diumenge, 19 de gener del 2014

Catalunya de tots, amb diversitat, emoció i compromís

Una bona imatge de la Catalunya que volem on hi capiguem totes i tots.





El 1978 vaig dir en una entrevista a Ràdio 4 amb Ferran González que l'escola catalana què fèiem a Coves d'en Cimany, al barri El Carmel, podia començar amb el què els infants, nois i noies duien i que a la festa de Nadal cantaven flamenc i tocaven la guitarra. Algú em va replicar i jo vaig insistir en el deix flamenc de molts temes que cantava Maria del Mar Bonet.

Als mateixos alumnes de 12 i 14 anys jo mateix els ensenyava a llegir català i els ensenyava cançons. Tenia un extens repertori en català i els en traduia algunes però van ser ells qui em van dir que no calia que els en traduís més que ja ho entenien. Sabien poc català però havien activat la voluntat d'entendre'l  i vull penar que anys després, ja amb més mitjans, tindrien voluntat de parlar en català.

Sílvia Pérez Cruz és avui un símbol real, viu i gratificant de la cohesió que volem a Catalunya. Acceptat què tots hem d'entendre i anar parlant en català com a llengua del país de tots, tots podem parlar i cantar en d'altres llengües com ho fa Sílvia en castellà, en "andaluz", en português, en English. Un símbol que avui no és possible a la Castilla que ha estat absorbida per España (el leonés, el bable, la fabla...estan arraconats).