TV3: 05/06/2013 Singulars amb Jaume Barberà
Vicenç Navarro, a "Singulars": "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"
Les millors frases a "Singulars"
El professor afirma que no és cert que gastem més del que tenim. "El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou."
Vicenç Navarro, a "Singulars".
"El fet que cada cop hi hagi més conscienciació i més agitació social per part de la ciutadania és un element positiu perquè pressiona les estructures de poder perquè canviïn les polítiques d'austeritat".
"Els països perifèrics de l'eurozona, com Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda, tenen trets comuns: han tingut un enorme domini de les forces ultraconservadores sobre l'estat, són estats pobres, amb poca consciència social i molt poc redistributius".
"La despesa social (sanitat, educació, escoles bressol, pensions, serveis domiciliaris) de la mitjana dels 15 països més desenvolupats de la UE és del 27,6% del PIB. A Espanya aquesta despesa és del 22,1% i a Catalunya és del 19,9%. A Suècia, en canvi, el capítol de despesa social és de gairebé un 30%".
"Hi ha la fal·làcia que a Espanya hi ha molts treballadors en el sector públic, i no és veritat. A Suècia són el 25%, 1 de cada 4 treballadors. A Espanya treballen en el sector públic el 10%, 1 de cada 10. I a Catalunya el percentatge és del 9%. No és cert que el sector públic està hipertrofiat, les dades ho demostren".
"Tot i ser societats poc redistributives, si no hi hagués estat del benestar, a Catalunya el 24% de la població seria pobra, i a Espanya, també un 24%. La redistribució de riquesa que fa l'estat del benestar provoca que aquesta xifra baixi a un 20% tant a Espanya com a Catalunya.
En estats més progressistes com Suècia, la redistribució de riquesa fa que el nivell de pobresa pugui baixar d'un 27% a un 13%".
"L'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Un treballador assalariat espanyol paga en impostos el 74% del que paga un treballador a Suècia. En canvi, les rendes superiors, els molt rics, paguen només un 20% del que paguen els seus equivalents suecs".
"Les dades diuen que a Espanya i a Catalunya som més pobres perquè els molt rics no estan pagant prou impostos".
"La baixada d'impostos que va fer José Luis Rodríguez Zapatero va fer caure els ingressos de l'Estat en 27.223 milions d'euros entre el 2007 i el 2008. I aquesta baixada d'impostos es va fer sobretot als molt rics: un 39% de reducció d'impostos sobre el capital i un 11% de reducció a les rendes altes".
"Espanya no és un país pobre, el seu PIB per capita és un 94% de la mitjana dels països més rics de la UE. En canvi, la despesa social per habitant és molt menor, és d'un 74% de la mitjana dels 15 països més rics de la UE".
"A Espanya, l'Estat no recapta prou per culpa d'una política fiscal molt regressiva i per això l'estat del benestar està subfinançat".
"Catalunya és més rica que la mitjana de la UE dels 15: el PIB per capita és del 110%. En canvi, la despesa pública social és del 73% per habitant".
"La imatge que ens gastem més del que tenim no és certa. El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou".
"Quan es parla de la sostenibilitat de les pensions, se cita sempre l'argument de la demografia, però el problema no és que hi hagi més gent gran. El problema real és el mercat de treball. No s'estan creant llocs de treball de qualitat i ben pagats".
"L'Estat té la responsabilitat d'estimular la creació de llocs de treball, i quan el sector privat està paralitzat, com passa ara, el sector públic ha de crear ocupació i no destruir-la com està fent".
"Hi ha alternatives a les retallades. El total de retallades que s'han fet a l'estat del benestar són 25.000 milions d'euros. Però per què en comptes de fer això no anul·len la baixada d'impostos de 5.300 milions d'euros que es va fer a les gran empreses? Una altra mesura seria corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de la banca i l'Estat podria ingressar 44.000 milions d'euros".
"Amb la congelació de les pensions es van voler aconseguir ingressos de 1.200 milions d'euros. Només mantenint l'impost de patrimoni, l'Estat ja hauria ingressat 2.100 milions, gairebé el doble".
"Les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'Estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar".
"A Catalunya les retallades s'haurien pogut evitar apujant els impostos ecològics a la mitjana del que es paga a la UE. Es podrien recaptar fins a 1.200 milions d'euros. Un impost ecològic seria, per exemple, que cada avió que sortís d'un aeroport català pagués entre 3 i 5 euros. També es podrien recaptar fins a 1.110 milions d'euros amb uns impostos sobre les transaccions financeres, una mesura que ha recomanat fins i tot l'FMI".
"En comptes del copagament, es podria fer com ha fet el Canadà i posar un impost finalista que anés a parar a la sanitat. Es podrien recaptar 1.000 milions d'euros".
"El Banc Central Europeu no és un banc, és un 'lobby' de la banca".
"Fa uns anys Alemanya va 'exportar' molts euros a Espanya, i així es va crear la bombolla immobiliària. Ara, les retallades són perquè Alemanya recuperi aquests diners. La banca alemanya té 200.000 milions d'euros en préstecs a Espanya, aquests diners s'han de pagar. Això explica les retallades i el rescat a la banca espanyola".
PART 1
ResponEliminaEl professor Navarro està proposant un model econòmic basat en mantenir l'Estat del benestar a costa d'agreujar amb forts impostos als grans capitals, augmentar substancialment els salaris dels treballadors, augmentar l'impost de successió, afegir impostos ecològics.... i altres propostes d'economia de pissarra que emborratxen amb xifres agafades amb pinces per sustentar arguments que ignoren aspectes sobre els quals li faig les següents preguntes:
1.Quan parla d'agreujar amb impostos els grans capitals de rendes altes, ha pensat com pensa retenir les grans fortunes tributant en el territori quan ni els propis alemanys ho han aconseguit ? sap que moltes grans empreses alemanyes tenen seu fiscal a Suïssa tot i tenir factories a Alemanya ? sap que moltes empreses químiques tributen a Suïssa però tenen planta logística a Alemanya per tal d'evitar els tràmits aduaners d'exportació?
Les grans empreses tenen poder,assessorament i estructura suficient per poder decidir on volen i on els interessa tributar i des d'on decideixen expedir les seves mercaderies.
I en quant a rendes altes també tenim exemples que ens demostren que els rics no tenen cap inconvenient en canviar de nacionalitat, si cal . I això sense comptar els polítics que tenen comptes en paradisos fiscals.
2. Ha pensat el Professor Navarro que un augment significatiu dels salaris dels treballadors comporta un augment immediat de l´IRPF ja que aquest va directament relacionat amb les taules percentuals de retencions que al seu temps,s'estipulen per trams? com es pot demanar a una empresa que sigui competitiva si ha de pujar els salaris? o és que potser els demanarem que la competitivitat s'assoleixi a través de l'actualització de la maquinària en un moment on el crèdit està tancat? A més a més cal tenir en compte que l'única manera d'abaixar el cost del producte és augmentant la pròpia producció, cosa que en aquest moment no és possible ja que el mercat està saturat.
I amb aquestes mesures, com pretén el professor Navarro que les empreses facin front al producte euro-asiàtic?
3.En relació a l'impost de successió: ha fet el càlcul de quantes persones hauran de renunciar a la seva herència davant de la impossibilitat de pagar l'impost de successió més les plusvàlues dels immobles ? personalment,em nego a que els meus fills hagin de tornar a pagar per una vivenda per la que jo ja he pagat.
4. En relació a l'impost ecològic a les taxes aeroportuàries, voldria saber en què s'ha basat el professor Navarro per afirmar que aquesta mesura no afectaria a l'economia.
L'aeroport del Prat és un dels millors aeroports que he trepitjat, i un dels aeroports europeus que tenia més projecció internacional gràcies a les connexions de vols intercontinentals, internacionals i també gràcies als projectes de seus corporatives adjuntes que es gestaven i que han quedat aturats per jugades polítiques foranes. Per motius que ja sabem, es troba en una situació més que lamentable, doncs pràcticament a BCN només queden les companyies low cost. El motiu principal pel qual una multinacional vol tenir seus corporatives als aeroports és per estalviar temps dels seus directius i sobretot, diners en desplaçaments. Com es pot dir que aquestes taxes ecològiques no tiraran enrera enrere nous projectes?
Certament, estudiar com podem fer servir l'empresa i el ciutadà com a recaptador d'impostos és la mesura més fàcil, però això no resol la manca d'ocupació de la població,que és el primer punt que s'ha de resoldre .
Continua....
Toni G
PART 2 :
ResponEliminaEs parla molt de l'emprenedoria i la contractació empresarial, però en la meva opinió la contractació empresarial, té un pas previ, que és l'auto-ocupació.
Hem de fer memòria i recordar quins van ser els inicis de les grans fàbriques d'acabats i tints tèxtils de la nostra ciutat: molts d'ells van néixer a " L'habitació del davant ", al cobert o a la quadra, on van començar a planxar-se les primeres peces amb un cilindre d'oli. Així van néixer les grans empreses que després van donar cobertura social als seus treballadors(vivendes ,escoles,llar d'infants,carnets preferents en determinats supermercats, piscines...)
Però no podem oblidar que en aquell moment hi havia més demanda que oferta, per això l'empresari necessitava posar totes aquestes facilitats als seus treballadors per tenir-los a prop de la fàbrica i que fossin productius. I ara, en un moment on el mercat està saturat, el professor Navarro pretén començar la casa per la teulada dient que la creació d'escoles bressols afavorirà la incorporació de la dona al treball. A quin treball, si no n'hi ha? la cobertura social només pot ser el fruït de la productivitat i no es pot posar el carro davant dels bous.
Personalment, considero que les polítiques econòmiques han d'anar per incentivar l'auto-ocupació i la contractació, més que buscar una fórmula màgica en la no sigui necessària la productivitat per mantenir l'Estat del benestar.
En la meva opinió, això només és possible en països que es poden vendre els recursos energètics i poden revertir els guanys en polítiques socials.Però veiem que justament aquests països són els que tenen la seva població a la misèria.
Com potenciar L'auto-ocupació en el context actual ?
els temps han canviat. Ja no vivim en cases i no tenim l'habitació del davant o el cobert; ni podem iniciar una activitat econòmica sense complir una estricta normativa i una feixuga burocràcia.
Però en canvi,tenim molts espais industrials que són propietat dels ajuntaments que es podrien dividir i convertir en petits espais públics municipals en forma de viver on poder iniciar activitats d'auto-ocupació de petit format .
Es podria oferir infraestructura i espais comuns:administratives,sales de juntes, magatzem, cursos formatius, molls de càrrega... i al mateix temps facilitar la incorporació de totes les empreses que prestin serveis i suport a aquestes activitats econòmiques,com les agències de transport, entitats bancàries...
Penso que aquest tipus d'iniciativa reduiria L'econòmica submergida i la no ocupació. A més ,al l'Estat li sortiria molt més econòmic que pagar els subsidis.
El vapor Lloch, seria un espai perfecte per dur a terme aquesta iniciativa,en comptes d´ocupar-lo de la manera que s´està ocupant.
Continua
Toni G
PART 3:I més enllà d'activitats d'auto-ocupació,també hem de parlar de com incentivar petits projectes empresarials.
ResponEliminaHi ha països, com República txeca,que han apostat pel format " Zona industrial d'aterratge ". Altres, com Costa Rica, estan reactivant l'economia amb un model força interessant que no costa diners a l'Estat i que l'anomenem " la Zona Franca ". Però la llàstima és que aquestes mesures només es comencen a pensar quan el país està en una situació d'emergència i s'implanten per atraure empreses estrangeres. Doncs caram !! per què no adoptem aquests models per a les empreses de casa nostra? a què esperem ? a que no ens quedi res i llavors hàgim de crear aquests espais per atraure empreses xineses i oferint-los tot tipus d'avantatges fiscals ? fem-ho per a les de casa, carai!
Sembla que el professor Navarro considera que l'Estat ens ha de resoldre la vida. Jo no vull que me la resolgui, vull que em doni les eines i jo ja m'espavilaré. No al capitalisme sense escrúpols, però l'empresa ha de ser viable. Sagnar qualsevol iniciativa és tallar-la. S'ha d'incentivar la iniciativa oferint avantatges de contractació i carències a canvi d'ocupació. Però,COMPTE!! S’ha d’evitar que aquestes mesures es converteixin en abusos i explotacions laborals en passar de la fase d'iniciació a la de consolidació. Per això cal una administració efectiva que estigui al costat de les empreses i també dels treballadors adoptant mesures i condicions individuals per a cada cas.
Potser m´he sobrepassat en la llargada dels comentaris, però el professor Navarro ha dit moltes coses i jo en diria encara moltes més.
En parlarem un dia.
Per últim, demanaria una mica de prudència al parlar de la situació d´Itàlia. És un tema que conec i visc perquè tinc contacte diari amb tot tipus d´empreses italianes - del nord i del sur - i en absolut la seva realitat té a veure amb les dades que exposa el professor.
Fins aviat .
Toni G.
Accepto i valoro el comentari. Es fonamenta en fets, il·lustra amb realitats conegudes i apunta alternatives concretes que semblen adoptables per la política. M'agradaria seguir un debat presencial entre Navarro i Toni G. Si un està dedicat a la teoria econòmica, l'altre està dedicat a l'acció empresarial. Intueixo que aproxinarien posicions si el debat fos diàleg a la recerca d'alternatives favorables al funcionament econòmic i al progrés social.
ResponEliminaPer a mi és un contrast argumentat que em fa pensar i aprendre. Quaranta anys enrera ni em mirava les pàgines d'economia dels diaris. Amb alguns llibres de Galbraith, de Drucker i darrerament, sí, els suplements econòmics de diaris i revistes compleixo amb la meva responsabilitat de ciutadà que ha d'informar-se de tots els assumptes. Ara hi ha moltes tertúlies d'economia a la televisió però no hi trobo diàleg sinó posiscions prèvies poc dialogants.
Agareixo la participació i l'oportunitat d'aprendre dels què saben. Martí Teixidó