduratiu de Montessori, Treball en grup de Cousinet, Mètode de Projectes de Kilpatrick, Pla Dalton d'individualització i contractes, Sistema Winnetka amb programes mínim i de desenvolupament, Pla Jena per a alumnes de diferents edats, pedagogia antroposòfica Waldord de R. Steiner, Tècniques de l'Escola Moderna de Freinet. l'Escola com a Investigació d'Alfieri-Tonucci i la Ciutat Educadora de UNESCO-Faure. Tot això constitueix un patrimoni ric que tenim oblidat a les golfes i aquí inventem cada dia, hem fet una Direcció General d'Innovació, allà van fer una Direcció General de Renovació Pe dagògica... sempre parlem de projectes, passem d'un a l'altre i no acabem de veure massa realitzacions. Sempre estem començant.

Això precedent, no és teoria. Són sistemes empíricament assajats unes escoles promogudes a Europa per burgesos de filosofia existencialista: la vida és un projecte responsable que cadascú ha de desenvolupar. Així es valorava la feina ben feta i acabada, l'autoemulació, la coeducació, l'activitats esportiva, els treballs manuals, l'educació estètica... i el més avançat de tots, Freient que ja va introduir màquines d'instrucció programada, impremta, correspondència escolar, fotografia i audicions, biblioteca
de treball, pla de treball individual ... una concepció d'ensenyament personalitzat i de treball cooperatiu alhora. És el sistem a pedagògic que avui permetria introduir l'ordinador i totes les TIC a l'aula però no per a fer tots el mateix. Amb una organització com aquesta no caldrien 30 ordinadors, es podria atendre els nouvinguts, es pot fer que els alumnnes amb altes capacitats no s'avorreixin i que hi hagi més calma per als alumnes tocats de la hiperactivitat d'aquesta societat.

L'Escola Activa, filosòficament orientada a fer persona social amb una educació integral, científicament fonamentada en la psicologia del desenvolupament i enla sociologia per a dissenyar un currículum d'aprenentatges funcionals adequat a cada alumne no ha arribat a imposar-se als països europeus. L'Escola Europea és vella, caduca arreu. Ja ho va cantar John Lennon



No tenim resolts els aprenentatges més elementals. Ensenyar a llegir no ho pot per cadascú com a ell li sembla, la taula de multiplicar s'ensenya com els anys cinquanta però sense cantar, no es sap donar el tipus de lectura adequat a cada alumne segons el seu tarannà. Les modes corren i es reprodueixen sense saber adaptar-les a les circumstàncies de cada centre. I diguem d'educació secundària: ¿Com es pot fer cada hora una activitat i canvi per comptes de fer tres hores de la mateixa matèria però amb diferents temps d'activitat? (L'estructura d'un programa de ràdio de matí ens dóna la pista)
Que poc laborataori! Que poc taller de tecnologia! Quan poques realitzacions amb les mans que s'han d'ensinitrar amb pràctica?

Aules de recepció, fredes, avorrides... no canvien


I anem a tres qüestions clau:

1 Sense direcció pedagògica, l'escola és una institució, una empresa de producció d'educació sense director de producció. El president del con sell d'una empresa s'escull per acord o votació peò per a dirigir la producció es cerca el més competent que es troba. I de pedagogia tots en parlen, però pocs en saben i lame ntablement la titulació es pecífica avui no és garantia .

El taller de tecnologia... aquest sí, un bon canvi


2 Han aconsellat malament el conseller. L'educació, l'ensenyament és un procés i hi ha d'haver resultats evidentment, però no són resultats de vendes, de guanys, de qualificacions. EL ssitema productiu mira de reduir els processos i els seus costos i solament li interessen els guanys. A l'educació és justament al revés: són guanys de desenvolupament personal i social. La tensió productiva pels resultats no afavoreix els resultats. El primer resultat de procés és que els alumnes trobin gust en la feina que fan, que s'hi apliquin amb ganes. El segon és que cadascú rendeixi segons les seves aptituds. Sí això és dóna els bons resultats acadèmics cauen sols. Cal però un quart pas per als alumnes amb més acpacitats: aprenentatge creatiu perquè avorrir-se per massa llest també duu a l'abandonament.

La prova: un 20% dels alum
nes que no segueixen bé l'Educació Secundària són dels que molesten... perquè tenen capacitat. Però aguantar una llengua que solament és ortografia, vocabulari, sintaxi... se'ls fa insuportable. Una matemàtica que tot són radicals, polinomis i equacions no tretes de situacions func¡onals solament interessa als qui els seus pares els estan dient que han d'anar a la universitat, i encar a! No es qüestió de rebaixar nivells, massa que s'han rebaixat. S'han d'escriure bé sis i vuit pàgines i potser escriure capítols de novel·la que és com es va recuperar Pennac. S'han de fer càlculs d'hipoteca, de TAE i d'interès nominal, de despeses d'una família, la declara ció a Hisenda.

L'aula d'informàtica segueix el model escolàstic de la uniformitat. No anem bé.


3 Notem com la Llei d'Educació ha oblidat totalment la dimensió estètica humana. L'educació estètica en sentin ampli: contemplació, gust per la feina ben feta, passió pel coneixement, estil de bones relacions, funcionaliat i també identitat en el vestir, bon ordre i disposició de les coses a l'aula... era ja una aspiració dels pedagopgs de l'educació de l'esperit i és avui encara més necessari en una societat hiperactiva, de l'espectacle i de consum. La institució escolar és la que pot dedicar-se amb gratuïtat i generositat total a la infància i a la joventut. Martí Teixidó

De l'escola tradicional a la Progressive Education School als USA


El màxim exponent de l'Escola Activa que incorporava tècniques i màquines modernes.
La pedagogia Freinet: mètodes naturals de lectura, de càlcul i de dibuix, text lliure, impremta, correspondència escolar, biblioteca escolar, pla de treball setmanal... si Élise i Celestin Freinet,
mestres i pedagogs, amb tot el Moviment Cooperatiu d'Escola Moderna, haguesssin disposat d'ordinadors, TIC, impressions immediates, fotografia digital...! Es van avançar al seu temps i els ignorem?


De l'escola que tenim, d'un altre temps, a l'escola que hem de fer. Escola ComunicActiva




És el model occidental de l'escola, la dels il·lustrats francesos, basada en la uniformitat que ja no es pot aguanantar més. Als USA també estan per les competències. A l'Àsia potser encara els nois i noies aguanten un temps aquesta escola doncs els patrons familiars pesen més.

Building 21st Century Skills










I Bob Dylan segueix cantant:
Veniu, ministres, diputats Escolteu-me de grat Veniu pares i assenyats De tot arreu del món
Els vostres fills i les vostres filles Ja parlen diferent
Perquè els temps estan canviant

dimecres, 25 de novembre del 2009

EDUCACIÓ. ENTRE POLÍTICA I PEDAGOGIA. A propòsit de les lleis



Massa països, preocupats per el mal funcionament del sistema escolar i la poca funcionalitat, eficiència, eficàcia i optimització de la institució escolar opten pel camí feixuc inútil de les lleis llargues i hiperreguladores. Entre ells España, Catalunya, i ara Venezuela. USA en canvi, seguint l'empremta de Dewey sembla que va per un altre camí.

ARTICLE V. THE SCHOOL AND SOCIAL PROGRESS.
I believe that education is a regulation of the process of coming to share in the social consciousness; and that the adjustment of individual activity on the basis of this social consciousness is the only sure method of social reconstruction.
I believe that this conception has due regard for both individualistic and socialistic ideals. It is duly individual because it recognizes the formation of a certain character as the only genuine basis of right living. It is socialistic because it recognizes that this right character is not to be formed merely by individual precept, example, or exhortation, but rather by the influence of a certain form of institutional or community life upon the individual, and that the social organism through the school, as its organ, may determine ethical results.
I believe that in the ideal school we have the reconciliation of the individualistic and the institutional ideals. (John Dewey: My pedagogic creed, 1897).
Disponible en
http://www.rjgeib.com/biography/credo/dewey.html

Text íntegre

Cada centre haurà de formular una carta de compromís educatiu en la qual s'expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. Les famílies hauran de conèixer la carta i hauran d'avenir-se a compartir els principis que la inspiren. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta. Compromís unilateral? Tutelat per l'Administració? L'obligació no inhibirà la llibertat i la responsabilitat?




Entre otras novedades del texto, destaca que se podrá repetir dos veces en 4º de Educación Secundaria Obligatoria (ESO), la promoción con tres suspensos en cada uno de los tres primeros cursos de la ESO. Quins detalls en una llei orgànica!



La Asamblea Nacional aprobó este jueves el proyecto de Ley Orgánica de Educación después de un largo debate que terminó a la medianoche y el que se votó por unanimidad tras la retirada de la oposición de la plenaria. (¿?¡!)




USA. Reform and Invest in K-12 Education
President Obama will reform America’s public schools to deliver a 21st Century education that will prepare all children for success in the new global workplace. He will foster a race to the top in our nation’s schools, by promoting world-class academic standards and a curriculum that fosters critical thinking, problem solving, and the innovative use of knowledge to prepare students for college and career.

Llei d'Educació de Catalunya.

Tant de bo una llei pogués canviar la nostra escola!

Sistema o Institució plantejava Juan-Carlos Tedesco a El nuevo pacto educativo ja el 1995 (Anaya, exhaurit). I d'altra banda tots: els representants polítics, els professors d'universitat, els mestres i professors, la gent del carrer... han arribat a acceptar que parlar de les escoles, de l'educació escolar, de l'ensenyament és parlar del sistema educatiu.

Greu error. Sistema educatiu és tota la societat en tant que educable. Tant és sistema educatiu l'escola, com la família i el gran gegant del nostre temps que s'infla d'audiències, de consumidors. Els mitjans de comunicació són avui el més gran educador de la nostra societat.

Vegem si aquesta llei que tracta del sistema educatiu , que de l'escola ho vol regular tot, que demana que els famílies participin a l'escola (podia haver també demanat que l'educació escolar tingués en compte la vida familiar, els seus estímuls o les seves necessitats que cal compensar), també diu alguna cosa de l'educació que correspon als mitjans de comunicació.

¿Saben, potser, que hi ha hagut aportacions de la pedagogia durant el segle XX amb fonament científic? ¿Saben que van demostrar: interès de l'alumne, aprenentatge autònom i en equip, sentit de comunitat o de república escolar, ús de les tècniques de la societat moderna... tot això no ho van dur les lleis, ho sabem ben segur.






¿No seria millor que disposesin els mitjans necessaris per a les escoles, deixessin fer als profesionals de la pedagogia i els demanessin comptes al final? MTP

dijous, 19 de novembre del 2009

20 de novembre de 1989. Convenció sobre els Drets de l'Infant, de les Nacions Unides

20 anys



drets? i deures?





Els infants tenen dret a que els adults els donem seguretat amb normes clares
Els infants tenen dret a ser escoltats i a que tinguem en compte la seva opinió
Solament amb les dues actituds contribuirem al seu desenvoupament harmònic.


text de la convenció

En les famílies, en la ciutadania, la protecció de la infància esdevé sovint mala protecció. La primera infància és el temps d’afermar la complementarietat de protecció o seguretat lligada a la pertanyença que ve donada i la participació o llibertat que ha d’impulsar la iniciativa. En la primera infància s’aprèn amb el cap i amb el cor i queda gravat de per vida. És la imatge de l’infant d’un any que ja camina, que s’allunya d’on estan els pares (iniciativa) i es pren la llibertat de girar una cantonada però quan deixa de veure’ls torna per comprovar que son allà (seguretat). Si de ben petits els infants pugen amb seguretat i alhora amb participació, de grans no veuran la contradicció que a vegades fa la nostra societat: per seguretat retalla les llibertats o per llibertat s’arriben a fer detraleries.


A les institucions escolars, entre els docents es coneix el títol de la convenció i

potser l’any 1989. No es coneix el contingut que, de fet, es dóna per suposat.

No ha entrat el concepte de resiliència infantil.

En els darrers anys es dóna una atenció preferent, a vegades obsessiva, al currículum per voler millorar els resultats escolars. Quan s’inicia una etapa, es vol tenir informació exhaustiva, detallada de l’infant a l’etapa anterior. És particularment reclamada la informació dels alumnes de centres públics d’Educació Primària quan passen a Educació Secundària (El Departament d’Educació ho ha establert com a norma). Un fals principi és que si no es diposa de tota la informació d’un infant que té problemes, no es pot fer res. La realitat mostra que es produeix l’efecte Pigmalió, o efecte Rosenthal, generalment en perjudici de l’infant. En juntes d’avaluació cal garantir el principi de: No parlar d’un alumne si no es garanteix que tingui al menys un professor defensor, potser el tutor, doncs tothom posa de manifest incompliments i accions negatives.


Compliment de la Convenció... M.Teixidó



Poseu subtítols en esperanto, una utopia malaguanyada.

A vegades es tracta els infants amb vocabulari miniatura, diminutiu, com si fosin disminuïts. Recordem com els infants queden seduïts pels qui els tracten com a persones intel·ligents. Enric Frigola a Radio 4:
Mainada o a TVE-Catalunya: Sopa d'escudella i altres. I ben conegut, Xesco Boix... vegeu enregistraments... com tractava els infants, directe, clar però adaptant-se al seu vocabulari i enriquint-lo amb sinònims amb altres llengües. Això és bon tracte a la infància.



Infantils de TVE-Catalunya 70s i 80s: un bon tracte a la infància vegeu
Cap pressa, imaginació, bon llenguatge que fa créìxer, fonts de cultura, efectes sorpresa, un punt d'ironia i bon humor.
Qué bé que anirien per als nostres infants de societat hiperactiva amb etiqueta TDA-H!
La pressa, l'acceleració, l'abús dimatges dels infantils actuals dominants és un maltracte a la infància.
Ens queden les Tres bessones i poca cosa més.
Els Mitjans de Comunicació de Masses tenen especial responsabilitat en l'educació dels infants però no han estat inclosos a la Llei d'Educació de Catalunya.