dilluns, 14 de novembre del 2022

MALTA. Illa petita, plural amb llarga història. Podria ser la seu de Nacions Unides.


He viatjat a Malta, quatre dies, amb l'Institut Nova Història.


Viatge a Malta amb en Jordi Bilbeny


Títol de l'acte: Viatge a Malta amb en Jordi Bilbeny

Dates del viatge: 
del 7 al 10 de novembre del 2022
Organitza: Institut Nova Història i Agència Amunt Viatges
Número màxim de places: 25 persones.

 

Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' [Es refereix a Pere Alzina, biòleg]



 

 

 


Viatjar a Malta, un arxipèlag (amb Malta, Gozo/Ghawdex , Comino/Kemmuna...) Estat independent des 1964, és fer un estudi d'observació directa (empiric), de comprensió integral (interpretatiu): pedres, roques i monuments; vegetació, fauna i cultius; topònims, inscripcions, rètols a la vista; parla maltesa, deix i mots; intersecció de llengües maltès i català, i també espanyol, portuguès, francès, anglès, turc o llengües del Nord d'Àfrica (Tunis). Però els referents  històrics catalans han estat capgirats i presentats com a castellans (espanyols).

 

El filòleg Jordi Bilbeny, orientat a la lingüística històrica, comparada, aporta a la història ciència, una nova perspectiva que completa la metodologia històrica convencional basada en estudi de documents. Descobreix (destapa) ocultacions i manipulacions clarament intencionades sobre la Història de Catalunya anterior a l'absorció i sotmetiment de la España centralista però mancada de la cultura del centralisme francès per excel·lència. Avui mateix, 14.11.2022 El Español, diari digital,  parla de 'Malta, un destino impagable: todos los pueblos que han transitado por este pequeño archipiélago han dejado su huella' i esmenta: romanos, àrabes, caballeros de San Juan, britànicos, franceses y españoles' (?) Ni esment dels catalans que hi van ser de 1283 a 1530 com a catalans i l'illa va ser cedida per Carles I,  rei de les Espanyes: Castilla i Aragó, als Cavallers de Sant Joan per frenar el pas dels turcs. Molts dels cavallers eren catalans encara que en documents solament es parla de Castilla i Navarra. Ho prova que el 1565 amb el setge del turcs van ser ajudats pel virrei de la propera Sicília, virrei de Catalunya. El documents oficials han engolit els catalans en la denominació d'espanyols. [Algú deu haver advertit l'autora Pilar Ortega, doncs posteriroment ha suprimit españoles i acaba en franceses...]  L’Orde de l’Hospital es dividia en “llengües” o nacions, en què s’agrupaven els cavallers segons la seva procedència: Alemanya, Alvèrnia, França, Provença, Castella (que incloïa Portugal), Itàlia i Aragó (que incloïa la Corona d’Aragó i Navarra). Cada llengua comptava amb la seva residència, anomenada alberg. Els cavallers catalans de la llengua d’Aragó, que utilitzaren com a únic idioma oficial el català, van assegurar la continuïtat de la presència de la nostra llengua a Malta fins a l’inici del segle XIX. [Petjada catalana. https://www.petjadacatalana.com/petjada-de-cinc-segles-de-presencia-catalana-a-malta/].  L'aportació de l'Institut Nova Història està centrada en Catalunya, ocultada  o censurada pel nacionalisme excloent de Castilla per simular la unitat d'España. Però cal veure que és un enriquiment de la metodologia de la ciència històrica, o, més aviat,  una rectificació d'una metodologia restrictiva als documents. Els documents sobre els que es construeix la narració històrica, especialment els escrits,  no són documents primaris. Són documents intencionals que poden no reflectir la realitat i d'altra banda, poden ser modificats posteriorment. La veracitat dels documents no rau en coincidència amb d'altres documents, o que hagin estat citats i referits més vegades sinó en la sintonia que puguin tenir amb altres fonts d'informació alienes als documents, no documentals: mites i tradicions populars orals, activitats de producció i oficis, atuells de cuina, ceràmiques i vidres, vestits i revestiments, escuts i inscripcions ubicades en llocs sense prestigi, cançons i bufonades, festes i balls, rituals religiosos i profans... Tot contribueix a confirmar,  a posar en qüestió o a denunciar manipulació d'allò que s'ha trobat en documents oficials i prestigiats. Entre aquests procediments, l'aportació filològica és la que millor pot detectar les trampes, els enganys, la censura, particularment en el cas del català que ha estat traduït al castellà. El filòleg Jordi Bilbeny, s'hi ha especialitzat i en detecta tots els nyaps pel seu extens coneixement de les llengües, de les evolucions i transformacions, dels manlleus entre llengües i de les contaminacions d'ús. Les seves explicacions palesen que ha arribat a constatar unes lleis de transformació lingüística especialment en l'oralitat. Ho explica com si res, com a conjectura inicial que es pot confirmar o no. Per exemple: la illa de Gozo, en llengua maltesa és Ghawdex i d'immediat apunta: gaudeix, gaudir, gaudi. Tanmateix, Malta és un escenari petit d'allò més interessant per la diversitat de llengües que hi han confluït, en el decurs del temps (diacronia) i en el temps de L'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (la dels Cavallers de Malta). S'hi aplegaven monjors-cavallers en una organització que respectava les diverses procedències del Sacre Imperi Germànic i la diversitat de llengües era reconeguda com a identitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Tenint en compte que el català va ser la llengua de l’administració, la cultura i els negocis durant els gairebé 250 anys de domini directe de la Corona d’Aragó a Malta seria raonable trobar influències catalanes en el maltès, l’única llengua semítica (herència de la llarga presència àrab) oficial a la Unió Europea. Les encara incipients investigacions estan mostrant una alta presència de lèxic català en el maltès (segons l’investigador Pere Alzina entre un 15 i un 20 per cent): abbokkament, andana, anell, armirall, benestant, ġelat, gwardarobba, illuminat, iżolat, kap, kurda, moll, mastrudaxxa (mestre d’aixa: fuster de les drassanes), moviment, nord, novell, porporat (cardenal), rużinjol, tirabuxù…[ La petjada catalana en la llengua maltesa. https://www.petjadacatalana.com/petjada-de-cinc-segles-de-presencia-catalana-a-malta/ ]

 

 



 

La Guerra de Successió Espanyola va ser una guerra internacional de blocs per frenar un domini desmesurat. Amb l'escissió de la corona Austria-Hispania exigida per la política de blocs dels Estats europeus.  L'hereu rei borbó Felip Vè conservà Illes Balears, Illes Canàries i colònies americanes. Hagué de cedir a l'hereu rei àustria Carles VIè Països Baixos, Milà, Sardenya. Sicília amb Malta queden amb el rei italià Víctor-Amadeu II i Anglaterra es queda Menorca i Gibraltar però després de l'intent d'ocupació francesa de Napoleó, Anglaterra ha dominat Malta durant segle i mig per disposar de port a la Mediterrània i encara queda reflectit amb la llengua, amb les construccions angleses, amb els esports: hípica i golf i també amb les cabines de telèfons. Amb tot gratant una mica ja es troba vocabulari i expressions catalanes.


Així entre l'ocultació española intencionada de la catalanitat de Malta i el pes de l'anglofonia, Malta té llengua pròpia, d'arrel semítica amb moltes incorporacions, reconeguda a la Unió Europea, l'anglès és segona llengua d'ús habitual i excavant es troben els sediments lingüístics i culturals de la Catalunya medieval i renaixentista.





 
Malta, un passat de més de 5.500 anys 
mostra una evolució que ha integrat els diversos heretatges i se'n pot observar la continuitat evolutiva. 
 
Anterior a Egipte, palesa unes tècniques de construcció tan sòlides i caculades que s'hi poden homologar. Ciutats bastides en un entorn auster i de secà que havien d'estar molt ben organitzades. Temples amb espais funcionals i dissenyats amb bellesa i harmonia. Una arquitectura molt anterior a la de l'Egipte monumental, molt més possible en una gran civilització urbana agrícola fèrtil per l'aigua la que va engruixir-se amb una administració comptable i magnificar-se amb un faraó imatge de déu.  A Malta es pot observar amb major proximitat, veient la ciència-tècnica i pensant que no hi devia haver tan gran burocràv¡cia i explotació humana.



Malta, un present futur amb singularitat que podiia ser la seu de Nacions Unides com va proposar el filòsof Raimon Panikkar. 
 
L'evidència de la diversitat de llengües i cultures en el decurs de la història, la confluència de cavallers de diversos països i llengües amb una organització conjunta i la situació geogràfica com a pont de cultures: > occident, de pensament grecollatí, 
> orient, de coneixement integral, 
> meridió, origen de la família humana 
> septentrió, laboratori de ciència-tecnologia
 
L'Orde de Malta segueix vigent, actualment amb seu a Roma, El vaticà com a ONG humanitària. Participa en treballs i sessions com a membre convidat de Nacions Unides des 1994.  Segueix amb missions mèdiques, hospitalàries, contra la fam...
 «Els membres de l'ordre són ciutadans lleials dels seus països respectius; aquesta lleialtat no queda compromesa pel fet que formin part de l'ordre, la qual cosa constitueix un honor supranacional suplementari»[Assemblea General de Nacions Unides, 24, agost 1994. Annex].


Malta i es seu arxipèlag està en un mar d'enllaç entre orient i occident i també proper al nord d'Àfrica. Reconeguem el seu temps de catalanitat, les diverses presències de pobles i llengües, per interès geoestratègic però alhora gresol de convivència cultural.

Proposem i defensem que sigui la seu de Nacions Unides, organització de pobles i països per a l'entesa i la pau amb respecte a la identitat i diversitat. Una seu en un país petit,  en un lloc geoestratègic però sense ambició de domini, on els més de dos-cents Estats reconeguts s'hi trobin en condicions d'igualtat amb independència de la seva extensió, de la seva població i del seu poder econòmic.

 

La actual situación humana es lo bastante grave, y los fracasos històricos suficientemente elucuentes, como para justificar estos parametros. Es la misma experiencia histórica de la humanidad que debemos enjuiciar.  ¿Qué hay, o qué ha habido del hombre histórico que ha creado la guerra como una institución? ¿Qué confianza pouede tenerse en una sociedad que gasta, por término medio anual, 30.000 dolares por soldado y 500 por estudiante? (Datos de 1987). Cuando nos percatamos de que el hombre prehistórico, que se sentia amenazado por la naturaleza, ha dado nacimiento al hombre histórico, que ha terminado poniendo en peligro la vida del planeta, podemos -y debemos cuestionarnos sonbre el mismo proyecto "hombre histórico" y echar mano de su experiència de  seis mil años.(P.172). 

Raimon Panikkar 

El desarme cultural. Con esta expresión un tanto mordaz, queremos referirnos a la necesaria interculturalidad de un esfuerzo serio por la paz. No sólo la paz no es monopolio de ninguna cultura determinada, aunque haya culturas más o memos "guerreras", sino que, además, el mismo concepto de "paz" no es unívoco y tiene distintos significados segun las diversas culturas. Esto es lo que hemos significado diciendo que la paz es un símbolo antes que un concepto". (p. 67). 

[Raimon: Panikkar: Paz y desarme cultural. Booklet, Espasa Calpe (2002)]