dimarts, 28 de desembre de 2010

Consellera d'Ensenyament. Irene Rigau: pedagogia i política

Irene Rigau, consellera d'Ensenyament

El President de la Generalitat ha nomenat persona d'ofici que coneix l'escola, el sistema educatiu i l'acció política parlamentària. Convé una direcció superior clara. Hem estat uns anys fent giragonses. No hi haurà més recursos amb caràcter general. Però mai havíem disposat de tants mitjans i potser podríem afinar més en el seu ús. Caldrà alguna redistribució i s'haurà de fer amb autoritat.

Ara Ensenyament.
Avui ja ha quedat clar a la premsa i a TV3. Efectivament, es retorna a Departament d'Ensenyament. Ben pensat, no és un canvi casual. Així ha de quedar clar:
L'ensenyament és feina específica de la institució escolar que alhora col·labora en l'educació i completa la socialització primària no acabada amb els menuts menors de 7 anys.
L'educació es feina de tota al ciutat, tota la ciutat per a educar un infant - escriví Platon a La República. En primer lloc la família i els veïns. En segon lloc els mitjans de comunicació que avui són el principal agent de socialització i també donen models educatius. I per descomptat, la institució escolar que consolida l'educació amb el coneixement, amb el saber fer i amb el saber estar amb un procés de socialització secundària.

El referent de l'educació és la cultura, conduir els petits infants , adolescents i joves al coneixement i pràctiques necessaris per a viure en societat (ensenyament bàsic), coneixements i pràctiques per al millor desenvolupament i realització personal (educació personalitzada), coneixements, estudis i descobertes per a l'acreixement cultural (cultura acadèmica). No hi pot haver contradicció entre les orientacions que històricament ha desenvolupat l'educació ben representades per: Homero (narrativa), Durkheim en la socialització; Platon, Spranger en la cultura acadèmica; Rousseau, Dewey en el desenvolupament natural i social. La pedagogia com a ciència fonamentada ha de donar normes d'acció per a integrar-les les tres de manera modular segons entorns i segons alumnes. La pedagogia es concreta en pedagogies, sistemes pedagògics. Però ja n'hi ha prou que cadascú faci el que se li acudeixi, o allò que va veure fer a una altra institució escolar, o, el que es pitjor i massa freqüent: allò que li van fer a ell quan era alumne.
Carme Alcoverro també avui es pronunciava per la pedagogia com a nucli de l'acció educativa o d'ensenyament; i els papers són necessaris però no més importants. (Avui 29.12.10) Martí Teixidó


Irene Rigau (Banyoles, 1951), llicenciada en psicologia, ha fet de mestra d'educació infantil i primària en algunes poblacions, d'inspectora d'ensenyament i de professora de la Universitat de Girona i de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre del Consell d'Ensenyament des del 1980. Ha estat cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sots-directora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999). I fou consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003). Des del 2003 és diputada del Parlament de Catalunya, on fa de portaveu de la comissió d'Educació i Universitats i de presidenta de la Comissió d'estudi de la situació de la política per a discapacitats.

Dins el Consell Nacional de Convergència és secretària d'Educació i Universitats. També és membre de l'executiva de CDC i del Secretariat Permanent.

Un dels envits més complicats de la nova consellera serà el de refer els ponts amb uns sindicats que ja han convocat sis vagues a l'escola pública. I haurà de continuar el desplegament de la LEC, i negociar els efectes que puguin tenir les darreres sentències del Tribunal Suprem espanyol, que ataquen el model de l'escola catalana. (VilaWeb 28.12.10)