dissabte, 23 de gener de 2010

30 de gener, 62è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Diada escolar de la NO-VIOLÈNCIA i la PAU

Música: flauta de pa. Imagine de John Lennon

No hem de passar per alt aquesta data a l'escola, a l'institut. Gandhi no és una llegenda, no és un mite.
Per als infants de Primària ha de ser notícia d'un home valent amb gran força, no un Harry Potter, que va voler l'entesa de tots els humans i la pau. Per als joves pot ser un heroi d'una gran aventura, molt més que un futbolista, un actor/triu o que Indiana Jones. Els infants vieun l'etapa mítica, els joves viuen l'etapa romàntica.





Mahatma Gandhi va ser un home corrent que podia viure la seva vida còmodament però va decidir enfrontar-se a la injustícia de la segregació racial a Sudàfrica, a la divisió social de castes a l'Índia, a la intoterància religiosa de cristians, jueus i musulmans, a la dominació política imperial d'United Kingdom, al monopoli econòmic de la sal... va aconseguir grans canvis en benefici de tots. I va morir a mans d'un pobre fanàtic. No va ser càrrec polític, no va ser sacerdot, no va ser capitalista, no va ser militar.

62 anys després, la violència engendra violència i no resolem cap dels conflictes. Els govern
s gasten i gasten en armament tecnològicament sofisticat, en milers de militars, en polícia a tot arreu, en plets i més plets als jutjats, en presons i vigilància...Tot això estalviat podria eradicar la fam, reduir les desigualtats, repartir la feina, garantir atenció sanitària a tothom, posar millors mitjans per a una educació eficaç i gratificant... Cal invitar a la no-violència de ben petits. Invitació, mai imposició. Sempre els quedarà la llibertat d'anar a la seva... Avui, es pot dir que cadascú va a la seva llevat d'uns pocs, petits gandhis que han vist que la no-violencia és el camí i l' ètica és l'amabilitat front a tot fonamentalisme o integrisme. Confiem que, anys a venir, siguin la majoria els qui optin pel camí de la no-violència però activa, la que denuncia la injustícia. Martí Teixidó



DIA ESCOLAR DE LA
NO-VIOLENCIA & LA PAZ
promogut per
l'inspector d'educació

Llorenç Vidal






Coneixem altres humans pacífics que han seguit el camí de la no-violència, que no han callat mai davant la injustícia i l'opressió i han contribuït a millorar aquest món: Martin Luther King als USA. Steve Biko a Sudàfrica. Óscar Romero a El Salvador, Lluís Ma Xirinacs a Catalunya, Pere Casaldàliga català a Brazil, Aung San Suu Kyi a Myanmar.











diumenge, 10 de gener de 2010

Política territorial - Territori political


Divisió territorial de Catalunya i circumscripcions electorals
Estem en un atzucac que ja va voler evitar Xirinacs el 1978 (Avui, 3 novembre). Aquest dia es discutia a Sau (Osona) el capítol d'eleccions al Parlament de Catalunya. Amb una sola cambra, calia articular la gran concentració de població a la conurbació de Barcelona amb "qualitat de vida ínfima" i "unes comarques molt vives però molt deprimides" El 1978 hi havia un Govern de la Generalitat provisional però amb el gran valor que hi eren tots els partits polítics amb representació democràtica (15 de juny de 1977). Era el moment d'aprovar una divisió territorial que determinaria circumscripcions electorals doncs, qui "guanyés" les primeres eleccions al Parlament de Catalunya no voldria canviar l'statu quo. Xirinacs va endevinar què faria Pujol (1980-2003) que va anar apartant/ajornant/impedint sempre la divisió territorial de Catalunya. Xirinacs, polític del poble, defensor del poble havia d'haver estat. Pujol, un gran polític, amb coineixement i competència total, però sectari.

I ara què? Totes les propostes que hem vist són discutibles i per darrera interessades. Fins i tot la vegueria
de l'Alt Pirineu Aran que es justifica per nombre de població però que darrera té els explotadors turístics, activitat local però organitzada per corporacions externes. Amb els Plans Territorials Parcials s'ha intentat anar avançant o condicionar una opció i ara estem en el "cul de sac". A part d'algunes filigranes: una hiperComarques centrals i la miopia de seguir fent dependre el Ripollès de Girona (perquè és de la província?), el gran conflicte és com dissoldre les províncies, què fer amb els consells comarcals i com fer content tothom quan cadascú defensa el seu interès: si no ha de millorar, quedar-se com està.



Estudieu, estudieu bé la proposta de circumscripcions electorals de Xirinacs actualitzant les dades: distribució de la població, noves comarques, xarxa de comunicacions, activitat econòmica i qualitat de vida. Ell partia de la divisió territorial del 1931 (Comissió Pau Vila) i dels barris de Barcelona (Fabré-Huertas) amb dades demogràfiques de 1974. Garantia un diputat per comarca, un diputat per cada 50.000 hab¡tants, circumscripció a part per a cada ciutat i per cada districte de ciutat amb més de 50.000 habitants.

Si les circumscripcions electorals queden ben definides, la divisió territorial no canviaria tant quan una comarca forma part d'una vegueria o d'una altra. Sobra política de xerrameca interessada i falta coneixement-estudi i falta també política de compromís per la ciutadania.


Respecte a les propostes de vegueries posades sobre la taula.

Per començar, "vegueria" pot ser molt nostrat però si pensem que vol dir vicari, delegat, no anem bé. Volem tenir una organització territorial democràtica, no feudal. Millor parlar de regions per referir-nos a les àrees d'adminitració de la Generalitat però també àrees de representació política on el diputat o cap dels diputats ha de tenir atribucions i donar explicacions als ciutadans votants, als qui l'han votat i als qui no. (I de
passada, si tenim regions... Catalunya no pot ser-ho, ha de ser una nació)

No veig que es justifiqui bé Alt Prinieu Aran.
No veig que el Ripollès hagi d'anar a Girona quan sempre ha estat vinculat, i ho està, a Vic. En canvi sembla talment que és manté el medieval bisbat de Vic (sense Ripoll) que fa un arc fins a Igualada.
Osona es pot articular molt bé amb el Ripollès i amb la Garrotxa, ara que l'hem apropada per túnel de Bracons i que abans ja ho havíem fet pel túnel d Cap sa Costa.

Si els rius baixen de les muntanyes cap al sud, si les comunicacions han seguit les valls dels rius que hem completat amb túnels. L'Eix transversal, -mira que ha trigat... i no va arribar a Olot- és un eix de transports de Catalunya, no de comunicació humana.
Si Vic va aspirar a universitat i se li va reconèixer...
si Manresa té escoles uiversitàries politècniques... potser no es pot subordinar una a l'altra
Si l'escut de Catalunya té quatre barres verticals... i mai ha tingut organització central... Si hi ha gent de muntanya i gent de terra baixa... Per què fem una Catalunya central?
Què és avui la comarca el Barcelonès? O es fa la Barcelona metropolitana o es deixa la ciutat com a unitat amb els seus districtes a part.


El mapa veguerial que ha aprovat el govern GenCat el 02 de febrer de 2010

La llei crearà set vegueries, que coincidiran amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori i que són els següents:

* Alt Pirineu i Aran, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Era Val d’Aran.

* Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

* Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès.

* Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

* Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

* Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.

* Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Formaran part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona els 36 municipis que actualment formen part d’alguna de les tres entitats existents. Aquests són:

Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

Els partits trenquen la negociació per la llei electoral El desacord rau en el repartiment d'escons el 12 de febrer de 2010

Catalunya no tindrà llei electoral aquesta legislatura. La ponència de la llei ha acabat avui en un clar fracàs i la manca d'acord i les clares discordances entre els partits pel que fa al repartiment d'escons ha impedit que la llei pogués tirar endavant.

El model dels experts divideix Catalunya en set circumscripcions de la següent forma: 12 escons per a Tarragona, 14 per a Girona, 83 per a l'Àmbit Metropolità, 3 per a l'Alt Pirineu i Aran, 10 per a les comarques centrals, 8 per a Lleida i 5 per a les Terres de l'Ebre.

Ho havíem anunciat. No hem pogut evitar-ho. Així som els catalans. Solament ens posem d'acord quan estem acorralats (Recordem l'Assemblea de Catalunya impulsada per Xirinacs; sota una dictadura cruel hi eren tots).




Actualitzar la proposta de Xirinacs podria ser: 140 diputats per circumscripcions comarcals, o municipals a partir de 50.000 habitants (no de votants) de districtes municipals a partir de 50.000 habitants.

Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra, Segrià (355.444) 7 dip.

Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Anoia, Bages (381.691) 7 dip.

Ripollès, Garrotxa, Osona (227.121) 4 dip.

Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l'Estany, Gironès, La Seva (611.799) 12 dip.

Ribera d'Ebre, Terra Alta, Montsià, Baix Ebre (182.462) 3 dip.

Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Penedès, Garraf (789.603) 15 dip.

Baix LLobregat+Hospitalet, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme+Badalona, St.Adrià i Sta.Coloma (3.003.887) 60 dip.
i Barcelona (1.615.908) 32 dip.


El criteri més diferencial és: garantir que la comarca per sota de 50.000 habitants té un diputat i que les poblacions de més de 50.000 habitatnts són circumscripcions independents de la comarca o els districtes de més de 50.000 habitants són circumscripcions independents dins de la ciutat. Per pensar-hi sense interessos particulars. Martí Teixidó

diumenge, 3 de gener de 2010

ARA HAUREM DE PARLAR DE POLÍTICA DE SALUT A L'ESCOLA

post inicial 03/09/09. actualització 10/10/09. segona actualització 03/01/10

España cancel·la al compra de 24 mil·lions de vacunes de la grip A. Se n'han adquirit 13 mil·lions efectivament. D'aquestes se n'han aplicat 2 milions. Dels grups de risc s'ha vacunat un 22% dels previstos. A Catalunya la vacuna s'ha aplicat solament a un 20% dels previstos.

Podem coincidir amb els diaris afins als governs que els polítics encarregats de la salut pública han actuat amb responsabilitat. No tant en eficàcia directa encara que indirectament s'hagi assolit. Gens en eficiència, en bon aprofitament dels recursos. Ens surt molt car a tots.

Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por.

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres

i volem un món tot nou,
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,

amb el mar a quatre passes

i els que som companys i prou.

Ningú comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
I sabem la veritat... que hi ha mentida... guany abusiu
Que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida

de molt mala voluntat.

(lletra de Jaume Picas)




Els polítics d'España i de Catalunya venien condicionats per les decisions de la OMS que sorprenentment va modificar els criteris, modificació que coincidia amb els interessos de les farmacèutiques. Al seu torn, els metges facultats, semblen renunciar a la seva professió i prescriuen per a tots els pacients o consulatts, sense mirar-los la cara, sense voler conèixer els seus bons o mals hàbits de vida alimentària, d'higiene de vies respiratòries altes, d'exercicis d'estirament i respiració, de ventilació dels ambients. "Vostè té 85 anys... s'ha de vacunar!" I no li diuen res a l'executiu de 40 anys que malmenja, que fuma, i que està hores en despatxos amb aire condicionat mal ventilats que és qui més escampa el virus.

Donem gràcies a la metge doctora Forcades que va deixar el seu recer mystic monàstic per parlar amb coneixement per estudi, amb llibertat personal i amb compromís social. Ni va fer sermons moralistes vaticans, ni va va fer discursos de política partidària. Durant prop d'una hora va aportar dades, fets i coincidències gairebé sense conclusions i sense judicis valoratius... un exercici de ciència política del que cal aprendre. Les conclusions, les valoracions... deriven soles si hom no les filtra amb interesoss econòmics, polítics, socials.

La Dra. Forcades va aconseguir que no s'apliqués la vacuna a les dones embarassades i es va fer un disseny de vacuna especial per a elles. Gràcies.

Si el Gobierno de España s'ha estatviat 173 milions d'eurons, bé podem atribuir a l'acció de la Dra. Forcades la meitat o més de l'estalvi. Serà bo que els propers presidents de govern, de Catalunya o d'España, considerin si no seria convenient encarregar a la Dra. Forcades la política de salut pública. Perquè sempre es diu que cal incementar la formació de tots els ciutadans per a ser més competitius. Jo penso que per a ministres i consellers es recorre a les persones més capacitades científicament i professionalment en la matèria i, d'entre aquestes evidentment, els qui sintonitzin amb la política que vol impulsar la majoria política democràticament legitimada i que quedarà doblement legitimada per l'eficàcia i competència de la seva actuació.

Donem gràcies a les mestres i direccions escolars que han aplicat les mesures de protecció de la salut amb rigor i també amb alegria. Donem gràcies a les famílies que han aplicat normes d'higiene, de ventilació, d'alimentació enriquida amb vitamines o de lactància materna encara que els facultats metges confiessin més en els poders dels fàrmacs. L'eficàcia no s'ha d'atribuir a la vacuna sinó a les mesures que hem pres entre tots.

Evidentment, la Grip A segeuix present. De fet, les vacunes van arribar tard per a ser preventives. I ara sembla que han disminuït els casos d'afectats. Les festes de Nadal i Any Nou alegren la vida, activen endor¡fines cerebrals, ens donen més defenses i no és tan fàcil (estadísticament) que caiguem malalts. Ara ve el dur gener, la rutina per a molts que fa mal. Hi haurà nous casos de Grip A. Cal mantenir les mesures de protecció prevenció, les naturals en primer lloc que convenen a tots, especialment als infants, i per als adults amb independència que s'opti per la vacuna. Recordem les mesures que vàrem proposar al setembre.

Afegiré cinc orientacions per criteri propi si els doctors em donen permís,
jo que no sóc doctor en medicina, sí doctor en filosofia i ciències de l'educació.

Sols CINC ORIENTACIONS
però comprovades amb alumnes, amb fills, nebots i néts
i amb un mateix, debilitat per tractament necessari de cobaltoteràpia.

Farem una bona pevenció en infants si:

1 Tenen una bona ventilació nassal. Caldrà introduir la pràctica hindú de netejar el nas
fent passar aigua salina (disolució 0,05, al 5%), sense forçar entrada per un orifici i sortida per l'altre i pel coll.
Hi ha els vaporitzadors d'aigua marina que no són millors. Millor trobar una lota hindú.







2 Dosis intensives de vitamina C cada dia al matí, al llevar-se. Donen una cobertura immediata a les vies respiratòries altes: kiwi, llimona, taronja o mandarina. O bé mab dosis més intenses, comprimits liofilitzats de 500 mg.


3 Ventilar bé l'habitació i fer abans de dormir unes inspiracions profundes, com per renovar al màxim l'aire dels pulmons. Practicar la respiració de pit
i també la profunda de ventre, particularment els nens.




4 Prendre regularment alguns petits caramels de sucre i sucs àcids de fruita preferentment. L'ensalivació és protecció bucal i faríngea. D'altra banda els infants necessiten glucosa, el combustible cerebral, particularment els més actius. Han de ser caramels de fàbriques acreditades, no lleoplies fetes amb greixos de d'aviram o amb cotxinilla.


5 Parlar bé, vocalitzant i cantar sovint però no forçar la veu o cansar-la. (Compte amb la cridòria a les sortides). Si es detecta cansada, si s'ha de sortir fora on hi ha ambient més fred i humit: caramel a la boca i a ensalivar. És protecció.


No perdis la teva seguretat. Tu ets qui, després de ben informar-te, has de prendre les decisions.


I el blues és una acció molt eficaç contra la crisi, contra els tamposos. Cantant blues es pot dir tot.


>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>anterior
Amb coneixement: informació X formació evitem pre-ocupacions i ens ocupem, amb seguretat i amb accions fonamentades que ja haurien de ser evidents per a tots. Si mens sana in corpore sano, també podem dir que amb ment sana, clara i raonada, prendrem les mesures adequades per a una prevenció i, si algú contrau la malatia, els metges faran la teràpia corresponent.


Ja fa masa temps que ens empatxen cada dia amb la
GRIP virus A /H1N1. Fa temps que es parla de la necessitat de prendre mesures extraordinàries: retard del curs escolar, clausura de classes o escoles, reduir el treball presencial a les empreses si es pot fer treball telemàtic i... Tamiflu, Tamiflu, Tamiflu. (De Relenza, gairebé no se'n parla).

Teresa Forcades, metge doctora, monja benedictina, ha estudiat l'assumpte i s'ha decidit a explicar-ho com ningú ha fet. Una forma políticament compromesa de complir la Regla de Sant Benet: ora et labora / prega i treballa. Vegeu,escolteu i penseu. No hi veig demagogia, ni oportunisme sinó servei autèntic i desinteressat a la ciutadania.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.





La ministra de Sanidad de España contribueix a difondre mesures de protecció com: rentar-se els mans sovint, no fer-se petons, no donar-se la ma, emprar marcaretes si hi ha tos... Però ministra i consellers surten de la reunió, i davant de les càmeres de televisió fan un espectacle de petons i petonets. (Com que deuen ser dels falsos i no tenen afecte, potser no tenen efecte).

Però arribats al setembre, encara és hora que s'hagi de
concretar quines mesures es consideren de seguretat pública a les escoles. Vacunes sí, vacunes no. Del 20% a tots els menors de 14 anys, quan es pugui. I la vacuna prou experimentada no estarà abans del novembre. La vacuna, per concepte, és prèvia a l'exposició a la malaltia. Al novembre es pot vacunar?

Alguns directius i docents d'escoles i instituts estan actuant amb responsabilitat. Els pares-mares dels infants d'educació infantil han de ser reunits ja la setmana entrant i bé els han de dir alguna cosa, amb seguretat. Anar de "cagadubtes" -així es diu en català- és el pitjor que es pot fer i sembla que és el que fan els responsables superiors. I si no sa
ben que han de dir, que no crein expectatives innecessàries. Hi ha professionals que s'han posat mans a la feina com El CEIP Jacint Verdaguer que aplega informació a la seva web. El CEIP Carles Buïgas té preparada la reunió de pares-mares havent estudiat articles amb orientacions fiables i havent prevest decisions bàsiques com: sabó líquid i paper eixugador, normes sobre higiene personal...

De moment siguem conscients de la dimensió econòmica interessada. ¿Com s'atreveixen a donar xifres de previsió catastròfica els que mantenen patents i controlen els preus dels medicaments?

I d'altra banda, pensem en mesures d'higiene bàsica una mica més intensificada que caldrà tenir present amb els infants i joves. Això ja ho coneixem amb els "polls de cap": que si Mitigal, que si Filvit... quan amb vinagre al cabell i un gorro de natació a la nit, tots els polls queden intoxicats. Si ja ho sabien les àvies això!

I un exemple de l'absurd i les contracdiccions. S'ha parlat de tancar escoles, de retardar l'inici de curs. Jo no he sentit parlar de cinemes, teatres, discoteque
s, auditoris, reunions tancades... llocs amb gran concentració de gent i poca ventilació. Doncs els asseguro que és on jo, persona amb les vies respiratòries altes debilitades per un tractament de cobaltoteràpia, les enganxo totes malgrat haver anat perfilant i acumulant petites mesures de protecció amb les que tinc controlada la meva debilitat amb la qual convisc. Martí Teixidó



No seria millor haver evitat els petons, d'altra banda rutinaris?
No demanen mesures que puguin evitar la propagació de la Grip A? Començarem quan ja stigui propagant-se? Per què no aprofitem per introduir d'altres signes de comunicació i afecte? Mirar-se als ulls, a l'interior. Posar la mà al cor com fan els àrabs i mirar l'altre (altre com jo). Ajuntar les mans planes ben centrades fent un gest de reverència amb el cap com fan els hindús. Una ocasió de creativitat.



Govern GenCat - recomanacions per afrontar el virus de la Grip A a les escoles

FaPaC orienta

Associació Catalana d'Infermeria orienta


Hospital Sant Joan de Déu orienta


Preguntes més freqüents i respostes