dissabte, 23 de febrer de 2013

Aquest món, aquest sistema polític ja no és possible. Novetat a Italia.

Una proposta diferent.  Qui sap on anirà?. Falta saber si el sistema democràtic l'acceptarà.
Perquè ja sabem que és econòmic, no democràtic. O no ha quedat clar arreu de la Unió Europea? O no és això la globalització? Fronteres a les persones, lliure circulació de capitals, paradisos fiscals per als capitalitzadors.



Una proposta diferent. Em resulta interessant.
  • Un còmic que ha fet el seu ofici,s'ha jubulat i diu que és ric, en té prou per viure.
  • Proposa jubilar la "classe" política, corrupta i ineficaç, atrapada pels tapats, la "classe" econòmica que no en té mai prou que no es jubila mai.
  • L'impulsor de la refundació democràtica no és candidat. Molt interessant.
  • Al marge de la televisió, aquesta finestra mítica enganyosa per la què es barallen tots els polítics (no els capitalistes que mouen els polítics).
  • Contacte directe amb la gent sense voler ser cap messies, un ciutadà que té l'ofici de còmic.
  • Tots els ciutadans hem de ser polítics. Hem d'enterrar la "classe política". Han de sorgir candidats, dinamitzadors a tot arreu. 
  • La politica ha de ser comunitària, l'economia cooperativa.
Moviment 5 Estrelles      M5E

Convé que sigui una proposta estesa a cada país de la Unió Europea, a cada pais subjugat a l'ecomonia industrial invasiva de Deutschland, a la producció agrícola prefrent de France, a l'a financera especulativa i tramposa d'United Kingdom. A la Unió Europea hi ha països de centre privilegial i països perifèrics. Els perifèrics del nord, petits, han trobat el seu forat i callen. Els perifèrics del sud, mal organitzats, amb polítics que han venut la pàtria són arrendataris dels grans (totes les empreses han quedat arrendades: Seat, Balay, Edesa, Laboratoris Esteve, Elbe...). Tot tributa fora. I com què no podem pagar, ens presten a alt ineterès.

I els ciutadans també ens hem entrampat: admirem els cotxes alemanys, compem a desdir (compràvem). Però avui encara, en divendres vespre entres a un restaurant normalet... Si no té reserva... és tot complet. Me n'alegro però no ho entenc. No puc anar al teatre sense reserva, tot és ple, i pago 2 € per cada entrada reservada. Això sí, 30 € per una obra que no té cap escenografia, dos actors excel·lents i res més. No accepto el teatre sense escenografia, no accepto l'òpera amb quatre fustes i papers. No compro el llibre més anunciat, el més llegit. Si tots alimentem la nostra intel·ligència amb el mateix, quin diàleg hi pot haver?

De moment, aquí cadascú a al seva: Indignats del 15.M, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Plataforma pel Dret a Decidir i Assemblea Nacional Catalana.

Ja hi ha persones que públicament s'oposen a aquest sistema econòmic democràtic injust. Però no prenen la iniciativa. Els sistemes acadèmics ens deixen ser progressites però perdem atreviment. Si estàs al sistema, parles però sembla que no t'atreveixes. Si estàs fora del sistema, sense establilitat professional t'atreveixes però potser estàs fora de la realitat.

Els còmics? Sempre hi ha hagut bufons a la cort. Els polonis són els actuals bufons de la cort i els polítics hi volen sortir. Tots riem, rebaixem la tensió i seguim aguantant el sistema... encara que fem un discurs crític intel·lectual.

Potser una aliança entre aquests que poden obrir camí, que no estan atrapats en el sistema, i després donar la veu i l'encàrrec als qui estan al sistema amb alternatives crítiques.

Còmics catalans, intel·ligents i compromesos amb el país i la seva gent, no en falten