dilluns, 21 de setembre de 2020

Vivim la postguerra 2020 com la postguerra de 1940

 

 

Vivim la postguerra 2020 com la postguerra de 1940

 

El 1936 amb una rebel·lió i sublevació militar auspiciada per la CEDA que havia perdut les eleccions es va iniciar una guerra incivil que va durar tres anys fins  1 d’abril de 1939. La meva mare (de 15 anys) la va patir com una llarga guerra; el pare (de 22 any) al servei militar a Mallorca va quedar de la banda de los nacionales i va estar a la presó.

 

Ara han estat tres anys de guerra, va començat el 20 de setembre de 2017 per desactivar  l’anunciat referèndum de l’1 d’octubre de 2017. No el van poder evitar i es van enrabiar, més tocats de l’orgull que afectats per les conseqüències d’una consulta pacífica que posava en evidència la mala política del Gobierno de España.

 

Avui, derrotats, aguantem en silenci, esperem un temps millor i pactem amb la situació com hi van pactar els nostres pares encara que mentalment no ens els van derrotar, no ens han derrotat. A l’any quaranta, quan va néixer Raimon encara no havien mort tots https://www.youtube.com/watch?v=XhlmUIqD2H8&ab_channel=comandantecalicut  i van seguir deu anys de continues de condemnes criminals i penes de mort amb falsos judicis. Avui, segueixen judicis i condemnes de tanta gent que no han fet res més que dir que no acceptem aquest sistema polític disfressat de democràcia, d’autonomia i de justícia.  A l’any cinquanta, quan jo vaig néixer, treballaven submisos, parlàvem en català a casa i s’aguantava el Caudillo perquè hi havia feina i menjar. Als dotze anys vaig anar de colònies i no podia escriure als pares una postal en català. Llegia Cavall Fort i Tintin (en castellà o en francès). Als catorze vaig aprendre a escriure en català  amb el llibret d'ortografia de Jeroni Marvà d'Editorial Barcino i vaig llegir Els altres catalans de Francesc Candel.

 

Empresonats i tancats en cel·la vint-i-tres hores per causa de la pandèmia com amb el raccionament alimentari dels anys quaranta. Avui, amb silenci i inhibició dels Estats i de la desUnió Europea atenta a la seva guerra econòmica. La política és un joc d’interessos, sempre econòmics, disfressats de monarquia, de república o de democràcia (Maquiavel·li). I amb tot, hi ha gent que confiem en la política ètica per governar la ciutat, l’Estat (Aristoteles).

 

Però tot això, és superable com ens mostra la història. Es pot canviar la situació i fer una etapa renovada fins a la següent confrontació. Però no es pot fer res quan hi ha la causa més gran d’autodestrucció humana. Enemics confrontats amb els nostre interessos, n’hi ha i sabem sobreviure, pactar, negociar o el millor, dialogar.  El que no podem suportar, superar, resoldre és la desunió amb els qui hem anat colze amb colze, amb els de casa, amb els amics, amb els estimats. Catalunya, quatre rius de sang, https://www.youtube.com/watch?v=eV7ZUAonV3g&ab_channel=Raimon-Topic  quatre partits polítics trencats, quatre lideratges fracassats. Quatre defensors d’una Catalunya independent que no es pot desentendre de la nació, que si és nació ho és per la llengua i la cultura: Catalunya Principat, El Regne de València, Les comarques del Rosselló, El Regne de Mallorca.

 

Ens hem desentès de la nació-llengua, no ens enganyem. La nació llengua ens uneix, però la nació-diner és la que ens separa  i no hi ha cap diferència amb el castellà o el francès. Tots per la lògica econòmica, competitiva, dominadora del mercat. De tant en tant fan el trust per dominar més (CaixaBankia) i altres faran el mateix (Santbadell, SGParibas) per no perdre la partida.

 

Ja ho veieu. Ara poc es parla de llengua, hem de parlar ben segur de presos i exiliats polítics però  l’interès real està en l’economia, en el guany. Vaja que, per interès per la llengua i la cultura, ciutadans que fem la feina i estimem la gent, ens hem trobat enmig d’una guerra econòmica estatal i interestatal. I de tant en tant, fins hi tot els empresaris es justifiquen per conservar els llocs de treball i els polítics pels milions d’euros necessaris per a la despesa social.

 

He mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. https://www.youtube.com/watch?v=dUdUZJDE9V4&ab_channel=JuandeMondria Gràcies Espriu. Gràcies Raimon. De moment m’estalvio el paracetamol i confio resistir però ja no podem somiar allunyar-nos nord enllà, no son millors. A estones hem d'anar muntanya amunt o mar endins i a casa, sense fer passatemps, amb la música i la cançó poètica, ètica, estètica. Cantarem la vida. https://www.youtube.com/watch?v=TWmpSJYbz-4&ab_channel=AndreuRoca

Gràcies al filòsof de la cançó, al poeta de la cançó, al cantautor del pueblo. Somos como esos viejos árboles batidos pot el viento... Vamos a echar nuevas raíces... uniendo... manos contra manos hizando la igualdad. https://www.youtube.com/watch?v=qgOVPEVGtMo&ab_&ab&ab_channel=Canfranero



 

 

Martí Teixidó

Barcelona (1950)

dimecres, 20 de maig de 2020

Pla d’escolarització en situació de confinament


Pla d’escolarització en situació de confinament

PLAN DE ESCOLARIZACIÓN PROTEGIDA en evitación de contagios                       1
Ante la necesidad de mantener el máximo aislamiento de contagio COVID-19 en la recuperación progresiva de la escolarización: básica 6-12 años, propedéutica 3-6 años y académica 16-18 años
Plan de escolarización reducida, en grupo de alumnos y en tiempo presencial en situación de riesgo de contagio. Se articula en las tres modalidades de aprendizaje que ya deben formar parte de la educación básica. Actividad colectiva con el profesor, actividad personalizada y actividad en equipo.
  • Nota: Pensamos en profesoras, profesores, maestras y maestros pero sólo utilizaremos profesores o docentes. Pensamos en alumnas y alumnos, niñas, niños o adolescentes pero utilizaremos alumnos.
Escolarización presencial en semigrupo y en doble turno:      A  de 10-13 h;   B  de15-18 h
Medio grupo de clase (12-15 alumnos)
Opción horaria de la familia para mayor compatibilidad
Grupos estables, relativamente. Si se prolonga la modalidad pueden hacerse ajustes, variaciones o cambios a petición de familias.
Respetar vínculos personales asignando semigrupo de cada alumno con uno o dos compañeros, amigos próximos.
En tiempo presencial (3 horas)
  • Motivación y ocasión de compartir conocimiento, comunicando y escuchando, Modalidad conversacional (30’).
  • Presentación de tareas de conocimiento realizadas personalmente o en equipo que ilustren a los compañeros (30’). El profesor irá dando entrada a alumnos en sesiones sucesivas o equipos asegurando contenido y reconocimiento a todos. (Discretamente puede haber ayudado a los más inseguros; recurso Freinet).
  • Club de lectura de libro en común. El alumno lee en casa, se promueve que lo comparta i dialogue con familiares. El profesor ha seleccionado un libro sugerente, comprensible pero exigente, difícil, ya que el puede conducir-lo. De la lectura deben extraer-se temas de interés que puedan desarrollar alumnos o equipos. De la lectura el profesor hará aplicaciones gramaticales, ortográficas o de contrastación con lenguas (catalán/gallego/inglés/francés/portugués) ya cocidas.
  • Lección magistral o, mejor, comunicativa. Tema bien preparado por el profesor en estructura de contenido y presentación didáctica. Un tema clave del currículum escolar. El profesor es modelo de comunicación y organización del pensamiento. Debe incluir precisión, retos y preguntas. Que vayan pensando en casa y puedan dialogar con los familiares.
  • Módulo de creación: música, arte, museos, plástica, video creación, grafiti-arte (30’) Módulo participativo a partir de lo que aporten los alumnos cazadores de arte. El profesor siempre debe tener algo interesante en reserva. Puede intervenir especialista pero el profesor habitual debe presentarse como persona de cultura básica integral.
  • Síntesis. Orientación de opciones de estudio, investigación y creación (30’). Suscitación de compromisos personales de realización o de equipos de cooperación que podrán presentar en sesiones posteriores.
No hay tiempo de recreo. Son tres horas y una clase presencial articulada i dinámica como un programa de radio (puede haber cantos y sintonías musicales en el cambio de actividad). Salir al patio es una complicación añadida de vigilancia y de tiempo que no compensa.
Como en un pool de oficinas americano, los alumnos pueden llevar un botellín de agua o zumo (algún día se puede aceptar una cola) y bocaditos de desmenuzado seco (picos de pan, galletas, almendras, avellanas, anacardos… sin cáscara) que pueden tomar en cualquier momento mientras no intervienen y sin dejar restos.
Por supuesto, los alumnos podrán salir al lavabo en cualquier momento. Lo necesario es garantizar la higiene y desinfección. Mejor que no vayan todos a un tiempo pero debe haber un adulto asistente.
Un encuentro gratificante personalmente i cultural colectivamente. La actividades no son deberes escolares. Prever música y canción en cualquier transición. Aprovechemos para recuperar una escuela que canta poco, que respira peor. La canción es ortofonía, modulación y vocabulario. Cantar más a menudo sin música grabada.
En tiempo confinado (3 horas)
  • Aprendizajes instrumentales. Son de ejercitación personal i comportan repetición para su fijación (30’). La instrucción programada (Skinner, Crowder) tan adecuada para estos aprendizajes (operatoria, ortografía, vocabulario, lenguas; en secundaria resolución de problemas tipificados, pocos polinomios, ecuaciones, triangulación y trigonometría) todavía no está bien aprovechada. El profesor hará la supervisión para confirmar o reorientar.
  • Lectura individual de la asignación del libro común (30’). Sugerir la conversación con padres, hermanos mayores o abuelos. Se deseará intervenir en clase presencial.
  • Trabajos personales sobre temas de conocimiento, experimentos, documentación y estudio. Trabajos en equipo (2-4 alumnos) con buen guion, reparto de tareas y consultas o intercambios telemáticos (unidad compartida, chat, video, correo) (90’).
  • Actividades de búsqueda, investigación, invención y creación personal o colaborativa (30’). La historia de una canción o de un monumento, descubrimiento de un edificio singular, construir un autómata con material reutilizable (ideas de TV)… El profesor y los compañeros darán pistas de fuentes de información. El profesor organizará tiempos de presentación presencial o en videoconferencia.
Una previsión de dedicación de tres horas diarias. Si se consigue motivación personal, uno a uno, dedicaran más tiempo sin percatarse. Olvidemos el sentido tradicional de deberes. Se proponen tareas y actividades de cultura diversificadas según alumnos. Hay que potenciar la comunicación de conocimiento en familia. No procede uniformización ni corrección. Hay que suscitar actividad por iniciativa del alumno. La comunicación a compañeros es un estímulo y ya es una primera evaluación, autoevaluación.
La circunstancia de no poder tener el grupo clase completo se convierte en oportunidad. Cada profesor tiene asignados menos alumnos y focaliza la atención personalizada. Todos los profesores tienen asignados alumnos y será preciso completar plantillas con el referente de dos profesores para cada grupo y, consolidado, ya para el futuro.
Se deduce que el profesor también realiza las tres horas de atención a los alumnos supervisando actividades y con comunicaciones telemáticas, según posibilidades y también con mesura (sin crear dependencia).
Adaptación a las diversas etapas
Hasta aquí la orientación del plan que se irá completando según necesidades. Deberán hacerse adaptaciones a etapas escolares y ajustes según entorno familiar, social y geográfico. Al mismo tiempo es un proceso de re-formación del profesorado acorde con las necesidades y usos culturales actuales.
Educación Infantil (3-6)
No es adecuado éste ni ningún plan específico. En esta edad no podemos pedir que estén sentados en su sitio. Todo su desarrollo y maduración es proceso natural estimulado culturalmente. La actividad, la experimentación, es sensorial y relacional. La atención es múltiple, no concentrada. El movimiento necesario pues oxigena las neuronas. A partir de tres años ya hay actividad frontal y memoria motórica y episódica. Retener al niño, aquietarlo, es parar la actividad de desarrollo. Está haciendo un aprendizaje por desarrollo motriz, sensorial y cognitivo de forma integrada con el lenguaje.
La escuela no puede resolver  las dificultades de conciliación horaria familiar. Es un asunto social pendiente de resolver que el sistema escolar ha encubierto. Pocos parvularios tienen organización y funcionamiento no subordinados al sistema escolar. Debemos recuperar la “casa de los niños ” de Montessori que los liberó de estar sentados en pupitres.. En la situación actual de confinamiento la escuela puede dar apoyos a las familias que intenten organizarse en grupos de cooperación y conjuntar algunos niños en un hogar o en espacio escolar. La escuela, atenta, sólo actuará para compensar casos de necesidad extrema.
Educación Primaria (6-12)
El plan general ya corresponde a la etapa primaria y los maestros lo deben desarrollar con iniciativa y seguridad propia. Cada grupo atendido por maestra y maestro se subdividen según turnos horarios (en caso de necesidad, si hay espacio alternativo, se pueden hacer simultáneos).  Maestra y maestro podrían atender al otro subgrupo con una cierta alternancia. En situación normalizada, algunas sesiones de clase las conducirían ambos, maestra y maestro.
Entre los alumnos, aunque de forma estable se funcione en subgrupos hay que mantener el sentido de pertenencia y institución escolar. De vez en cuando puede haber asistencias cambiadas. Asimismo, los alumnos que están en casa, podrían seguir o participar telemáticamente.
Educación Secundaria (12-16)
El plan general se adapta a la etapa secundaria contando con mayor actividad y participación de los alumnos. Hay que respetar amistades personales aunque inicialmente pensemos que no favorecen el aprendizaje; ya introduciremos impulsos modificadores.
Educación postsecundaria (16-18) Bachillerato y Profesionalización
Es una etapa que ya precisaba una clara articulación de actividad presencial i actividad personal o de equipo. En situación normal la actividad de clase colectiva no debería superar las cuatro horas. Actualmente pedimos a los estudiantes  seis horas de clase que rinden poco y les asignamos tareas (deberes) que llevan a estudiantes a dedicar diez horas semanales para seguir correctamente. Sólo alumnos listos y con apoyo familiar siguen i a veces con cierto estrés.  Supone una semana de cincuenta horas que supera la semana laboral. Podemos aprovechar la situación anómala para mejorar de forma estable y en el futuro.
Acciones adaptativa necesarias que corresponden a la Administración educativa
Son actuaciones que comportan gasto publico, incremento de presupuesto económico. Conviene pensar en actuaciones que favorezcan la mejora de la enseñanza en situación normalizada y evitar gastos extraordinarios que en el futuro se echarían a perder.
Recursos docentes
La compleción de plantillas para una educación personalizada tiene carácter definitivo. Asegurar que cada grupo sea atendido de forma estable por dos maestros o profesores que conocerán a los alumnos, actuaran según convenga juntos en el grupo, desdoblando el grupo o uno solo mientras el otro dispone de tiempo de elaboración. Ratio actual EP 1,7pro/gru > +0,3 +0,1 atención adicional. EP Incremento 0.4. Ratio actual ES 2,8pro/18 h > +0,5 para cubrir 30 h. ES incremento 0,5. El gasto puede reducirse al absorber el sistema de sustituciones (costes de plantilla y de gestores) pues entre dos profesores que conocen a los alumnos y la organización se resuelve mejor que con coberturas breves de nuevos profesores.
Dada la necesidad de promover modelos de relación hombre-mujer en nuestra sociedad, es conveniente, especialmente en primaria, que sean maestra y maestro y también en secundaria cuando los adolescentes precisan de buenos referentes.
Espacios i equipos
No es recomendable hacer gastos en adaptar espacios para en el futuro tener que revertirlos. Mejor destinar el presupuesto de incremento a garantizar los equipos tecnológicos necesarios en el centro y que no falte equipo a ningún alumno.
Higiene i desinfección
Como en otras circunstancias siguiendo y ajustando las prescripciones de Sanidad al ambiente de la Educación..
Elaborado por Martí Teixidó i Planas, pedagogo dr.
Ha sido maestro, director, inspector y profesor universitario
15 de mayo de 2020

PLA D’ATENCIÓ EDUCATIVA a infants fins a sis anys d’edat, en situació de confinament


PLAN DE ATENCIÓN EDUCATIVA a infancia, hasta seis años de edad             2
Ante la imposibilidad de atender educativamente a niños menores de seis años en el ambiente escolar respetando su desarrollo motor, emocional i cognitivo integrado con el lenguaje por la complejidad de protección sanitaria de contagio, debemos pensar alternativas.
En unos días en que todos formulamos preguntas y faltan respuestas de alternativas presento las características de una alternativa pensada desde la pedagogía.
Nota: Pensamos en niñas y niños, y en adultos mujeres u hombres aunque sólo usemos niñas, niños, mujeres, padres, educadoras para no recargar 
Plan de atención educativa en grupos reducidos en hogares familiares. Organización pedagógica.
  • Agrupación de cuatro o cinco niñas con una cuidadora educadora. Preferible que las niñas i niños sean de distintas edades. Se crea un ambiente de complementariedad donde aprenden a ser pequeños o mayores aunque a veces, al principio, los mayores dominen el ambiente y se deba intervenir. Posteriormente, cada uno encuentra su lugar y el ambiente es tranquilo.
  • Unas cuatro horas/día (máximo cinco) y solo hacer uso de los días necesarios y suficientes con regularidad pues da seguridad a la infancia. No debe haber mucha diferencia entre unos y otros (un día / cinco días). Debe ser una sesión continua, de mañana o primera tarde.
  • El adulto, cuidadora educadora, debe tener la capacidad cultural básica de saber tratar niñas: haber sido madre, preparada por formación de educadora o de monitora, hermana mayor o experiencia au pair de haber atendido niñas o madurez i equilibrio evidentes.
  • El mejor espacio es un hogar familiar de una de las niñas, aunque algunos no serán aptos por estrechez  u otra causa. Un espacio suficiente para moverse y con material simbólico, psicomotriz y didáctico no excesivo. Condiciones de desinfección establecidas por Sanidad. La escuela puede proveer en préstamo algunos objetos, juguetes y recursos.
  • Un recurso fundamental, la lengua, la oralidad. La canción, buen repertorio. Da estabilidad emocional y une el grupo pudiendo decir todos a la vez (coral) i uno solo alternando.  Comporta articulación de lenguaje, se aprende por imitación, las neuronas espejo está muy receptivas en estas edades. Incluso hablando hay que ponerle una cierta musicalidad, entonación significante. El adulto que no pueda atender el lenguaje, no puede atender educativamente a los niños.
  • La narración o cuentos muy adecuada, fundamentalmente oral  para crear-se imágenes mentales y con expresión corporal para compartir sentimientos. Sin libro, al menos las primeras veces. El libro con imágenes, posterior, hace revivir y es un apoyo para expresar, para que cuente la niña.
  • El juego simbólico, no normativizado, aplicado a objetos o juguetes.  Construcciones libres o construcciones de imitación a la que hace a su lado el adulto u otro niño. Ritmos a partir de música, o sin música, (dedos, manos, pies, boca, maderas).
  • Sin crear inestabilidad, se puede cambiar de hogar pasados unos días preparando a los niños. (Iremos a tu casa, Mary?… Sí, mañana iremos todos a casa de Mary). En casos que ninguna de las familias pueda ofrecer su hogar, se puede habilitar un espacio de la escuela siguiendo el modelo de hogar familiar.
  • Deben agruparse las propias familias por parentesco (niños y niñas primas), por amistad de familias o por vecindad. La madres o padres, por turnos compatibles con el horario laboral, pueden hacerse cargo. Un adulto fijo o diversos por rotación clara y previamente anunciada a las niñas.
  • En algunos casos puede ser necesario encargar a una persona. Debe tener la confianza de los padres o se puede pedir a la dirección escolar que, con buen criterio, les proporcionen o avalen a una persona.
  • Ninguna familia se debe ver privada de atender esta necesidad. Precisamente necesitan ayuda las familias más desprotegidas cuyos hijos necesitan un ambiente educativo estimulante. Conviene prever el gasto económico repartido si no se puede resolver cooperativamente y se contrata de palabra a una persona.
Apunte sobre costes derivados
Aproximación económica. Retribuyendo 10 € /hora como mínimo.  Por 5 horas, 50 €/día a repartir entre cinco o cuatro niños, 10-12 €/día, 50/60 €/semana por niño. Cabe esperar que la Administración puede cubrir parte de los gastos de familias que no pueden hacer frente. Toda familia debe responsabilizarse, al menos con 2€/día.  No puede haber más complicaciones; se trata de un contrato o acuerdo de palabra. Será algo transitorio y es economía transitoria, no sumergida. Ni se puede declarar a efectos de impuestos, ni se puede justificar con facturas o recibos. Si es necesario, se establece que se declare previamente a la escuela y que la dirección supervise con garantías que no haya abuso. (Lamento que sea una tarea más para la dirección pero hay que asegurar que se conoce a las familias).
Es una sugerencia para activar propuestas necesarias y adecuadas a diversas situaciones. Pensemos todos, y en educación no ignoremos la pedagogia que es científica y profesional.
Elaborado por Martí Teixidó i Planas, pedagogo dr.
Ha sido maestro, director, inspector y profesor universitario
16 de mayo de 2020

dijous, 29 d’agost de 2019

11 setembre 2019. Una 8a manifestació és un pas enrere. No traurem els presos. No farem la independència





"Vam tenir una gran victòria l’octubre del 2017 perquè vam ser capaços d’anar junts tots, malgrat la negativa de l’Estat espanyol. El que va fallar va ser l’expectativa de diàleg amb l’Estat. Renunciar a la unilateralitat és renunciar a la independència."






Efectivament. Una majoria ciutadana política que va donar suport als representants polítics. No es van veure capaços o no era possible. El que no vam fer amb: Consultes: Dret a decidir, 9-N, 1-O. Com ho podem fer ara?


Després d'haver anat a eleccions Rajoy 21-D, d'haver tornat a eleccions el 28-A. Ja no havíem d'enviar representnts al Congreso de Diputados. Solament al Senado, cambra de les autonomies i sinó, res. Però hem anat seguint el que ens manaven per...? No hem tret els presos polítics, ni han pogut retornar els exilats polítics. Hem esperat i seguit el judici... Ara, esperant la sentència per fer què?... Si no ens atrevim a fer res...



"La resposta a la sentència ha d'implicar a tots els que estan en contra que estiguin a presó i que defensin els dret a manifestar-nos, a votar... Per això ho tornarem a fer. Tornarem a exercir els nostres drets. Si algú s'ho pren com una amenaça, té un problema"







Si esperem sentència, haurem begut oli, com esperant el judici, i com anant a eleccions, i... Si tots ens plantem a les presons l' 11-S durant el dia faríem més. No podem esperar.

L'11 de setembre. Jo no puc anar a una 8a manifestació de resistència i de rebaixes. No n’hi ha prou amb resistència reculant. Seran menys, menys de < 2.000.000.


Si no hem pogut els darrers dos anys, però tampoc hem desistit.... La meitat de la ciutadania està per la independència per establir una nova relació amb España, encara que els independentISTES són molt pocs. Molt parlar de voluntat de diàleg per totes bandes. El diàleg parteix de la igualtat i de la confiança mútua. No és el cas. Parlar sí però és inevitable fer-ho com a negociació. No guanyem la independència però tampoc ens han reduït i no tornarem al miserable Estatut aprovat legalment el 2006 que ells van atacar i els jutges van trinxar. Prenguem la iniciativa i demostrem que sí, que podem parlar. Podem cedir part però hauran d'entrar en la negociació i també cedir part.


Prenguem la iniciativa, intel·ligent, negociant amb fermesa. Descomposem la independència en els seus components. En qualsevol cas, una nova relació justa amb España.


Per la independència de Catalunya o nova relació amb España. Cedim part, han de cedir part.

INDEPENDÈNCIA en llengua, cultura, educació i comunicació.


AUTONOMIA I TRACTE JUST en economia, fiscalitat, foment i política d'aigües.


UNITAT en seguretat, defensa, energia i mediambient.



11 de setembre


Matí i migdia. Concentracions a les presons per la llibertat de les dones i homes polítics empresonats. Concentracions a plaça de Catalunya i plaça d'España pel retorn dels exiliats. Àpat de pícnic per agrupaments familiars, amicals i veïnals.

Vespre a les 18 h. Concentracions davant de tots i cada un dels ajuntaments de Catalunya. Sense cridar. Cantant. Repartir números individuals (com els de tires de rifes), per fer el recompte, sense trampes, supervisable.

Vespre a les 20 h. Recompte i tramesa de dades al centre de coordinació. Recompte en termes absoluts però fent el mapa de Catalunya per la independència o canvi de relació Catalunya - España.

Nit a les 22 h. Publicar els resultats de ciutadans que exigeixen la llibertat immediata dels presos i les garanties pel retorn dels exiliats. Donar a conèixer la disponibilitat a parlar, sense cedir a la independència com a poble de Catalunya i cedint en àmbits que ens vinculin a España amb una millor relació, una relació nova. Deixar clar que apuntem a la Federació Ibèrica de repúbliques que ja va proclamar el president Macià i que va cedir per facilitar la República española.





«Que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nacionalitat o que no ho sigui, té poca importància […] Essent intensament ho serà més que afirmant-ho entusiastament». «La independència no es demana, es proclama i es defensa». [Carles Cardó]
«Cal lluiatr contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”
[Carles Cardó, Lluís M. Xirinacs, Esquirols canten]
undefined
 
Lluitarem amb tota la força.
I guanyarem l’esperança
temps i temps negada arrancada i trencada, [Raimon]

















Els usos lingüístics, les actitud lingüístiques i l’escola científica i democràtica.

Els usos lingüístics, les actitud lingüístiques i l’escola científica i democràtica.

Els usos lingüístics, les actitud lingüístiques                                                                                  i l’escola científica i democràtica.
Martí Teixidó
A la Universitat Catalana d’Estiu, al curs de llengua, hem tractat de l’evolució de la llengua catalana en temps recents, de les normes lingüístiques (gramàtica, lèxic, models de llengua) i d’altra banda l’evolució de les actituds lingüístiques dels parlants.
Amb Verdaguer, la llengua catalana va anar de pagès a ciutat. Amb Fabra, ara fa cent anys, vam tenir una llengua moderna amb gramàtica unificada. Els anys 1960s vàrem fer escola en català malgrat no era permès i els llibres eren en castellà. El 1978 el català es va ensenyar a totes les escoles i tots els mestres es van reciclar aprenent la llengua catalana. El 1983 vàrem estendre l’ensenyament immersiu per a tots els alumnes de Catalunya. No es podia haver fet millor.
El 2003 amb la nova immigració de tant diverses llengües no vàrem fer bé l’acollida tot i que s’ha fet bé a llocs com Olot, Vic, al Segrià i d’altres. Es va estendre la idea que havíem de ser tolerants, es va parlar d’ ”interculturalitat”  o “melting pot”. El 2010 ens van apunyalar amb la sentència contra l’Estatut de 2006, justament perquè veien que la llengua catalana anava essent la llengua de tots. Sembla que el català ha cedit, ha cedit massa, i el castellà ens ve recordant que és la llengua oficial i que tothom és lliure de parlar-la i que no estan obligats a parlar en català. (Darrer cas: Lluís Bozzo a Palamós, 14 d’agost, quan un vigilant d’aparcament es nega a parlar en català perquè parla la llengua oficial).
Tres variables condicionants que han aturat el bon progrés del català: 1 Amb el coneixement de la llengua catalana per immersió no vàrem suscitar actituds de valorar la llengua, totes les llengües. 2 Amb l’extensió de l´ús de l’anglès i la poca eficàcia de l’ensenyament escolar de llengua estrangera es va tendir a anticipar reduint les hores de català. 3 Amb l’ofensiva d’una política recentralitzadora s’ha volgut retornar a la unitat d’España amb la llengua oficial i deixar el català a l’àmbit privat.
Avui, més que anys abans, es té coneixement de la llengua catalana al país. Superem el 80/90% amb la renovació generacional de la població que ha estat escolaritzada a Catalunya des 1980.

L’ensenyament, l’escola, ha estat el mitjà principal d’incrementar el coneixement del català. Televisió i ràdio han normalitzat la presència del català. A l’Enquesta d’usos lingüístics del darrer juliol es constata que de cada 100 ciutadans: 94 entén, 85 llegeix, 81 parla,  65 escriu. Però això no són usos sinó que és competència, no és ús habitual. També es diu que 70 inicien en català, però potser no continuen, i que 36 té el català com a llengua principal, però potser cedeix amb l’interlocutor que li parla en castellà. En cap cas es constata la voluntat de parlar en català.
L’actitud lingüística té tres components (Mallart, 2009)[1]: cognitiu, afectiu i volitiu. A l’escola hem desenvolupat el component cognitiu i hem volgut activar el volitiu. Potser ha quedat desatès l’afectiu. “…vitalitat lingüística de la parla catalana sense menystenir la resta de llengües parlades al nostre territori” (Mallart). En política s’ha volgut desenvolupar el component volitiu, sense imposició sancionable, però des de la perspectiva bilingüe i de confrontació per l’oficialitat de la llengua. Potser també s’ha volgut atendre el component afectiu a TV3, ”El gran dictat”, per atractiu, però és més cognitiu que res i adreçat a parlants catalans. Sens dubte, l’escola és la institució que arriba a tots els joves ciutadans, la que pot garantir el coneixement de la llengua, suscitar actituds i activar voluntat.
La Societat Catalana de Pedagogia ha desenvolupat la recerca innovació Fem l’Escola Plurilingüe des 2014. La idea conductora ha estat: la llengua és pensament, i és afecte i és comunicació (relació). I així ha de ser l’ensenyament de la llengua, de les llengües: coneixement, gust i parlar molt i bé a l’escola. El gust per les llengües supera la confrontació de llengua oficial, la ridiculesa de llengua vehicular, la duresa de llengua instrumental i s’alimenta de totes les llengües que es poden oir, sentir, comprendre i potser parlar. A l’Europa romànica tenim un territori multilingüe desaprofitat per  activar la intercomprensió i les llengües dels alumnes nouvinguts d’altres cultures són també llengües vives per activar el gust per les llengües. A Catalunya hem de fer un model propi d’ensenyament de llengües (Teixidó, 2009)[2]. Però la consistència pedagogia fa que tingui valor universal per desenvolupar a qualsevol realitat social i lingüística.
La perspectiva pedagògica coincideix amb la perspectiva  lingüística de Stegmann[3]: “El goig de parlar llengües diverses” (Stegman 2018). A l’escola es pot aprendre una segona llengua com la primera. I ja més grandets, el gust per la lectura.  “El plaer de llegir literatura catalana” (Stegmann 2016). Si és plaer per als professors o professores, s’encomanarà als alumnes, potser no a tots, però sí a la majoria. I el truc és la transferència d’una llengua a l’altra, les palanques que fan les escoles occitanes Calandretas, de pas entre llengües, identificar contaminacions o interferències i convertir-les en transferència positiva.
Hem presentat l’Escola Catalana Plurilingüe a més de sis-centres escoles, hem elaborat els instruments amb un centenar d’aquestes escoles. S’ha fet l’adaptació a les Illes Balears i s’està fent a Catalunya del Nord. La instrumentació disponib
le permet desenvolupar el Model lingüístic educatiu valencià de 2017 que opta expressament per “l’escola plurilingüe, la que pretén formar una ciutadania plurilingüe”. Tenim contactes fets amb
Andorra, l’Alguer i la Franja. A totes les terres de llengua catalana, a la Catalònia.
S’ha desenvolupat construint instruments pedagògics per als mestres. Per pensar amb consistència pedagògica, per prendre decisions i per actuar amb fonament científic. Disposem de:
  • Termòmetre Lingüístic. Prova de competència lingüística.
  • Prova de competència lingüística. Termòmetre LingüísticGuia del mestre.
  • Marc d’Ensenyament de Llengües Vives.
  • Pauta d’observació de l’oralitat. 3, 4, 5, 6 anys.
  • Els descriptors de l’escola plurilingüe. Escala per a autoavaluació i supervisió.
  • Taula d’equivalències i aproximacions fonètiques.
  • Taula d’evolució dels sons.
  • Guia d’observació docent.
Les actituds lingüístiques no són assumpte de la filologia sinó de la psicologia i es poden suscitar amb l’ensenyament guiat per pedagogia en els nous parlants. Les normes són gramaticals, però també hàbits d’ús social que normalitzen els parlants que usen la llengua amb competència i gust per parlar bé.
Fem l’Escola Plurilingüe és un assumpte de llengua catalana, a totes les terres de llengua catalana. És un assumpte de pedagogia científica ben instrumentada. Com la llengua té una unitat gramatical i ortogràfica amb diversitat de parles, accents i lèxic.  La pedagogia té una fonamentació  comú en coneixement científic, elabora una instrumentació tècnica però cal fer l’ajustament a la realitat segons els referents locals.
Això no ha de quedar supeditat a la regulació normativa legal, al currículum escolar. La política educativa ha d’apuntar  la finalitat global i el marc comú. I prou.  Per damunt de les divisions administratives de l’Estat, dels Estats, mantenim la unitat de la llengua catalana i hem de propugnar unitat en l’ensenyament de la llengua amb la diversitat de parlars i una pedagogia científica, els principis, que regula bé les tensions i s’ajusta als referents de cada ambient escolar.
Així com l’Institut d’Estudis Catalans amb la secció Filològica té l’autoritat de la llengua catalana sens perjudici d’institucions locals amb les que es dialoga, hi ha d’haver una unitat o oficina d’ensenyament de la llengua catalana[4] que tingui autoritat comú i avui impulsi el pas de l’ensenyament del català i llengües estrangeres a l’ensenyament del català amb perspectiva plurilingüe amb la intercomprensió com a mètode. Aquest és un gran canvi. Superar la dispersió d’esforços i pretendre millorar una llengua a costa d’una altra prenent decisions de canvi per a millora sense fonament, per intuïció o tendència. Si no ho fem, els del trilingüisme o del TIL, canviant el significat,  enganyen la ciutadania deixant el català a tercera fila. El Departament d’Educació ha de marcar la finalitat global comú i una institució acadèmica com l’Institut d’Estudis Catalans pot donar normativa pedagògica comú i promoure la construcció d’instruments. Cada institució escolar ha de prendre les decisions adequades al seu context i ha d’actuar amb autoritat pròpia participant en debats professionals col·legiats.
Pompeu Fabra deia als Jocs Florals de Barcelona (1934): El català perilla, ara més que mai, d’esdevenir un calc de la llengua castellana. Dins un règim de bilingüisme, l’únic mitjà de resistir la influència pertorbadora de la llengua forastera, és la coneixença perfecta de la llengua materna.” (Materna de la terra, s’entén).
Nosaltres, avui, amb el mateix esperit Fabra, davant les noves necessitats de la societat actual globalitzada, tecnològica i amb importants moviments migratòris diem: El català perilla, ara més que mai, d’esdevenir una llengua contaminada de la llengua castellana i de la llengua anglesa. En una societat multilingüe, amb tantes llengües vives i accés a llengües a través dels mitjans de comunicació i de dispositius mòbils, l’única manera de resistir la tendència a fer un popurri de llengües és: articular l’aprenentatge de llengües amb el català com a llengua troncal del territori, comuna per a tots els ciutadans que hi viuen, amb les llengües que s’aprenen i suscitar el gust per les llengües vives dels petits ciutadans nouvinguts. L’única manera de resistir la reducció lingüística de les llengües dominants és és fer un ensenyament plurilingüe perquè tots els ciutadans han de ser plurilingües.

EL RIPOLLÈS, 27 D’AGOST DE 2019  / MARTÍ TEIXIDÓ / PEDAGOG, DR.

[1] Joan Mallart: “Fonamentació i didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengües Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, Institut d’Estudis Catalans 2009, p:105-129. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/265/showToc
[3] Tilbert Stegmann: ¨La Importància del plurilingüisme en l’educació dels joves europeus“ Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, Institut d’Estudis Catalans 2009, p: 63-76. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/265/showToc
[4] Quan la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de l’ensenyament el 1978 va comptar amb la prenormalització que havien fet la Delegació d’Ensenyament del Català d’Òmnium Cultural i l’Assessoria d’Ensenyament del Català de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Convé que una autoritat científica i professional doni la norma guia que l’Administració educativa avali per a estendre-ho al conjunt d’escoles i instituts.