He llegit en imprès en català. La primera part, contundent i actual.
-->
La crítica d’un ‘outsider’
Juan-José López Burniol
La Vanguardia (Català) 16
de novembre de 2013
Cal posar objeccions
al poderós en el moment zenital del seu triomf; ja sigui americà, teutó, xinès, rus o patagó. Fa una setmana els vaig parlar d’un llibre sobre la deriva de l’elit financero empresarial que es
reuneix anualment a Davos. Per aquest motiu, m’ha vingut a la memòria una de les primeres crítiques formulades a una determinada manera de
contemplar la vida i d’entendre el món, que ha contribuït a portar-lo a la seva situació actual.
Es deu a
George Santayana.
En defensa de
la llibertat individual, Santayana va criticar des de la seva talaia
nord-americana –a començaments del segle XX!– la deriva
del sistema implantat per la democràcia
liberal, que, segons ell, no té per última meta la llibertat de l’home, sinó el progrés, és a dir, l’expansió o, el que és el mateix, el creixement econòmic.
Per això aspira a reemplaçar l’individu per una massa “estandarizada” en nom de l’eficàcia. En conseqüència –insisteix–, el liberalisme, que una vegada va professar la defensa de la llibertat, és ara un moviment per controlar la propietat, el comerç, la feina, les diversions, l’educació i la religió; només el vincle matrimonial és relaxat pels liberals moderns. “És una dissort –diu Peter Alden a The last puritan,
l’única novel·la de Santayana– haver nascut en un temps en què (...) la marea de l’activitat material i del coneixement
material s’estava elevant tant per negar tota independència moral”. Cosa que significa que la vida
queda reduïda a una
cursa darrere la riquesa, en la qual participa una massa dirigida per la
premsa i suggestionada per propagandistes i anunciants. El poble –escriu a Dominations and powers– ha estat alliberat
políticament en ser-li concedit el vot, i
esclavitzat econòmicament en ser agrupat en
ramats sota el poder de patrons anònims i caps laborals autoritaris, sense més credo que la producció mecanitzada i la consumició en massa, mentre els governs han
estat castrats per la impotència intel·lectual o convertits en tiranies de partits.
|
El liberalisme d’avui
no defensa la llibertat personal sinó la llibertat econòmica.
Lliure circulació de capitals, control policial de les persones
que emigren per necessitat econòmica, regulació i
control del coneixement dels ciutadans.
A qui li interessa realment l’educació
dels ciutadans?
L’OCDE es dedica a controlar els resultats
en coneixements que cal pensar pragmàticament: matemàtiques,
ciència (en singular). No es preocupa dels coneixements que fan pensar amb
interpretació necessària a partir de l’anàlisi
crítica.
Als directors d’escola
avui se’ls pressiona amb control de resultats. Un director que solament apunta
als resultats és un secretari. El director d’una
escola, com el director d’una empresa ha de tenir una visió de
futur pròpia, ha de tenir idea avançada
que és la que obre a l’excel·lència. En el cas de l’escola
serà el servei educatiu. Si l’escola és excel·lent,
s’assoliran els resultats que siguin possibles segons la realitat d’entrada
i les condicions del context.
Què voten els ciutadans? Què se’ls
deixa votar?... Allò que els partits polítics
han decidit. Ni els mateixos diputats electes poden votar amb llibertat i s’han
de sotmetre a la disciplina de vot del partit. Bon model de democràcia!
vaja! Vaja! Quin exemple!
Ciutadans de la democràcia!:
Teniu llibertat de comprar allò que més us agradi, és a
dir allò que més us hagin anunciat, allò que
compra la majoria... tots en ramat.
Llibertat de portar pantalons texans, llibertat de tenyir-se el
cabell, llibertat de penjar-se metalls per qualsevol part del cos, llibertat
d’escolar la música més anunciada.
Els governs!... Què són
els governs!... Tenim bon referent en les vicepresidentes dels governs. Hem
progressat. Són dones, la quota que fa quedar bé.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada