dimarts, 10 de setembre de 2013

Consulta per Catalunya, Estat de la Unió Europea

Consulta sí. Perquè si no som una clara majoria, no ens barallarem, som gent de pau i cultura. Però no fem la consulta per passar l'estona, ni podem ara esperar el 2016 per via de les eleccions plebiscitàries. No hem arribat a pensar en la independència per arrauxament sinó perquè ens estan fent trampa, fa massa anys que ens fan trampa el governants espanyols.


I es que ara

  • Ens ofeguen econòmicament quan fem la millor aportació econòmica des de fa anys i no ens n'havíem queixat. Fan els fastos amb els nostres diners.
  • Ens avergonyeixen socialment amb aquests polítics impresentables per falta de llenguatge-pensamement, per falta de paraula i perquè no veuen la realitat. Quina vergonya no hem sentit amb la candidatura de Madrid per als Jocs Olympics de 2020. Ens semblava bé que Madrid fós olímpica com Barcelona però amb les imatges: Botella i Rajoy hem sentit vergonya. Ni saben llengües i no tenen vergonya d'anar pel món. Recordem la diferència amb Maragall, Pujol.
  • No ens respecten la nostra llengua una llengua de cultura com el castellà (ara ja millor dir espenyol doncs nosaltres no som espanyols encara que parlem bé aquesta llengua)  i encara menys quan veuen que ens refem de totes.
  • No promouen la cultura sinó el folklorisme ranci, un folklorisme que no saben ni de qui és dins la diversitat de Las Españas. Al davant politics com Aznar, Aguirre, Cospedal... quina cultura mostren. A Catalunya els polítics més inclultes són els seus i els qui els fan en joc: Sánchez-Camacho, Cañas... si no poden ni parlar català vivint a Catalunya...
La desafecció d'España ha crescut any rera any per la política d'hostiliatt a Catalunya
Arribats a aquest punt, no ens podem fer enrera de la independència encara que no hem sigut independentistes.
Fa massa tard el ministre García-Margallo que diu que s'ha  d'encaixar  Catalunya a España. No podem encaixar en la cultura rància i carpetobetònica. Si el 1873 haguessin encaixat España amb Catalunya i les propostes federalistes de Pi  Margall no hauríem patit una guerra incivil i España seria un estat federal similar a Alemanya.


Una llarga història de 300 anys. Quantes vegades no hem cedit?  
Amb la Guerra del Francès, amb la mala Restauració de la Monarquia, amb les lleves de soldats al Marroc colonial, amb Cambó ministre de la Monarquia, amb la II República i Companys ministre, amb la Transició democràtica i Tarradelles passant per Madrid, amb el suport del govern convergent al PP, amb l'Estatut de 2006 "cepillado" por las Cortes Españolas.



1714 Ens van bombardejar i aplastar sense pietat. Ens van anul·lar els drets per decret de nova planta. Els catalans vam aguantar i posat a fer feina: indústries de ferro al Ripollès, la indústria llanera, cotonera i de filatura, tissatges i estampats,adobs de pells i fabricació de paper. I quan ens van permetre el comerç els indians van anar aplegant capital que van destinar a la mecanització (no a la compra de títols nobiliaris com els senyoritos espanyols).

1814 Després de la Guerra del Francès (en la qual vàrem ser fidels a España) es va accelerar el procés d'industrialització amb vapors, ferrocarrils... i teixits que van igualar els de Manchester, fins que Catalunya va ser identificada com la fàbrica d'España. Entretant els liberals españols anaven fent disputes i cops de mà sense organitzar l'economia: xarxa de trens que no duien res.

Catalunya a més d'industriosa havia fet l'impuls cultural amb la Renaixença o Romanticisme català que passava per recuperar la llengua pròpia que havia estat considerada llengua de pagesos. Mossèn Cinto entra a Barcelona amb barretina i la llengua del poble i guanya els jocs florals de la burgesia urbana. És el nostre Goëthe, una mica retardat en el temps amb els símbols de L'Atlàntida i El Canigó.

1898 Derrota d'España que no va tenir diplomàcia per negociar la independència de les darreres colònies: Cuba i Filipines, i es va perdre un comerç que va afectar molt els fabricants i comerciants catalans.

1898 Consciència de poble, de llengua. Escola en llengua catalana, Lliga catalanista, després regionalista. Prat de la Riba i les diputaciosn catalanes.

1914 Constitució de la Mancomunitat de les quatre diputacions de Catalunya. Prat de la Riba, Eugeni d'Ors, Rubió i Balaguer,  Puig i Cadafalch, Rafael Campalans... tot per l'educació i la cultura del poble, sense barreres ideològiques. Bibioteques, escoles, traducció dels clàssic al català (Col·lecció Bernat Metge), Escola del Treball. Institut d'Orientació, Higiene i Salut Pública... Ho trenca el dictador Primo de Rivera el 1923.

1931 La República Catalana dins la Federació Ibèrica proclamada pel presidnet Macià. Cedim i acceptem fomar part de la República Española i ens prometen un Estaut d'Autonomia. A España tornen les dretes organitzades amb la CEDA i empresonen el president Companys. Catalunya no és d'esquerres però al davant hi ha una dreta culta: Ventura i Gasol, Pi i Sunyer...

1936 Alzamiento Nacional dels feixistes espanyols i Catalunya està a la defensiva, les esquerers es radicalitzen i fan disbarats. El front de guerra és destrossa de la joventut i orfenesa de la infància.

1939 La postguerra i els crims de covardia del general Franco. I tots els pensadors cultes i compromesos exilats. Tornar a començar, poc a poc, treballant.

1961 Creació d'Òmnium Cultural, discretament. L'Institut d'Estudis Catalans també es va reconstituint discretament. Tot per la llengua i la cultura. Montserrat i publicacions en català. Palau de la Música i  sardanes. 1970 Associacions de Veïns, Ateneus, Joventuts Musicals...




 
1971 Assemblea de Catalunya,  amb gent calra com Lluís M. Xirinacs, amb tots els partits que volen Catalunya i Democràcia, perseguits per les forces d'ocupació espanyoles.

1976 Transcició democràtica? Catalunya col·labora amb España, segueix pensant que es pot regenerar. Els bascos van a la seva amb l'ETA darrera. Catalunya eradica els intents d'imitació. es catalans ens reafirmem gent de pau.

1980 Fem una escola per a tots, sense separar-los per la llengua. Els catalans som tots els qui vivim a Catalunya i els joves podran parlar tots en català. Tots els mestres procedents de fora de Catalunya han contribuït a fer la immersió amb la llengua catalana. Els polítics espanyols han vist que ens va bé, massa bé pensen ells, i després de 30 anys, ja el 2010, ens volen tornar a trinxar i posen davant un boc descarat com el Wert.

Des del 2007, Carod Rovira va apuntar el 2014 per a la independència i España no ha fet res per refer les relacions amb Catalunya, tot el contrari. La crisi/estafa econòmica deixa gent sense feina i els joves sense futur: Moviment 15M a les places. El 2010 sortim al carrer en manifestació pacífica, unitària però tant els fa. 2011 Consultes pel dret a decidir. 2012 Constituïm l'Assemblea Nacional Catalana amb integració de tots els grups i plataformes. 2013 Procés Constituent per a una Catalunya de progrés social.

I 11 de setembre de 2013
la Via Catalana, una manera alegre i compromesa d'anar aplegant gent, una festa de tots. Volem ser tots un sol poble, això sí, parlant en català, aplegant els nostre impostos i decidint la nostra maneta de viure. I els qui han vingut d'altres països i d'altres llengües sàpìguen què els acollim, que no han de renunciar als seu orígens i que esn agrada la diversitat de llengües perquè...

Catalunya, volem ser un poble noble, culte, ric, solidari, desvetllat i feliç
I ho serem l'11 de setembre de 2014.
















Demà serà un dia clar de cap a cap de Catalunya. Som-hi!