Les hores venen determinades per la llum solar. Els rellotges de sol són ben antics, ja a l'Egipte se'n servien. Hem volgut sotmetre el nostre cos biològic i els nostres hàbits a la producció industrial. Amb el rellotge hem sotmès la vida a l'economia. Els monjos benedictins van sotmetre la vida a l'espiritualitat. Els romans, esclavitzaven inacceptablement, però vivien; també els servents (dits esclaus, però no de galeres) com reflecteix Plaute.
L'horari d'hivern i d'estiu. Fix, canvi dur, o canvi evolutiu.
 |
| Vallfogona de Ripollès. La paret de casa rogenca de l'extrem esquerre és Can Rafart. La padrina vigilava l'ombra a la paret que li marcava migdia, l'únic rellotge que tenia. |
Quan tenia set anys la padrina parlava d'hora vella i hora nova. Coresponia a l'horari que l'any 1940 es va fer per unificar-lo amb altres països més al centre Europa. No acabo d'entendre per què doncs España tenia un ample de via de tren diferent, l'aviació comercial no s'havia desenvolupat i les fronteres entre Estats eren grans impediment a la circulació. L'España de la postguerra incivil estava aïllada però va ser conjuntada per l'hora. El migdia, hora de dinar a pagès, era a les 12 hora vella, a la 1 hora nova (13 h). A l'estiu es llevaven molt d'hora i treballaven totes les hores del dia amb una migdiada a l'ombra per guardar-se del sol i dormir una estona.
Havia estat el ferrocarril que havia anat obligant a unificar horaris que eren diferents segons la geografia de les ciutats. A España van quedar unificats el 1901. EL 1974 es va iniciar el sistema de canvi d'horari d'estiu i avançant un ahora de març a setembre per a aprofitar millor les hores de dia. La Comunitat Econòmica Europea va unificar els horaris dels països integrants el 1981 incloent-hi el canvi d'horari d'hivern (bàsic) i horari d'estiu (avançat) afegint el motiu d'estalvi d'energia (posterior a la crisi del petroli de 1973).
Així anem amb canvi d'horari d'estiu a finals de març i d'hivern (ara endarrerit a finals d'octubre). Des de l'inici es va observar que alterava molt la vida dels infants. Sempre s'ha dit que alterava el son dels vells i que afectava molta gent en el seu rendiment laboral i professional. Fa vint anys que se'n parla, ara ja després de cinquanta anys, de suprimir aquest canvi estacional. Raons d'estalvi d'energia, raons de salut, raons d'unificació a la Unió Europea... però no es pren cap decisió i anar tirant.
Els romans ja organitzaven la seva activitat segons les hores de sol. Disposaven de rellotges solars i van perfeccionar-los amb l'analema de Vitruvi que observava el pas de l'ombra en una superfície amb diferent projecció segons l'alçada del sol, més alt a l'estiu, més baix a l'hivern. El referent eren els solsticis amb dotze hores de dia i dotze hores de nit. Quan el dia s'allarga: prima, tertia, sexta, nona, les hores eren més llargues i igualment dotze hores de dia i les vigílies de nit de tres hores prima, secunda, tertia, quarta més curtes. A la tardor hivern s'invertia: hores curtes de dia i hores llargues de nit.
Això va perdurar a l'edat mitjana i es va aplicar a les hores de resar. Els benedictins van incorporar les campanes per avisar l'hora del res que tocava un monjo amb major o menor exactitud. Quan els benedictins van saber dels rellotges mecànics al segle XIII ràpidament els van incorporar i aplicats a les campanes tocaven a l'hora del res sense distreure's. El monjo campaner solament havia de moure els pesos que accionaven els engranatges i sonaven les campanes. Això va uniformitzar les hores a temps igual, 60' tot l'any.
 |
| Sant Benet de Bages |
Vistos els arguments i contraargument del canvi horari, penso que seria intel·ligent considerar l'encert d'hores desiguals o temporànies. Els canvis horaris per norma són bruscos, contraris a la natura i a la biologia. Avui tenim noves possibilitats amb la tecnologia digital i la comunicació per GPS. Tanmateix els rellotges de referència son atòmics, de cesi o d'alumini. No tinc cap dubte que es poden programar els senyals de sortida flexibilitzant el temps de l'hora segons la durada del dia, amb major precisió que els romans. Tanmateix cal delimitar la zona geogràfica entre els paral·lels de referència dels països europeus, 36º N - 66º N. La modulació horària passaria desapercebuda, especialment per al nostre organisme biològic avui alterat. Els altres ésser biològics, animals i vegetals no han perdut el contacte amb la natura.
 |
| Rellotge atòmic de celsi |
