Una bona imatge de la Catalunya que volem on hi capiguem totes i tots.
El 1978 vaig dir en una entrevista a Ràdio 4 amb Ferran González que l'escola
catalana què fèiem a Coves d'en Cimany, al barri El Carmel, podia
començar amb el què els infants, nois i noies duien i que a la festa de
Nadal cantaven flamenc i tocaven la guitarra. Algú em va replicar i jo
vaig insistir en el deix flamenc de molts temes que cantava Maria del Mar Bonet.
Als mateixos alumnes de 12 i 14 anys jo
mateix els ensenyava a llegir català i els ensenyava cançons. Tenia un
extens repertori en català i els en traduia algunes però van ser ells
qui em van dir que no calia que els en traduís més que ja ho entenien. Sabien poc català
però havien activat la voluntat d'entendre'l i vull penar que anys
després, ja amb més mitjans, tindrien voluntat de parlar en català.
Sílvia
Pérez Cruz és avui un símbol real, viu i gratificant de la cohesió que
volem a Catalunya. Acceptat què tots hem d'entendre i anar parlant en
català com a llengua del país de tots, tots podem parlar i cantar en
d'altres llengües com ho fa Sílvia en castellà, en "andaluz", en
português, en English. Un símbol que avui no és possible a la Castilla
que ha estat absorbida per España (el leonés, el bable, la fabla...estan
arraconats).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada