diumenge, 5 de desembre de 2010

Nous aires per a la política d'educació

Artur Mas, diputat electe i cap de llista per CiU ha estat entrevistat per la comunicadora directora de TV3 Mònica Terribas. És el candidat a president de la Generalitat de Catalunya. Ha respost amb decisió i sense dubtes. Prioritats immediates: 1 la situació econòmica i l'atur, 2 l'educació i el fracàs escolar, 3 el concert econòmic com a primer pas després de l'Estatut retallat.

Ha quedat ben clar que l'educació és un assumpte clau i urgent. No ens podem permetre aquests resultats d'un 31% d'alumnes que no es graduen perquè hi ha condicions perquè tot vagi millor. Va dir que si li demanen una llei o norma, hauran de proposar que en retirin altres dues que es poden derogar. Els metges han de curar la malalia i els mestres han d'ensenyar i no pot ser que es demanin tants papers que els ocupen massa temps. Anirem més bé si el proper govern deixa de voler lluïr-se fent lleis i reformes, cosa molt fàcil com deia l'editorial del Butlletí dels Mestres de 1 de novembre de 1935 (que ja vàrem reproduir fa uns dies) i impulsa accions per superar els obstacles: compensar les majors necessitats i girar les males voluntats. "Eliminar els factors sabotejadors i omplir de voluntat i intel·ligència"

Doncs es veu que el futur president te bon coneixement d'aquestes realitats que ja deu tenir estudiades amb els consellers o conselleres que formaran part del seu equip. Comencem bé.

A l'educació de Catalunya necesitem aquestes orientacions que ens duguin a la finalitat: que els joves ciutadans "surtin ensenyats", que hagin assolit els coneixements necessaris i molts més, els procediments i les habituacions , cadascú segons la seva capacitat i voluntat. Estem empatxats de llei, decrets i normes de tota mena que per via telemàtica es multipliquen i poden arribar en qualsevol moment. ¿O és que els mestres i professors no saben quina és la se va feina, i la seva professió? I si alguns no en saben prou, que s'ho estudiïn, que s'organitzin però més lleis i més accions generalitzades de l'Administració no fan sinó baixar les defenses pròpies, com un excés de medicació antibiòtica baixa les defenses de l'organisme.

A veure si després de tantes avaluacions, tantes auditories, tants plans estratègics, tants plans de tota mena, tants programes d'innovació... arribem al nucli: a l'activitat d'aula on el mestres i professors ensenyen i han de guiar l'aprenentatge; on els alumnes han d'aprendre. Això és l'únic que justifica tot el sistema i finançament de l'educació i, repeteixo, amb tantes ocupacions, en general no hem arribat a l'aula, a la producció d'ensenyament-aprenentatge. MTP



Ara hem de procedir empíricament, des de les pràctiques pedagògiques. La normativa escrita està molt clara. La fonamentació teòrica ha estat insuficient. S'ha difós per normativa legal i s'ha volgut complir sense entendre. Hem passat dels objectius generals, específics i operatius (1970) a l'avaluació inicial, formativa i sumativa (1984), als objectius de capacitats i conceptes, procediments i actituds (1990), als indicadors, avaluació interna, externa i de sistema (1997), a les competències bàsiques (2006). Al fons de tot això hi ha pedagogia cert però, s'ha entès? I si no s'ha entès, tot és retòrica i es passa d'una a l'altra oblidant les anteriors. Hem quedat emborratxats: mestres, professors, directors i inspectors parlem i parlem; cadascú hi diu la seva; cadascú descobreix, inventa, innova... pèrò s'ha estudiat molt poc el sòlid patrimoni dels sistemes pedagògics del segle XX i el bon camí fet en els períodes de renovació pedagògica a Catalunya.


La primera renovació pedagògica catalana (1898-1923 i 1931-1939). La segona renovació pedagògica, no institucional, inicialment clandestina i sempre voluntària, (1965-1980) amb la Coordinació escolar (aapsa) i de mestres per la renovació pedagògica de la institució Rosa Sensat i de professors del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears amb les escoles d'estiu. Ara cal obrir la tercera renovació pedagògica, la que ha d'arribar a tota escola, institut i col·legi sense més normes legals. En tenim prou i de sobra, són adequades però no les hem aplicat, implementat, més que limitadament a alguns centres i durant el temps que hi ha hagut els professionals que les conduïen amb seguretat pròpia. Amb cinc anys podem posar a to la major part d'escoles i instituts públics perquè tenim professionals molt preparats però desaprofitats que han de passar al davant per liderar la pràctica pedagògica, explicar-la i fonamentar-la. On no hi siguin s'hi han de posar.



CONCEPTE D’UN ENSENYAMENT ORGANITZAT

——————

LES POSSIBILITATS. — I

En ordre a les possibilitats, imaginarem per un moment que tots els instruments de govern estan a la nostra ma...

És evident que per donar un sentit d'organització a l'ensneyament, com a cosa prèvia, començaríem per resoldre tant com és pogués tots les qüestions d'organització externa:... nombre d'escoles... nombre d'alumnes que cada mestre pot bonament ensenyar... edificis i material... serveis de tipus social... que necessiten principalment mitjans econòmics i voluntat...

... matar tot el que signifiqués abús o injustícia: el falsejament de la llei, l'incompliemnt dels deures i, sobretot els règims que en el fons són d'excepció i de privilegi a favor de classes determinades.

Aquestes providències... no arriben a l'entranya de l'organització docent... l'organització vital de la cultura que s'encarna en les institucions i en els individus i constitueix el nervi i la substància de la vida del país. No són mesures estrictament i específicament docents o culturals; són normes generals de bon govern, de bona policia, de bona administració, aplicades a l'ensneyament com a qualsevol altre ram de la vida pública.

Butlletí dels mestres, Núm. 133, 1 d'octubre de 1935.



CONCEPTE D’UN ENSENYAMENT ORGANITZAT

——————

LES POSSIBILITATS. — II


La qüestió no és únicament crear escoles, construir edificis i pagar bé els mestres, sinó aixecar el nivell de cultura. Amb els millors edificis i els mestres ben pagats hi pot haver un nivell de cultura baix. Però insistim-hi encara, què vol dir aixecar el nivell de cultura? Es podria entendre en el sentit de resoldre un tipus mitjà de cultura per a tothom. Però també es podria entendre en el sentit de crear avançades de cultura: nuclis poderosos dels quals sorgeixin els grans creadors, els grans pensadors, els grans savis que garanteixen el que en un país val més que tot, ço és, la independència, la personalitat cultural... Un bon nivell mitjà de cultura és susceptible de provocar la fomació dels nuclis d'avançada amb els seus savis i creadors, i viceversa, la creació artística i científica ha de repercutir en totes les capes socials i ha de contribuir, per tant, a aixecar tots els nivells. Nosaltres... les voldríem totes dues...

Com actuaríem, doncs, per a obtenir resultats ràpids i eficaços? Cercaríem el que podríem anomenar les claus de comandament... pensaríem a aixecar i millorar la Universitat... Caldria només vigilar en la millora de la universitat, a part de tota altra cosa, el mecanisme d'ingrés... la millora de la tasca universitària i la de l'ensenyament secundari que la precedeix, i en una segona fase, la de tot l'ensenyament primari.

Butlletí dels mestres, Núm. 134, 15 d'octubre de 1935.



CONCEPTE D’UN ENSENYAMENT ORGANITZAT

——————

LES POSSIBILITATS. — III


En ordre a l’actuació externa, sempre en la hipòtesi de tenir a mà tots els ressorts del govern, nosaltres obraríem amb molta parsimònia. Per això en la nota anterior accentuàvem l’esment en la recerca d’aquell ressort més eficaç.

Modificacions de plans, canvis de mètodes o procediments, de la Gaseta estant se’n poden fer molts. A qualsevol indret on fixi la mirada en el camp bastíssim de l’ensenyament, el ministre que es vulgui lluir sempre hi podrà dir alguna cosa. Però d’aquest desplegament d’aparell erudit o tècnic en l’esfera legislativa, a l’eficàcia real en el terreny pràctic, hi ha un bon tret.

No sabem que cap ministre hagi fet una experiència, al nostre entendre, del millor govern, del govern autèntic: l’experiència de veure fins on pot rendir un mal pla quan s’eliminen els factors sabotejadors i s’omple de bona voluntat i d’intel·ligència. El batxillerat de 1902, i els que el segueixen no vénen a ésser unes combinacions diverses de noms semblants? El que cal abans de tot és que sota el nom hi hagi la cosa, és a dir, l’ensenyament de veritat amb tots els elements, entre ells el mestres capacitat i complidor dels seus deures científics i docents, no únicament davant l’administració, sinó també davant la pàtria autèntica id el noi que és a la vegada la pàtria i la humanitat.

I aquest contingut no neix en la Gaseta ni en els projectes dels ministres, neix de la voluntat dels individus. L’incident del Quixot en el capítol de l’illa de Baratària, aquell delinqüent condemnat per Sancho a dormir a la presó, que diu que no hi dormirà, és una gran lliçó de bona política.

Nosaltres doncs, no tocaríem més que aquells ressorts que dins un procés més o menys llarg de convenciment o d’adaptació obliguessin els individus a moure’s i a millorar-se i a millorar el propi treball espontàniament, sense la qual cosa no hi ha cap reforma amb contingut veritable i que sigui, per tant, de veritable eficàcia.

Butlletí dels mestres, Núm. 135, 1 de novembre de 1935.



CONCEPTE D’UN ENSENYAMENT ORGANITZAT

——————

LES POSSIBILITATS. — V


Tenim només absoluta fe en les directrius profundes que són les directrius morals. No creiem que n'hi hagi prou d'organitzar externament associacions i comitès per a fins concrets, suposem per a l'ensenyament de la llengua materna, per al foment de les ciències, per a la reforma universitària, per a la creació d'escoles, etc., etc. Creiem només en el rigor moral com a substrat de tota organització possible. El rigor moral capaç d'informar primer els individus un a un i després les col·lectivitats que aquests individus integren. És a dir, nosaltres creiem que si no es produeix a la base una exigència extricta en matèria de cultura; si cada un de nosaltres no és exigent amb ell mateix rebutjant tota simulació en l'aprenentatge escolar en totes les seves manifestacions; si d'una vegada el saber positiu no es posat per damunt de les aparences de saber a què condueix el règim docent actual, si cada un no s'aplica en matèria d'estudis aquesta censura rigorosa i conscient, no creiem que hi hagi possibilitat humana d'aixecar des de fora el nivell cultural del país.

Butlletí dels mestres, Núm. 137, 1 de desembre de 1935.


Editorials de portada atribuïbles a Eladi Homs (segons l'estudiós investigador Jordi Verrié)

Butlletí dels mestres, Publicació del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



No afegiré cap comentari. M'he limitat a rellegir i seleccionar els paràgrafs més il·lustradors. Sorprèn que això sigui de 1935 i tingui tant de valor actualment. I els posicionaments que feien són directes i no es presten a entreteniments. Cal esperar que així ho faci el nou govern de Catalunya. MTP


Accions que poden donar un canvi d'orientació

Hem apuntat que hem de procedir empíricament, des de les pràctiques pedagògiques.

Cada escola, cada institut, ha d'analitzar la seva situació, necessitats i possibilitats. A cada cicle, equip docent o departament cal posar al davant el professional que pugui aportar major seguretat: saber pràctic docent i saber fonamentat científicament (la raó habitual "ens va bé", no és suficient). La direcció escolar distribuïda ha d'assegurar la direcció pedagògica i si no pot, demanar una incorporació externa. La inspecció d'educació ha d'estar present als escenaris escolars exercint la supervisió i assessorament en coequip amb la direcció i els docents. Pel principi de compensació, caldrà que es doni prioritat i més temps de dedicació als centres més fràgils.

El professorat haurà de dedicar més temps a elaborar recursos didàctics que a discutir assumptes. La productivitat interna del centre es multiplicarà a escala si es dissenya un mapa o taula de propostes didàctiques elaborades o propostes didàctiques necessàries que es posen en un fons cooperatiu gestionat pels centres de recursos pedagògics, ara teledigitals. Amb compromisos personals d'elaboració s'aniran cobrint buits.

Cal fer grups d'anàlisi i discussió de les pràctiques pedagògiques sense perdre'ns en paraules. Mira que ho tenim fàcil avui! Enregistraments directes d'audiovideo començant pels docents que poden aportat millor modelatge. La sessió d'equip pedagògic consisteix en contemplar, analitzar, fonamentar i discutir variables segons situacions diferents. Els millors documents del centre... a la xarxa digital (restringida) cooperativa intercentres.

La inspecció com a supervisió i assessorament extern pot aportar nous elements, donar a conèixer d'altres experiències i lliurar llibres d'un fons pedagògic prèviament seleccionat per a estudi i ús dels docents. El Departament d'Educació pot fer compres periòdiques de llibres que es vagin distribuint a través de la inspecció o a sol·licitud de docents als centres de recursos pedagògics.

Un altre vessant de les reunions de treball de docents s'haurà de centrar en l'estudi de casos d'alumnes, propostes d'intervenció i revisió del procés. Els casos més il·lustratius, sense identificació, poden ser escrits posteriorment per a extensió d'aquesta metodologia d'anàlisi professional. Es pot canalitzar a través dels assessors/es pedagògics dels centres.

Si el Departament d'Eduacció decideix editar fulletons explicatius s'han de posar a disposició del centres que els podran lliurar a les famílies dins els seves reunions periòdiques o entrevistes. (Els costos de la tramesa generalitzada per correu a les famílies han estat pura imatge i no han aportat benefici a l'acció de la institució escolar).

Zones educatives. Establertes per la Llei d'educació de 2009 atenent a criteris de proximitat coresponsabilitat, identitat, oferta equilibrada d'activitats. Queden clarament vinculades al territori i s'han d'acordar amb l'administració local o ajuntament. En els municipis grans la zona educativa ha d'incorporar el projecte educatiu de ciutat que ja poguessin tenir i s'aparta de la finalitat fer zones de dos o tres municipis amb identitat pròpia i diferenciada. Seria fer subdireccions territorials, un grau administratiu més que no aportaria res de nou. Altra cosa és entre municipis petits de comarques rurals que es poden identificar amb un projecte comú.

Plans d'Autonomia de Centre i Programa de Qualitat i Millora Contínua dels Centres. Són accions impulsades en els darrers cinc i deu anys. Són molts els centres que han millorat considerablement al seva organització i valoren la formació rebuda per documentar les accions de manera clara i sistemàtica. Amb tot, es tracta de sistemes amb rendició de comptes i auditoria externa que es fan sobre documents. Les pràctiques pedagògiques a l'aula, la relació educativa i el clima de motivació i activitats d'aprenentatge propis de l'empresa educativa no arriben a entrar-hi. Així mateix una polarització per la millora dels resultats desvia l'atenció dels processos educatius que són els que caracteritzen l'empresa educativa. Martí Teixidó