Llegim aquesta obra de Neil Postman (1995), mestre d'escola professor i sociòleg dr. (Eumo Editorial 2000). Un bona provocació per fer-nos pensar que amb una escola exclusivament racionalista, tecnificada, però sense un motiu, no anem enlloc. Les escoles es converteixen en centres de detenció i no d'atenció a la infància i la joventut. Si els vells relats, els antics déus, els mythes clàssics no ens serveixen... si els nous déus de la utilitat econòmica, de la tecnologia, del consum també ens fallen... Bé haurem de crear-ne uns altres que donin sentit a la vida, que obrin la nostra visió del kosmos a l'infinit. Postman proposa: la nau espaial Terra , l'angel caigut , l'experiment americà , lea llei de la diversitat . Tant currículum escolar, tanta normativa administrativa, les lleis d'educació... ¿de què ens estan servint si l'escola no trasmet l'enthusiasme (plenitud dels déus) per viure, pel coneixement, per la convivència, per sentir-nos teixidors de paraules (gust per la llengua, llengües) i creadors del món a través de la cultura sense destruir la natura? L'educació no és una questió tècnica sinó de sentit total i el primer motiu es la finalitat de l'educació; la tècnica i ara els recursos tècnològics aplicats a la informació amb tot el seu potencial actual, de res serveixen si no sabem on anem, què volem. Neil Postman