Comunicació postmoderna de l'Hble President de la Generalitat
Jo responc
Molt Hble. President de la Generalitat
Ho sento. No m'agrada aquesta comunicació buida de contingut, un exemple excel·lent que faré servir per mostrar la misèria de la societat postmoderna.
Si a més heu hagut de pagar un disseny... sort que la tramesa electrònica no val res.
M'agradarien polítics de talla que eduquessin el poble.
Vostè va cometre un error. Va rellevar un Hble Conseller d'Educació que havia aplegat consens, hom li reconeixia autoritat i cada intervenció pública era una acció educadora del poble.
No el podria recuperar? Que no veu en quin desprestigi està quedant l'educació de Catalunya. Un país que es gloriava d'haver refet una renovació pedagògica i una escola catalana malgrat la dictadura enemiga. Mestres de tota España i de Portugal venien a l'escola d'Estiu de Barcelona i convidàvem mestres de Cooperacione Educativa d'Italia, de l'École Moderne de France.
Faci un pensament. No esperi ni la Llei d'Educació de Catalunya. Que no ho entén que estem recarregats de normativa i es perd el que és essencial? La clau està en fer que cada centre tingui un sistema pedagògic fonamentat i ben trabat. Ja ho veu, tothom s'atreveix a parlar de pedagogia confonent-ho amb educació. La pedagogia és un coneixement científic i normatiu sòlid, encara que s'expressa amb vocabulari comú i tothom s'hi atreveix.
No tinc res contra al seva gestió, ben al contrari, defenso arreu la seva mesura i la seva dignitat i valoro molt el català que parla front els perepunyetes que molts n'hi ha.
Salutació cordial i política (en majúscules)
Martí Teixidó i Planas
xxxxxxxxx xxxxxxxxx
I rebo aquesta resposta. El MHP de la Generalitat de Catalunya està incomunicat.
Benvolgut,
Aquesta adreça s'ha creat únicament amb la finalitat d'enviar el missatge de felicitació de Sant Jordi del MHP de la Generalitat de Catalunya.
Si ho desitja, pot adreçar els seus comentaris a l'adreça del Gabinet del President: gbpresident.presidencia@gencat.cat o al web: www.gencat.cat/president
Res de comunicació. Pitjor que una màquina. L'ordinador HAL de la sèrie 9000 a "2001 space odyssey" mostra millors sentiments, és sensible.
Documents, fonts d'informació i estímuls per a les classes de Política de l'Educació. Finalitat: suscitar la construcció de pensament propi després d'haver procedit amb metodologia de la ciència política a l'anàlisi de dades, fets, lleis, agents i posicions davant dels assumptes d'educació.
dijous, 23 d’abril del 2009
dissabte, 18 d’abril del 2009
Educació i escola. Assumpte polític a debat
Cal escoltar les diferents posicions davant l'educació. Una bona anàlisi de ciència política ha de:
1 Identificar abans que res els fets, les dades sobre les que es construeixen determinades tesis i arguments.
2 Contextualitzar les tesis i arguments: l'autor en el seu sector, la trajectòria professional, la coincidència amb d'altres fets i anàlisis més enllà de l'educació o de l'escola.
3 Alternatives: a qui beneficien, condicions de possibilitat, suport social.
Escoltem: "Siempre ha habido grupos buenos y grupos malos", "Le plaisir d'aprendre et aussi dépasser soi même", "Els docents d'aquí, els que menys hores de docència tenen", "En la formació ha faltat consistència científica i filosòfica", "El que s'aprèn a l'ecola ha d'ésser útil a la vida".
L'escola contra el món, llibre del professor Gregorio Luri (l'intervinent en el debat, imatge inicial) és consistent i no dubta en desautoritzar la política d'educació per excessives aparences i per la falta de padagogia. Llegim-lo i pensem. (Edicions La Campana 2008)
1 Identificar abans que res els fets, les dades sobre les que es construeixen determinades tesis i arguments.
2 Contextualitzar les tesis i arguments: l'autor en el seu sector, la trajectòria professional, la coincidència amb d'altres fets i anàlisis més enllà de l'educació o de l'escola.
3 Alternatives: a qui beneficien, condicions de possibilitat, suport social.
Escoltem: "Siempre ha habido grupos buenos y grupos malos", "Le plaisir d'aprendre et aussi dépasser soi même", "Els docents d'aquí, els que menys hores de docència tenen", "En la formació ha faltat consistència científica i filosòfica", "El que s'aprèn a l'ecola ha d'ésser útil a la vida".
L'escola contra el món, llibre del professor Gregorio Luri (l'intervinent en el debat, imatge inicial) és consistent i no dubta en desautoritzar la política d'educació per excessives aparences i per la falta de padagogia. Llegim-lo i pensem. (Edicions La Campana 2008)
divendres, 17 d’abril del 2009
CIUDADANOS DEL MUNDO. Hacia una teoría de la ciudadania
Llegim aquesta obra de la filòsofa dra. Adela Cortina. Una potent fonamentació de la política de l'educació. (Alianza Editorisl 1997)
Comença amb "del groteco teológico" al "grotesco político" com a retorn a la Illa del Dr. Moreau.
Abans d'iniciar la lectura podem veure unes seqüències de la versió cinema (M. York 1977) de la novel·la de H.G. Wells de 1896, visió anticipada un segle abans.
També Mr Hyde surt de l'ocultament i es va apoderant del Dr Jenkyll que n'ha estat el creador i ara esdevé indefens. Escrit per R.L. Stevenson el 1886 davant la dualitat humana , dut al cinema el 1932 per R. Mamoulian.
No deuen ser històries tan fantàstiques. L'esclavisme dels negres, vergonya dels blancs no ha acabat tan malament ni a South Africa, ni a USA on avui un negre es president de tots. Hitler inflat va acabar destruint-se a si mateix després d'anys d'Holocaust creixent. Un i tots els casos són possibles quan els humans no hem interioritzat un comportament ètic propi que ens faci forts davant la injustícia i ens faci sentir febles quan siguem forts. L'educació, i des dels primers anys, ha de sembrar patrons de comportament que, llevat de malaltia, siguin norma de vida lliurement acceptada ja adults.
Adela Cortina
Comença amb "del groteco teológico" al "grotesco político" com a retorn a la Illa del Dr. Moreau.
Abans d'iniciar la lectura podem veure unes seqüències de la versió cinema (M. York 1977) de la novel·la de H.G. Wells de 1896, visió anticipada un segle abans.
També Mr Hyde surt de l'ocultament i es va apoderant del Dr Jenkyll que n'ha estat el creador i ara esdevé indefens. Escrit per R.L. Stevenson el 1886 davant la dualitat humana , dut al cinema el 1932 per R. Mamoulian.
No deuen ser històries tan fantàstiques. L'esclavisme dels negres, vergonya dels blancs no ha acabat tan malament ni a South Africa, ni a USA on avui un negre es president de tots. Hitler inflat va acabar destruint-se a si mateix després d'anys d'Holocaust creixent. Un i tots els casos són possibles quan els humans no hem interioritzat un comportament ètic propi que ens faci forts davant la injustícia i ens faci sentir febles quan siguem forts. L'educació, i des dels primers anys, ha de sembrar patrons de comportament que, llevat de malaltia, siguin norma de vida lliurement acceptada ja adults.
Adela Cortina
divendres, 10 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)