La llengua sota sentència. L’escola per als ciutadans
Nova sentència del TSJ, cada vegada més invasiva en l’acció de l’escola. La confrontació perjudica l’aprenentatge dels infants i joves i divideix la ciutadania. Ens perjudica a tots. No havíem d’haver arribat aquí però si hi hem arribat, no serveix de res que uns i altres repetim els arguments prou coneguts de la situació anterior. Dir que el model d’ensenyament de llengües a Catalunya és un èxit no aporta res. Reclamar 25% o 50% de l’ensenyament en castellà no millora l’aprenentatge de llengües. Arribar a utilitzar els infants, un infant, amb finalitat política és inacceptable i els qui ho fan, utilitzen els infants dels altres. Així ho vam veure a Cerdanyola el 2006, pares impulsors de l’ensenyament en castellà, ells, duien els fills a l’escola més catalanista de la ciutat.
Hi ha evident consens que volem que els nostres alumnes en finalitzar l’educació bàsica siguin competents en català, castellà i anglès però això no és qüestió de repartiment d’hores amb el mètode habitual d’ensenyament de llengua oficial i llengües estrangeres. Amb pedagogia fonamentada en lingüística i neurociència es proposa avui l’ensenyament amb la intercomprensió com a mètode, habitual en les escoles occitanes i assajat en algunes escoles catalanes. Fem l’Escola Plurilingüe, recerca innovació de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. És l’alternativa per fer ciutadans plurilingües en qualsevol societat en un món multilingüe. L’escola amb la llengua comuna ha d’articular l’aprenentatge de les altres llengües. Els mestres han de ser, ells, plurilingües.
Però a Catalunya, ara, hem d’encarar un conflicte innecessari, agressiu, talment com un virus que ens infecta. Cal tractament urgent d’emergència. Caldrà fer algun grup diferenciat en llengua castellana al 50%, confiem que temporalment, allà on els tribunals ho imposen. No es pot perjudicar l’ensenyament del conjunt i caldrà fer el que calgui en activitats diverses i d’esbarjo perquè aquests infants separats per voluntat dels pares i sentenciats per tribunals no quedin marginats. Aquesta actuació és més respectuosa que muntar manifestacions cridaneres a la porta de l’escola. Tampoc convé proclamar la desobediència davant dels infants i que les responsabilitats recaiguin personalment en els mestres.
La responsabilitat dels mestres i professors avui els ha de dur a fer-se efectivament plurilingües i això no queda garantit amb un títol o certificat. Tots han acreditat el català però cal afinar-lo i està a l’abast si els equips docents s’autoexigeixen correcció lingüística en el dia a dia. Això val tanmateix pel castellà i així anar eliminant contaminacions entre una i altra llengua. Per l’anglès, generalitzat com la llengua transnacional més necessària, cal activar la llengua passiva que tenen quasi tots els docents. Algunes de les hores dels professors especialistes d’anglès es poden dedicar a activar la conversa dels col·legues en grups reduïts; l’oralitat és la competència primera i més necessària.
Entre cinc i deu anys a la vista hem d’haver canviat l’ensenyament de llengües a Catalunya. L’escola en llengua catalana, avui plurilingüe en una societat global, donant entrada a totes les llengües vives dels alumnes. Le llengües d’alumnes d’altres cultures s’han de poder oir a l’aula de tant en tant i contribuiran a la competència plurilingüe que permet discriminar la llengua, i activar una comprensió aproximativa que millora dia a dia. La intercomprensió lingüística és la la porta del diàleg intercultural imprescindible avui per a una entesa mundial.
Martí Teixidó
pedagog, ha estat inspector d’educació