diumenge, 11 de maig de 2014


Saviesa humana antiga, a qualsevol lloc del planeta Terra. Una bona part és invariant humana

L'Orfe del clan dels Zhao

fins a l'11 de maig de 2014
AUTOR: Ji Junxiang (s. XIII)
DIRECCIÓ: Oriol Brog

Sobre fet històric del regne de Jin entre 475 i 221).Fa doncs 2.300 anys i  escrit al segle XIII.
Van exterminar tres-cents membres de la família Zhao, la de l'emperador, la filla del qual té un fill, l'únic Zhao. Per protegir-lo, el metge l'adopta com a propi i lliura el seu propi fill que és assassinat pel cap militar convertit en dictador únic quan ja ha foragitat el ministre competent i honest.

En aquell temps Catalunya també hi havia dos braços forts: la noblesa i l'Església i una pagesia molt majoritària en situació precària. Revoltes entre la noblesa i guerra entre famílies: Cardona, Montcada, Cabrera.


¿Per què, sempre i arreu s'han escrit històries, mites i narracions que mostren com perden els honestos i competents i s'imposen els dominants, excloents amb un exèrcit executor obedient?


Com hi ha tanta coincidència?:

Israel: Moisès fill d'israelites, salvat i adoptat per la filla del faraó egipci que ja gran  pren consciència de si mateix i lidera l'alliberament del seu poble cap a la terra de Canaà.
Grècia: Orestes viu exiliat  fins que retorna un dia  i mata la seva  mare per haver atemptat contra el seu pare casant-se amb qui volia el poder. Orestes s'ha venjat,  i a punt de ser condemnat en judici pel crim,  és indultat pel vot de gràcia de la deesa Atenea.
Cristiana: Matança dels sants innocents per Herodes, reietó sotmès als romans i corrupte, per eliminar Jesús, el Messies d'Israel que ha estat dut a Egipte per protegir-lo. Jesús tornarà a Israel sense cap venjança, es posarà de part dels més desastrats i acabarà condemnat en un judici religiós (sacerdots), econòmic (banquers) i polític (governador romà)

I amb tot, sempre hi ha diferències.

A la narració xinesa s'acompleix la venjança i el fill quan coneix la seva identitat mata el dictador.

A la narració israeliana, Moisès condueix el seu poble a una terra en haver aconseguit el permís de sortida, molt probablement després d'una sèrie d'atacs terroristes a les forces opressores d'Egipte. (No és no per venjança).
Al drama grec, Orestes pren venjança, és condemnat i és finalment indultat perquè mai més es vessi sang a Athenes.

A la narració evangèlica no hi ha cap venjança. Jesús és el just derrotat i condemnat que triomfa més enllà de la mort reconegut pels qui han de treballar per la justícia i la pau sense violència.













Lectura en clau d'educació i pedagogia

¿És possible que s'hagi extingit el clan o grup dels pedagogs i pedagogues que varen impulsar una educació científica i compromesa amb l'Ajuntament de Barcelona (1909 i ... ), amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i amb la Generalitat de Catalunya (1931-1936)?

¿No veieu com s'ha imposat el poder de la burocràcia administrativa amb connivència amb els interessos corporatius?

No sentiu com parlen i declaren contra el poder exterior però estan disposats a complir els seus dictats il·legítims encara que legals, desenvolupant "les normas de obligado cumplimiento", "por obediencia debida" com va passar amb la dominació nazi a la France ocupada. Una espiral de silenci que va fer possible els governs autoritaris feixistes d'Europa del segle XX.


No hem de venjar res però veiem com no queden homes i dones amb pensament fonamentat i lliure que ens treguin de les retòriques enganyoses. Molta terminologia anul·lant l'anterior i seguint amb els mateixos problemes dels que tothom es queixa.

Tothom fa les preguntes, tothom sap els problemes. Qui aporta solucions alternatives fonamentades, compromeses i eficaces?