Deute. Activitat econòmica
L'estafa econòmica (ells en diuen crisi) l'han provocada els especuladors de capital. Anaven passats de voltes i no han frenat a temps. Els bancs, fiananceres i assegurances han de retornar el 5% dels beneficis (entre el 27% i el 37% han anunciat cada any) dels darres quinze anys.
Si el deute el paguen els ciutadans treballadors, la gran massa de consumidors... ¿com esperen que creixi la producció i l'activitat econòmica?. El sistema industrial i de consum no el mantenen els adinerats per molt que gastin; són minoria.
Habitatge. Per viure, no per vendre.
Ningú pot perdre l'habitatge primer i únic. S'haurà d'allargar el termini mantenit l'interès inicial i no val això de pagar primer els intessos. (Si s'ha reduït el sou a funcionaris i a laborals, bé s'han de reduir també a banc i financeres la retribució que es cobren). Si la hipoteca va estar sobrevalorada, és un error dels profesionals dels bancs i no es pot atribuir als usuaris de la mateixa manera que l'anomalia detectada en un automòbil és responsabiliat del fabricant i no del comprador. Si el comprador veu que va aspirar a massa, fent dació de l'habitatge l'asumpte ha de quedar resolt: no hi ha deute, i menys si primer es cobren els interessos; mira quin tuc!
Hi ha més. Si el govern es fa càrrec de 40% de Bankia inflada d'habitatges, ara són habitatges públics. Ja es poden assignar a preus ajustats als qui no tenen habitatge. És la desamortització d'habitatges però s'ha de fer a la baixa i restringit a aquells que no tenen habitatge. Surt per 150.000 € i si no hi ha comprador... 145.000 €... 140.000 €... 135.000 €... El govern és l'empresa pública de tots i no hi ha de guanyar. Quin país més absurd, digne de Ionesco. Tants habitatges buits... tantes famílies sense habitatge... tans joves que no poden independitzar-se dels pares. Mr. Adam Smith, la seva teoria d'equilibri demanda (i aquí és necessitat) i oferta (i aquí és especulació abusiva) falla. Caldrà repensar-ho.
Laboral. Producció estable.
Cal potenciar els contractes indefinits. Els
contractes temporals han de ser retribuïts amb un increment del 5% o
10% per eviatr els abusos clàssics de contractes temporals consecutius.
S'ha d'estimular l'estabilitat mitjana (entre deu i vint anys) que
estalvia costos de formació inicial.
Compte amb donar ajuts i exempcions fiscals a les empreses que creen ocupació laboral. Mentre unes en creen, d'altres en perden, especialment ara que no hi ha creixement de població, no hi pot haver creixement de consum si retallen sous, hem d'aprendre a viure més ajustats que els darrers anys de barra lliure. Ja ho veiem, si algú fa un bon producte o servei i ho pregona... aviat li surten competidors que inverteixen, rebenten preus, arruinen el primer productor i després pugen preus sense competència. Les millors empreses -i no en direm noms- les que fan un producte d'alta qualitat, a un preu ajustat, sense competència i que discretament venen arreu del planeta. I no s'han fet en quatre dies, no són "un pelotazo", sinó anys de treball i dedicació. (No diguem noms que podrtein sortir competidors i difícilment serien dela mateixa qualitat).
Salut. Sanitat
La sanitat pública no es pot reduir. A privada solament hi poden anar professionals i usuaris que han jugat amb els dos sistemes (El metge que derivava a clínica privada oferint reducció del temps d'espera; els mutualistes privats que no confiaven en el sistema de salut pública).
Suprimir serveis per raons econòmiques, solament d'estavi és irracional. El que estalvies per aquí ho gastaràs per allà. Si no s'atenen determinades malaties, s'escamparan. Si no controlen d'una altra manera el frau de baixes laborals, serà als entorns laborals on s'escamparan els virus, si les vacunes són cares (més cares que els de la grip A que no varen servir de res) més cares seran les hores de professionals per atendre epidemies.
Les reduccions de saniatt les poden decidir metges i sanitaris, no economistes que solament miren nombres d'un capítol sense relacionar amb les despeses derivades a d'altres capítols a la mateix ciutadà. La correlació estadística per ella mateixa no explica les malalties si no hi ha una teoria mèdica fonamentada. La reducció económica en despesa de salut no serà reducció efectiva si no es fonamenta en coneixement mèdic i d'atenció sanitària.
Educació. Ensenyament
Increments de ratios d'alumnes en centres privats o publics de sectors socials afavorits. Cap increment en centres públics o privats que atenen població amb escassos recursos econòmics i minories culturals. S'han danul·lar les reduccions de sou atès que també s'ha demanat l'increment de dues hores lectives (que cal considerar transitori). Un 10% de reducció de sou, un 10% d'increment d'hores lectives i l'increment de pressió fiscal directa i indirecta com a tots els ciutadans. És massa. I és d'escàndol: els banquers què redueixen?; els alts càrrecs de l'Administració un 5%?
Hem anat incorporant a l'educació institucionalitzada quasi tots els alumnes amb necessitats educatives especials, que necessiten atenció directa i hem proclamat l'educació diferenciada, a mida de cada alumne. I ara, sense tornar enrera,
posem 30 pàrvuls de tres anys amb una mestra? (I no hi haurà substitució),
posem 30 infants d'entre sis i onze anys amb dos per grup amb dificultats manifestes,
posem 34 adolescents dels quals 7 estan desinteressats o rebotats impedint als altres fer la feina.
I volem que siguin competents i que pensin, no que aprenguin de memòria i del llibre de text. Això és possible. Si tornem a més alumnes, s'han de treure els que tenen dificultats i donarem per bons els que superen exàmens de coneixement passiu i memòria com fa quaranta anys. Una vergonya!
Drets i llibertats. Deures. Representació política.
El sistema de dret positiu basat en la llei escrita permet activitats abusives mentre no estan prohibides. Quan es prohibeixen, els espavilats sempre troben altres forats per on escapar-se
i així consecutiavment. El dret escrit ha de sre mínim i tots els ciutadans han de pensar si una acció és o no correcta. Si cal, els jutges han de poder condemnar davant l'evidència encar que no estigui escrit.
Tots els drets reconeguts, es corresponen amb deures. Tots hem de complir els deures i advertir els nostres amics que miren d'escapar-se'n mentre la llei no els troba. La democràcia compta amb l'honestedat del ciutadà i que els pocs que se n'escapen seran advertits pels seus pròxims.
Llistes electorals han d'estar vinculades a un territori de proximitat. Contacte regular dels elegits amb els ciutadans. Llistes lliures (si es vol, avalades per un partit polític). Campanya electoral restringida a un fulletó oficial de totes les candidatures. La resta, es pot difondre lliurement per internet. Les candidatures no poden dependre de la fortuna personal i per això cal restringir els aparells de propaganda. Promoció de candidatures de barri o comarca, de persones conegudes pels ciutadans a qui es pugui demanar comptes.
La represnetacaaió ha de ser positiva. L'abstenció comporta reducció de representants. No cal inflació democràtica. Si vota emnys del 50% del cens, hi haurà menys de la meitat dels representants elegibles. Les disciplines de partit no són democràtiques i el règim parlamentari les haurà de prohibir expressament. Els representants haurien de guanyar el mateix sou que guanyàven al seu lloc de treball, ni més ni menys; se'ns perjudiuci de les compensacions de viatges, àpats i despeses necessàries per a l'exercici polític. Martí Teixidó
Manifest del 15M a Barcelona 2012 amb Arcadi Oliveras
L'alcalde Trias ha permès. Els indignats han ocupat la plaça de Catalunya sense cap violència i sense destrosses. Gran civisme malf¡grat la indignació. Els organitzadors han preparat bé les accions. S'evidencia gran dedicació honesta a una causa comú al costat d'alguns que cerquen col·locar-se. S'ha pogut mantenir força la llengua catalana. Alguns parlen sempre en espanyol i queda clar que el català els incomoda. Les assemblees correctes encara que amb intervencions de persones que no deien res, que tenien un moment de felicitat per parlar davant de tanta gent. Molta fumera que intoxicava els pròxims malgrat estar en espai obert. Algun ebri que ha colpejat. Observadors passius que no han intervingut mediant. Potser hi ha hagut pocs ciutadans amb ocupació laboral. Força joves si jubilats.
