A l'Hospital de Campanya de Santa Anna s'ha projectat el film documental.
“L'evangeli de la revolució” (2024), dirigit per François-Xavier Drouet, és un documental que explora la participació de cristians en les lluites polítiques de Llatinoamèrica durant la Guerra Freda. Basat en la Teologia de l’Alliberament, retrata religiosos i laics que van buscar construir el “regne de Déu a la terra” en llocs com el El Salvador, Nicaragua ,Brasil i Mèxic.
Proveït per l'Espai-Avinyó, centre d'acollida de l'Ajuntament de Barcelona.
Reporta imatges, diàlegs i testimonis de l'Evangeli cristià compromès en la lluita per la justícia front a l'explotació humana i les polítiques sotmeses als interessos econòmics, a països de Sudamèrica entre 1960-1990. Jaume Botey ja havia fet una precisió molt adequada. Teologia i alliberament. Teologia, la reflexió i presentació de la vivència de Déu, no com a teoria de l'alliberament sinó com a experiència interior personal i comunitària, en una societat oprimida per l'explotació humana. L'experiència de Déu, del Déu que clama per la justícia com ja van cridar alguns profetes i com Jesús va testimoniar en favor dels pobres i dels exclosos de la societat.
L'Església organització d'aquells anys no va avalar la teologia i alliberarament. El papa Joan Pau II havia viscut l'experiència del socialisme d'Estat, el règim comunista que havia marginat la confessió religiosa i no ho podia entendre malgrat la seva intel·ligència i cultura. És assumpte d'experiència personal.
Tanmateix, a Nicaragua on les comunitats cristianes van tenir un paper decisiu en el canvi de règim i alguns religiosos van ser ministres del primer govern, han vist com el president Daniel Ortega amb els seus addictes s'ha convertit en un dictador i repressor més. Sembla impossible. Els mateixos que van ser desautoritzats pel papa, després han estat perseguit pel govern.
Passats més de cinquanta anys, no guanyem la victòria, el què volem és guanyar la confiança.
Pot semblar que es aigua passada. Pot semblar que això correspon a Amèrica Llatina i no a Europa, a Catalunya. El passat, la història, no és solament record, és reflexió i es projecció sobre la realitat actual.
Hem oït al documental que lluitaven per la terra, per tenir terra i per tenir una casa. Aquí, a Europa i a Catalunya hi ha massa gent sense habitatge en condicions. Avui no es demana terra sinó que les entitats que tenen els diners de tothom no guanyin solament per préstec a interès i especulació en borsa o amb els habitatges. Han de produir progrés o gestionar un servei.
>>> Cal exigir que entitats com bancs, financeres i asseguradores dediquin un terç de la seva activitat a construcció i gestió d'habitatges de lloguer a preu ajustat. Ens han enganyat dient que tothom ha de ser propietari de l'habitatge des 1974 i així ens ha anat. Tanmateix la construcció d'habitatge públic, Instituto Nacional de la Viviènda i el rellei, Adigsa, també ha contribuït a la inversió per a especulació. Funcionaris que el 1976 van comprar pisos a Ciutat Badia com a inversió que van estar buits molts anys.
Hem oït que la causa de la misèria eren els terratinents i el capitalisme explotador.
>>> Ja coneixem el fracàs d'alternatives radicals a suprimir la propietat dels mitjans de producció i fer-ne un capitalisme d'Estat que acaba generant una nova classe social desenvolupant falta de compomís i corrupció. Doncs, mantinguem el sistema de producció capitalista com a capitalisme repartit 50+50, els beneficis nets a repartir, el 50% a empresaris i accionistes. el 50% a treballadors i productors.
Pot ser bona notícia estendre iniciatives socials sense rebel·lió però amb contundència. No és el canvi de règim, canvi de persones al govern, sinó canvi d'iniciatives alternatives que la majoria del poble obliga a prendre al govern. I que el govern de tothom sigui el govern per a tothom. I Tanmateix l'Evangeli de Jesús de Galilea no necessita gran doctrina: 1 Viure segons les Benaurances. 2 Orar amb el Parenostre. 3 Actuar com el Bon Samarità.
