dimarts, 28 d’agost de 2012

Teresa Forcades, monja benedictina

Teresa Forcades va fer un gran servei als ciutadans: destapar l'abús de les empreses farmacèutiques amb la Grip A. Ella sola va posar al descobert la despesa innecessària que s'havia fet fer als governs. Va quedar clar que milions de vacunes es van destruir però ja estaven pagades. No s'ha portat als tribunals de justícia els qui van fer tan gran frau, les empreses farmacèutiques i els directius de la Organització Mundial de la Salut; solament s'hi porta als petits lladregots que actuen com poden per sobreviure i als qui destapen fraus dels grans com Grazon o Asange.

Però el sistema ho pot engolir quasi tot i a tots.  Hi ha algunes excepcions de resistents incombustibles. Ho és Gandhi per a tot el món, a España ho és clarament José-Antonio Labordeta i a Catalunya Lluís-Maria Xirinacs lluitador per la llengua, per la nació i els drets dels pobles, per un nou sistema econòmic i monetari. Penso que Teresa Forcades ha quedat atrapada per l'espectacularitat dels mitjans de comunicació i de la televisió en particular. Potser amb bona voluntat, però els excessos resten autoritat a les seves paraules.

En l'entrevista a Singulars amb Jaume Barberà va declarar: el capitalisme no és ètic. D'acord, però es podria haver matisat: el capitalisme actual ha abandonat tota ètica en perseguir el màxim guany al menor cost sense altra consideració.  Es va excedir quan va defensar la vaga general indefinida que ha reafirmat en una assemblea d'empresaris el passat mes de juny. Sisplau, ella, una monja que no té cap càrrega familiar, que va poder estudiar per bona capacitat però perquè ho va tenir ben fàcil, que viu amb la seguretat d'un monestir. La vaga general pot ser necessària però s'ha de reduir al mínim, ja no sols per la reducció de sou que comporta, (A Teresa Forcades li reduiran el sou?) sinó perquè amb una setmana podria faltar la provisió d'aliments i de medicaments. No ens podem permetre més que la mínima vaga i si és possible cal evitar-la. Potser Teresa Forcades va cantar la cançó de Moustaki: Je déclare l'État de bonheur pérmanent... o bé va cantar Sans nommer on declara la revolució permanent.  on els qui sofreixen són qui es declaren en vaga. Ep! L'evolució permanent de la natura i de la vida ja la coneixem. La revolució permanent serà de la cultura i de la socielat. La revolució no és necessàriament revolta, violència o vaga permanent. La revolució és pensament i acció compromès en la millora per a tots, per a tots.

Teresa Forcades, la Gna. Teresa, al web del Monestir de St. Benet de Montserrat


Ara Teresa Forcades dóna suport a la Independència de Catalunya i ho relaciona amb la Trinitat cristiana. Em sembla arbitari i poc adequat. La Trinitat és un constructe que explica molt de l'experiència humana. La Trinitat no és solament cristiana, abas és Trimurti hindú, és triangle pitagòric o forma perfecta, és antropologia tridimensional: cos, ànima, esperit i és l'explicació didàctica dels estats psicològics del jo de tota persona: pare, adult, nen com ho presenta l'Anàlisi Transaccional.



La independència, i en la concepció de Lluís Maria Xirinacs, és que ja ens hem fet grans, que no cal que ens ho decideixin tot, que ja sabem fer-ho, que hem d'administrar els nostres impostos i evidentment serem solidaris dels qui ho necessitin. I no cal posar fronteres perquè seguirem tenint amics a España i arreu. Ara bé, la independència, avui necessària i inevitable, no ens resol l'injust sistema econòmic i social que ja no és ni capitalista productiu mesurat (capital X treball) sinó mercat de capitals especulatius que miren de no lligar-se a crear llocs de treball. I a sobre fan trampa amagant capitals en paradisos fiscals per no pagar segons les regles del joc que tots hem de complir. Per això no volen la moneda telemàtica, moneda que identifica qui paga i qui cobra i no permet trampes.

I un apunt final, discutible, però així ho veig. ¿Per què una monja  tan oberta i progressista necessita vestir com a l'època medieval, amb vel, encara que amb pantalons, quan surt del monestir? Fa anys que els monjos de Montserrat els trobem arreu, en conferències o reunions, els coneixem i vesteixen  segons el nostre temps i el nostre entorn; quan anem a Montserrat, a casa seva, els trobem revestits amb l'escapulari i la cogulla de monjos benedictins. Així vivim en la nsotra societat: ens vestim diferent segons les activitats: a casa, a la feina, fent esport o en un casament. Poc podrem dir de les dones islàmiques que al nostre país vesteixen segons el seu país per prescripció de la seva confessió religiosa. I es clar els personatges mediàtics fan aquestes coses: anar amb barret en un espai interior, posar-se americanes de colors vius  però la camisa negra, tatuatges i piercings... tot per fer-se  notar.

Tot això que escric en aquesta ocasió és opinable però està pensat des de l'admiració per una dona religiosa i valenta que el sistema vol engolir. Amb el millor reconeixement, voldria que aquestes consideracions li arribessin a Teresa Forcades.
Martí Teixidó

dilluns, 27 d’agost de 2012

Gràcies a l'Abat Soler de Montserrat. Ningú més ha estat capaç de dir allò que tots sabem de casinos de joc.

Des del primer dia vaig expressar per tot arreu que això de l'EuroVegas no contribuiria en res a Catalunya i a la nostra gent. des del primer moment, el govern legítim de Catalunya mostrava el màxim interès allegant creixement econòmic i de l'ocipació. Es pot entendre la voluntat d'atendre preferentment la situació de caiguda econòmica però amb intel·ligència es veu que és un mal negoci. Aquella gent vindrien a guanyar i a guanyar molt i a baix cost (ofertes preferents, exempció d'impostos, exempció de restricció de fumar) i encara sembla que ens hi agenollem.

I a sobre la confrontació trampa Barcelona - Madrid. O és que algú s'ha cregut que aquest magnat del nogoci del joc vol anar a Madrid?  Així, tots li milloren l'oferta, ja és trist, Esperanza Aguirre i MasGavarró MasColell. Ja va córres el nom del casino: GaudíSand. Gaudí va morir discret però la seva obra no té igual, els actalans no ho sabíem, no ho estimàvem prou. Gràcies als japonesos que abans de mirar ja fotografiaven (avui ho fem tots, fotografiar sense contemplar) Gaudí és marca d'art a tot el món. Burros! I Barcelona té port aeri, i port marítim avui de creuers de la Mediterrània. I prop de Barcelona hi ha Montserrat, monestir isantuari per als creients però per a un casino té més interès la muntanya mistèrica de Goëthe o la recerca del SantGraal dels nazis dèspotes i supersticiosos. ¿Qui s'ha cregut que volen anar a Madrid? Burros! Això és una subhasta al preu més baix. Bé, esperem que ens salvin les trifulques dels contranegociats de la USA que han destapat trampes d'aquest organitzador de casinos de joc i el duguin als tribunals de justícia. Si n'hi ha!


Vag demanar a l'assemblea de l'Ateneu Barcelonès que com a institució de cultura em semblava que no podia avalar aquesta aposta pel negoci sobre la incultura. Alguns socis van apaludir la demanda però la presidència va frenar aragumentant que hi ha sectors favorables i que era una decisió política. Malgrat tot, es va convocar un debat per al 10 de juny que va ser suspès el mateix 10 de juny. Quines pressions van rebre?

Vaig sumar-me a la moció d ela Societat Catalana d'Ordenació del Territori que va presentar al ple de l'Institut d'Estudis Catalans, i felicitar la presidència que ho havia incorporat a l'ordre del dia,  posant sobre la taula tota una argumentació per evitar que es prengués una decisió sobre EuroVegas sense debat previ.  Jo mateix vaig intervenir per demanant un debat i pronunciament de la institució acadèmica plural per a fer una recomanació pública al Govern de Catalunya. Els ciutadans han d'estar informats i  si el govern es veia pressionat pels negociants sabés també què diuen ciutadans acadèmics autoritzats. La vicepresidència, Joan-Domènec Ros, va dir que era un assumte prou delicat i que l'IEC no havia de pronunciar-se expressament.

Vaig aplaudir i avalar la intervenció d'un consoci d'Omnium Cultural a l'assemblea ordinària demanant un pronunciament de la institució cívica més representativa de Catalunya. La vivepresidència, Vicent Sanchís, va abortar la petició al·legant que no havíem d'entrar en una qüestió política partidària.

He fet clara opció per totes els institucions de cultura, de civisme i de fer país de forma unitària. Em vaig sentir frustrat malgrat que he seguit expressant arreu la nacessitat d'ajudar el Govern de Catalunya amb un pronunciament social que deslegitimi una decisió en favor d'EuroVegas que es veu abocat a prendre quan hi ha tant d'atur laboral.

Però obertament veig una contadició d'incoherència en aquest govern o majoria política que legítimanet governa Catalunya i la Ciutat de Barcelona. I ho dic així de clar.

¿Com és possible avalar un cau de joc i engany on els rics hi aniran a distreure's una estona del seu avorriment gastant euros que els sobren? On els pobres desesperats aniran a veure si jugant-se uns euros, que de fet necessiten, fan un cop de sort que els treu del pou? Això del joc és un constructe cultural que juga amab la "fortuna" on els qui organitzen sempre guanyen i per tant aguns altres guanyen i la maajoria perd. Si els ciutadans sabessin le matemàtiques bàsiques que s'han de  saber potsre no serien tant ingenus i supersticiosos.

I ara resulta que els mateixos que defensen aquesta activitat de joc (amb els derivats associats: diner negre, alcohol i drogues des de tabac a..., compra venda de sexe i explotació sexual...), els mateixos prohibeixen la prostitució sexual. On s'és vist tanta incoherència? Són els mateixos i els mateixos dies, defensen un activitat i prohibeixen l'altra. I ja ho hem dit. El joc és un constructe cultural però l'animal humà no té cap necesitat d'això. En canvi, l'animal humà té un impuls sexual natural que la cultura canalitza i organitza socialment. Si alguns no en tenen prou amb el sistema familiar o amb la monogàmia, abans qué es facin mal bé va que hi hagi sistemes complementaris on uns paguen el servei i d'altres conen pel servei. Això sí, amb condicions d'higiene personal i salut pública, amb respecte a les persones i pagant els impostos que corresponen a cadascú pel seus guanys.

Tot això ho he parlat, però no ho havia escrit. L'Abat Soler de Montserrat ha estat aquesta vegada el més valent i ho ha dit correcte, clar i català. Declaració sobre el projecte EuroVegas. Acceptar el casino del joc és acceptar un món d'explotació del vici que no respecta la persona. No cal dir més. Si els catalans, poble en minoria, no orientem la nostra vida pública a la construcció personal i social, ¿de què en serveix tanta identitat?. Ja no ens cal ni autonomia d'España i ben al contrari podem demanar ser un Estat més de la Unió d'Estats del déu negoci.

L'Abat Soler de Montserrat  diu:

Hi ha qui preveu que aquest projecte contribuirà al desenvolupament econòmic i a la creació de llocs de treball directes i indirectes; però, d’altra banda, hi ha persones enteses que qüestionen de manera fonamentada l’eficàcia real d’aquestes previsions. També en contra de la instal·lació s’han subratllat amb molt d’èmfasi els esmentats motius d’ordre moral. Aquests motius s’afegeixen a les raons d’ordre ecològic, polític, mediambiental i als dubtes sobre la transparència del promotor privat.
És unànime la consciència que ens trobem davant d’un gran repte per al nostre futur a causa de l’impacte que pot tenir en les persones i en la cultura del nostre poble. Tot es resumeix en aquestes preguntes: Volem que Catalunya sigui un centre mundial del joc? A quin preu? La possible creació d’uns llocs de treball, assegura la transparència ètica de tot el que comporta? I, encara, convé afavorir i promoure realitats que, per desgràcia, ja existeixen a casa nostra i de les quals sabem els perills que comporten? És prou sabut que el món del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en alguns casos, del tràfic de persones.
Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic. El nostre poble no pot veure exempcions tributàries i legals a favor de propostes de negoci que no dignifiquen les persones, i menys encara quan intenta esforçar-se per a fer remuntar les pròpies iniciatives empresarials. No podem exposar-nos a estils de vida i de convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la solidaritat o la creativitat artística i empresarial. No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica. No podem perdre, a costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic de la zona on es proposa de construir el complex lúdic.

Gràcies Abat Soler de Montserrat. No esperava que fossis així de valent. T'has fet digne de l'Abat Escarré que no va pactar amb el dictador i el dictador el va fer fora.
Martí Teixidó

dimarts, 21 d’agost de 2012

18 de juliol de 2012. Guerra europea i guerra nacional. Sense armes de foc, és clar, però guerra de dominació.

Què no ho veiem? És la 3a guerra d'Europa o la 4a si ens remontem a la franco-prusiana de 1971. Sempre entre Deutschland i France pel domini d'Europa amb United Kingdom des de fora vetllant pels seus interessos: "Que s'esbatussin que nosaltres hi sortirem guanyant". Vegem-ne la prova. No estan a l'euro però es beneficien de l'euro. Amb l'ajuda -tardana- rebuda a la 2a guerra la llengua anglesa ha passat a ser la llengua d'Europa -no es parla enlloc- i així domini científic a través de la llengua i benefici comercal pels drets de traducció... i tots els nens de família mitjana a aprendre anglès a England.

Deutschland controla la tecnologia i ens la duen a tots admirats per Audi, BMW, Siemens, Bosch, AEG perquè Seat, Barreiros, Ebro, Corberó SuperSer, Fagor o Balay eren poca cosa però algunes ens les van comprar. Qui se les va vendre per un plat de llenties?

France té el control de l'agricultura de la UE i ens endossa patates, carn, formatges, aigua, materials de construcció, equipament esportiu com si aquí no en tinguuéssim. I ens rebutgen la fruita millor que la seva: melons d'Alacant, taronges de València, vins catalans i quan els convé cremen els camions i no passa res. I ens han controlat tots els materials de construcció (Point.P) i els ciments (Lafargue). És que ja no sabem fer res de res?

United Kingdom s'ho mira. Ja no els cal traginar carbó ni maquinària de ferrocarril ni teixits de llana d'estam. Negociar a la borsa, jugar amb el canvi de moneda, ara ells solets ajudats pels seus afillats usaïtes als qui protegeixen el dòlar que està pijor que l'euro però "aqui no passa res". I els Jocs Olympics de London?. Han aprofitat per presentar-se ells mateixos i tota la producció (música, teatre...) que ens venen arreu del món. I nosaltres, enzes, solament hem sabut parlar de medalles, no de jocs esportius. I si han fet dècimes de punts més que les xineses ja les mirem per sobre. Realment, tenim el que ens mereixem. Jo he sentit vergonya: solament comptant  medalles i mossegant-les; no es parla dels esports ni de les tècniques de salt, de cursa de natació... No s'hi aprèn res. Un passatemps irreflexiu.


I Deutschland ha envaït Polònia -vull dir Grècia, España, Itàlia- ... sí tots els governs van estar subordinats al nazisme però vàrem tenir resistents, partissans i brigadistes. Els il·lustrats romàntics alemanys (Hölderlin, Goëthe..) havien aixecat l'admiraci´ó per Grecia i un segle després polítics expansinostes van voler conquerir-la. Ara diuen de comprar-la per cobrar-se el deute grec, han parlat de comprar Mallorca. Sí, hem de fer el que ells ens diuen, el que convé a la seva economia dominant. Ens ho venen tot, no ens compren res, ens deixen diners i els hem de pagar amb interessos i segons les seves normes. A España hi ha tasses i plats alemanys (Villeroy & Boch), a Alemanya tot és alemany. Hi ha molts turcs però les tovalloles no són de Turquia, són alemanyes. I  a sobre, he vist que importem suc de taronja alemany i ens volen vendre pomes de colorins.

Ocupació alemanya de Grecia, recreada.

Els francesos tenen cotxes francesos: Renault, Citroën, Peugeot i potser alguns assiàtics que hi han vinculat com Nissan. El material elèctric francès Legrand ha arraconat  a España l'excel·lent material Simon  (Olot) o BJC (Rubí). I France està invadida per Deutscland amb connivencia del govern de Paris (Petain, Sarkozy.. veurem què pot o vol fer Holande). Amb tot, France es protegeix bé: agricultura preferent de la UE, excepció cultural, aigua gratuïta però control de les aigües embotellades d'arreu.




La Unió Europea és un constructe d'interessos  que proclama uns grans valors, cosa que a tots ens agrada però ens enganya.

1. Hi ha un centre i una perifèria. El centre sempre tindrà avantatge si no s'introdueix compensació. La perifèria del nord se'n surt perquè són paísos petits que han sabut desenvolupar al seva identitat, no sols política sinó especialment econòmica. Suomi, Sweden. La perifèria del sud construeix la seva identitat en el passat, potser aparentment gloriós, no analitza els seus recursos del presnet i vol imitar i viure com els grans. Portugal. España, Hellás. Italia és un cas singular híbrid: té un gran passat amb Roma però té un llarg període de repúbliques i la unitat recent li va donar nova identitat. La perifèria de l'est ha estat acceptada amb poc desenvolupament abans no es vinculés a Rossíya i perquè suposava ana necessària ampliació de mercats. United Kingdom va a la seva i Eïre hi queda subordinada per la llengua i més i va jugar a facilitats fiscals sence identitat pròpia. I al mig, ara ja Österreich cada vegada més amagada sota Deutschland i Schweiz al mig-mig lliure, independent, perquè hi puguin deixar els diners ben amagats sense control. Tot un frau.

2. Hi ha uns primers que van posar condicions als darrers. L'agricultura és de France, la gran indústria és de Deutschland. La petita België ja viu essent capital administrativa, Nederland, país que es va fer independent pels banquers al segle XVI, segueix essent lloc de transaccions on moltes empreses s'ubiquen.

3. Una unió per als grans que tenen un gran mercat on vendre però que importen el mínim i no volen necessitar res dels altres. I si no ens poden pagar allò que els venem, els donem crèdit.. a baix interès... qui s'ho creu?

4. Aquesta Unió Europea és impossible. Això és l'Imperi Econòmic Franco-Alemany.