dimarts, 12 de maig de 2009

Llengua i cohesió social. No suporten el bon model de Catalunya des de l'España acomplexada.

Què s'han cregut? Que han d'enganyar la gent?

















El texto publicitario, acompañado de la fotografía de una madre y su hijo esposados y con los ojos tapados, alerta de que la "miseria intelectual" que conlleva la Ley de Educación "sólo conduce a un futuro: la miseria moral y económica".

Més misèria intel·lectual que la de l'España del dictador Franco no s'ha vist. Per això no van convèncer i llengua i cultura catalanes, en mínoria, va seguir fent aposta per la cultura. Vegem sinó la producció de teatre, de llibres, de cançó, les traduccions de grans obres. Tots els que aprenen la llengua catalana són plurilingües. No així els que en un país on tenen l'oportunitat de parlar més d'una llengua es tanquen en la seva miopia cultural; no, són d'altres que els tanquen en reduccionisme cultural perquè els volen tenir per súbdits i aben que l'obertura a d'altres llengües ens fa més lliures i autònoms.


La millor alternativa de llengua a l'escola ha estat la de Catalunya. No separar els infants per raó de llengua, ni en escoles diferents, ni en classes diferents. I en això hi va haver total acord, unanimitat, el 1980. Ni Laureano Lopez Rodó parlamentari d'Alianza Popular i ministre estat de Franco s'hi va oposar. A qui volen fer mal?... A la gent treballadora, als fills d'immigrants. Aquests són els que més hi podrien perdre. Els qui impulsen el model, des de fora de Catalunya, Jiménez Losantos a la ràdio, Vidal Quadras pensionat a Strasbourg, no hi tenen res a perdre. Mireu com s'han ben retratat.

Llengua i educació. Una anàlisi política a parir de dades i fets.

Without data, You are just another with an opinion