dimarts, 22 de maig de 2012

Mesures alternatives a les retallades en educació. Assaig

Avui 22 de maig de 2012 na estat convocada, clarament seguida, vaga de tot l'ensenyament i manifestacions de protesta per les retallades que recauen sobre alumnes, professors i famílies. La manifestació de Barcelona ha estat nombrosa i molt completa amb la presència de furgones de mossos d'esquadra que es feien notar més que els manifestants. Els manifestants: professors, pares i alumnes totalment pacífics -cap violència-, samarretes grogues, a cara descoberta, marcant el ritme sobre capses de cartró il·lustrades i pujant el to amb xiuladissa. Malgrat tot... contents; per què amargar-se? Els policies amb gest agressiu: cames obertes, braços oberts i armats i cara coberta (no sabem qui són) per no ser identificats però -ho suposem- malcarats i neguitosos com el 29M.

Caldrà però a més de mostrar la total protesta pensar en mesures alternatives. No en sento a parlar. Hem de fer l'exercici que el professor Navarro ha fet amb caràcter general. Jo, conec bé el sistema escolar, 44 anys, 40 de funcionari, 30 d'inspector d'educació, 20 de professor universitari associat. He dedicat moltes hores a estudiar i he visitat escoles d'altres països. Faig un primer apuntament de mesures possibles. En trobo 15.  Cal afinar-les i esperar que els economistes les quantifiquin. Els polítics de l'educació no podran dir que no hi ha altre remei i hauran de dir a qui afavoreixen amb les mesures que prenen.



Mesures alternatives a les retallades en educació

1      Supressió del sistema de substitucions: molta gent gestionant als serveis territorials, nomenaments fragmentats amb destinacions molt diferents i especialitats forçades. És una despesa alta amb una eficiència baixa. Pel cap baix 100 funcionaris gestionant i 1.000 professors en dansa. Tots aquests sous es destinaran a completar dotacions estables dels centres. Cada centre ha de cobrir les pròpies substitucions reduint transitòriament algunes activitats de suport. Si es produeix una acumulació de baixes es pot demanar la cessió temporal d’un docent d’un centre de la zona. Si tants fossin baixa, caldrà suspendre classes per causa d’epidèmia però  confiem que sigui una situació molt poc freqüent.
2          Si cal reduir, abans reduir professionals de complement: reducció del 50% d’inspectors i de sindicals (250 places). reducció del 50% de professionals dels EAPs i CRPs (400 places).
3         Retorn de la gestió de transport escolar i de beques de menjador escolar als SS. TT. i ajuntaments. La mateixa feina es feia amb costos mot més baixos per personal que coneixia bé les necessitats dels centres (inspectors i funcionaris de gestió). Reducció proporcional o supressió transitòria dels Consells Comarcals.
4       Reducció del personal i activitats d’educació de les diputacions que fan molt bé però amb caràcter complementari, no centrat en els alumnes.
5      Integració de les activitats dels ICEs a la Universitat en allò que és formació i als CRPs en el què és d’assessorament. Aprofitament dels recursos de la xarxa CESIRE com a difusió i col·laboració.
6          Encàrrec als docents universitaris d’educació de la dedicació anual de 100 hores d’estada a escoles o instituts fent acció de modelatge o formació.
7  Crida als mestres/professors jubilats en període voluntari i als mestres/professors jubilats d’ofici amb bona salut. 5 hores de servei setmanal a un centre docent.
8        Introducció de l’aprenentatge-servei com a servei comunitari de l’estudiant universitari avaluable dins del seu currículum d’estudis. (Entre 100 i 200 h d’activitat amb alumnes més joves als centres).
9          Introducció de l’aprenentatge-servei com a servei comunitari a l’educació infantil i educació primària a càrrec d’estudiants d’educació secundària incloent l’acompanyament a sortides (malgrat que es perdin alguna classe).
10   Participació dels alumnes d’educació secundària en serveis del propi centre: cantina, recepció i telèfon, biblioteca, reprografia, comunicació telemàtica, jard¡neria, neteja de manteniment, reparacions menors, senyalitzacions i informacions...
11      Absorció de la partida de grans compres d’equipament. Compra directa dels centres aprofitant els preus d’oferta de la societat de consum, excepte en allò que no hi és disponible i que l’Administració pot gestionar a millor preu.
12   Contribució de les editorials a l’ensenyament amb una quota d’exemplars dels llibres adequats als alumnes dels centres.
13      Recompra dels llibres manuals i de text d’ús personal al terme del curs.
14  Reducció de la despesa de monitors en colònies i camps d’aprenentatge. Correspon als docents fer-se càrrec de les activitats d’aprenentatge i supervisar l’organització dels serveis.
15      Reducció de tècnics curriculars i d’assessors al mínim. El que calgui i han d’estar sempre vinculats a un centre. La seva activitat és sempre subsidiària i està associada a l’activitat docent.
 

Cal que tots hi pensem, les afinem i les fem públiques. Sembla que la Hble. Consellera Rigau no rep un assessorament precís i compromès. Ajudem! Martí Teixidó


diumenge, 20 de maig de 2012

Hi ha alternatives per acabar amb l'estafa econòmica. Dades concretes, estudiades, les dóna un professor independent




Les anàlisis de Krugman i de Stiglitz interessen però contenen pronòstics poc basats en dades concretes en el cas d'España. Cal agrair al professor Navarro que ens aporti dades per a una alternativa de política de govern. I si no és possible, que el president Rajoy, que el president Mas, aportin dades alternatives.




Alternatives a les retallades    VICENÇ NAVARRO
ara.cat 20/05/2012 , exemplar que he comprat imprès
Els governs que ha tingut Espanya en els últims cinc anys han promogut i promouen la percepció que no hi ha alternatives a les polítiques de retallades de despesa pública social, polítiques que com sabem estan afectant negativament el benestar i la qualitat de vida de la població i molt en particular de les classes populars. Transferències públiques com les pensions i serveis públics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, els serveis a les persones amb dependència, les escoles d'infància i moltes altres estan sent objecte de retallades substancials amb l'objectiu de reduir el dèficit públic i -segons se'ns diu- recuperar "la confiança dels mercats".
Ara bé, s'ignoren altres mesures que de cara a aconseguir els fons que es volen obtenir serien tan o més eficaces que aquestes reduccions de la despesa pública. Vegem, doncs, alternatives a les retallades.
En el seu intent d'estalviar 1.500 milions d'euros, els governs espanyols han congelat les pensions públiques. Però aquests governs podrien haver obtingut fins i tot més recursos mitjançant cadascuna d'aquestes mesures: mantenir l'impost del patrimoni que es va eliminar (2.100 milions), cosa que va beneficiar predominantment les rendes superiors; anul·lar la baixada d'impostos de successions que ha tingut lloc recentment (2.552 milions); revertir la baixada d'impostos a les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any (2.500 milions). Cap d'aquestes tres alternatives va ser considerada.
Ara el govern espanyol ha exigit unes retallades en la despesa pública sanitària d'una quantitat més que respectable (6.000 milions d'euros), que reduirà la qualitat d'aquests serveis. El govern, no obstant això, podria haver anul·lat la baixada de l'impost de societats de grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros a l'any, que representen només el 0,12% de totes les empreses: d'aquesta manera hauria recollit 5.300 milions d'euros. Però aquesta mesura tampoc va ser considerada.
Un altre exemple són les retallades del govern espanyol de 600 milions d'euros en el finançament dels serveis domiciliaris a les persones amb dependència (els serveis coneguts com el quart pilar del benestar). En lloc d'aquestes retallades, el govern podria haver eliminat les ajudes a l'Església catòlica per finançar l'ensenyament de la religió catòlica a les escoles públiques (582 milions) o l'equipament militar en helicòpters Tigre, carros de combat i altres vehicles (1.500 milions d'euros).
El govern espanyol intenta arribar a retallar en tots els serveis públics del subfinançat estat del benestar espanyol. La despesa pública social per habitant a Espanya és la més baixa de la Unió Europea dels Quinze (UE-15, el grup de països més semblants al nostre nivell de desenvolupament econòmic), amb una quantitat total de 25.000 milions d'euros que deteriorarà encara més l'Espanya social. Aquestes retallades serien innecessàries si l'estat espanyol corregís el frau fiscal de les grans fortunes i de les grans empreses citades anteriorment (un frau que duen a terme amb la complicitat de la banca), amb la qual cosa aconseguiria 44.000 milions d'euros a l'any. Segons el sindicat d'inspectors de l'Agència Tributària de l'estat espanyol, les grans fortunes i les grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros a l'any són les responsables del 72% de tot el frau fiscal a Espanya. Repsol, per cert, que ha intentat mobilitzar l'opinió popular perquè mostrés el seu empipament amb el govern argentí a causa de la seva nacionalització en aquell país, és una d'aquestes empreses que tenen sucursals en paradisos fiscals per evitar pagar impostos.
Per ingressar fons a l'Estat tampoc s'han tingut en compte alternatives que ja han estat aplicades de manera reeixida en altres països. Per exemple, en lloc de copagaments sanitaris es podria desenvolupar un impost finalista per a sanitat. Així ho ha fet, i amb èxit, el Canadà. Aplicant aquesta mesura a Espanya es podrien aconseguir 6.900 milions d'euros. O es podrien gravar impostos especials per als beneficis bancaris, tal com ha suggerit fins i tot el Fons Monetari Internacional i tal com es fa en molts països, i s'obtindrien gairebé 3.000 milions d'euros; o es podria gravar amb 5 euros cada vol que surti d'aeroports espanyols, i s'aconseguirien gairebé 1.000 milions d'euros; o, com passa a Finlàndia, es podria modificar la quantitat pagada en multes (des de trànsit fins a altres normes) segons els ingressos de l'infractor, i es recollirien 862 milions d'euros.
I així moltes altres mesures que ni tan sols han estat considerades. A Espanya la manera de reduir el dèficit ha estat predominantment a força de reduir una despesa pública -incloent-hi la social- ja molt poc significativa. Aquesta va ser la línia seguida quan es va reduir el dèficit públic per respondre a les exigències del Tractat de Maastricht, que va establir l'euro, la qual cosa ha mantingut un estat del benestar poc desenvolupat.
A Espanya, només un adult de cada deu treballa en els serveis públics de l'estat de benestar. Si fos un de cada quatre com a Suècia es crearien cinc milions de llocs de treball i s'eliminaria aquesta desocupació tan elevada que patim. I aquests llocs de treball podrien pagar-se amb els recursos suggerits en aquest article.



dimecres, 16 de maig de 2012

15M contra l'estafa econòmica i el despotisme democràtic




Deute. Activitat econòmica
L'estafa econòmica (ells en diuen crisi) l'han provocada els especuladors de capital. Anaven passats de voltes i no han frenat a temps. Els bancs, fiananceres i assegurances han de retornar el 5% dels beneficis (entre el 27% i el 37% han anunciat cada any) dels darres quinze anys.

Si el deute el paguen els ciutadans treballadors, la gran massa de consumidors... ¿com esperen que creixi la producció i l'activitat econòmica?. El sistema industrial i de consum no el mantenen els adinerats per molt que gastin; són minoria.


Habitatge. Per viure, no per vendre.
Ningú pot perdre l'habitatge primer i únic. S'haurà d'allargar el termini mantenit l'interès inicial i no val això de pagar primer els intessos. (Si s'ha reduït el sou a funcionaris i a laborals, bé s'han de reduir també a banc i financeres la retribució que es cobren). Si la hipoteca va estar sobrevalorada, és un error dels profesionals dels bancs i no es pot atribuir als usuaris de la mateixa manera que l'anomalia detectada en un automòbil és responsabiliat del fabricant i no del comprador.  Si el comprador veu que va aspirar a massa, fent dació de l'habitatge l'asumpte ha de quedar resolt: no hi ha deute, i menys si primer es cobren els interessos; mira quin tuc!

Hi ha més. Si el govern es fa càrrec de 40% de Bankia inflada d'habitatges, ara són habitatges públics. Ja es poden assignar a preus ajustats als qui no tenen habitatge. És la desamortització d'habitatges però s'ha de fer a la baixa i restringit a aquells que no tenen habitatge. Surt per 150.000 € i si no hi ha comprador... 145.000 €... 140.000 €... 135.000 €... El govern és l'empresa pública de tots i no hi ha de guanyar. Quin país més absurd, digne de Ionesco. Tants habitatges buits... tantes famílies sense habitatge... tans joves que no poden independitzar-se dels pares. Mr. Adam Smith, la seva teoria d'equilibri demanda (i aquí és necessitat) i oferta (i aquí és especulació abusiva) falla. Caldrà repensar-ho.


Laboral. Producció estable.
Cal potenciar els contractes indefinits. Els contractes temporals han de ser retribuïts amb un increment del 5% o 10%  per eviatr els abusos clàssics de contractes temporals consecutius. S'ha d'estimular l'estabilitat mitjana (entre deu i vint anys) que estalvia costos de formació inicial.

Compte amb donar ajuts i exempcions fiscals a les empreses que creen ocupació laboral. Mentre unes en creen, d'altres en perden, especialment ara que no hi ha creixement de població, no hi pot haver creixement de consum si retallen sous, hem d'aprendre a viure més ajustats que els darrers anys de barra lliure. Ja ho veiem, si algú fa un bon producte o servei i ho pregona... aviat li surten competidors que inverteixen, rebenten preus, arruinen el primer productor i després pugen preus sense competència. Les millors empreses -i no en direm noms- les que fan un producte d'alta qualitat, a un preu ajustat, sense competència i que discretament venen arreu del planeta. I no s'han fet en quatre dies, no són "un pelotazo", sinó anys de treball i dedicació. (No diguem noms que podrtein sortir competidors i difícilment serien dela mateixa qualitat).

Salut. Sanitat
La sanitat pública no es pot reduir. A privada solament hi poden anar professionals i usuaris que han jugat amb els dos sistemes (El metge que derivava a clínica privada oferint reducció del temps d'espera; els mutualistes privats que no confiaven en el sistema de salut pública).

Suprimir serveis per raons econòmiques, solament d'estavi és irracional. El que estalvies per aquí ho gastaràs per allà. Si no s'atenen determinades malaties, s'escamparan. Si no controlen d'una altra manera el frau de baixes laborals, serà als entorns laborals on s'escamparan els virus, si les vacunes són cares (més cares que els de la grip A que no varen servir de res) més cares seran les hores de professionals per atendre epidemies.

Les reduccions de saniatt les poden decidir metges i sanitaris, no economistes que solament miren nombres d'un capítol sense relacionar amb les despeses derivades a d'altres capítols a la mateix ciutadà. La correlació estadística per ella mateixa no explica les malalties si no hi ha una teoria mèdica fonamentada. La reducció económica en despesa de salut no serà reducció efectiva si no es fonamenta en coneixement mèdic i d'atenció sanitària.


Educació. Ensenyament
Increments de ratios d'alumnes en centres privats o publics de sectors socials afavorits. Cap increment en centres públics o privats que atenen població amb escassos recursos econòmics i minories culturals. S'han danul·lar les reduccions de sou atès que també s'ha demanat l'increment de dues hores lectives (que cal considerar transitori). Un 10% de reducció de sou, un 10% d'increment d'hores lectives i l'increment de pressió fiscal directa i indirecta com a tots els ciutadans. És massa. I és d'escàndol: els banquers què redueixen?; els alts càrrecs de l'Administració un 5%?

Hem anat incorporant a l'educació institucionalitzada quasi tots els alumnes amb necessitats educatives especials, que necessiten atenció directa i hem proclamat l'educació diferenciada, a mida de cada alumne. I ara, sense tornar enrera,
posem 30 pàrvuls de tres anys amb una mestra? (I no hi haurà substitució),
posem 30 infants d'entre sis i onze anys amb dos per grup amb dificultats manifestes,
posem 34 adolescents dels quals 7 estan desinteressats o rebotats impedint als altres fer la feina.
I volem que siguin competents i que pensin, no que aprenguin de memòria i del llibre de text. Això és possible. Si tornem a més alumnes, s'han de treure els que tenen dificultats i donarem per bons els que superen exàmens de coneixement passiu i memòria com fa quaranta anys. Una vergonya!

Drets i llibertats.  Deures. Representació política.
El sistema de dret positiu basat en la llei escrita permet activitats abusives mentre no estan prohibides. Quan es prohibeixen, els espavilats sempre troben altres forats per on escapar-se i així consecutiavment.  El dret escrit ha de sre mínim i tots els ciutadans han de pensar si una acció és o no correcta. Si cal, els jutges han de poder condemnar davant l'evidència encar que no estigui escrit.

Tots els drets reconeguts, es corresponen amb deures. Tots hem de complir els deures i advertir els nostres amics que miren d'escapar-se'n mentre la llei no els troba. La democràcia compta amb l'honestedat del ciutadà i que els pocs que se n'escapen seran advertits pels seus pròxims.

Llistes electorals han d'estar vinculades a un territori de proximitat. Contacte regular dels elegits amb els ciutadans. Llistes lliures (si es vol, avalades per un partit polític). Campanya electoral restringida a un fulletó oficial de totes les candidatures. La resta, es pot difondre lliurement per internet. Les candidatures no poden dependre de la fortuna personal i per això cal restringir els aparells de propaganda. Promoció de candidatures de barri o comarca, de persones conegudes pels ciutadans a qui es pugui demanar comptes.

La represnetacaaió ha de ser positiva. L'abstenció comporta reducció de representants. No cal inflació democràtica. Si vota emnys del 50% del cens, hi haurà menys de la meitat dels representants elegibles.  Les disciplines de partit  no són democràtiques i el règim parlamentari les haurà de prohibir expressament. Els representants haurien de guanyar el mateix sou que guanyàven al seu lloc de treball, ni més ni menys; se'ns perjudiuci de les compensacions de viatges, àpats i despeses necessàries per a l'exercici polític. Martí Teixidó




Manifest del 15M a Barcelona 2012 amb Arcadi Oliveras




 L'alcalde Trias ha permès. Els indignats han ocupat la plaça de Catalunya sense cap violència i sense destrosses. Gran civisme malf¡grat la indignació. Els organitzadors han preparat bé les accions. S'evidencia gran dedicació honesta a una causa comú al costat d'alguns que cerquen col·locar-se. S'ha pogut mantenir força la llengua catalana. Alguns parlen sempre en espanyol i queda clar que el català els incomoda. Les assemblees correctes encara que amb intervencions de persones que no deien res, que tenien un moment de felicitat per parlar davant de tanta gent. Molta fumera que intoxicava els pròxims malgrat estar en espai obert. Algun ebri que ha colpejat. Observadors passius que no han intervingut mediant. Potser hi ha hagut pocs ciutadans amb ocupació laboral. Força joves si jubilats.