El 8 de març. Dia de la dona treballadora / Dia de les dones /Dia Internacional de la Dona.
El 1976 vaig tenir coneixement del 8 de març com a dia de la dona treballadora en memòria de les dones treballadores cremades, vaguistes recloses a la fàbrica de cotó, que va ser incendiada. Per a mi, fins llavors, el 8 de març era Sant Joan de Déu perquè jo, infant coix de paràlisi infantil, havia estat operat sis vegades a l'Hospital de SJD a l'avinguda Diagonal (espai de l'Illa avui).
Avui, ningú ignora que el 8M és el Dia de Dona. Fins i tot se'n fa publicitat. I així, el Teatre Nacional de Catalunya ens ho recorda.
En quaranta anys se n'ha parlat molt i s'ha imposat un dir comú de la igualtat, de la paritat, de denúncia de diferències de sou, de reivindicació de la identitat de gènere. La dominant és reivindicació de la igualtat laboral de la dona treballadora i de la paritat en l'espai empresarial i polític. Avui les manifestacions es multiplicaran, cadascuna defensant uns interessos reivindicacions. Em pregunto si hem fet realment un canvi de mentalitat en la relació de dones i homes.
Haig d'admetre que per a mi ha estat fàc¡l entendre-ho perquè ho he viscut d'infant. Érem tres germans amb la mare (el pare havia marxat a l'estranger) que feia també de pare. Ella treballava al límit, tenia cura de nosaltres i va fer el possible perquè estudiéssim. Els tres vam fer, ja treballant, estudis universitaris, però no sols el títol, amb accés real a la cultura i al pensament vinculats a parròquia cristiana, a escoltisme i campaments , a associació de veïns. Particularment, els homes hem sabut estar en les feines domèstiques i tenir cura dels fills amb les dones també professionals. La dona ha estat així mateix molt dedicada a una professió social molt absorbent i alhora dedicada als fills amb el pare. Ho hem viscut i no deixarem de fer-ho encara que no sigui mentalitat dominant.
Certament cal maldar per la igualtat de sous a l'alça. Jo, per treballar en un entorn majoritàriament femení, en una escola cooperativa vaig acceptar una falsa igualtat, un sou de 9.000 per comptes de 10.000 pta. Així, en general l'aproximació de sous ha estat falsa, no incrementar els dels homes per comptes d'igualar el de les dones. Això deriva de l'engany de la societat industrial. L'home treballa i la dona atén la casa i els fills; les dones joves i no casades s'incorporen al treball amb un sou menor. I la dona es va incorporar al treball per necessitat d'un sou i no per professió com ha de ser, i ha anat progressant molt poc a poc. La incorporació generalitzada de la dona s'havia de fer en complementarietat amb la de l'home i ambdós amb jornades de sis hores per comptes de vuit o més. La societat necessita una bona atenció familiar, dels fills, i avui de persones grans que ja no es poden valdre; ho han de fer dones i homes. Els serveis socials, necessaris, surten més cars i mai prou efectius.
Certament cal maldar per la igualtat i la proporcionalitat. Ha de ser en tots els sectors i de manera qualitativa. No és així. El progrés de la proporcionalitat la veiem al Parlament, a l'Ajuntament, a la Universitat, a la Justícia fins i tot a la Policia. No veiem proporcionalitat a l'Escola, a l'Hospital, a l'Assistència de la LLar. Em pregunto si la societat està fent realment un canvi de model en la relació de dones i homes.
Commemorar el 8M no deixa de ser un símbol per sensibilitzar. No es valora pel nombre d'anuncis i actes, per l'extensió del color lila, no es valora pel nombre o extensió de manifestacions. Hi ha clars indicadors que la igualtat i relació home i dona no ha millorat prou. Veig una certa contradicció en mantenir unes atribucions tradicionals femenines i adquirir les atribucions que tradicionalment s'havien limitat als homes. No es tracta de valorar en positiu o negatiu sinó en coherència.
Observem. Clara diferència entre presentadors d'informatius, homes o dones. Clara diferència de vestuari entre polítics homes i polítiques dones. (Cert, són qüestions simbòliques però comuniquen model). Guarda i educació de menors que els jutjats adjudiquen per defecte a les mares. Assignació de domicili conjugal, davant de separació, per defecte a les dones. Inexistència d'una educació sexual humana que modifiqui els rols de l'instint reproductiu animal. La igualtat i diversitat en l'esport obre un altre front que no tenim ben resolt. Efectivament, els mitjans de comunicació s'han llançat a transmetre l'esport femení, en futbol en primer lloc, que sembla atrau pel joc i també pel moviment femení incrementant l'audiència. Temo que segueixi estimulant una visió masclista de la dona. D'altra banda ara es calcula com treure rendiment de la identitat de gènere. Mentre l'esport es basi en rendiment físic queda condicionat a la constitució físicobiològica. Quan l'esport valori rendiment físic, elasticitat, harmonia de moviment, bellesa integral, cooperació d'equip, simpatia en el triomf i en la derrota... abandonarem l'esport primitiu i descobrirem el joc esportiu. Llavors podrem fer joc esportiu conjunt, dones i homes, com en el patinatge artístic, com en natació sincronitzada, com en la dansa.
Penso que les accions i manifestacions del 8M contribueixen a les reivindicacions laborals i a una equiparació professional necessàries però desatenen el canvi de mentalitat que està en el nucli de la relació. La lluita feminista sembla haver agafat el relleu de la lluita de classe i acaba ocultant la contradicció fonamental d'opressors i oprimits (Freire) que es la causa de la desigualtat, de totes les desigualtats.
El canvi de mentalitat personal per a un efectiu canvi de model de relació social home i dona s'ha de fer amb l'educació, amb l'educació a la primera, segona i tercera infància (0-18 anys). (No debades he hagut de fer referència a l'experiència personal viscuda.) El canvi de mentalitat comença en la família i particularment en la primera infància, fins als set anys. És possible que encara no ho puguin fer bé totes les famílies però tots els infants són a l'escola als tres anys i l'escola pot fer un modelatge confirmador o alternatiu molt important. Amb els anys, tretze anys de coeducació a l'escola (no sols escola mixta), s'ha de fer el canvi de mentalitat, sense ideologització, amb idealització del sentit i finalitats de la societat humana.
Mesures immediates
A l'escola, a l'institut sempre dos mestres o professors, promovent la màxima paritat. Els anys d'escola són anys de modelatge i calen dones i homes que mostrin la seva igualtat i diversitat en complementarietat amable. Complementarietat vol dir que es poden mostrar diferents aptituds i habilitats no directament lligades al sexe/gènere. Complementarietat vol dir que no hi ha una veritat i que discutir i debatre punts de vista davant dels alumnes forma part de l'activació del pensament i que no hi ha solució de pensament únic.
A l'Administració ja es temps que s'assignin dos mestre o professors a cada grup de 25 o de 30 alumnes. (Com hi ha dos presentadors a informatius de TV o dos policies que patrullen). L'opció de reduir ràtios és simplement quantitativa i no canviarà res. Assignar dos professionals és la via del canvi de mentalitat amb relació home-dona i també amb relació a igualtat i diversitat, a cohesió i inclusió, a la continuïtat del grup humà col·laboratiu que és l'anticipació del model social que construïm.
Als mitjans de comunicació d'imatge s'ha de revisar la seva projecció d'imatge de dona i home i mirant de millorar progressivament el model social dominant explotat per la moda i el sistema comercial. Cap censura, cap prohibició que ens torni a anys reculats, però tampoc aquest absurd de vendre pantalons estripats o vestir al descobert en dies freds.
A les famílies s'ha d'impulsar la igualtat d'activitats i encàrrecs estimulant aptituds personals sense determinacions de gènere, sense uniformitats despersonalitzadores. Els pares poden mostrar unes diferències que volen veure superades en els fills. (La filla aprendrà a reparar un aparell elèctric amb el pare, el fill llevarà unes taques de les estovalles amb la mare.)