8 de febrer de 2010. Canvi de calendari escolar a Catalunya per no canviar res i complicar la vida a les famílies. Començar el 7 de setembre és començar quatre dies abans (11S Diada Nacional i a no poques poblacions, dilluns de Festa Major). Una setmana de vacances al febrer; si fos aquest any seria entre 8 i 12 o 15 i 19 de febrer, quatre o cinc setmanes després de les vacances de Nadal/Hivern. El canvi de setmana ara al febrer comporta 10 hores de sol, al setembre en canvi comporta 11 hores de sol i temps d'estiu que tota cuca viu, al carrer si cal. Ja ens ho explicaran els avis que es facin càrrec dels néts tancadets a casa per comptes de poder passejar fins les vuit del vespre.
No cal dir res més. Fa deu anys que sentim la cantarella del canvi de calendari escolar. S'han encarregat i pagat estudis, s'han allargat hores i hores de reunió, el Consell Escolar de Catalunya ha fet llargues deliberacions... Cap govern, ni la majoria política anterior ni l'actual, ha estat capaç de fer una proposta imaginativa, adequada a la realitat social, laboral, cultural i econòmica actual. I sempre anem sentint que adoptarem un model semblant al que fan els països europeus. Si no tenim més imaginació... La institució escolar de la societat occidental, el calendari i tota la seva organització estan en crisi total. És un model dels il·lustrats com si res hagués canviat en la manera de viure. El 1800, una instrucció general i uniforme era progrés social. El 2000, una escola uniforme en una societat de diversitat és regressió social i el seu fracàs és evident per a tots. També per als que pensen estar a l'excel·lència comparant el nivell de coneixements i no la iniciativa, el pensament creatiu i la competència de treballar en equip.
Compte. Al nostre país europeu solament surten 173 o 172 dies lectius. A molts països en surten 190 i 195. Els darrers tres anys hem incrementat la 6a. hora a les escoles públiques per a tots com a les escoles privades... però no ens ha lluït massa. L'increment ha estat de 175 hores equivalent a l'increment de set setmanes, de trenta-cinc dies lectius. Ara tenim l'equivalent a 208 dies lectius però no ens llueix. Per què no ho oferiem a uns alumnes i a d'altres no? Per què ho han de fer tots igual?
Pensem directament en l'educació secundària de 12 a 16 anys. ¿Hem de fer aguantar a tots els alumnes 30 hores de classe setmanal i encara els posem feina? Quins la faran a casa? No podriem fer acords amb les famílies segons possibilitats. Potser la meitat dels alumnes aprofitarien més fent 20 hores de classe i fent feina a casa, amb ordinador, en col·laboració dos o tres a casa d'un d'ells. Es crearien hàbits de treball i de col·laboració. Seria un ritual de creixement, de confiança dels adults pares i professors, un avanç cap a l'autonomia personal. Els qui no poguessin fer-ho, estarien les altres 1o hores al centre però dedicats a treball personal o en equip, tutoritzats per professors. Tots els alumnes hi sortirien guanyant.No ens sortirà massa cara l'operació d'ordinadors 1X1 i materials digitats uniformes? No seria millor exempció d'IVA per a estudiants que comprin un ordinador portàtil i subvencionar-los el 50% del cost? Menys cost a l'Administració pública, més implicació i responsabilitat dels estudiants, més transferència a la cultura, més enllà de l'activitat escolar.
Apuntaré alguns trets d'un calendari escolar raonable, funcional, pedagògic i social
1. No tots els alumnes han de fer el mateix calendari ni la mateixa quantitat d'hores. Entre 180 i 200 dies lectius de cinc hores.
2. Jornada de cinc hores + una hora compensatòria per als alumnes que ho necessitin com a estudi i activitat assitida.
3. Diverses opcions d'horari amb una franja de coincidència per potenciar el desenvolupament comunitari. Uns alumnes podrien entrar a les 8h i sortir a les 13h i dinats a les 15h. (Adequat als fills de pares amb horari laboral continuat). Altres podrien entrar a les 11 h i sortir a les 18h. (Adequat als fills d epares que laboren al comerç)
4. Diverses opcions de calendari. Si els pares fan vacances el novembre (treballladors de bancs) o el desembre, o el febrer (treballadors de restauració), , els alumnes podrien ser absents de l'escola i anar a l'escola el juliol.
5. Al juliol, quatre setmanes alternatives pels qui han fet vacances en un altre període. Increment de vint dies per als qui necessiten recuparar endarreriment d'aprenentatge. (Són els que potser tindrien 200 dies lectius si calgués)
Al juliol hi hauria pocs alumnes, potser 150 dels 450 habituals. Hi hauria pocs mestres, cinc o sis i monitors joves. Solament feina escolar d'atenció mental de 9 a 11 h. després tallers, esports i activitats (teatre, excusrsió, música...)
En vacances, sigui al juliol, sigui al novembre o al març, s'ha de llegir, escriure, observar el món, anotar, dibuixar... Tot això es convertiria en elaboració d'apenentatge en tornar a l'escola. De moment deixem de vacances total, inhàbil a tots els efectes, l'agost perquè així va el país... però algun dia caldrà corregir-ho.
Les anades de colònies d'estiu, de campaments, de rutes... són realment educatives i tenen interès. Els mestres miraran d'incorporar els aprenentatges d'experiència viscuda a l'aprenentage escolar. Els companys que no hi hagin anat, coneixent-ho, també se'n beneficiaran.
Per tancar. Hom pot argumentar que els docents no ho acceptaran... Per què? Qui els fa tan esporuguits que no s'atreveixen a pensar? Costa tant veure que també els docents hi sortirien guanyant. En cap cas es diu que hagin de treballar més hores i ho diu qui va redactar aquella fòrmula de "... i fins a les trenta-set hores i mitja..." quan algú volia legislar que els docents fessin totes les hores al centre com si d'una fàbrica o oficina es tractés. La confiança de deixar set hores i mitja o bé tretze i mitja en horari i lloc no fixat es fonamenta en la convicció que el docent és un profesional de la cultura i si llegeix, si va al teatre o cinema, si escolta música, si fa cursos de temàtiques diverses, si viatja o si conversa... es prepara com a docent viu i entrarà a la classe amb alguna comunicació que pot interessar els alumnes.
Ara es malgasta molt de temps en posar ordre, particularment a l'educació secundària, en passar llista cada hora, en canviar de classe, de matèria i de profesor cada hora... I això avoreix els alumnes i desgasta els professors. Hi ha un plus de cansament totalment evitable amb un nou model d'institució escolar, d'horari, de calendari... la clau està en no parlar de la diversitat i practicar formes organitzatives diversificades segons alumnes, possibilitats, necessitats i interessos. Martí Teixidó
