Vaig connectar (08 M) amb solidarity@taize.fr, comunitat interconfessional que té enllaços arreu. Van respondre d'immediat què estaven en acció. El 18 M em van comunicar que tots els qui havien ajudat demanven Polònia o Alemanya.
Vaig fer l'oferta via Càritas Barcelona (19 M) a la pàgina web https://blog.caritas.barcelona/institucional/la-tasca-de-caritas-sobre-el-terreny-com-estem-ajudant-a-ucraina/#comment-18410 . No rebia resposta. Vaig telefonar (24 M) 93 545 91 70 i em van dir que ells no se n'encarregaven.
El 24 M vaig fer correu a comiteacollida.igualtat@gencat.cat Estic a l'espera. Sembla que no hi ha cap urgència.
El 25 M m'arribo al pavelló d'acollida de Fira Barcelona que va venir a inaugurar un ministre espanyol fa una setmana però on havien de demanar cita prèvia persones acabades d'arribar(?). Molta policia: dues unitats de Nacional, dues unitats d'Urbana, una unitat de Catalana, cinc vehicles de Creu Roja. Observo molt poca gent ucraïnesa, potser dos grups familiars i dos o tres individuals. Observo més de mitja hora. Molt poc moviment. Una mare amb tres fills que corren escales amunt, passada una estona baixen i entren al pavelló (no els devien admetre abans perquè no era l'hora donada).
M'atanso a oferir la meva disponibilitat d'acolliment. Un home del servei de Creu Roja em diu que no sap res, que entri i vagi al taulell. Estan atenent dos ciutadans ucraïnesos, quatre persones al taulell. Una jove m'atén d'immediat; li explico la meva oferta d'allotjament en dues habitacions. No sap què dir-me; em diu que allà no se'n cuiden, que si vull ser voluntari. Reitero, reexplico i insisteixo serenament. Accepta anar a consultar. Triga i penso que vindrà algú que pugui recollir el meu oferiment i traslladar-lo. No, torna ella mateixa i diu que no. Li mostro una targeta amb identificació i adreça perquè la passi a qui correspongui. Em diu que no. No vull violentar la situació. Bé, em sap greu. Gràcies per la seva atenció.
Com que soc de l'ofici de l'educació tinc llibres, jocs de taula, músiques, ninos i pilotes. Dues mares amb dos o tres fills podien trobar-s'hi segurs, tranquils, esperant que acabi aquest crim contra Ucraïna i que els infants poguessin abraçar-se amb els pares.
Tanta publicitat! Tants anuncis! Tantes institucions! Duplicitat d'Adminstracions!
Però això què és?. La fraternitat queda filtrada i refiltrada. El voluntariat fa grans les entitats i institucions orgàniques. L'Administració ho burocratitza tot. Aquest món és impossible. I amb tot, tots, els nostres pares o avis, tots hem estat migrants, van patir una cruel guerra, van haver de creuar frontera i viure a l'exili.
Soi-même comme un autre est un ouvrage du philosophe Paul Ricœur (Ed, du Seuil,1990).