dimarts, 27 de novembre de 2012

Un govern per la sobirania, la gent que és el país i la cultura. Ni govern dipartit (CiU), ni govern tripartit... GOVERN SOBIRANISTA.


MURIEL CASALS amb ÒMNIUM
aglutina 30.000 ciutadans






Si Mas dubta de comptar amb tanta gent que fa un país per a tots
...
Podem per aquesta vegada tenir un govern plural amb bona entesa?





Ni us passi pel cap això d’anar a eleccions si no hi ha manera!
Unes terceres eleccions?
Això seria el suïcidi de Catalunya,
la intervenció o cop d'estat motivat del Govern d'España
 



JOAN OLLÉ creador teatral poètic
ANTONI PUIGVERT un pensador
 creador d'opinió independent
                                                                          

 Si el govern suma voluntats [VOLUNTAT D'UN POBLE] no cal dubtar que farem la constitució d'un Estat democràtic, social i culte i també d'empresa productiva, científica i creativa.


ARCADI OLIVERES economista del fòrum social
JORDI ROGLÀ director de CÀRITAS
ajuda social on no arriba el sistema


SALVADOR CARDÚS  analista social
defensor de la independència


VICENÇ NAVARRO economista
corrector de les polítiques neoliberals


Totes aquestes persones i més representen millor la vida del país. S'ha d'escoltar els partits que tenen representació i els ciutadans que s'han acreditat amb la seva trajectòria ben coneguda.

ADA COLAU advocat dels empobrits afectats per la hipoteca


RAIMON filòsof de la cançó,
de lluita social i d'amor personal
SEBASTÀ SERRANO comunicador integral
per la construcció pesonal
ALBERT BACELLS
 historiador dels Països Catalans







Un govern fort? 
Què vol dir això?

JOSEFINA CASTELLVÍ
investigadora catalana internacional
VÍCTOR GRIFOLS
empresari català d'excel·lència internacional






GONZÀLEZ FAUS
teòleg per l'alliberament dels desastrats
Un govern que aplegui les voluntas dels qui fan la feina ben feta, dels que són coneguts i dels que no ho són tant però la diversitat de pensament i d'acció hi ha de ser reflectida. No és això molt millor que una majoria absoluta?
(Obsessió que ens ha quedat gravada de tants anys de monarquia, de tamntes dictadures).
JOAN SUBIRATS polítiques públiques pel benestar social























Cal incorporar també els crítics que aporten pensament, no els demagogs, defensors dels seus interessos.

CARME RUSCALLEDA
 creativa internacional de ciuina
JOAN CABALL pagès català
 del sindicat de pagesos



JODI SAVALL música nostra antiga,
música de prestigi internacional


























Recordem Prat de la Riba. Ell, de la Lliga de Catalunya. va encarregar grans empreses públiques als qui estaven millor preparats, encara que fossin d'altres partits. Ningú no posa en dubte la gran empresa de la Mancomunitat de Catalunya. És un bon referent. Ens va durar tant poc! Ara és l'hora de reprendre la política de consens i convèncer cada vegada més ciutadans. Partits polítics per impulsar correnrs de pensament però governs de consesns i diàleg per a una acció conjuntada.



dilluns, 26 de novembre de 2012

No són 100 diputats per Catalunya Estat. Ha estat una decisió arriscada.

Mas no té la majoria suficient per a iniciar el procés constituent d'Estat, un procés reconstituent de Catalunya nació documentada amb institucions reconegudes el segle XIV amb un Parlament, una Diputació del General i un Tribunal de justícia. No és pot anar a Catalunya estat d'Europa per la dreta ni pel centre. Solament s'hi podrà anar amb polítiques de progrés social i amb control de les polítiques econòmiques d'holocaust d'un liberalisme deshumanitzat. Una majoria de Mas, una majoria de transició nacional, hagués pogut fer front al centralisme rentista inculte i poc industriós de l'España d'esperpento de Valle Inclán. Una majoria de Mas qui ha sabut presentar la causa de Catalunya internacionalment hagués permès una transició més planera però més lenta. Són 87: caldrà arribar a un acord raonable, proporcional. Si s'assoleix tindrà una força superior a la que hagués pogut tenir un partit amb majoria absoluta. I si els socialistes fossin el que han de ser (Raventós, Pallach, Obiols, Lluch... ). Imaginem!
  • Artur Mas Artur Mas 50(62)
  • Oriol Junqueras Oriol Junqueras 21(10)
  • Joan Herrera Joan Herrera 13(10) 
  • David Fernández David Fernández 3(0)
Ara hem de seguir com estem, fent pena, o avançar amb una transició nacional i social. Esquerra Republicana de Catalunya i Candidatura d'Unitat Popular han de ser considerades per qui té la majoria. Iniciativa per Catalunya - Verds té solidesa suficient per ser considerada també.

Si no és així reproduirem el corral ple de baralles




Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat
.

Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.

I els quatre rius de sang
cada vegada més grans
i un espès silenci,
tallaven tantes mans...
I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.


Terra polsosa i vella
on creixen noves mans,
on mils i mils de boques,
cansades de silenci
es disposen a parlar

des dels quatre rius de sang.
              Raimon (1967)



A aquells Ciudadanos que no volen parlar en català, que falten al respecte bàsic, no se'ls pot ni escoltar. Quan parlin ens taparem les orelles. Sempre hem defensat acollir els nou vinguts, a aquells que encara no han pogut aprendre la llengua del país. Però aquests què sabent la llengua, no volen parlar-la són una ofensa a la gent senzilla, són el nou lerruxisme que vol tenir un contingent de població de segona categoria, subordinat. I ja ho veieu, són els qui han incrementat més el seus votants. Són els que estenen la demanda d'ensenyament en llengua castellana trencant el nostre model d'escola comú i de cohesió social.

La diversitat d'opcions polítiques al Parlament de Catalunya és una mostra de democràcia avançada. El bipartidisme és com la restauració monàrquica un frau. Però ara cal la responsabilitat de tots els partits per governar per a tots els ciutadans. Li deu tocar prendre la iniciativa a Mas. A veure si serà capaç de comptar amb el màxim nombre de diputats. Si ho aconsegueix, tindran junts més força que si Convergència i Unió dominés per majoria absoluta. Majoria absoluta, no. Majoria democràtica, sí.


Eleccions al Parlament de Catalunya 2012
Electors                  
5.257.960 100%  
Escons totals
135
Vots comptabilitzats:
3.657.450
69,56%
Abstencions:
1.600.510
30,44%
Vots nuls:
32.232
0,88%
Vots en blanc:
52.899
1,45%



diumenge, 25 de novembre de 2012

La trampa de la Llei d'Hont té solució. I és ben barata.

Si la participació és del 50%, solament s'assignen 67,5 diputats, és a dir 68.
Si la participació és del 60%, solament s'assignen 81 diputats.
Si la aprticipació és del 70%, soalemnt s'assignen 94,5 diputats, és dir 95.
Si la aprticipació és del 80%, solaemnt s'assignen 108 diputats.
Si la aprticipació és del 90%, solament s'assignen 121,5 dipuatts, és dir 122.
Si la participació és del 100%, s'assignen els 135 diputats.


Si la participació és baixa, es pot fer una retallada dels diputats/des. Uns sous i dietes que estalviarem. Podríem transferir els diners al fons de beques de menjador i ajuts per sortides dels alumnes que han estat disminuïs sense preveure les conseqüències personals greus.


La trampa hi ha sigut sempre. Les matemàtiques són formals però aplicades, són aplicades per humans (politics, economistes, tecnòlegs...) que no són innocents. Pensen i parlen. Però en aquesta ocasió ens aboquen a l'arbitrarietat, a la teoria del caos... i això de la votació política és cosa sèria. No anem al bingo però en aquesta ocasió ho semblarà. Un vot pot determinar un diputat i un diputat afavoreix o impedeix majories.

Aquest bingo de repartir-se els diputats corresponents als qui no voten, per emprenyada, per indiferència o per comoditat és un 1r frau a la democràcia. S'ha de reformar la llei electoral.

L'absolutisme de la majoria numèrica és el 2n frau a la democràcia. Qui tingui majoria ha de fer una pràctica política democràtica i comptar amb els represnetants dels ciutadans d'altres partits.

La disciplina de vot dels partits polítics és el 3r frau a la democràcia. Els diputats són representants dels ciutadans, no dels partits. Els diputats han d'actuar amb ciència (coneixement) dels assumptes i amb consciència personal (conviccions) i social (aspiraciosn dels ciutadans).

Quin país! Quina democràcia!
Això es possible gràcies a l'educació inútil per a la democràcia, útil per al consum i que deixa exposat a la massa que fa el què fa la majoria sense pensar.

divendres, 23 de novembre de 2012

≥ 100 diputats per Catalunya Estat (ut) perquè España no té cura

Eleccions inevitables, després de dos anys de govern CiU, després de set anys de govern PSC, ER, ICV. Si un Estat(ut) va quedar retallat l'ut i ara solament podem optar per Estat.

300 anys que ens van voler reduir a província espanyola. A finals del segle XIX hi va haver voluntat regeneracionista per la cultura: Institución Libre de Enseñanza, Noucentisme a Catalunya però no van poder amb l'España rància. Acabo de veure l'excel·lent posada en escena a la Biblioteca de Catalunya de Luces de bohèmia de Valle Inclán. España ese esperpento que sigue siendo. Amb actors catalans que ho fan la mar de bé en castellà; perquè no? Deixa clar que España era ja a principis del segle XX un  país inculte, supersticiós i carca. España no té solució doncs no ha acceptat l'ajuda de Catalunya que ha estat motor econòmic i porta d'entrada a Europa i en canvi l'escanya amb els impostos que recapta i retorna en quantitat molt menor. I nega el corredor meditarrani. Nosaltres farem l'Estat propi però no ens caldrà posar fronteres i ells faran misèria si renuncien als productes catalans. No podran fer-ho.

I els presidents d'España són ja un reflex de la cultura d'esperpento. El d'España no parla cap altra llengua que l'español i el parla malament. El president, els presidents de Catalunya tots (llevat d'un que va fer el paper de la trista figura encara que duia els seus fills al col·legi alemany) parlen diverses llengües (anglès, francès, alemany, italià).

Fem Catalunya un Estat d'Europa i España s'haurà de regenerar en benefici de castellans, gallecs i vasco-navarresos.

Cal una majoria clara per tapar la boca als què han faltat al respecte a Catalunya, als  ciutadans de parla catalana  i als ciutadans de parla castellana. Una majoria clara perquè ningú torni a pactar amb els polpulistes i lerruxistes. No podem repetir  l'error de Cambó a Madrid el 1919, de Pujol pactant amb els populistes per comptes d'Esquerra Republicana el 1999. Amb una majoria inqüestionable Mas ha de comptar amb tots els qui han contribuït a fer progressar el dret a decidir que avui és causa de ja majoria de ciutadans de Catalunya.

D'altra banda, esperem un canvi general de la política de govern de Catalunya. Que com Prat de la Riba es doni els càrrecs als més capacitats i no solament als del partit i menys encara als que s'han quedat a l'Administració permamentment, de càrrec en càrrec, manera segura de ser incompetent.

I qui assoleixi la majoria serà per la majoria del poble que està patint les coseqüències de l'estafa econòmica de l'especulació que no genera producció ni llocs de treball. S'han venut la pàtria: prefereixen importar sense compromisos laborals i amb majors marges de benefici encara que destrueixin el teixit productiu. No és estrany que els sectors econòmics empresarials siguin els més reactius a un estat propi si volen guanyar sense deures empresarials. Que els va bé l'España d'esperpento, inculta? Dons que se n'hi vagin! Nosaltres som un país de cultura amb raó acció i emoció que convertim amb pensament, producció i sentiment.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga general DEL 14 N

-->




Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga general convocada per les organitzacions de treballadors d’Europa.

La situació econòmica causada per especulació financera i economia de mercat sense regulació (la lliure competència és la llei del més fort, trust o cartel empresarial) és una estafa i un abús de poder contra els ciutadans treballadors.  A la Unió Europea s’hi afegeix l’abús dels països més rics que actuen amb posició de domini abusiu.1
Els nostres governs, tots els governs elegits democràticament, estan segrestats pel poder econòmic no elegit democràticament que els imposa les mesures econòmiques: reduir la despesa pública, controlar la inflació de la producció i incrementar els impostos als ciutadans. Això sí, salvar amb diner públic els bancs, quan han retirat els beneficis dels darrers quinze anys. S’haurien de salvar ells retornant els beneficis abusius que han dut  a la “crisi econòmica estructural” – en diuen-  per gestió fraudulenta.
Darrera aquesta retallada general que no hi ha pas voluntat de recuperar, hi veiem un fre al creixement d’una classe mitjana que pot tenir opinió pròpia i pot pensar lliure de l’atontament general que han instal·lat amb el consum excessiu: de futbol i d’esports, de macroconcerts musicals amb alcohol, de culebrots de televisió i de programes de mal gust que exploten les misèries humanes.

Quan veig la desesperació de famílies  en atur laboral i potser sense subsidi. Quan veig persones que perden l’habitatge que ha perdut valor econòmic però no n’ha perdut el préstec hipotecari. Quan veig que neguem tota oportunitat de treball als joves, titulats o no titulats, i els neguem el dret a decidir la seva vida amb il·lusió. Quan veig que al nostre país d’abundància es llença de tot i s’incrementa la pobresa.
Em declaro en vaga com a acte públic de pressió, accepto la detracció proporcional de sou com  a mal menor, confiant que una acció generalitzada i contundent contribueixi a millorar la situació actual dels qui estan en pitjors condicions.

Sabadell, 11 de novembre de 2012


Martí Teixidó
mestre, pedagog, inspector d’educació


[1] Alemanya ens envaeix d’electrodomèstics i cotxes i què ens compra? Ens ajuda amb préstecs a un alt interès?. França ens ven producció agrícola i ramadera i impedeix que els entri producció nostra. El Regne Unit no entra a l’euro i actua de paradís fiscal legal d’especuladors.