Anant pel carrer d'Aragó de Barcelona he tingut pensament i sentiment semblant al d'en Santi. Jo vaig viure com la gent de pagès, pobre, vivint de subsistència, esperava algunes fests per refer el ventre. La festa de Nadal per aplegar molta família amb generositat, engreixaven els pollastres i si un any no hi podíem anar, ens enviaven, per recader, un pollastre viu, amb blat de moro, dins un cabàs cosit (1955). Per això, aquests rètols enllumenats, que per fugir de Nadal, la humanització de Déu i la germanor amb els més pobres, em desagrada totalment. És una burla de mal gust estètic i sense ètica. És egoïsta i ofensiu a la gent, creient i no creient, perquè ens presenta com a goluts decadents i d'amistat interessada. Nadal és per als cristians Déu que pren la condició humana i ens aporta la pau quan som gent de bona voluntat. És una relectura del Sol que reneix sense contradicció. Nadal va propiciar Pau i Treva. El pessebre ens identifica amb L'Evangeli com a poble de pastors que no persegueix la riquesa. No cal ser creient per celebrar Nadal com la festa de la fraternitat humana. Però no podem acceptar que ens duguin a un consumisme egoïsta i ridícul.
A Badalona, immigrants i altres persones sense sostre han estat trets de l'edifici públic desocupat on malvivien. Ara, a l'hivern, quan s'activa la societat consumista que oblida la pobresa (i defuig la paraula, dient vulnerables als vulnerats) anunciant les festes de Nadal. Han quedat al carrer, l'alcalde els ha foragitat i els immigrants de generacions precedents els han rebutjat. Altres ciutadans solidaris han actuat i Drets Socials ha posat mitjans transitoris a l'emergència.
La realitat social al nostre país encara és de pobresa, pobresa internacional. Desigualtat econòmica excessiva entre les persones. Desigualtat abusiva entre països per la competència econòmica. L'emigració sempre s'activa quan hi ha gran desigualtat i va a la cerca de millors condicions (El relat d'Abraham, l'emigració dels hebreus a Egipte). Avui, tot el món sap, per les pantalles, on es viu millor. No evitarem l'efecte crida (amb l'evidència a les pantalles) i hem d'activar l'efecte inversió i desenvolupament en origen. Les colonitzacions europees van ser d'explotació material i humana fils a l'esclavisme. Hi va haver accions, poques, de suport als pobles indígenes (les reduccions del Paraguai dels Jesuïtes). Avui, hi ha accions d'ONG humanitàries (a l'Àfrica, moltes) encara que massa intervingudes militarment. Cal activar l'establiment d'empreses als seus països, que inverteixin, organitzin i produeixin equilibrant despeses d'inversió, sous i manteniment sense pretendre un guany per als financers especuladors.
